Aquestes entitats han difós un comunicat on reivindiquen la funció social i cultural de diversos equipaments que actualment no s’estan fent servir o que consideren que no tenen un ús adient. Amb el text, demanen que es tornin a recuperar i que s’obrin a la ciutadania. Per exemple, es parla del Casino Español, els Antics Cinemes de Rubí o el Centre Sociocultural del Pinar.
Segons el comunicat, el Pla d’Equipaments Culturals que es va fer l’any 2011 no serveix i el que cal és fer un nou pla que determini els usos de cada espai i inclogui un pla d’adequació per a aquells que ho necessitin. A més, diuen, també s’hauria de plantejar com finançar les despeses de rehabilitació, adequació i manteniment d’aquests d'equipaments, entre d’altres qüestions.
Per als signants del manifest, recuperar aquests espais donaria vida a les diferents zones de la ciutat i permetria, sobretot, que el teixit associatiu de Rubí pogués treballar de forma més àgil. També denuncien que la ciutadania no té espais de trobada per gaudir de certes activitats en locals prou adequats.
El CREC, el CRAC, Esquerra Unida i Alternativa, la CUP i Alternativa Ciutadana de Rubí recorden que vàries entitats rubinenques ja van signar un manifest al respecte, el 3 de juliol del 2010. En aquell document, per exemple, es parlava de convertir els antics Cinemes de Rubí en un Hotel d’Entitats, amb espais polivalents, locals d’assaigs per a grups locals i zones comunes. Els firmants recorden que el cost de comprar aquell espai ha estat de més de dos milions d’euros. A més, també critiquen el cost econòmic que suposa la gestió privada de l’Ateneu i el cost social de la desaparició del bar de l’equipament. Tampoc es lliuren de les crítiques les polítiques al respecte del Casino Español, el Centre Socio-cultural del Pinar o el Celler Cooperatiu.
Segons els firmants del text, les noves necessitats i realitats de Rubí s’haurien de resoldre durant el procés participatiu amb els ciutadans. També, afegeixen, que continuaran amb les seves reivindicacions al carrer, perquè “amb paraules no n’hi ha prou”.
