La Fundació Bofill alerta, una vegada més, dels preocupants resultats de les proves de competències bàsiques que s'han fet públiques. Unes proves que han fet 79.142 alumnes de 4t d'ESO i 70.064 en el cas de sisè de primària. Una de les dades que més han cridat l'atenció és que l'alumnat de l'ESO ha acabat aquesta etapa suspenent en anglès, matemàtiques i ciències. En el cas de primària, només han millorat en castellà i anglès, i en la resta hi ha hagut una davallada, especialment en matemàtiques i encara més en ciències. Les dues matèries obtenen els pitjors resultats en tota la història. Per aquest motiu, des de la Fundació Bofill proposen finançar molt més l'educació catalana i tenir en compte la complexitat i la diversitat que ara mateix hi ha a les aules catalanes.
.jpg?tr=h-500,fo-auto)
Els alumnes de sisè de primària i 4t de l'ESO suspenen en matemàtiques/ Canva
✍🏼 Patri Díaz Barroso
Les competències bàsiques, que es fan cada any, són un seguit de proves que realitzen els alumnes de sisè de primària i quart d'ESO dels centres educatius catalans. En total, s'examinen de cinc matèries: català, castellà, anglès, matemàtiques i ciència i tecnologia i enginyeria. I des de fa ja uns quants anys s'ha detectat un cert estancament d'aquests resultats sense que s'hagin tirat endavant prou mesures per revertir aquesta situació. Per Mònica Nadal, directora de recerca de la Fundació Bofill, hi ha molts elements que ho expliquen: s'ha detectat un 30 % de pobresa infantil, el sistema educatiu català no s'ha adaptat als canvis dels darrers anys amb l'augment de la immigració per exemple.
Propostes de la Fundació Bofill
Per aquest motiu, la Fundació Bofill posa sobre de la taula 9 elements per adreçar la situació com ara un sistema de finançament, ampliar el nombre d'aules d'acollida amb més professionals, apostar per una política ambiciosa de detecció i acompanyament a l'alumnat vulnerable o amb necessitats de suport, quatre hores de cada setmana de suport personalitzat per als estudiants que tenen un baix rendiment, implantar agrupacions reduïdes en el 80 % de les hores de mates a l'ESO, un sistema de detecció i intervenció de dificultats d'aprenentatge abans dels 8 anys o l'increment del personal de suport educatiu com ara psicopedagogs, orientadors, vetlladors, logopedes, orientadors o educadors socials.
Un altre aspecte que ha destacat Mònica Nadal és que caldria finançar amb més recursos i més estables aquells centres educatius que tenen més complexitats, ja que ara mateix el que reben no serveix per cobrir totes les seves necessitats.
I pel que fa al sistema d'avaluacions d'aquest tipus de proves de competències haurien de servir als centres educatius per millorar en els seus projectes. Amb els resultats, les escoles i els instituts podrien tenir molta més informació sobre les competències que han de potenciar molt més. Ara mateix els resultats són només mitjanes i, per tant, "no aporten tota la informació que necessitaríem per aplicar millores o per reorientar les competències", ha dit Nadal. I encara ha afegit que "els equips directius estan sols i necessitem més suport o no ens en sortirem".
