Digitalització responsable a l’escola: evidència, límits i pacte de famílies per retardar el mòbil fins als 16 anys

I de tot això en parlem amb la Núria González Rojas, que és de l'Associació Adolescència Lliure de Mòbils, en la delegació aquí al costat, a Terrassa. Molt bon dia, Núria. Hola, molt bon dia. Moltíssimes gràcies per atendre'ns. Estava explicant una miqueta el que presentava la consellera Divendres en aquest pla de digitalització responsable. Com ho veieu des d'Adolescència Lliure de Telèfons Mòbils, que a més a més hi heu participat? Sí. Nosaltres des d'Adolescència Lliure de Mòbils celebrem que s'hagin pres aquestes mesures perquè s'està fent cas al que estan dient els experts, com la Societat Espanyola i Catalana de Pediatria, el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, on veient les evidències, sobretot basat en les evidències que va venti, sobre l'efecte de les pantalles en els menors, han fet unes recomanacions i creiem que s'estan recollint aquestes recomanacions dels experts. Per tant, celebrem aquests passos que s'estan donant. Clar, el debat s'ha centrat, no sé si estaràs d'acord amb mi, Núria, el debat s'ha centrat molt en els telèfons mòbils, que està molt bé d'anar a primària, ja estaven prohibits, però a secundària especialment. Però també hem d'explicar, o és el que deia també jo abans, o el que deia la consellera Divendres, per exemple, que clar, també hem de tenir en compte l'ús dels portàtils, perquè l'educació secundària treballa en portàtils, o l'ús de les pissarres digitals en nens que són, jo crec, massa petits, amb 3, 4, 5 anys ja a acostumar-los? Exacte, i no només pissarres digitals, sinó tauletes... Bé, el que és el suport digital, s'està veient que en nens tan petits no és gens bo, no és positiu, sinó al revés, que els nens el que necessiten és aquest contacte directe amb el professorat, amb la família... També hi ha un rol molt important educador de l'escola cap a les famílies, i al final, si les escoles també fan servir aquests suports digitals, no estan ajudant. O sigui, aquí hi ha molta feina a fer d'educació a famílies, i aleshores, si les escoles ja fan servir aquestes tauletes, i tot estan donant un missatge de positivitat, quan el que s'ha de treballar és cap a què no s'han de fer servir aquests mitjans amb els nens tan petits, no? Per tant, aquí jo crec que hi ha molta feina a fer d'educació, o sigui, que hi ha molt, molt, molt a treballar a nivell d'educació, a nivell tauletes, suports digitals, i després, amb nens i nenes més grans, també és important, per una banda, treballar en què sempre han de ser dispositius segurs, que ara això no està passant, i creiem que aquí s'ha de seguir incidint, o sigui que tot i que s'hagi fet aquesta guia, s'ha de treballar molt a aquest nivell, perquè en aquest moment, des dels Chromebooks o des dels dispositius que tenen a les escoles, poden entrar a continguts no adequats, hi ha filtres que no estan funcionant, quan aquests dispositius estan anant cap a les cases perquè han de fer deures, molts cops no tenen bons filtres i bons controls parentals, per tant, tot això, hi ha molta feina encara a fer, i molt canvi de cultura. També hi ha molts cops una substitució de llibres per ordinadors, aleshores cal fer una reflexió molt profunda de quina digitalització és necessària, quins són els continguts que han d'aprendre, i què és el que no cal fer, quines assignatures, o sigui, el que és posar tauletes a tot, o posar ordinadors a tot, i digitar-la tot, no té sentit, i per tant, tot això cal treballar-ho encara molt. Clar, tot això l'hem parlat, estem parlant des de fons quants mesos fins ara, però es va potenciar moltíssim després de la pandèmia, lògicament, la pandèmia ens hem tancat tots a casa, i vam haver d'utilitzar tots plegats, pares, criatures, professors i tothom, el que hi havia en aquells moments, i com es podia, perquè hi havia aquella situació, però després, al tornar de la pandèmia, vam continuar utilitzant massa, a Pissarres, el que estàvem comentant, i suposo que hem vist al llarg d'aquests anys, i especialment gràcies a les famílies, que són les primeres, que van posar el crit al cel una mica, no? Sí, home, s'ha vist, o sigui, es va anar a fer un ús excessiu, jo crec, mai amb mala intenció, sempre per desconeixer-los. No, no, no, era el que hi havia en aquell moment, clar. Sí, i en el moment de la pandèmia, sort que en vam tenir, perquè va ser un moment molt excepcional, però després es va quedar, i no, i són tecnologies que no hem pensat com les volem servir, ni com a adults, o sigui, ens han invaït, han anat rapidíssimes, i no hem tingut temps de pensar com volem fer-les servir, quants són útils, quants són positives, i quants no ho són, i com a societat hem de fer una reflexió també, que és molt important, per què el volem fer servir, que sempre siguem nosaltres qui guiem aquest fer-ho servir, que no sigui el dispositiu el que ens enganxi o ens porti a fer coses que ni sabem què estem fent, no?, perquè ara és com molt la tendència que hi ha, o sigui, al final et fiques en una xarxa social, o et fiques i sense voler ja estàs fent coses que ni te n'adones, tu no estàs lliurement fent el que vols amb allò, i no estàs triant el que estàs fent, sinó que al final allò et porta i li dediques temps i temps, a part d'una manera molt addictiva, li dediques moltíssim, és molt difícil dir, mira, ara miraré això i al final et fiques en altres coses, te n'adones que has estat una hora quan volies estar cinc minuts, per tant, tot això, jo crec que com a societat ho hem de treballar molt, però quan anem als menors és importantíssim que ho treballem bé, perquè, bueno, ara el que estem veient és, surts pel carrer, veus menors en bars o en restaurants o pel carrer, pels parcs, caminant, caminant directament, caminant davant del mòbil, aleshores, perden els contactes, o sigui, ja estàvent-hi un empobriment molt gran, aleshores, evidentment, la digitalització és boníssima, però ben feta a servir i hi ha moltes eines feien a aquest nivell. Clar, estem parlant de les aules, de les escoles, infantil, primària i secundària, però clar, aquí les famílies tenen un paper fonamental, evidentment, els nostres fills passen moltes hores a l'escola, però abans tu citaves aquesta guia de bones pràctiques per a famílies i també hi haurà formació per als professors, que també és una part molt important, però en vull centrar en les famílies perquè al final si prohibim els mòbils a les escoles però després a casa les famílies no tenim una miqueta de control també, és una tasca que s'ha de compartir i la família té un paper fonamental, els pares hem de donar exemple, etcètera, totalment d'acord, el que passa és que cal molta formació, hi ha molt desconeixement d'aquest tema, hi ha molta gent que veu la tecnologia com una cosa molt positiva, com una cosa que ens fa evolucionar, que també, però hi cal molta feina encara en aquest nivell perquè les famílies facin una reflexió, se n'adonin del que és un bon ús i hi hagi un canvi d'hàbits perquè hi ha moltes famílies que per desconeixement o perquè són molt pro-tecnologia o pel que sigui no estan fent aquest seguiment amb els nens i nenes, no estan fent aquestes limitacions i aleshores hi ha molt a fer i hi ha molt a treballar amb les famílies d'aquest nivell. Per nosaltres és molt important el pacte de famílies que tenim per intentar retardar al màxim l'ús dels mòbils com en ninc fins als 16 anys. Creiem que perquè hi ha una part molt gran de pressió social i amb moltes famílies amb l'enquestes que van fer a Catalunya on van contestar més de 23.000 famílies el 80% de famílies deien que no volien donar els mòbils fins als 16 anys. Però després et trobaves que el 80% l'estaven donant i un dels grans motius era la pressió social. Aleshores creiem que si les famílies pactem si aconseguem tenir aquest pacte de famílies i anar enredarint i anar desnormalitzant o sigui hi ha un tema molt de desnormalització d'aquest ús de l'esmartphone de l'entrar a xarxes socials en aquestes edats. Però és una tasca que s'ha d'anar fent i que queda encara molt camí per recórrer. I sí que creiem que és molt important el suport que puguem tenir a nivell de l'administració com també la declaració de les xarxes socials com un problema de salut pública que no es permeti entrar a xarxes socials fins als 17 anys igual que continguts inadequats hi ha molta regulació necessària que s'ha de fer. Parlaves de pacte de famílies no sé si suposo que sí ja esteu treballant en aquest concepte no? Ho trobo una mica difícil Núria no sé com es pot treballar això. Sí ara tenim bueno vam treure fa un mes el pacte de famílies que està a la nostra pàgina web també el tenim l'hem fet també junt amb la l'associació o totes les associacions que hi ha a nivell d'Espanya i el que en aquest pacte tu com a família pots comprometre't a no donar no és vinculant evidentment però tu et compromets a no donar el mòbil durant el curs següent i aleshores tu dius a quina escola i a quin curs va anir el teu fill o filla per tant el que tu pots veure és en aquell curs quants nens i nenes no tindran mòbil i és com una eina important perquè quan venen nens i nenes de casa ai és que tots tenen mòbil no mira al final som deu famílies o quinze o vint famílies que hem decidit no fer-ho i aleshores és una manera d'empoderar-se i d'anar veient que això va creixent s'han treballat a nivell AFAS i en escoles on ha tingut molt impuls i s'ha aconseguit avançar bastant però hem d'anar fent soroll i jo crec que és molt important el suport de l'administració a aquest nivell el nostre tècnic el José Malagón ens ha posat la vostra pàgina web a dur l'essència lliure de mòbils i podem veure precisament el que ens estàs explicant aquest pacte de famílies que la gent hi pot entrar i inscriure's amb aquest compromís que ens explicaves Núria i me n'alegro molt que la gent estigui entrant i que es comprometi perquè moltes vegades és molt difícil entén-me el verb lluitar entre cometes amb les altres amb la societat i amb la resta de les famílies que sí que donen el mòbil i tu no en vols donar i a vegades per això ho volia destacar perquè a vegades és molt complicat Núria Sí, sí, sí Clar, i et trobes que et venen els teus fills i et diuen Clar, clar que entenen Soc l'única en un timp Clar, i es comuniquen d'aquesta manera i al final has d'anar buscant estratègies en aquest de més i de menys potser que tinguin el whatsapp en el teu mòbil però sí, sí és tot un tema i és complicat Però bé com a mínim estem posant els primers fonaments que això està bé i estem debatent i n'estem parlant que d'aquí segurament sorgirà alguna cosa bona seguríssima Núria González Rojas de l'Associació de l'Essència Lliure de Mòbils moltíssimes gràcies per atendre'ns molt interessant gràcies Moltes gràcies a vosaltres Que vagi molt bé Una abraçada