Festes de tardor i homenatge a la gent gran a Rubí

Com us dèiem, avui volem parlar de la gent gran i precisament tenim aquí a l'estudi un senyor que ja està acostumat a venir aquí a Ràdio Rubí, tot i que t'has donat amb el foc quan n'has entrat una miqueta. Sí, quasi cada dia, quasi cada vegada que vinc. Rafael Rosinyol, que és el president de l'associació de la gent gran de Rubí, que avui ens ve a parlar... de moltes coses que tenen a veure amb l'homenatge a la gent gran i amb activitats que s'estan fent i una de les activitats que engloba d'altres són les festes de la tardor. Oi que sí? Què tal, Rafael? Bon dia. Bon dia, bon dia. Bon dia i gràcies per invitar-nos. Si veus que em poso... Si veus que m'estic posant malalta, tu continua a xerrar. No preocupis. Dèiem, la comemoració de l'1 d'octubre continua amb aquestes festes de la tardor i el reconeixement a gent gran de la ciutat. I concretament la setmana vinent, el dia 22, tenim una d'aquestes festes. És la festa més grossa nostra. El dia 22 és la més grossa? És la més grossa nostra. Durant l'any fem diverses festes. Entre elles fem un desfile de models, fem una festa de la poesia i la música, fem un concurs de poesia i narrativa, però la festa més grossa nostra, com el nom diu, és l'homenatge a la gent gran, perquè nosaltres som l'associació de la gent gran, de Rubí, i per tant és la festa major nostra, és una festa que la dividim en dues parts. Una és la celebració dels 90 anys dels socis que han fet els 90 anys durant l'any 25. Aquest any són uns 20-21 socis que faran o han fet 90 anys i fem una celebració, una petita celebració. Els hi regalem una placa, un ram de flors, una capsa de bombons i tal. És una festa celebrada, que la qual intervé, a part de nosaltres, intervé l'Ajuntament de Rubí, intervé la Generalitat. És una festa que tothom reconeix, que és una festa i, a més, està molt a prop del Dia Internacional de la Gent Gran, o sigui que tot fa una unitat que ve a representar què és la Gent Gran, no? I aquest any ens ve el Jaume Romero, que és el director general d'Acció Cívica i Innovació de la Generalitat. és un senyor que depèn directament de la Mònica Martínez, que és la consellera de la Generalitat, de la gent gran, de drets civils i acció cívica, i ve l'alcaldessa, i ja és cada any, és una festa de cada any. Això és el dia 22 a la tarda? Això és el dia 22, sí, a la tarda, a les 4 i mitja. Està a invitar a tothom qui vulgui. Es fa el casal? Es fa el casal. Totes les festes es fan al casal. I una part és la celebració dels 90 anys dels socis que compleixen anys durant l'any 25 i l'altra part és la celebració o el reconeixement amb una parella emblemàtica que ha col·laborat durant molt de temps al casal. I aquest any serà la Rosa Maria Vilalta i l'Antonio Ezquerra, que són una parella que ja fa molts anys que col·labora amb moltes coses. Col·labora amb organitzar, de moure cadires, de gestionar les entrades, les sortides i tot això. És una parella molt estimada. I després, com a cluenda, hi ha l'actuació de la Coral Josep Rossinyol, que per cert era el meu pare i que porta el nom del meu pare perquè va ser el director durant 15 o 20 anys de la coral de l'Associació de la Gent Gran, que és una coral formada per unes 35 persones, una coral mixta. Això és el que és la festa més gran a dintre de les festes de tardor. Però no és l'única, clar. Deixa'm explicar que nosaltres fem festes de primavera i festes de tardor. Què són aquestes? La festa de la primavera és com s'indica quan es fa el mes d'abril-maig. I allà es commemora l'arribada de la primavera, la sortida de l'hivern, la tornada a la vida, la tornada a la llum, la tornada a estar fora, estar amb els amics i tot això. I la festa de tardor, doncs la festa de tardor, perquè es fan durant la tardor. Normalment, què és el que significa tot això? Són festes escèniques, hi ha un escenari, hi ha gent que actua, i són festes on es proposa totes les activitats que han fet durant el curs, per exemple, ball llatins, ball country, ball en línia, teatre, coral, rondalla, totes aquestes activitats, que són grups de gent, que proposin al públic i que ensenyin al públic què és el que s'ha fet durant el curs. És com un festival de resum. És com un fi de curs que la gent va i exposen al públic què és el que s'ha fet. Ja sabeu que al Casal tenim un petit escenari que està molt bé, amb llums, amb un equip d'àudio magnífic i que exposem tot això. Quantes persones col·laboren o participen, diguem, d'aquesta... M'agrada que em facis aquesta pregunta. Perquè a mi m'agrada fer veure la importància que té l'associació de la gent gran de dintre Rubí. Mira, Rubí té 82.000 habitants. Diuen que el 15-18% són jubilats. Nosaltres som gent jubilada. Jo diria gent jubilada, avui dia hi ha gent jubilada, persones jubilades. En total són unes 15.000 persones que representa que Rubí estan jubilades. Nosaltres tenim 1.300 socis, vol dir que el 10% de totes les persones, aproximadament, potser el 9 o el 8% de les persones jubilades de Rubí, Són socis de l'associació de la gent gran de Rubí. I què és? Què és el que fa l'associació de la gent gran de Rubí? Doncs és una entitat sociocultural. No és un lloc on no hi ha ni cap infermera ni cap metge. A mi m'agrada dir-ho perquè és gent activa. És un lloc on la gent activa vol... Vol fer alguna cosa, o vol ballar, o vol fer teatre, o vol cantar, o vol aprendre la guitarra, o vol aprendre piano, o vol aprendre robòtica, o vol aprendre anglès, o francès, o català. En total fem 52 activitats diferents cada setmana. Saps què això representa? Que no teniu espai, no? Exactament. Després podem parlar, si tu vols, de l'espai. I tant. La cosa va per llarg, perquè vegis, no? A més, el que està passant avui dia, jo m'imagino que tothom en parla, és el canvi de la piràmide poblacional d'Espanya i de Catalunya i de tot el món, no? que la piràmide poblacional és una piràmide que més o menys a l'edat mitja és allà on hi ha el gruix de totes les persones. Aproximament ara estan amb uns 50-55 anys i és on hi ha el gruix. Doncs aquesta edat de 50-55 anys s'està pujant cap amunt. És a dir, que cada vegada hi ha més gent gran degut a la longevitat, a l'augment de la longevitat. Cada vegada la gent viu més, viu en millors condicions, viu més anys i, per tant, quan es jubila aquesta gent, que són els 65 o 67 anys, doncs cada vegada n'hi ha més. I aquesta gent, quan es jubila, doncs què fa? De la nit al dia, doncs aquesta gent es troba sense anar al treball I què fa? Doncs que cap allà a la setmana de no fer res, doncs ja volen fer alguna cosa. I llavors s'acosta al casal, que és un lloc on poder fer coses. És, jo em diria, com un petit casino, on es fa casino amb el bon sentit de la paraula, no casino, el que en diuen els italians, sinó casino amb... on es pot practicar qualsevol cosa. Sobretot fer convivència. I la gent que vol fer de monitors fa de monitors. Vols un carmelo? Jo tinc un carmelo, eh? Si vols. Són les coses del directe, la veritat. I els refredats que estaven parlant abans de començar. Jo n'acaba de passar un, eh? Bé, doncs, si vols, tornem a les festes de tardor. Si vols, te les enumero, les festes de tardor. Tinc un paperet aquí. Mira, el dia 22 d'octubre fem l'homenatge a la gent gran. Aquesta és la principal i la festa més emblemàtica de tots nosaltres. Després, el dia 28 d'octubre, fem un recital de poesia i música. Això es tracta que a la gent, que ja tenim gent que li agrada recitar, que som rapsodes, I li agrada fer una poesia o li agrada recitar una poesia del que sigui. Doncs pot venir, sol·licitant-se, recitar una poesia. Ja preparem un escenari amb flors, amb música i amb una presentadora i disposem d'una aposta a punt i una presentació una mica emblemàtica per poder recitar. I després, quan s'han recitat al redó d'unes 20 poesies, es fa un recital de música. Tenim un piano i una soprano, ens farà un petit recital de música lírica. Després hi ha una desfilada de models. Això vol dir que totes... Allà fem classe de costura. De costura i, com se diu, tall i confecció. Tall i confecció. I hi ha senyores que venen i es fan els seus vestits. O els vestits de les netes, els vestits dels seus. No ho sé. I llavors, doncs, aquests vestits s'exposen i es porten unes models que poden ser elles mateixes i allà muntem una passarel·la Una passarel·la d'aquestes, de dos metres, de color vermell, amb música de passarel·la, amb focus i tal, i on la persona que ha fet el seu vestit el pot exposar. Això és el dia 28, també? No, això serà el dia... L'esfilada de models serà el dia 5 de novembre. Llavors, el dia 11 de novembre hi ha l'actuació del Casall Show. Nosaltres tenim un grup... És un clàssic aquest, eh? És un clàssic, sí. És un grup que ja fa molts anys que està muntat i que la seva cosa és cantar en playback cançons de sempre. I allà es fa l'escenificació... no sé, de qualsevol cançó, de sessuela, d'òpera i tal, i a vegades es lliguen cançons i es munta tota una actuació, per exemple, els Aves, per exemple, el grup Aves, doncs es munta una actuació on es fan moltes cançons del grup Ava. Després, el dia 20 de novembre, hi ha l'actuació dels grups musicals. Hi ha l'actuació de la rondalla de Rubí, que és una rondalla, que se'n diu Rubí, i hi ha l'actuació de la Unió Coral Rubinenca, que són les caramelles, fan una actuació. Aquí han vingut també a cantar, aquí a l'estudi. Doncs aquest grup no pertany a l'associació, però és com si hi pertanyés perquè ens va seguint, assegen els nostres llocs, i no hi ha cap problema. Després, entre el 25 de novembre i el 27 de novembre hi ha l'actuació de tots els valls, valls llatins, valls en línia i valls country. El 25 de novembre hi ha l'actuació de civilanes i valls llatins i el 27 de novembre hi ha l'actuació dels valls en línia i valls country. I per últim, el 3 de desembre, hi ha l'actuació dels grups de Valls de Saló, de Sardanes i un petit grup de Taixi. Tot això són vuit festes que fem, o sigui, vuit tardes que estan ocupades amb aquestes festes. Aquestes vuit tardes també estan a la primavera, i llavors són les festes de primavera. Això és el que... Això vol dir que no pareu. Sí, exactament, no parem. Bé, nosaltres no parem perquè no ens deixen parar. Allà som 1.300 socis. 1.300? 1.300 socis. I ja, tal com he dit, fem 52 activitats diferents cada setmana, es van repetint setmana a setmana, i allà hi ha moltes. A més, amb la particularitat que, per això, per el que he explicat de la longevitat, que la gent es jubila, i que ara actualment S'estan jubilant, s'estan començant a jubilar els de la generació baby boomers, que són els nascuts entre finals dels 50 i fins als 70. Tota aquesta, la gent que va néixer durant aquests anys, entre els 55 i els 70, són els baby boomers. I, bueno, hi ha un grapat. A Catalunya em sembla que en són dos milions de persones que s'estan jubilant, es comencen a jubilar ara i són gent formada, gent que té unes esperances de vida molt altes. i gent que vol fer coses. Hi ha molta gent que s'apunta al casal i ens demana fer classes de robòtica, fer classes d'anglès i fer classes de coses que, clar, que nosaltres hem d'anar buscant monitors. Normalment, que si fem, com pots imaginar, com podeu imaginar, si fem 52 activitats diferents cada setmana, necessitem 52 monitors. perquè cada activitat serà el teu delegat i el seu monitor. Per tant, tenim de buscar monitors. Com que normalment tot això es fa de gratis. Vull dir, necessitem monitors voluntaris. Exactament. Per tant, tenim de buscar voluntaris. La feina d'anar a buscar voluntaris és una feina, doncs, sempre estar alerta del que hi ve, doncs, preguntar-li què fer, si voldria incorporar-se, si vol ser de monitor... i una mica, doncs, gestionar tot el monitoratge que hi ha, tot això, no? I per tant, necessitem de cuidar el monitor. Necessitem cuidar el monitor. I aquesta és una d'activitats que fem nosaltres, que fa la Junta i especialment jo. Perdona. Perdona, Rafael, és que ja veus que estic a apuntar a morir-me aquí i anem directe, eh? No preocupis. Quins voluntaris necessiteu per fer què? Vull dir, per quins tallers? Tots, tots. De les 52 activitats que fem a la setmana, el 80% són voluntaris, el 80%. Hi ha, per exemple, una activitat que no trobem voluntaris que són, per exemple, ioga i, per exemple, monitors de sevillanes. Doncs no en trobem. I llavors necessitem anar... La Generalitat ja té unes bosses de voluntaris pagats, que aquests s'han de pagar, i els demanem a aquestes empreses que estan al redor de la Generalitat un monitor, un monitor de ioga, per exemple. Ells ens suministren un monitor de ioga pagant. Tot això és pagant. Llavors aquestes activitats són de pago, no són gratuïtes. Són de pago. Normalment la gent paga 30 euros al trimestre. Normalment, tampoc és una gran activitat, per una hora i mitja cada setmana. Ara, per exemple, estem buscant voluntaris. Per exemple, ara ens han dit que volem fer els jocs de bitlles catalanes. Nosaltres tenim ja quatre camps de petanca. Ja fem una activitat que és petanca. Doncs un d'aquests camps el volem dedicar a les bitlles catalanes. Les villes catalanes és com un joc de bolos, però no amb boles. Va amb villes i amb bolitxer. El bolitxer és una espècie d'una altra villa, en forma una mica de cilindre, que estira directament a la villa per fer-la caure. I llavors hi ha una sèrie de paràmetres on t'escompten les villes caigudes, si n'has fet caure una o dues durant les tres tirades, i si en fas caure totes menys una, aquell és el que val més. N'has de tirar totes, menys una. N'has de deixar una. Estem buscant un que porti les villes catalanes. I estem buscant una altra activitat que tenim de començar, que m'han demanat, és fer un grup d'habaneres. Ah, sí. Un grup de vaneres. Hi ha una persona o dues persones que els agradaria molt que forméssim un grup de vaneres. I estem buscant un monitor, un director, que toqui jo la cordeón o la guitarra, que vulgui portar un grup de vaneres. Això una mica ho faig públic perquè les persones que vulguin, que sàpiguen tocar la guitarra i que tinguin interès en portar un grupet i tocar vaneres... doncs les vegades que vulguin i anar amb petits teatres, amb altres casals o amb residències, doncs que vulguin i formarem un grup de maneres. Doncs anem a... Per exemple, un altre exemple és robòtica. Ens han demanat ja la robòtica. La gent que entra al casal, el gap digital ja no el té. Tothom ja sap funcionar el WhatsApp, sap fer funcionar el telèfon mòbil, sap fer funcionar el Windows, l'Office, totes les coses que hi ha a l'Office ja més o menys ja se les saben. I llavors, doncs, han portat una màquina, han portat una espècie de soft i els volen continuar amb això. Llavors ens han demanat, escolta'm, i per què no fem unes classes de robòtica? Doncs estem buscant un monitor de robòtica. O sigui que, recapitulant una miqueta, necessiteu monitors de robòtica per ioga, per sevillanes, per avaneres, no? Sí. Alguna cosa més? i tot el que la gent vulgui, i encara que no siguin monitors, doncs allà hi ha moltes coses a fer. Tenim tot el treball d'administració, clar, tot això vol una administració. Tot això no és simple com, vinga, va, no, necessitem coordinança amb la Generalitat, amb la directora, clar, en el Casal hi ha una directora de la Generalitat, hi ha una persona que està pagada, per la Generalitat i ella fa una mica... relaciona i coordina tot, no? Nosaltres som l'associació, però allà al Casal també hi ha la Creu Roja, hi ha Càritas, hi ha dues entitats més, hi ha una entitat senegalesa que també fa reunions i hi ha un grup de teatre també, que no ens correspon a nosaltres, que també fa assajos i les activitats allà dintre del Casal. No n'hi ha més. Però la Generalitat, el que espera la Generalitat és que els centres cívics aquests, els casals cívics, es converteixin no només per la gent gran, com fins ara ha sigut, sinó que allà sigui una entitat per gent jove, per gent adulta i també per gent de 15 a 18 anys. Doncs en parlarem un altre dia, si et sembla, de tot això també i de les obres que són necessàries allà al Casal i tot l'espai. Jo no sé el temps que tenim, però... No, ja acabem ara. Per això et dic, un altre dia en parlem. Ens fa falta explicar-vos les obres que estan fent. Són unes obres que doblaran les sales que tenim per fer les activitats. Si no, ara estem completament saturats. Home, t'ho diràs, amb 52 activitats cada setmana? Sí, sí. Déu-n'hi-do. Rafael Rossinyol, moltes gràcies per venir a Rubi al dia. Menys mal que ja t'has passat una gripe, si no t'hagués contagiat jo ara mateix també tot el que estava passant. T'esperem d'aquí unes quantes setmanes, acabem de fer negocis i ens vens a explicar aquestes obres. Molt bé, moltes gràcies a vosaltres. Gràcies, que vagi molt bé.