A Cada mañana es abril, la Clara és una infermera que atén malalts terminals a la planta de cures pal·liatives d'un hospital de Barcelona. La seva vida és, aparentment, feliç. Però hi ha un terrible secret gelosament guardat que serà el desencadenant d'una colpidora història d'amor i desamor...
Segons l’autora, el seu llibre és un “cant a les segones oportunitats”. Per a Gélices, les dones tenen una capacitat de superació, que desconeixen, per afrontar situacions límit i que apareix quan ja “no hi ha res a perdre”.
Un dels missatges de Cada mañana es abril és que tots podem, si no estimar més, sí estimar millor i ser millors persones. Però, de vegades, són els lectors els que busquen altres missatges que l’escriptor no havia ni pensat. Gélices ha explicat al magazín Rubí al Dia que en els clubs de lectura com el d’aquest dijous a la biblioteca t’emportes “moltes sorpreses”.
Sílvia Gélices, escriptora i periodista
{mp3}talls_noticies/2013_novembre/2013_11_21_silviagelices1{/mp3}
{mp3}talls_noticies/2013_novembre/2013_11_21_silviagelices2{/mp3}