Els ciutadans i les ciutadanes de Rubí tenim la sort de viure en una ciutat que, segons ens diuen els qui manen, compta amb més de setze milions a la caixa, resultat del tancament de l’exercici comptable 2012. Es una situació excepcional que no es dona, que nosaltres sapiguem, en cap altre municipi de Catalunya. Sorprenentment, aquesta informació la sabem des de l’estiu i no sembla que l’equip de govern s’hagi bellugat gaire per trobar la manera de gastar aquests diners en inversions per a la ciutat. El més probable és que ens veiem obligats a aplicar la “regla de la despesa” que ens ve donada per el govern de Madrid i aquests diners vagin tots als bancs on l’ajuntament té els crèdits que els van permetre, en l’anterior legislatura, per exemple, fer la nova versió de la Plaça del Dr. Guardiet que tan poc explotem.
Una llàstima aquesta indecisió per part de l’equip de govern ja que, la llei catalana, permet que un ajuntament com el nostre, sense sortir de la legalitat, pugui fer us de part d’aquest romanent tornant a la ciutat allò que els ciutadans paguem amb els nostres impostos.
Quina diferència tan gran entre les administracions, oi? Fem un repàs molt lleuger: la Generalitat de Catalunya, igual que el govern autonòmic del País Basc, s’ha vist obligada a prorrogar durant tot l’any 2013 el pressupost del 2012. Dels problemes econòmics de Catalunya tothom n’ha fet llenya, dels que tenen els bascos no en sentim a parlar gaire, per no dir gens. Els diners que Catalunya envia a Madrid son distribuïts per Madrid i d’allà retornen. En concepte d’inversions, quasi res, i per a les despeses, el que ells creuen convenient. Com que prohibeixen al govern de Catalunya anar al banc a demanar finançament, és el mateix govern de Madrid qui ens “presta” diners (els mateixos que nosaltres els enviem) i ens en cobra interessos.
Europa li ha tocat el crostó a la Sra. Merkel i li demana que afluixi la pressió sobre els alemanys. Potser seria bo que li toquin el crostó al govern de Madrid també i els facin veure que quan els demanen de reduir la despesa el repartiment que fan de la reducció va, majoritàriament, a les administracions autonòmiques i no a totes afecta per igual.
Ara tenim una nova oportunitat en discutir el pressupost municipal per al 2014. Una oportunitat de fer millor els números. No la malbaratem, la ciutat mereix que ens esforcem a ajustar els càlculs i aconseguim que els rubinencs i les rubinenques notin, per fi, els resultats positius que mereixen i gaudeixin d’una ciutat acollidora, bonica, neta. El nostre grup municipal s’esforçarà per aconseguir-ho, esperem que no ens quedem sols en aquesta empresa.