El ja ex-president de la Unió Atlètica Rubí ha passat pels micròfons de Ràdio Rubí per explicar els motius de la seva dimissió. Si bé és cert que l’afirmació “d’evitar una invasió zombi” la diu de forma irònica, amaga certa percepció de realitat en el fet que ha tingut un mandat força complicat. Podeu trobar l’entrevista al final d’aquesta informació.
✍🏼 Sisco Lara García
La presidència de Velázquez ha quedat marcada per lluites difícils de dur a terme i totes incontrolades. No feia ni mig any que estava al càrrec quan es va trobar amb la pandèmia i el tancament a casa de tothom. Superat el dur tràngol, una denúncia anònima va dur el club a un problema econòmic greu en haver d’afrontar una multa de Treball amb la qüestió sempre delicada dels monitors o entrenadors i la seva relació laboral amb el club. I, per últim, un problema econòmic que va derivar en problemes laborals de la gestió de la instal·lació de Can Rosés.
Futur de la UAR
Totes aquestes qüestions en només sis anys el van dur a veure, en més d’una ocasió, que el club desapareixeria. Va treballar, juntament amb molta altra gent, per evitar-ho i ho ha aconseguit. Tenia un pensament que no li agradava com era el de passar a la història com l’home que va tancar la UAR. Tot plegat l’ha fet veure el seu pas pel club com una mena de conglomerat de mala sort i ara que està estabilitzat ha vist que li tocava marxar.
No el deixa feliç. Són molts anys a l’entitat i amb molta feina i amics que hi ha. Li ha costat, però les qüestions familiars i professional li han donat l’empenta final. A més, el deixa sanejat i amb la seva junta que continuarà treballant, cosa que el fa pensar en un futur ben maco per a una UAR a la qual continuarà pujant per practicar l’esport que li agrada.
L'entrevista amb Fernando Velázquez