Rubí registra una de les bretxes salarials de gènere més baixes de la comarca
El salari mitjà a Rubí, de 29.062 €, és el més reduït
Rubí és el segon dels grans municipis del Vallès Occidental amb la bretxa salarial de gènere més baixa de la comarca, només per darrere de Terrassa. A banda d’això, també és el que té el salari més reduït. Així ho reflecteix l’últim informe de l’Observatori del Consell Comarcal del Vallès Occidental.
✍🏼 Pamela Martínez Ortega
L’informe detalla que el salari mitjà a Rubí el 2023 va ser de 29.062 euros anuals. Aquesta xifra situa la ciutat per darrere de municipis com Sant Cugat del Vallès, Sabadell, Terrassa i Cerdanyola. Tot i això, destaca que Rubí presenta una distribució salarial més equitativa: la diferència entre les rendes més altes i més baixes és menor que en altres ciutats. Mentre que a Sant Cugat els que més cobren poden arribar a guanyar fins a set vegades més que els que menys, a Rubí aquesta diferència es redueix a 3,8 vegades.
Una bretxa salarial de gènere per sota de la mitjana comarcal
Pel que fa a la desigualtat entre homes i dones, Rubí registra una bretxa salarial del 16,4%, lleugerament inferior a la mitjana comarcal i només superada per Terrassa (amb una bretxa propera al 16%). Segons les dades, mentre que els homes a Rubí tenen un salari mitjà de 30.700 euros, les dones se situen entorn dels 25.700 euros.
Segons ha explicat Enrique Ortega, tècnic de l’Observatori, aquesta diferència, tot i ser significativa, s’ha reduït notablement en els darrers anys. L’any 2016 la bretxa fregava el 26% en l’àmbit comarcal, i actualment s’ha situat al 17,4%. A Rubí, la reducció ha estat d’unes 9,5 dècimes.
Les dones més grans, les més afectades
Segons Ortega, les diferències salarials són més accentuades en les franges d’edat més avançades. Entre les persones majors de 55 anys, la bretxa arriba al 26%, mentre que en el segment entre 35 i 55 anys es redueix al 13,8%. Aquesta situació es deu a factors com una menor activitat laboral femenina en edats avançades i la presència de trajectòries professionals més discontínues.
Els factors estructurals que perpetuen la desigualtat
L’informe de l’Observatori assenyala diversos motius estructurals que expliquen la persistència de la bretxa salarial:
- La segregació del mercat laboral, amb les dones predominant en sectors menys remunerats com l’educació, la cura o els serveis socials.
- El sostre de vidre, que limita l’accés de les dones a càrrecs de responsabilitat i, per tant, a salaris més alts.
- La penalització de la maternitat, amb interrupcions en la carrera professional i contractes a temps parcial per motius de conciliació.
- Les diferències de cotització, que afecten també pensions i prestacions futures.
Polítiques públiques i reptes pendents
Tot i que l’informe no analitza en profunditat les polítiques municipals per combatre la bretxa salarial, Ortega destaca la importància de plans d’igualtat dins les administracions i l’ús de clàusules socials en licitacions públiques. També ressalta que la pujada del salari mínim interprofessional ha beneficiat especialment col·lectius com les dones, les persones joves i les migrades.
Finalment, apunta que les mesures més efectives per continuar reduint la desigualtat passen per una millor conciliació laboral i familiar, la reducció de l’impacte de la maternitat en la trajectòria laboral i la lluita contra els estereotips de gènere encara presents al mercat de treball.