Bea, que també és regidor de la CUP a Sant Cugat del Vallès, ha explicat que en aquest treball demostra que no es tracta de casos aïllats sinó que darrera s’hi amaguen diversos factors. Elements hisòrics que encara perduren com la imposició del castellà o qüestions polítiques, és dir com els diferents governs autònoms han tractat la llengua.
L’autor també ha explicat que l’han sorprès algunes de les reaccions que està provocant el llibre. En aquest sentit ha destacat que s’ha trobat en moltes ocasions amb persones que s’han vist reflectides en aquestes històries, però, que no s’han decidit a presentar denúncia.
L’estudi de Bea posa de manifest que les Illes Balears i el País Valencià són els territoris on es registren més casos i que a Catalunya aquests es redueixen a les fronteres i aeroports, que continuen sota responsabilitat de la Policia espanyola.
El llibre segueix l’evolució de les denúncies d’aquests tretze casos on només un ha acabat amb sancions pels agents. Segons Bea, això és fruit del fet que les denúncies es tramiten com baralles, resistència a l'autoritat o fórmules similars i no com un conflicte lingüístic.
‘En cristiano. Policia i Guàrdia Civil contra la llengua catalana’ s’ha presentat aquest dijous en un acte organitzat per la CUP al Centre Rubinenc d’Alternatives Culturals (CRAC) i ha reunit una vintena d’assistents.
Ignasi Bea, politòleg, historiador i regidor de la CUP
{mp3}/talls_noticies/2013_octubre/2013_10_11_en_cristiano_1.{/mp3}
{mp3}/talls_noticies/2013_octubre/2013_10_11_en_cristiano_2.{/mp3}
