C. Velásquez (àrbitre internacional): "El pàdel és un esport molt senyorial, en el que se'ns respecta bastant "

El rubinenc Christian Velásquez és l’únic col·legiat català que arbitrarà partits al torneig P1 Premier Padel que se celebra entre el 30 d’agost i el 7 de setembre a Madrid. El torneig forma part del circuit internacional d’aquest esport. Velásquez, que va començar com a àrbitre de futbol sala, explica la seva experiència en campionats internacionals.

Christian Velásquez, l'únic àrbitre català que participa a la Premier Padel de Madrid 2025 /Ràdio Rubí

✍🏼 Belén Tierno Nebot

Explica'ns la importància d'aquest P1 Premier Padel.

És un torneig internacional del circuit Premier Padel. Es fan durant tota la temporada arreu del món. Fa un mes va ser a Tarragona i ara toca Madrid.

Els partits de la competició comencen aquest dimarts, però des de dissabte ja hi ha activitat i ja esteu allà tot el planter d'àrbitres.

Sí, viatgem divendres. Ens fan anar un dia abans per tal d'estar amb els companys i fer la formació. Dissabte comencen les prèvies, que seran dissabte, diumenge i dilluns. A partir de dimarts comencen els partits al Movistar Arena, que és que el que abans era el WiZink Center. Es fan els quadres principals amb les parelles que han passat de les prèvies.

El cap de setmana es fan aquestes prèvies per seleccionar vuit parelles masculines i quatre femenines que aniran al quadre principal de la competició a partir de dimarts. Són jugadors que potser no tenen el ressò mediàtic que tenen els altres, els que ja estan preseleccionats, i als quals se'ls dona l'oportunitat de jugar amb els jugadors de més nivell, oi?

A les prèvies hi ha jugadors que es guanyen la vida fent classes o amb alguna cosa relacionada amb el món del pàdel, però, que per esponsorització o drets televisius, no tenen aquest impacte tan gran. Són jugador que ja es comencen a guanyar la vida amb les prèvies i lluiten per agafar places per poder estar en aquest quadre principal.

El pàdel és un esport que, en la darrera dècada, ha agafat molta embranzida. Explica'ns com arribes a ser àrbitre de pàdel.

És una història molt 'xula', perquè jo vaig ser àrbitre de futbol sala. He arbitrat l'Esportiu, tant el masculí com el femení, moltíssimes vegades. Vaig arribar a Nacional i a Segona B. Però, jo vaig començar bastant tard per l'arbitratge, amb 27 anys i arriba un moment, que amb la meva edat, al futbol sala no es pot continuar pujant de categoria. Això de ser àrbitre és una cosa que es porta a dins. Havia començat a jugar a pàdel de forma amateur i vaig veure un curs d'àrbitre. Em vaig apuntar sense tenir encara molta idea de la normativa. I aquí estem. Vaig fer el títol de la Federació Autonòmica aquí a Catalunya i després el de la Federació Espanyola. Vaig arbitrar durant dos anys al World Padel Tour, que era el circuit professional anterior que va durar deu anys. El 2022 es va crear el Premier Padel i des de fa dos anys hi estic designat. També he arbitrat un mundial de menors i un mundial de veterans. La veritat és estic molt content.

Christian Velásquez fent d'àrbitre en una competició internacional / Cedida

Els teus inicis com a àrbitre s'assemblen molt als inicis de molta gent que juga a pàdel. Arriba un moment que, per edat, ja no estàs per altres esports, i diuen que el pàdel és un dels més senzills o assequibles. Això també es dona a l'arbitratge?

El món de l'arbitratge del pàdel és molt diferent, perquè no és el mateix estar arbitrant a menors, un autonòmic, o gent amb categories inferiors, que el circuit professional. Al circuit més amateur, com ara el de Catalunya, és un arbitratge més passiu: organització de torneig, fer els horaris, la comunicació amb els jugadors, etc. No és arbitrar, sino més aviat com una mena d'organitzador de l'esdeveniment. El circuit professional és totalment diferent. Al circuit professional arbitrem en cadira, igual que en el tenis.

És a dir, que és més tècnic?

És clar, no té res a veure, perquè estem parlant d'un arbitratge en cadira, en un espai reduït, amb parets i amb unes zones molt complicades per veure des de la cadira. Pensa que al costat contrari hi ha uns vidres, i quan la bola va paral·lela, és molt difícil apreciar si ha tocat la paret o no. Aleshores, al circuit professional tenim el videoarbitratge, que ens ajuda a aquestes situacions.

És com el VAR del futbol, però en pàdel.

És un VAR, un videoarbitratge, en el que cada parella pot demanar la revisió del vídeo dues vegades per set. Si s'equivoca, perd l'oportunitat de revisar, però si encerca, continua tenint les dues revisions per sol·licitar-ho quan vulgui. Hi ha un àrbitre, que és un de nosaltres també, que està en una sala semblant a la que tenim aquí a la ràdio, amb càmeres de televisió i amb pantalles. El jugador demana la revisió, l'àrbitre principal (el de la cadira) ens crida per veure la jugada i nosaltres mirem les imatges i decidim. Des d'aquest moment, el jutge àrbitre que està a la cadira, sense veure res, diu el que nosaltres veiem des de les pantalles. Ell no arbitra, sinó que som nosaltres els que decidim sobre aquesta jugada. No és el mateix que en el futbol, que és l'àrbitre que està arbitrant al camp, qui veu la jugada i decideix. En aquest cas, és totalment a la inversa. L'àrbitre de videoarbitratge li diu a l'àrbitre que està al camp el que ha de decidir, el que hem vist amb les pantalles i amb les càmeres.

Es queixen molt? Perquè en els esports de raqueta es queixa tothom (jugadors, entrenadors, públic)

Bé, el pàdel és un esport bastant més senyorial, en el que es respecta bastant. Hi ha situacions complicades perquè els jugadors es juguen molt: diners, l'esponsorització, passar una ronda més,etc És veritat que hi ha situacions complicades, però, en general, es respecta moltíssim. Els entrenadors molt poques vegades s'aixequen de la cadira. Ells tenen una normativa que no poden aixecar-se ni donar la seva opinió en cap moment, i és una de les coses que ajuden, en aquest sentit.

Ets l'únic àrbitre català que anirà a aquesta competició, tot i que tinc el pàdel, és una disciplina esportiva força practicada a Catalunya.

Sí, la veritat és que és un esport molt practicat. Som l'autonomia d'Espanya amb més llicències per jugar: prop de 25.000. Pel que fa als àrbitres, som entre setanta i vuitanta però que estiguem en actiu, uns cinquanta, que arbitrem alguna prova durant l'any. A Espanya n'hi ha molts més. Jo estic al comitè d'àrbitres de la Federació Catalana i sé que només una desena de col·legiats catalans estem en actiu a la categoria espanyola i de la Federació Internacional, ara mateix, que jo tingui constància, som dos àrbitres catalans. En aquesta categoria hi ha àrbitres de tot el món.

Et veurem a la tele?

No ho sé encara. En principi, el torneig es veurà a la tele, però no sé si estaré a la pista principal, que és televisada. Puc estar a alguna de les dues pistes annexes en què també hi ha competició. Ens assignen la nit anterior. Cada nit li diuen a cada àrbitre on està l'endemà: si està a la pista 1, 2, 3, o si està al videoarbitratge.