Conflicte sindical i direcció al Institut Duc de Montblanc (Rubí): denúncia, context i propostes per millorar la democràcia interna als centres

I avui conversa amb en Gerard Forés, que és secretari de Comunicació de l'intersindical Educació i investigat per la denúncia de l'exdirectora de l'Institut Duc de Montblanc de Rubí, Naya de Martínez. Xerrarem sobre el conflicte, les denúncies i la situació actual del centre, entre altres qüestions. El tenim a l'altra banda del telèfon. Bon dia, Gerard. Hola, bon dia, Pamela. Gràcies per contactar-me. Fem un resum, si t'apareix, del cas per la gent que no ho tingui massa al cap. Fem un petit resum. Quines condicions o situacions van dur els sindicats a demanar la dimissió de l'exdirectora i per què vos ha denunciat ella? Sí. Nosaltres ja fa un parell d'anys, una miqueta més, que estàvem assabentats per professionals del centre que hi havia una mala maró a l'institut, atès el caràcter autoritari, per dir-ho així, de la directora, i nosaltres vam intentar moure fils perquè la situació laboral del centre millorés. I, per tant, nosaltres vam parlar amb l'equip directiu, vam parlar amb la inspecció educativa del centre, vam fer alguna denúncia també a inspecció de treball, etc. Veient que la situació no millorava, sinó que per moments fins i tot empitjorava, vam decidir amb diversos sindicats convocar una roda de premsa per posar el focus en la situació de l'institut que no tenia visos de millorar. És a dir, feia un any i mig que s'arrossegava un mal ambient laboral i, evidentment, nosaltres com a sindicats, que som defensors dels treballadors, estan assabentats d'això, no podíem no actuar. De tota manera, abans de fer la roda de premsa, vam anar un dia al centre i vam intentar copsar quin era l'ambient. I, evidentment, l'ambient era de divisió. És a dir, hi havia gent que no percebia aquest mal ambient i gent que sí. Com que hi havia una part important del clàsser que sí que el percebia i que l'havia patit, doncs vam decidir fer una roda de premsa. Quin impacte va tenir aquest conflicte en el professorat? Tenim dades de baixes d'ansietat o marxa de docents? Sí. És a dir, nosaltres vam rebre un llistat de gent que s'havia sentit presumptament assetjada o que havia rebut escritessades al despatx de direcció, que havia sortit plorant, etcètera. Nosaltres vam rebre més d'una desena de casos llistats de gent que s'havia sentit en aquesta situació, que no vol dir que fossin tots. Per tant, doncs sí, era un volum suficient. Clar, quan parlem d'una persona o dues persones, es pot atribuir a una qüestió personal. Quan ja parlem de xifres d'aquesta magnitud, evidentment ja no és una qüestió personal, sinó una qüestió de molt més llarg que va. I això ens obligava nosaltres a actuar, evidentment. La setmana passada els cinc representants sindicals d'intersindicals, CGT i COS, vau declarar als jutjats de Rubí per una denúncia presentada per la directora que vos acusava d'injuris, calúmnies i coaccions. Quina és la vostra resposta? I a mi imagino que no pots donar-me detalls de les declaracions que vau fer al judici, bé, als jutjats l'altre dia, però quina és la vostra resposta? Evidentment, ara això es troba en fase d'instrucció, per tant no sabem si acabaran judici o no. Podria ser que la qüestió s'arxivés o no s'arxivés, no ho sabem. Nosaltres, evidentment, estem molt tranquils, tot i que percebem que es tracta d'un cas de repressió sindical, és a dir, de no voler que els representants dels treballadors exerceixin els seus drets. Per què ho dic? Doncs fàcil, perquè nosaltres fèiem la nostra feina i, evidentment, fer una roda de premsa on tens molta cura del llenguatge, perquè nosaltres la vam tenir, i on es parlava de presumpte assetjament, evidentment no és una coacció. En aquesta roda de premsa tampoc es va assomentar cap nom, per tant no vam posar ni nom ni cognoms, i evidentment nosaltres no hem coaccionat ningú, ni verbalment ni físicament. Per tant, nosaltres estem tranquils en aquest sentit, perquè sabem que no hem fet res mal fet, i no només això, sinó que sabem que no podíem no fer-ho. I quin missatge voleu donar a la comunitat educativa i a la societat en general respecte d'aquesta denunci? A veure, nosaltres som molt crítics, ja ho sabeu, nosaltres, vull dir, tots els sindicats educatius som molt crítics amb el que és la llei d'educació de Catalunya i especialment amb el decret de direccions, plantilles i autonomia de centres, que dona un poder plen i potenciari total els equips directius, especialment el director. El director, si vol, o directora, demà mateix pot cessar tot el seu equip directiu. Vull dir, que han invad molt la democràcia dels centres, l'ambient democràtic, i això genera mala manera, però el missatge especialment a la comunitat educativa de Rubí és que la situació està solucionada, que això és una qüestió entre uns sindicats o uns delegats sindicals i l'exdirectora, i que l'ambient al Duc de Montblanc actualment és molt bo i així em consta, perquè jo l'he visitat aquest any, hi ha molt bon ambient de treball. Aquest institut és un institut d'excel·lència amb un gran projecte educatiu i, per tant, hem de treure del focus el que és l'institut i posar el focus en la qüestió amb l'exdirectora que ens ha denunciat per uns fets que nosaltres no hem comès. Per tant, situació de normalitat actualment a la comunitat educativa de Rubí, tot i que, evidentment, casos com aquest segurament s'aniran repetint amb el temps perquè el decret de plantilles ho té a la seva essència, no?, la conflictivitat laboral interna dins dels centres de treball davant dels abusos dels equips directius. Adrià Puig, secretari d'Acció Jurídica de la CGT, l'altre dia deia que aquest procés és un precedent molt fos per als drets dels treballadors i els seus representants ho valoreu de la mateixa manera, voltros? Sí, sí, sí. Evidentment, hi ha hagut altres rodes de premsa per qüestions semblants. Mai s'ha produït cap denúncia, eh? Vull dir, ara penso en un centre del Penedès, en un centre de l'Ebre, etcètera, i més en tant, poc fonament, creiem nosaltres. Per tant, ara, és obvi també que les denúncies són lliures, és a dir, tothom pot denunciar qui vulgui pel que vulgui, com qui diu, altra cosa és que sigui acceptat o no. Per tant, per nosaltres no és un bon precedent, però ho entomem amb tranquil·litat, bàsicament, perquè sabem que a dia d'avui l'ambient és vol centre. I a nosaltres era el que ens preocupava, això, que l'ambient al centre millorés. Per nosaltres no era en absolut cap finalitat que hi hagués cap dimissió, ni generar cap mala imatge al centre educatiu, ni res. Nosaltres volíem que els treballadors anessin tranquils a fer la seva feina i en bon estat. Com que això està aconseguit, nosaltres estem contents. Deies que la vostra intenció no era cap dimissió, però sí que la demanàveu, aquesta dimissió. Sí, és a dir, la vam acabar demanant quan vam veure que no hi havia cap mena d'actuació del que és l'administració. Però en un inici nosaltres vam intentar el diàleg i vam intentar que hi hagués una solució interna dins del centre. Evidentment, tu no pots fer una roba de premsa dient que volem que millori la situació interna. Per tant, quan vam veure que el focus del conflicte era l'exdirectora, aleshores sí que li vam demanar la dimissió. Però el nostre objectiu prioritari i principal des del principi va ser la conciliació. En veure que la conciliació, els estaments superiors, per exemple, la inspecció educativa, que és qui hi ha de mediar en aquests casos, no actuava, doncs, evidentment, llavors vam demanar la dimissió. De fet, la dimissió nosaltres creiem que possiblement no és casual, no? És a dir, uns dies abans de la dimissió, la inspecció educativa va anar al centre a copsar quin era l'ambient i va sentir la veu dels treballadors, no? No sabem si hi ha una causalitat o no, però entenem que s'havia banalitzat el que era la situació de l'institut anteriorment. Ara m'atxerraves de la inspecció. Creieu que és una eina suficient per resoldre conflits laborals o no? Ho hauria de ser, perquè el món de l'educació està molt jerarquitzat i, per tant, la qüestió és que, normalment, els directors, a dia d'avui, directors i directores, són els representants del regne diví a la Terra, és a dir, de l'administració, i gaudeixen de bullapapar gairebé sempre per fer el que els plagi, a no ser que sigui una cosa extremadament greu. I això és el que ens trobem, bàsicament. També heu xerrat de la legislació, que la legislació dificulta les pràctiques democràtiques als centres. Ens ho pots explicar, això? Sí. És a dir, abans, jo me'n recordo, la meva mare era mestra a Figueres, i als anys 80, jo me'n recordo com havíem sortit de l'escola, on jo també estudiava, ella em duia a casa, a les 8 del vespre, perquè discutien qüestions pedagògiques entre tots els nostres. Evidentment, sempre hi ha d'haver una preeminència d'algú, d'un càrrec jeràrquic, si no, ja parlem d'un eradquisme total. Però el decret de direccions, que nosaltres hem criticat perquè tendeix a la privatització, privatització vol dir que nosaltres ens trobem amb casos, perquè ens l'hem trobat, i fins i tot molts de nosaltres l'hem patit, de gent que, pel simple efecte de dur la contrària a la direcció, en un claustre, l'any següent no ha renovat. És a dir, quan tu tens plaça definitiva en un centre, tens unes certes garanties laborals. La qual cosa no vol dir, per exemple, que et puguin fer un horari pitjor, simplement perquè no segueixes les directrius de la direcció. O no que hi tinguis mala relació, sinó que opines diferent. Això passa. Però, en el cas dels d'intervins, ens n'hem trobat, i també ens ho vam trobar en aquest cas, de gent que se l'amenaçava de no renovar-la per intervenir amb una opinió pròpia en un claustre. Nosaltres creiem que això genera com un xantatge emocional que crea mal a marxar els centres. I això hi és, i hi és a molts centres, i, per tant, estem parlant d'un nivell de verticalitat tan absolut que és equiparable al que és una privatització. I, clar, el que és molt curiós, també, és que les direccions, per exemple, són de vegades, perquè hi ha direccions molt bones, vull dir, tants caps, tants barrets, no estic dient en absolut que totes les direccions no siguin dialogants, però sí que n'hi ha que no el són, no? Doncs, són molt verticals les direccions, però, en canvi, i això sí que ho sabràs, a l'hora de fer complir els projectes lingüístics de centre, que el decret de direccions diu que és potestat del director i de l'equip directiu fer-lo complir, aleshores no es fan complir. I, per tant, aquesta contradicció, eh?, això, tan venticals per una cosa i tan xubals en una altra, a l'hora de garantir els drets lingüístics dels alumnes, a nosaltres em sembla que és absolutament avarrant. ja ho saps, ja ho saps, que fins i tot un 40% de classes a secundària es fan en castellà. I la meva pregunta és si els directors han de fer complir el projecte lingüístic de centre i els drets dels alumnes, com és que això no es fa complir? Vau mencionar que les denúncies d'assetjament laboral s'han triplicat al sector educatiu en els darrers anys. No sé si saps com està la situació a Rubí, si s'han produït cases com el del Duc de Montblanc o similars i com està la situació també a Catalunya. A banda de com està Rubí i com està, perquè s'estan produint a diferents escoles aquests assetjaments, no? Sí. A nosaltres a Rubí no ens ha arribat cap més cas i reitero, al Duc de Montblanc actualment la direcció és molt dialogant, el professorat, el claustre, n'està molt content i per tant és una problemàtica que actualment a nosaltres no ens ha arribat a Rubí. Sí que ens ha arribat d'altres llocs del país i de fet ens arriben constantment. També és veritat que hi ha casos i casos. És a dir, assetjament és una paraula porta i queixes ens n'arriben moltes més. Aquí la qüestió és dilucidar què és exactament pressions, què és exactament assetjament. Per tant, és difícil creurem que la línia espina és difícil numerar-ho o percentualitzar-ho. En tot cas, sí que és veritat que el malestar als centres ha anat a l'alça des del 2009, que és quan s'aprova la llei d'educació a Catalunya és a dir els últims set anys. Això és evident. Ara, això no vol dir, reitero, que no hi hagi molts equips directius que fan molt bé la seva feina. Quines mesures creieu que caldria adoptar per garantir un clima laboral saludable i unes direccions més democràtiques. Què hem de canviar? Mira, jo penso que hi ha una figura dins dels centres que és molt important, que és el coordinador de riscos laborals. Que jo penso que hauria de tenir molta més jeràquia. El coordinador de riscos laborals és aquella persona a la qual els seus companys li comuniquen si hi ha un mal ambient, una mala situació, etcètera. Clar, la qüestió és que jeràrquicament està molt per sota del que és la direcció i no t'he assegurat un càrrec definitiu. Jo penso que la coordinació de riscos laborals hauria de tenir una interlocució molt més directa si cal amb la inspecció i la inspecció actuar davant de qualsevol queixa en aquest sentit. Qualsevol queixa sempre i quan tingui fonament perquè ja sabem que a les queixes n'has d'avaluar el fonament. Pots un exemple. Nosaltres, la intersindicat d'educació ja sabeu que som un sindicat molt sensible amb el tema de la llengua catalana. Nosaltres tenim una bústia queixes lingüístiques. Clar, hi ha gent que et contacta i et diu és que al meu institut la meitat de classes es fan en castellà. Vinga, avaluem-ho. Anem a parlar amb l'equip directiu. hi ha gent que de vegades et truca i et diu que he sentit un professor que al padri parlava en castellà amb un alumne. Jo aquí no puc actuar. Evidentment, hi ha una agressió de queixes. El mateix passa amb els coordinadors de riscos laborals. Rebran diferents tipus de queixes. En el moment en què una queixa sembli seriosa, ha de poder parlar amb la inspecció i l'inspecció ha d'avaluar-ho. Per tant, aquí una de les problemàtiques és que normalment la inspecció, a no ser que hi hagi una cosa amb molt de volum o que afecti la imatge del centre i el Departament d'Educació no actua. I per nosaltres això no és correcte. Per tant, tu has d'actuar davant d'una queixa que pugui tenir una certa entitat. Per tant, l'administració pública, la inspecció, hauria de fer una feina més acurada a totes les escoles? Hauria de ser més garantista. Igual que és garantista amb els drets de les famílies moltes vegades, doncs hauria de ser garantista amb els professionals d'educació perquè al final jo el que entenc és que l'educació va d'alumnes, bàsicament va d'alumnes, no va de professors. I això sempre ho dic, els drets són dels alumnes. Nosaltres tenim drets laborals però també tenim obligacions laborals, també en tenim, tenim drets i deures. I això, què passa? Que quan el professorat no està bé, no està bé, vull dir, anímicament tots tenim emocions, tots tenim sentiments. Si el professorat no està bé, com ha de vehicular a les seves classes i per tant actuar en benefici del seu alumnat. És complicat, no? Per tant, necessitem professionals que estiguin bé i que estiguin a gust. Evidentment, sempre hi haurà gent que no estarà a gust. Això ja ho sabem. Aquest perfil de gent existeix a tots els sectors. Però necessitem un bon enviar en general perquè l'educació al país que, per cert, a les proves prises es demostra que no està en una època gaire boiant, doncs, pugui vincular-se de la millor manera possible i, per tant, en pro del futur de l'alumnat. L'educació va d'alumnes, no va de professors especialment. I què espereu de la justícia i de l'administració educativa respecte d'aquest cas? Nosaltres no podem jutjar ni esperar ni no esperar. Per tant, jo no vull aquí especular del que faran perquè això depèn d'una persona i de la interpretació de les diverses versions que ella faci. En tot cas, nosaltres ho entomem amb tranquil·litat perquè sabem que no som culpables de res i ho tenim molt clar. Per tant, si es produís un judici d'aquí a un o dos anys, doncs entomar-lo amb tota la calma i tranquil·litat. Gerard, nosaltres t'hem de dir que hem intentat contactar amb l'exdirectora per poder sentir la seva versió i poder que ella pogués donar la seva versió però no hem aconseguit que ens contestés. Per tant, vull xerrar amb tu per conèixer aquest cas però també volíem conèixer l'altra versió i no ha estat possible. Nosaltres, des d'aquí, t'agraïm moltíssim que ens hagis explicat tot això i vos enviem ànims. Moltes gràcies pel vostre contacte i per deixar-nos explicar la nostra versió. Una abraçada. Gràcies, adeu.