Entrevistes Rubí al dia

Entrevistes i seccions del magazine matinal de Ràdio Rubí

Subscriu-te al podcast

episodis

1681-1692 de 1993
  • Pilarín Bayés i Edith Wharton a les recomancions literàries - episode art

    Marina Porras, de la Llibreria L'Ombra, i Montse Marcet, de l'Espai de Llibres Lectors al tren, ens recomanen dos llibres de la Pilarín Bayés i les novel·les Ethan Frome i Una habitació amb vistes, de Wharton i Forster, entre d'altres

  • Grossmann, sexualitat madura: 'Dones, dormiu sense calces' - episode art

    Amb molt d'humor, Mireia Grossman, fisioterapeuta i fisiosexòloga, ha parlat de la sexualitat en l'etapa madura. Ha diferenciat entre el procés fisiològic natural que pot patir la vagina durant la menopausa, amb una major sequetat, amb seguir mantenint pràctiques sexuals. Amb ella hem tractat temes com les barreres mentals, la gimnàstica vaginal, la importància de connectar amb el propi sexe de forma natural i amb una mirada conciliadora o de dormir sense calces.

  • El Pregoner, Europa amb una llegenda i la BBC - episode art

    Cesc Andrés, director, productor i conductor del programa El Pregoner de Mataró Ràdio, ens ha parlat de la llegenda del "Sant Jordi polonès" amb el Drac Wawel. També de la BBC, que ha admès mala praxi per aconseguir la famosa entrevista a Lady Di.

  • El Festival Terramar d'enguany en format reduït - episode art

    Parlem amb el codirector del Festival Terramar de Sitges sobre el cartell amb artistes com Manel, Alaska, Sopa de Cabra, Sílvia Pérez Cruz, Sergio Dalma, El Barrio, o La Oreja de Van Gogh entre d'altres. Un esdeveniment per gaudir-lo d'aprop perquè aquest any només es farà amb 1.100 localitats

  • El projecte solidari de l'Alexandra Medina - episode art

    L'Alexandra Medina és una veneçolana rubinenca que des de fa uns anys ha engegat un projecte solidari de recollida de medicines, bolquers, sabates i roba per enviar-los a la Fundació Mama Lis i 2 residències al país sudamericà. Ho fa amb els seus propis mitjans i per pargar el transport munta rifes amb els seus amics. Coneixerem la seva història i com el dolor la va portar a fer aquesta tasca solidària

  • Comerç de proximitat amb Pica-Pica - episode art

    La RubíMòbil amb la Lídia Martin va a la botiga Pica-Pica per parlar amb l'Àngels i de com ha evolucionat i adaptat el negoci amb les noves demandes

  • La indústria tèxtil a Rubí amb Eduard Puigventós - episode art

    Som la ciutat més industrialitzada i amb el nostre historiador de referència, Eduard Pugiventós, parlem de l'inici del Rubí Industrial i de la indústria tèxtil rubinenca. Les dones eren les protagonistes. Parlem d'aquella època, d'expressions en el tèxtil, de les primeres fàbriques a La Llana, de com treballaven la seda o de la lluita per aconseguir unes millors condicions laborals

  • 76% inserció laboral a electricitat i electrònica - episode art

    Yolanda Ordóñez, tècnica del CCVO, ens presenta les ocupacions al Vallès Occidental més demandades i les vocacions industrials amb més futur. Electricitat i electrònica tenen un 76% d'inserció. Només acabar el grau superior ja treballen. Seguits d'informàtica i telecos, amb un 74%. Però el 40% continuen amb estudis superiors. També parlem de feina i formació a Rubí que tenen a veure amb centres educatius rubinencs com EDRA, Torrent dels Alous, JV Foix o l'Estatut

  • L'únic celler amb vinyes embotellant al terme BCN amb Enoturista - episode art

    Està al parc de Collserola i pertanyen a la DO Catalunya. Judit Cortina i David Jobé, d'Enoturista.cat parlen d'aquesta DO i del celler Can Calopa. Us sona el vi 'Vinyes de Barcelona'? L'heu provat? Els enoturistes us apropen la DO, el celler i parlem amb la responsable d'enoturisme, Míriam Rovira. Com sempre, els enoturistes t'apropen tant l'experiència, que ja sembla que puguis tastar el vi i gaudir del celler des de casa

  • Coneixes la història de la Festa dels Xatos? - episode art

    Eduard Pugiventós, el nostre historiador de referència, ens parla dels aplecs que ja es feien fa 400 anys a Sant Muç per la Festa dels Xatos i com vam fer nostre, aquest esdeveniment, amb la creació del ball, d'un dolç, de la música, de l'arrossada o la romeria popular.