La rubinenca Mònica Gil és jugadora de vòlei terra del Martorell i tot un exemple de superació personal. Va rebre un Rubeo d’Or per la seva trajectòria esportiva i d’esperit de superació en la gala que es va celebrar al mes d’abril al Teatre La Sala. Ha estat una de les pioneres al vòlei rubinenc i ho continua sent, ara al vòlei terra, un cop que la vida la va obligar quan va patir diversos ictus.
✍🏼 Toni Bravo Rodríguez
Mònica Gil va formar part de l’embrió del vòlei a la ciutat. Amb 12 anys va començar a jugar els centres educatius rubinencs, com el Pau Casal o Duc de Montblanc per després començar al Vòlei Rubí amb Xavi Izquierdo i Manel Mañas. Un club en el qual va arribar a jugar a un gran nivell durant els dos anys que va competir a Primera Nacional i que va deixar durant una etapa per qüestions familiars.
Va ser als 25 anys quan va fer un pas al costat en el món de la competició per casar-se i tenir els seus fills. Després d’aquella etapa, el cuquet del vòlei continuava ben viu a dins d’ella. L'any 2012, juntament amb les companyes amb qui va jugar a Primera, va formar un equip per tornar a gaudir d’aquesta disciplina encara que els entrenaments fossin a hores intempestives. Acabaven les sessions a mitjanit. Encara que s’hagués d’aixecar a les 6:00 h per anar a treballar, la motivació i el benestar que li donava practicar el seu esport favorit era molt més gran que no pas la son.
El primer ictus
La vida de la Mònica va canviar dràsticament el 2014. Amb 37 anys, un ictus va capgirar tota la seva vida. La seva nena i el seu nen tenien 5 i 10 anys. Va passar de gaudir de l’esport que més amava i de l’amor en la cura dels seus nens a veure’s postrada en un llit a l'UCI. Mònica tenia moltes dificultats per moure’s i parlar. Els seus pares agafaven més protagonisme en el dia a dia dels nens. Va ser uns mesos durs a la Unitat de Cures Intensives de l’hospital.
Començar a viure amb la nova realitat es va fer més evident a la Guttmann. Allà va reaprendre a fer algunes de les tasques del dia a dia per ella mateixa. La piscina, la gimnàstica o la bicicleta van formar part de la nova rutina de la Mònica en la seva lluita per recuperar part de la seva mobilitat.
A principis del 2015, l'equip de vòlei terra del Barça va anar a la Guttmann a fer una exhibició. Quan la Mònica ho va veure, va sentir com s’obria de nou un raig d’esperança per tornar a gaudir del vòlei. No va trigar gaire a entrenar amb elles.
De nou es capgira la vida
Però encara li quedava per viure una part dura. Pocs mesos després, el maig del 2015 va tenir dos ictus més, amb noves conseqüències físiques i emocionals. Quan va arribar a l’UCI, la frustració es va apoderar d’ella quan va intentar treure’s les lents de contacte. Va comprovar que no ho podia fer. Resultava molt dolorós ni tan sols poder verbalitzar-ho a la infermera que se les llevessin.
De nou, el pas per la Guttmann. Allà li van ensenyar una vegada més a viure amb les noves limitacions físiques que tenia. Ara era una mica diferent, perquè ja havia experimentat abans allò. El desig de la Mònica de tornar a jugar al vòlei terra i de recuperar-se eren molt forts.
Tota aquesta experiència de vida li ha servit per aprendre a discernir i valorar encara més el que és veritablement important a la vida. Compartir els bons moments amb la família, amb els seus fills o gaudir de la presència de les persones que estima, per davant de certes rutines de la vida.
Aquesta mirada l’ha contagiada a la seva filla. L’Ana té 16 anys i és molt empàtica. Entrena amb la Mònica a vòlei terra i li encanta el futbol. És lateral de l’Olímpic de Can Fatjó. Vol estudiar Ajuda per a persones amb dependència.
Vòlei terra per a tothom
A l’equip de vòlei terra de Martorell juguen totes dues. La Mònica aporta la seva expertesa, disciplina i tècnica a l’equip, tal com explica el seu entrenador, José María Meoniz. L’empatia entre els components fa que les limitacions físiques que pot tenir un dels membres, siguin compensades pels altres en el joc. Lluís Turró, és company de la Mònica a l’equip i va participar en aquesta modalitat als Paralímpics de Barcelona del 92 i com la Mònica, vol promocionar aquest esport.
El vòlei terra és molt semblant al tradicional. Hi ha tres normes més diferents. No es poden aixecar els malucs del terra per fer accions de joc. Es pot bloquejar el servei i es pot tocar la xarxa per sota però no pas per dalt.
Torneig Internacional al pavelló de Can Bassa de Granollers
No hi ha competició en l'àmbit català, però una vegada a l’any la Federació Catalana de Voleibol organitza un Torneig Internacional. L’equip de Martorell és convidat a participar juntament amb el de Sevilla. El Club Vallbona de Granollers ha confirmat que es farà aquesta edició al pavelló de Can Bassa. Serà el cap de setmana del 13 i 14 de setembre.
La Mònica continua promocionant el seu esport favorit. Com hem dit, a tota Catalunya només hi ha l’equip en el que juga a Martorell i per això, entre els seus projectes, hi ha també el de començar a fer entrenaments a la nostra ciutat amb l’objectiu final que es vagin formant equips arreu de Catalunya.
