La majoria de famílies rubinenques se sumen a la vaga general d'educació
És la primera vegada en la història de l’estat espanyol que s’organitza una vaga dins del se...
És la primera vegada en la història de l’estat espanyol que s’organitza una vaga dins del sector educatiu amb la participació de tots els estaments involucrats: associacions de pares, mestres i alumnes. La comunitat educativa en ple protesta contra les retallades, contra la futura Ley Orgánica de Calidad de la Educación (LOMCE) del ministre José Ignacio Wert i els darrers canvis que ha anunciat el Departament d’Ensenyament de la Generalitat. La regidora d’educació de Rubí, Arés Tubau, considera que els canvis en educación són una 'marxa enrere'.
El seguiment de les famílies
Les escoles amb més seguiment per part de les famílies són: Joan Maragall amb un 97% d’alumnes en vaga; Pau Casals amb un 90% de nens que no ha anat a classe; Teresa Altet amb un 86% de vaga d’alumnes i la Schola i el 25 de setembre amb un seguiment familiar del 80%. Per darrere trobem el Torre de la Llebre i el Ramon Llull amb un seguiment d’alumnes del 70%; Mossen Cinto amb un 50% de nens a les aules i Rivo Rubeo amb un 40% de nens que no han anat a classe. En el cas d’aquesta escola han aprofitat la jornada per fer activitats on s’explicava perquè es feia vaga i es donava informació sobre el sistema democràtic i els drets. I l’escola Ca N’Alzamora és impossible recollir dades de vaga perquè estan de colònies la majoria d’alumnes i els professors.
Aquesta vaga està convocada també per les associacions de pares i no és només una qüestió laboral dels mestres. La representant del sindicat USTEC al Vallès, Carme Alegre, ha titllat els canvis del govern central de contradictoris. Segons Alegre “no es pot millorar la qualitat si es retalla económicament”.
El seguiment dels mestres
El seguiment de docents del Rivo Rubeo és del 83%. Només la supera l’Escola Montessori amb un seguiment de més del 90% de mestres en vaga.
La mitjana de seguiment de docents a Rubí és del 30 o 40%. Per exemple, a l’Schola i al Joan Maragall un 30% dels mestres feien vaga i al 25 setembre, el Teresa Altet i al Pau Casals la meitat dels docents. En canvi, les escoles amb menys mestres en vaga són Torre de la Llebre amb un 25% de la plantilla en vaga i Ramon Llull amb un seguiment del 20%. A l’Escola Mossen Cinto cap mestre ha fet vaga.
La directora de l’Escola Montessori, Laura Tubau, explica que molts docents han perdut molta capacitat adquisitiva amb altres protestes i amb les retallades i “ja no es poden permetre fer vaga”.
Els instituts, les escoles concertades i les escoles bressol municipals
Les escoles bressol no han fet vaga. El mateix ha passat a les escoles concertades. Ni a l’escola Regina Carmeli, ni a les Escoles Balmes, ni al Liceu politècnic s’ha seguit la mobilització. Pel contrari, a Maristes, que tenen ensenyament secundari i batxillerat, si han faltat alumnes. El seguiment a Maristes ha estat del 50% del segon cicle d’ESO i del 80% al batxillerat.
Als instituts públics s’inverteix la tendència de les escoles. Els alumnes han fet majoritariament vaga, un 95% a la Serreta, per exemple, mentre que els mestres han fet vaga un 25% al Duc i un 10% a La Serreta. La directora del Duc de Montblanc, Anna García, explicava aquest seguiment minoritari dels mestres també per raons econòmiques.
Arés Tubau, regidora d'Educació
Anna Garcia, directora de l'Institut Duc de Montblanc