L’àrbitra rubinenca Irene López Brustenga ens ha confessat que li ha fet “més il·lusió aquest ascens a Primera RFEF femenina que el primer”. Per a ella és com retrobar-se amb les ganes de continuar progressant en l’arbitratge i suposa una injecció de moral. Ens ho explica tot en l’entrevista que podeu trobar al final d’aquesta informació.
✍🏼 Sisco Lara García
El retorn a l’elit del futbol femení ha estat ràpid. Va ser-hi dues temporades i la passada va tornar a categories catalanes. Espera, en aquesta ocasió, mantenir-se una mica més i, sense que sigui un objectiu necessari, optar a la màxima categoria femenina en un futur. De moment, encara combinarà la lliga femenina amb la Primera Catalana masculina i, potser, reduirà la seva presència en l’arbitratge de categories de base.
La rubinenca està contenta de veure el nivell que està agafant l’arbitratge de dones. El seu descens es va donar per motius organitzatius, més que no pas per temes de qualitat. És un exemple de la bona feina que s’està fent des de la federació espanyola per promoció l’arbitratge femení. El canvi de qualitat s’aprecia en cada partit i ara toca també veure-ho en forma de xifres. Cada cop són més dones àrbitres i l’efecte de crida pot fer que s’acostin al nivell de presència masculina. En certa manera, és un format de progressió que va tenir en el seu dia quant a les jugadores.
L'entrevista amb Irene L. Brustenga
