En els últims 10 anys, la població rubinenca ha passat de 74.353 persones l’any 2014 als 81.523 de desembre de 2024. Unes xifres que s’expliquen per l’arribada de nous residents a la ciutat, tant estrangers com de la resta de Catalunya i Espanya, ja que, malgrat que en l’últim any el creixement natural ha estat positiu, és molt petit respecte de les migracions.
✍🏼 Pamela Martínez Ortega
El saldo migratori de Rubí (immigracions menys emigracions) va ser de 1.496 persones el 2023, l’últim any del qual es disposen dades. Aquest és l’augment de nouvinguts més gran dels darrers 20 anys, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).
Per al demògraf del Centre Demogràfic de Catalunya, Pau Miret, aquest comportament demogràfic s’explica perquè vivim un segon ‘boom’ migratori.
Concretament, l’any 2023, van arribar a Rubí 5.194 persones, dels quals sis de cada 10 eren de nacionalitat estrangera, mentre que en el cas dels rubinencs que van marxar fora, majoritàriament eren de nacionalitat espanyola (60,5%).
Pel que fa als canvis de residència del conjunt de Catalunya cap a Rubí destaca que, per primera vegada des de la pandèmia, ha augmentat el saldo migratori provinent d’altres municipis. En números absoluts, passa d’un saldo negatiu d’una persona a un positiu de 181.
El 42% de les migracions internes han arribat a Rubí provinents de municipis de la resta de la província (1.300) i el 37,57% d’altres territoris de la comarca (1.161). El Vallès Occidental és el tercer territori de Catalunya amb un saldo migratori més alt (1.662). De fet, les dues cocapitals, Sabadell i Terrassa, són el primer i el tercer municipi amb el saldo migratori dins de Catalunya més gran. Aquest comportament s’explica, segons Miret, per la fugida residencial de Barcelona i les bones comunicacions que tenen aquests municipis. Una tendència que el demògraf ha avançat que continuarà els pròxims anys.
En el cas de Rubí, aquest 2023 el saldo migratori amb l’estranger també és el més gran des que es tenen dades (2.104). Pel que fa als continents de procedència, les migracions provenen majoritàriament d’Amèrica (1.367), seguides a molta distància per les arribades des d’Àfrica (361) i la resta de la Unió Europea.
Pel que fa al saldo migratori amb la resta d’Espanya, continua la tendència dels darrers anys i segueix sent negatiu. La darrera vegada que van arribar més nouvinguts de la resta d’Espanya dels que van marxar va ser l’any 2007, just abans que esclatés la crisi del 2008.
