A Rubí hi ha 23 màquines escurabutxaques per cada 10.000 habitants, una dada superior a la mitjana catalana
Segons l'Agència Catalana de Notícies (ACN), el 2024 a Rubí hi havia 190 màquines escurabutxaques a establiments de restauració. Aquesta xifra representa una ràtio de 23,3 màquines per cada 10.000 habitants, dos punts per sobre de la mitjana catalana (21). Els experts en addiccions asseguren que la quantitat de màquines és inversament proporcional a la renda d'un municipi, però per l'Associació Nacional de màquines recreatives, la raó té més a veure amb els canvis del model d'hostaleria.
Màquines escurabutxaques a un bar de Rubí /Ràdio Rubí
✍🏼 Belén Tierno Nebot/ ACN
A Catalunya hi ha més de 28.000 màquines recreatives, una xifra alta, però que no ha deixat de baixar en els darrers anys. De fet, fa deu anys hi havia un 10% més d'escurabutxaques.
Actualment, dos de cada tres municipis catalans tenen algun establiment amb almenys una màquina escurabutxaques. Això són 600 municipis, de totes dimensions i repartits per tota la geografia catalana.
Segons l'anàlisi de l'ACN, els municipis de més de 1.000 habitants amb una renda bruta superior, hi ha menys proporció de bars i restaurants amb aquesta oferta de joc, i viceversa. En conjunt, els municipis de més de 1.000 habitants amb rendes per sota de la mitjana de Catalunya (19.140 euros amb dades del 2022), tenen 21,5 bars amb màquines escurabutxaques per cada 10.000 habitants, mentre que la ràtio en municipis situats per sobre de la mitjana d'ingressos baixa fins a 15 establiments, un 40% menys.
Rubí és un dels municipis amb més escurabutxaques per habitant de la comarca
La ràtio de màquines recreatives de Rubí només és superat a la comarca per Barberà del Vallès, amb 26,8 per cada 10.000 habitants. Les xifres més altes, després de Rubí, són les de Cerdanyola (21,3), Sabadell (21,1) i Terrassa (19,4) i les més baixes, a Matadepera (3), Ullastrell (4,6) i Sant Cugat (5,4).
Amb tot, les xifres vallesanes queden lluny de ciutats com Sant Adrià (35,7), Cornellà (25,3) i Santa Coloma (25,5)
Canvis de model d'hostaleria i en les addiccions
El metge psiquiatre especialista en addiccions Josep Maria Fàbregas corrobora que la situació econòmica de la persona "influeix molt en l'addicció" a les màquines, i lamenta la manca de "restriccions" ni controls en l'hostaleria. Amb tot, Fàbregas apunta altres raons per la baixada d'interès en aquest tipus de màquines, com ara el joc on line.
Segons l'Associació Nacional d'Empresaris de Màquines Recreatives de Catalunya (Andemar), la reducció de locals i de màquines respon a una progressiva transformació del sector de la restauració, és a dir, a la proliferació d'establiments especialitzats (cafeteries, vinoteques, exemplifica) en detriment dels "bars de barri", aquells on més habitualment s'instal·len aquest tipus de dispositius.
I això que, com recorda el president de l'entitat Carlos Duelo, les màquines continuen sent "una peça important dins de l'economia d'aquests establiments. "Si no és el salari d'un cambrer, almenys cobreix moltes de les despeses que ha de cobrir l'establiment", estima el portaveu.
Una de cada cinc persones que juguen habitualment tenen una addicció
La prevalença del joc en màquines d'atzar (no només en bars) a Espanya de les persones de 15 i 64 anys que han jugat els últims 12 mesos l'any 2024 és d'un 3,6% (el 7,2% en línia) de la societat, segons el darrer informe sobre trastorns comportamentals del Ministeri de Sanitat. Entre els que juguen, el joc problemàtic i/o addictiu n'afecta un de cada cinc (un 22%), segons el mateix estudi.