El partit a la piscina Carles Ibars de Sabadell era un tràmit per a les locals i un dia per gaudir de les rubinenques. El CNS estava pensant més en la Copa d’Europa que arrenca a defensar títol aquesta setmana, que no pas en el partit de lliga. I això que rebia un equip de la part mitja amb nou punts i la permanència a tocar.
Però quan mires a la porteria i veus a una de les millors o escoltes noms de campiones del món és quan entens qui és cada equip. I això que la millor jugadora de l’últim Mundial, Jennifer Pareja, estava fora per precaució.
Així, el partit va tenir cert sentit fins el descans en què hi havia un 8 a 1 al marcador. Un cop el físic rubinenc va anar caient, les locals van imposar la llei de les més fortes fins tancar el 23 a 3. Les nostres van prendre nota d’un equip d’altíssima qualitat i, sobre tot, van donar la cara per demostrar que en esports sempre s’ha de lluitar fins el final. Derrota que entra en els plans de la temporada d’un equip que sí ha fet els deures allà on tocava que és davant dels equips que lluiten per la permanència.
Victòria
El conjunt masculí ha tornat de Madrid amb tres punts molt importants per agafar aire a la Primera Nacional de waterpolo. Els de Nin Aguilar van sumar una victòria important basada en la defensa davant d’un rival de semblants característiques, però que fins ara havia estat millor en l’inici de temporada. De fet, era un xoc perillòs el disputat a Tres Cantos, ja que una derrota deixava en un situació compromesa a un equip que no ha acabat d’arrencar bé enguany.
La segona victòria de la campanya, també a domicili com l’anterior, canvia les coses per al CNR que ara es situa en zona mitja de la classificació, allà on se l’espera aquesta temporada..
Tarda nefasta
No va ser la tarda de l’Esportiu Rubí a La Llana en la primera ocasió en què els dos seniors de l’entitat coincidien com a locals el mateix dia. Els nois es compliquen la vida després de caure davant del Salou, mentre que el femení rebia el primer avís de la campanya davant d’un Zaragoza que va jugar millor.
Les noies de Manel Cintas tenien un partit complicat amb un equip molt ben treballat defensivament. Les baixes de jugadores importants van acabar de marcar el destí de l’encontre, ja que la joventut de les rubinenques va passar factura.
Les aragoneses van impedir en tot moment les arribades locals i les sortides al contraatac van ser letals. L’1 a 3 final es va anar definint a la segona meitat davant de la impotència local en arribar en comptades ocasions a la porteria manya. Derrota que ha de servir per aprendre dels errors a un equip que, malgrat tot, no perd el liderat.
Més complicada està la cosa per al conjunt masculí que ja és penúltim després de sumar la tercera derrota consecutiva. Els de Carlos Romo va jugar un partit acceptable davant del Salou i bé és cert que l’1 a 5 final és enganyós i motivat pel porter jugador dels nostres que no va acabar de funcionar.
La igualtat era la tònica en el joc fins l’1 a 3 amb, això sí, els visitants portant la batuta i els nostres a remolc. Malgrat tot hi havia opcions, però un cop es va haver d’arriscar el partit va morir amb els rubinencs incapaços de treure profit de la superioritat que crea el jugador porter.
Sis de sis
L’HCR Cent Patins femení torna de Lugo amb la sensació que el títol està ben a prop, però conscients que encara hi ha partits claus que s’han de jugar. Les de Marcus Fajardo van sumar sis punts en un dissabte de festí golejador amb un average final de 0 a 21.
Primer van doblegar el Lostrelugos (0-12) i a última hora de dissabte també van donar compte del Meigas (0-9). Eren previsibles les dues victòries, però un cop assolides i amb 21 punts de 21 possibles la situació és òptima per les nostres de cara a assolir un títol que encara no hi és a les vitrines rubinenques com la Liga Élite. Més encara si mirem la classificació i es veu com el Cent Patins és l’únic conjunt que encara no ha punxat, Valladolid inclòs.