Sembla que la dinàmica positiva ja ha quedat enrere pel Rubí i ara el que tot era sort s’ha convertit en mala fortuna. Davant d’un dels candidats a la promoció d’ascens com l’Europa era de preveure una possible derrota, però ha caigut en un dels partits en què menys s’ho ha merescut l’equip del Martí Cifuentes.
No hi ha hagut un dominador clar en els 90 minuts de joc i els detalls han estat els que han decantat la balança. Les ocasions han anat de costat a costat i qui ha sabut encertar s’ha fet amb el partit. Per cert que ha estat un duel espectacular de porters amb Segovia i Rafa Leva demostrant la seva categoria.
En l’intercanvi de cops els de Barcelona han sabut aprofitar un cos a cos per superar la defensa rubinenca just començada la segona meitat. El 0 a 1 els ha donat tranquil·litat i el Rubí ho ha provat de totes les maneres possibles sense que hi hagués fortuna. Ja a la recta final i amb els locals bolcats l’Europa ha tancat el marcador i deixa sense liderat els blanc-i-vermells per igualar-los en punts també.
Alegria casolana
Ja es mereixia una victòria com la que ha aconseguit el Juventud 25 de Septiembre la seva parròquia. El 4 a 0 davant del Sitges ha estat una nova prova de que aquest equip ha de treballar per la permanència, però no ha de passar problemes i, si acompanya la sort en certs moments, pot estar entre els millors.
La primera meitat ha estat més igualada, tot i que els nostres han estat el que han portat el pes del partit davant d’un rival que venia amb bon cartell. Només un penal ha facilitat la feina al Veinti que ja a la segona meitat s’han trobat encara millor i, sobre tot, han tornat a demostrar la facilitat anotadora que tenen.
Antoñito i Carlos Esteban no han faltat a la cita gairebé setmanal amb el gol i continuen sumant en una espècie de cursa particular que tenen entre ells pel “Pichichi”. Ponsich ha tancat un marcador clar i que deixa amb 16 punts un Veinti que s’apropa a la permanència, com continuen destacant des de l’staff tècnic.
Irregularitat
Preocupa la irregularitat de l’Olímpic de Can Fatjó. Sense ànims de ser alarmistes, és ben cert que l’equip continua sense tenir una visió de cara a porta bona i s’està veient en els resultats. Els de Juan Moscoso han perdut davant d’un bon equip com l’Espluguenc que s’ha col·locat líder del grup de Segona Catalana, però que ha basat la seva victòria en un joc defensiu que no ha sabut superar el conjunt rubinenc.
Una errada als 20 minuts ha facilitat la feina als locals que amb l’1 a 0 han tancat els espais i han ofegat un joc de vegades bo, però amb llacunes, d’un Olímpic que, sobre tot, no ha sabut aprofitar les ocasions. Els nostres han continuat buscant el gol de l’empat, però a deu minuts del final s’han exhaurit les possibilitats amb el 2 a 0 ja definitiu.
La derrota allunya els nostres dels primers classificats i trenca una ratxa de dues victòries, però només ha fet que començar una temporada que torna a ser molt igualada al grup, cosa que vol dir que serà difícil que qualsevol equip marxi de manera clara, ni que els que punxen es quedin sense opcions.