episodis

Resum Dades clau de l’esdeveniment Quan: demà dissabte, a les 17:30 (dos quarts de sis) i fins aproximadament les 23:00. On: Plaça del Doctor Guardiet (Rubí). Qui ho organitza: Aplec de Rubí (entitat formada el 2001 pel Foment de la Sardana de Rubí i l’Escola de Sardanes Flor de Neu), amb col·laboració d’ambdues entitats. Edició: 27 anys d’Aplec (primer el 1999; des de llavors, últim dissabte de setembre). Importància per a la ciutat Fita cultural i festa major de la sardana a Rubí. Atrau públic de comarques veïnes, Catalunya Nord, Andorra i Tarragona. Impacte local: 500–600 persones assistents, amb retorn econòmic i projecció de Rubí. "La sardana és ben viva" — malgrat que a les ballades hi predomini gent gran, hi ha molta activitat al país. Cobles convidades i efemèrides Juvenívola de Sabadell — fundada el 1976 (51 anys). Ciutat de Girona — en 50è aniversari. Principal del Llobregat — prop de la centenària (2029). "La cobla com a conjunt musical és un conjunt únic" — una sonoritat pròpia i potent que val la pena escoltar encara que no es balli. Programa musical Es preveuen unes 25–26 sardanes al llarg de la tarda i nit. Format de l’Aplec a Rubí: cada cobla fa la seva actuació completa, i en la sessió de tarda hi haurà dues sardanes de conjunt (les darreres de Juvenívola i primeres de Ciutat de Girona): Jardins de l’Ateneu (Jordi León), dedicada a Rubí. Joia de Palamós (Francesc Marrós). Repertori per a tots els gustos: Autoria nova: Iol Masdeu, Quirza i Gea. Consolidats: Xavi Pinyol, Marcel Sabater, Jordi Molina. Clàssics: Martirià Font, Josep Pau Faril, Ramon Vilà, Francesc Marrós. Compositora destacada: Anna Abad — molt productiva i amb peces que agraden al públic. Sardanes de lluïment (solistes/instrument): Tenora: En ardiment (Joan Jordi Bonmala) — amb el tenora solista rubinenc Gerard Montsec (Juvenívola de Sabadell). Fiscorn: L’avi Enric (Ricard Viladasau) — Cobla Ciutat de Girona. Cobla completa: So d’Aplec (Josep Balfarell) — Principal del Llobregat. "Sardanes obligades no n’hi ha cap, perquè no obligues a ningú; són sardanes de lluïment." — record del compositor Tomàs Gil. Activitats i dinamització Berenar popular entre la sessió de tarda i la de nit: coca i mistela per a tothom, gràcies a forners i pastisseries de Rubí. Sortejos per finançament i dinamització: Fins a 21 regals aportats per comerços locals. Venda de tires durant l’Aplec: 2 tires per 5 € o 6 tires per 10 €. Proposta assequible per gaudir de música en viu tota la tarda. Jovent i participació Reto pendent: incorporar més joves a ballades i aplecs; moltes colles de competició hi costen per horaris i dinàmiques (p. ex., coincidència amb concurs a Vic). Oportunitat d’assajar amb música en viu a plaça: entrenament útil de cara als concursos (sense pauses, com a la realitat del directe). La sardana, avui Dades d’activitat al país: 155 aplecs anuals (estimació recent; només Barcelona en concentra 75). Prop de 3.000 ballades a l’any a Catalunya. Missatge: continuïtat i vitalitat del gènere, amb públic divers i programació extensa. Mirant endavant En 3 anys: 30è Aplec de Rubí. 2026: inici dels actes del centenari del Foment de la Sardana de Rubí. Dades logístiques en un cop d’ull Lloc: Plaça del Doctor Guardiet (Rubí) Dia/hora: Dissabte (27), 17:30–23:00 aprox. Organitzen: Aplec de Rubí, amb Foment de la Sardana de Rubí i Escola de Sardanes Flor de Neu Cobles: Juvenívola de Sabadell, Ciutat de Girona, Principal del Llobregat Extres: Berenar amb coca i mistela; sorteigs (2 tires/5 €, 6 tires/10 €)

Tema de la setmana: Homenatges Context i to Nova secció a la ràdio —l’Escàner setmanal amb l’Albert Soler— que repassa cinc notícies unides per un fil conductor clar: la paraula homenatge. Cinc històries, un mateix fil: reconeixement a persones, memòria col·lectiva, consens polític, fenomen social i la natura. Clau narrativa: fer els homenatges en vida i preservar la memòria del que ens configura com a comunitat. 1) Homenatge a Lídia Juster i a la ràdio local Ràdio Rubí presenta temporada i bateja l’Estudi 1 com “Lídia Juster i Pujol”. "Els homenatges és millor fer-los en vida" Un reconeixement perquè el pugui gaudir la persona homenatjada. Anècdota clau: la Lídia va encoratjar fa anys l’actual direcció —“Ràdio Rubí necessita un director com tu”— sembrant el camí del relleu generacional i la digitalització. S’anuncia també la renovació de la placa de l’Estudi 2, dedicat al periodista Josep Ferrer Domingo (amb família encara a Rubí; el seu net és Carles Alujo Ferrer, síndic de Greuges). 2) Homenatge a les víctimes de la Riarada del 1962 Acte anual de memòria a les víctimes (més de 200 identificades, tot i que la xifra real fou superior) de la Riarada del 25/09/1962. Dades d’impacte: 200 l/m² en 2 hores (comparat amb 75 l/m² en 3 hores fa pocs dies) en un context d’infraestructures febles d’aleshores. Veus supervivents: "Avui, més de 60 anys després, continuem recordant amb emoció la solidaritat, l’esperit de comunitat i l’ajuda mútua…" — Elvira Altisent Juanita recorda tornar a classe i veure pupitres buits dels companys que s’endugué l’aigua: imatge que colpeix i persisteix. Missatge central: preservar la memòria per a les noves generacions i reconèixer la resiliència comunitària. 3) Homenatge al consens: pla d’inversions de 14,5 M€ Acord a tres bandes (PSC, En Comú Podem i ERC) per un pla d’inversions de 14,5 milions d’euros per “rentar la cara” a la ciutat. Projectes destacats: Millores a urbanitzacions i barri a barri. Centre d’acollida d’animals (nova gatera). Transformacions urbanes: torrent de les Abelles, entorns del pavelló del Gair i dels 100 patins, pont de Cova Solera, les Torres, Pearson, antiga estació, plaça Clavé, plaça del Casino i plaça de Catalunya. Habitatge: compra de pisos per tanteig i retracte i nou edifici adaptat per a gent gran. Clau política: el valor d’un consens ampli per impulsar transformació urbana tangible. 4) Homenatge popular a Ibai Llanos i al futbol de base Debut del Ronin CF (fundat per Ibai Llanos) a 4a Catalana: cues al Camp del 25 de Setembre i 30.000 espectadors en directe a YouTube. Contradicció assumida: després de promoure formats nous com la Kings League, Ibai abraça el futbol tradicional, creant un club des de zero (a diferència de Piqué, que va comprar l’Andorra). Reptes a seguir: sostenibilitat de la febre inicial i arrelament del club en el teixit local. 5) Homenatge a la pluja (i al sentit comú) Setembre i primavera plujoses després de tres anys de sequera i restriccions. Idea central: l’aigua és benvinguda si no es tradueix en danys; cal aprendre de la Riarada per gestionar millor els episodis extrems. Idees clau que queden Fer memòria en comunitat ens uneix i ens guia. Els homenatges en vida tenen un valor humà i cívic inqüestionable. El consens polític és un homenatge al bé comú. La cultura popular i l’esport continuen mobilitzant i generant identitat. La pluja: recurs vital que cal celebrar i gestionar amb prudència.

Resum Context i antecedents A Rubí hi ha tres escoles bressol: Sol Solet, Lluna (gestionades per l’empresa externa Cavall de Cartró) i Bruna (de gestió municipal). Les educadores de la Sol Solet fa 15 anys que reclamen la municipalització i l’equiparació de condicions amb la Bruna. "De la vocació no es viu" Reivindicacions principals Equiparació salarial amb la Bruna: diferència estimada d’uns 6.000 € anuals. Condicions laborals dignes: millora d’horaris i més recursos. Fi de la discriminació salarial entre categories que fan una funció similar a l’aula: tutora, suport i auxiliar; reconeixement efectiu de la parella educativa. Municipalització del servei i fi de l’externalització en escoles bressol municipals. Diferències i impacte Sous: és la bretxa més gran i inacceptable segons les educadores. Horaris i recursos: hi ha millores menors; la darrera licitació ha permès 4 noves contractacions, però no ha resolt el tema salarial. Vida personal: dificultats per arribar a final de mes i necessitat de buscar segones feines. Impacte en infants: tot i el compromís professional, la rotació de personal genera canvis de referents i noves adaptacions en infants de 0-3, afectant el vincle. Relació amb Ajuntament i empresa Ajuntament de Rubí: s’ha anunciat una reunió, però encara no s’ha concretat cap proposta ni diàleg directe que resolgui l’angoixa del col·lectiu. Cavall de Cartró (empresa gestora): sense feedback sobre millores salarials. Accions i suport social Accions: concentracions als plens municipals i més mobilitzacions al llarg del curs per donar veu a la situació. Objectiu a curt i llarg termini: ser municipals amb salaris dignes i condicions equiparables a la Bruna. Suport: l’AFA i famílies actuals i antigues mostren suport total. "Mereixem un canvi" "Volem ser municipals" Missatge a la ciutadania Recorden que, malgrat ser centres municipals, dues de les tres escoles estan externalitzades, fet que impacta en les condicions del personal. Reivindiquen coherència amb la idea de servei públic. Conclusió Les educadores de la Sol Solet demanen equitat, dignitat salarial i municipalització per garantir estabilitat del personal, qualitat educativa i retenció de talent en l’etapa 0-3.

Resum de la secció Context i objectiu Nova secció de divulgació jurídica a Rubí al dia amb l’advocat Arnau Bonell. L’objectiu és explicar de manera senzilla i entretinguda com funciona el dret, començant per curiositats del Codi Civil. Convivència de dos Codis Civils a Catalunya A Catalunya conviuen dos textos: Codi Civil de Catalunya (2002) Codi Civil espanyol (1889) — amb 135 anys i diversos preceptes antiquats (encara en pessetes i amb conceptes com cap de família). Principals curiositats explicades (amb articles) Tresors i objectes perduts (arts. 614 i 617 CCE) Si és un tresor sense amo: 50% per a l’amo del terreny i 50% per al descobridor. Si és una cosa moble (p. ex. un bitllet): s’ha de lliurar immediatament a l’alcalde del lloc de la troballa; l’alcalde ho publica dos diumenges consecutius; si en 2 anys ningú ho reclama, ho pot reclamar el descobridor. Responsabilitat per objectes llançats pels infants des del balcó (art. 910, segons la transcripció) El cap de família que habita l’immoble és responsable dels danys causats per coses llançades pels menors des del balcó. Debat sobre el concepte avui dia de cap de família. Bestiar i règim de ganancials (art. 1350 CCE) Els caps de bestiar que excedeixen el nombre aportat per cada cònjuge durant el matrimoni són ganancials. Exemple: neix un vedell durant el matrimoni i, en separar-se, computa com a guanyal. Eixam d’abelles i dret de persecució (art. 612 CCE) El propietari d’un eixam d’abelles pot entrar en finca aliena per perseguir-lo i ha d’indemnitzar els danys causats. Si no el persegueix durant dos dies consecutius, el posseïdor de la finca pot ocupar-lo i retenir-lo. Coloms, conills i peixos que canvien de viver/finca (art. 613 CCE) Si, sense artifici ni frau, passen a una altra finca, passen a ser propietat del nou posseïdor. En la pràctica, l’“elecció” de l’animal determina la titularitat. Altres punts destacats Enfocament didàctic i amè: començar per temes entretinguts abans d’entrar en procediments tècnics. Recordatori del caràcter vivent i transversal del dret: tot allò quotidià pot estar regulat. Nota d’actualització pendent: molts imports encara figuren en pessetes, no en euros. Cita rellevant "Esto y todo lo que nos rodea hasta lo más pequeño e insignificante de la vida, queridos alumnos, es derecho." Idees clau Conviuen dos Codis Civils a Catalunya, amb diferències d’actualització. Les normes sobre tresors i objectes perduts són estrictes i formalistes. La responsabilitat civil per actes d’infants des del balcó recau en el suposat cap de família. El dret de ganancials pot abastar el bestiar nascut durant el matrimoni. L’ordenament regula situacions insòlites com eixams d’abelles i animals que canvien de finca.

Resum executiu Converses al voltant del paper clau del farmacèutic/à a Rubí, amb focus en la campanya del Dia Mundial del Farmacèutic, La meva farmàcia, la meva salut. Es destaca com la farmàcia —més enllà de la dispensació— ofereix serveis preventius i de seguiment que ajuden a descongestionar el sistema de salut, especialment en barris densos i amb envelliment de la població, com el Progrés i Can Oriol. "La meva farmàcia, la meva salut" "Teixir veïnatge, teixir societat" Temes clau Associacionisme veïnal: crida a més col·laboració i socis per poder impulsar projectes d’ajuda a la gent gran (gestions quotidianes com anar a la farmàcia). Campanya del Dia Mundial del Farmacèutic (25 de setembre): difon la tasca del farmacèutic més enllà de la dispensació, posant en valor els serveis sanitaris que enforteixen el sistema. Prevenció i accessibilitat: la farmàcia com a espai sanitari proper, amb porta sempre oberta, que pot evitar visites innecessàries al CAP/urgències dins de les seves competències. Exemple pràctic: resolució orientativa d’un cas menor (pèl enquistat) amb consell professional i recursos de botiquí domèstic per evitar una visita, amb criteris clars de derivació si empitjora. Seguiment de paràmetres: tensions, glicèmia, hemoglobina glicada, perfil lipídic, pes i perímetre abdominal, amb registre en aplicatiu i derivació al metge quan cal. "Què tens per casa?" Serveis destacats de la campanya i la farmàcia Unitats mòbils (COFB) en ciutats seleccionades (no a Rubí): 5 punts de servei Mesura de tensió arterial Glicèmia, hemoglobina glicada i perfil lipídic Consell farmacèutic Pes i perímetre abdominal Revisió de pell A la Farmàcia de Can Oriol (Rubí): Mesura i seguiment de tensió, sucre i colesterol; registre i avisos segons guies clíniques Formulació magistral (medicació individualitzada) Ajudes tècniques/ortopèdia per millorar la qualitat de vida de persones grans Consell alimentari amb farmacèutica-nutricionista: diabetis, intoleràncies, reorganització de dieta i adherència "Tensió, sucre i colesterol" Perímetre abdominal i risc cardiovascular Clau de la prevenció: mesurar el perímetre abdominal (cinta al voltant del malic). Reduir 2 cm de perímetre abdominal ja té un impacte important en el risc cardiovascular. No tot és el pes: convertir greix en múscul pot mantenir el pes però millora el risc si baixa el perímetre. Impacte per a la comunitat Millora de la prevenció i adhesió a hàbits saludables. Descongestió del sistema públic evitant visites innecessàries. Proximitat i confiança: resposta ràpida, criteris de derivació, i treball de barri. "Vull fer una dieta que m’alegri" Missatges clau La farmàcia és un agent sanitari accessible i preventiu. El consell farmacèutic i el seguiment de paràmetres eviten complicacions i deriven quan cal. El perímetre abdominal és un indicador prioritari de risc cardiovascular. Cal més suport veïnal a les associacions per teixir comunitat i cuidar la gent gran.

Resum de la conversa Quan i on Dissabte 27 de setembre, a partir de les 19.00 h a la Plaça del Progrés (Rubí). "Hasta que se acabe, que son 30 litros..." Programa d’activitats Xocolatada popular per a tothom amb 30 litres de xocolata i col·laboracions de comerços (xurros i pastes). La gent sovint repeteix amb el mateix got per reciclar. Música per a públic divers: Loli Reyes i Carlos Calvo (cançó melòdica, rancheres/estil mexicà) + grup de ball Baila Flamenco Azar que actuarà entre canvis d’artista. Tramo final de música urbana amb Cuervo (artista vinculat al barri) i col·laboracions de X-Rose, Dave Wintel, La Rosa, Seven Hospi, entre d’altres. Final aproximat entre 1.30 h i 2.30 h de la matinada. Públic i ambient Primer tram pensat per a públic més adult (amb cadires a plaça); segon tram per a jovent. Convivència i bon ambient a les terrasses. Sense queixes veïnals; és una festa oberta a tot Rubí i àrea propera. Organització i necessitats Organitza l’Associació de Veïns i Comerciants del Barri del Progrés. Objectiu: fer créixer la festa (2 o 3 dies) i incorporar altres dates com Sant Joan i Carnestoltes. Limitacions actuals: pressupost per seguretat/vigilància nocturna i manca d’implicació de veïnat d’escala. Socis: prop de 125-130 en un barri d’uns 5.000 habitants; quota anual de 20 €. "Les coses s’han d’anar fent a poc a poc…" "20 euros a l’any." Comerç local implicat Alta implicació de bars i comerços: aporten xurros, pastes, pa, etc. i gestionen la barra per torns anuals (ex. Churreria Jordi enguany). Exemples citats: Bar Restaurant Llamas, Bar Segovia, Bar Cal Miquel, Churreria Jordi, El Racó del Pa, Casanico, Bar Restaurant La Unión, Penya Bètica, Agrifauna, entre d’altres. Loteria de Nadal del barri Número: 60.139 (procedent d’administració de Cartagena, per intercanvi). Disponible a diversos bars del barri i consultable a la web. Difusió amb gravació d’ intel·ligència artificial. Sortida del 4 d’octubre Excursió a la Fira Medieval de Peratallada. Sortida a les 8.00 h, amb esmorzar, visita, dinar (fideuada o canelons; medallons de porc; postres; pa, vi, aigua; cafè, cava i “gotes”), i ball. Preu: 56 €. Cal ser soci. Coordinació conjunta amb altres associacions (25 de Setembre i Cornellà) per omplir autocars. Iniciatives socials en cartera Projecte d’ajuda a la gent gran (gestions com anar a la farmàcia) en col·laboració amb l’Ajuntament. Com participar Fer-se soci: 20 €/any. Més informació, cartell de la festa, punts de loteria i activitats a la web de l’AV Progrés: avprogres.cat

Resum Context i to de l'inici Conversa distesa amb l’Adrià Martín (MMT) marcada per l’entrada tardana i bromes sobre la durada de les seccions i una falsa “nova pel·li” de DiCaprio/Sean Penn. Reflexió sobre el retorn a la rutina: setembre accelera el ritme després d’un agost tranquil. "Com és que vivim d'aquesta manera?" La biblioteca, un espai comunitari imprescindible La biblioteca es reivindica com a espai social, cultural i comunitari obert a ciutadania, entitats i altres serveis municipals. Alta demanda d’activitats i d’espais: Crida a reorganitzar espais del municipi per absorbir la demanda. Alguns programes de l’Ateneu es traslladen a la biblioteca (alfabetització i idiomes). "Som un espai social, cultural, comunitari" "Morim d’èxit" Clubs de lectura i inscripcions: èxit massiu Cues quilomètriques d’inscripció (com “un concert de Billie Eilish”). Panorama dels clubs: Veus de dona (Graci): ple i “ho peta” cada any. Novel·la (Soledà): grup jove però en creixement. Lectura fàcil català/castellà: gairebé plens. Anglès i francès: grups de 10-15 persones. Nou Club de Poesia: migrat de l’Ateneu. Logística i aforaments: Grups de novel·la de 25 persones; un grup de 45 s’ha hagut de dividir. La demanda d’espais obliga a repartir i escalonar activitats. Agenda destacada de la setmana Dilluns (18 h, Auditori): trobada literària amb Enric Larreula, en col·laboració amb l’Aula d’Extensió Universitària. Dimarts: mini-rotllos a l’Auditori. Dimecres (11 h): taller de ioga amb Dharma Yoga. Dimecres (18 h): Taller “viure aquí i ara” amb la coach Míriam Ferrer (Centre Elements). Hora del conte amb Rosa Fiter, en homenatge a Cesc Oboix; exposició oberta sobre ell des de principis de setembre. Retornen els tallers de patronatge i costura i les hores del conte cíclices. Inscripcions en marxa. Benestar i respiració Esment de tècniques de respiració tipus 4-4-8 per reduir l’estrès del ritme postvacances. Tancament musical Sonen BTS – “Dynamite”: apareix al rànquing de Rolling Stone (posició 347) de les millors cançons de la història. "Lo quiero para allá" (sobre la pressa generalitzada en reprendre l’activitat)

Resum executiu Entrevista amb Gerard Forés (Intersindical Educació) sobre el conflicte laboral a l’Institut Duc de Montblanc de Rubí que va culminar amb la dimissió de l’exdirectora i una denúncia per injúries, calúmnies i coaccions contra representants sindicals. Forés defensa que es tracta de repressió sindical, assegura que la roda de premsa es va fer amb llenguatge curat i sense citar noms, i subratlla que l’objectiu sempre va ser millorar el clima laboral. L’estat actual del centre és de normalitat i bon ambient, segons ell. "Nosaltres no podíem no fer-ho" Context i antecedents Professionals del centre alerten fa més de dos anys d’un mal ambient atribuït a un estil de direcció autoritari. Els sindicats intenten primer el diàleg: reunions amb l’equip directiu i la inspecció educativa, i denúncies a Inspecció de Treball. Davant l’empitjorament, es convoca una roda de premsa (amb cura del llenguatge i sense noms propis) i, finalment, es demana la dimissió de l’exdirectora. Impacte en el professorat Els sindicats reben més d’una desena de testimonis de presumptes esbroncades al despatx de direcció, plors i sensació d’assetjament. Amb un volum així, Forés argumenta que ja no és un cas individual, sinó una problemàtica estructural al centre. La denúncia i la posició sindical Cinc representants d’Intersindical, CGT i COS declaren als jutjats de Rubí per la denúncia de l’exdirectora (fase d’instrucció). Els sindicats ho interpreten com a repressió sindical i es mostren tranquils: neguen coaccions i recorden que van parlar de presumpte assetjament i sense identificar ningú. "Evidentment, fer una roda de premsa… on es parlava de presumpte assetjament, no és una coacció." Estat actual del centre Missatge a la comunitat: situació normalitzada i bon ambient de treball al Duc de Montblanc. Es demana separar el cas judicial (entre exdirectora i sindicats) de la realitat actual del centre, que qualifica d’excel·lent. Marc legal i problemàtica estructural Crítica a la LEC i al decret de direccions, plantilles i autonomia de centres: massa verticalitat i poder discrecional de direcció. Risc de «privatització de facto»: interins que no renoven per discrepar al claustre; cessament d’equips directius a voluntat. "Els directors… són els representants del regne diví a la Terra [de l’administració]." Contradicció: directius molt estricts en alguns àmbits però permissius amb el projecte lingüístic; esmenta que fins a un 40% de classes a secundària es fan en castellà. Situació a Rubí i al país A Rubí, no consten altres casos similars actualment; al Duc de Montblanc, direcció dialogant i claustre satisfet. Al conjunt de Catalunya, pugen queixes i denúncies; difícil traçar la línia entre pressions i assetjament. El malestar creix des de 2009. Propostes i mesures Reforçar el rol del coordinador de riscos laborals: més jerarquia, estabilitat i interlocució directa amb inspecció. Protocol garantista d’inspecció: avaluació ràpida i rigorosa de queixes amb fonament; actuar abans que escalin. Recuperar pràctiques democràtiques als centres: debat pedagògic real, limitant la verticalitat. "L’educació va d’alumnes, no va de professors." Mirant endavant Forés no especula sobre la justícia; si hi ha judici, l’afrontaran amb calma. La redacció intenta contactar l’exdirectora per donar la rèplica, sense èxit.

L’Escola Oficial d’Idiomes (EOI) de Rubí inicia el nou curs amb la matrícula oberta i diverses places vacants, especialment en francès. Durant aquests dies, tots els rubinencs que hi estiguin interessats poden fer la sol·licitud a través d’un formulari disponible a la web i l’Instagram de l’escola.

Resum de la conversa Context i canvi de data Setmana Mundial de la Mobilitat Sostenible: a Rubí, la tradicional bicicletada del mercat sovint s’hi emmarca. Canvi excepcional: aquest any, per coincidència amb els Tocs de Sant Roc, l’activitat es trasllada a diumenge 28 de setembre. "Per nosaltres... allarguem aquesta Setmana de la Mobilitat, només nosaltres, el dia 28." 25è aniversari i samarreta especial Edició molt especial: es compleixen 25 anys de la bicicletada. Samarreta commemorativa: tècnica, de color verd fosforito, amb una roda i el ‘25’ al davant i el logo de l’associació al darrere. "El verd és esperança... el verd és medi ambient." Inscripcions i recollida de samarretes Inscripcions: fins a divendres 19 a la parada de l’Arboristeria Major (Mercat Municipal de Rubí). Recollida de samarretes i dorsal: dilluns 22 i dimarts 23 a la tarda a la porta del mercat (plaça). Inscripció d’última hora: també 1 hora abans de la sortida el mateix dia, però sense garantia de talla de samarreta. Recorreguts i funcionament No és una cursa: és una passejada familiar i intergeneracional. Dos recorreguts: Curt: per a nens i nenes petits (aprox. <5 km). Llarg: sortida de la plaça del Mercat, parada a Doctor Guardiet, volta per la Llana i retorn. Dinamitza la Companyia Letal: música i ambient durant el recorregut. Final de festa: botifarrada i zumba amb els amics de Community Dance Center. "No és una carrera, és una passejada." Preu i què inclou Cost: només 2 €. Inclou: Samarreta commemorativa Botifarrada amb productes de primera del Mercat (pa del forn del mercat i botifarra) Sorteig de productes (ex.: caixa de gambes, formatge, cistell de fruita i més) "Només dos euros... donen molt de sí!" Essència i evolució Fidel als orígens: activitat familiar, de ciutat i no competitiva. Continuïtat generacional: participants des de la primera edició que ara hi tornen amb els seus fills. Organització i col·laboradors Voluntariat clau: associació d’adjudicataris, amics del mercat i antics paradistes. Suports: Ajuntament: Companyia Letal, coordinació policial i logística (valles). Rubí Baic: regals i suport. Paradista Xavi Major: gestió d’inscripcions. Per què no te la pots perdre Matí rodó: esport suau, amb bon ambient i per a tothom. Menjar i ball: botifarrada + zumba per rematar. Records i premis: samarreta xulíssima i sorteig de productes del mercat. "És un planazo... un matí de rialles, diversió i intergeneracional." Recordatori final Data: diumenge 28 de setembre. Inscripcions: fins divendres 19 a l’Arboristeria Major (Mercat Municipal de Rubí). Recollida samarreta/dorsal: 22 i 23 a la tarda a la porta del mercat. Inscripció el mateix dia: 1 hora abans (sense assegurar talla de samarreta).

Resum L’entrevista a Ràdio Rubí presenta la proposta central de l’Obrador Coral de Rubí per la Festa Major 2025: l’estrena d’una versió amb piano de l’òpera completa L’elisir d’amore de Gaetano Donizetti al Teatre Municipal La Sala. Dades clau Data i hora: dissabte 28 de juny de 2025, dos quarts de nou del vespre (20.30 h). Lloc: Teatre Municipal La Sala (Rubí). Invitacions: disponibles a partir del 18 de juny a les 17.00 h. Format: versió escènica completa amb piano (sense orquestra per ajust de pressupost), cant en italià i interpretació amb moviment. Aforament: 540 localitats. Context: activitat clàssica dins la Festa Major de Rubí. Repartiment i equip Cor: prop de 50 cantaires de l’Obrador Coral de Rubí. Solistes: 5 (inclouen el tenor Héctor Ortín i la solista rubinenca Mireia Guiar). Actor: 1 actor de suport a l’escena. Piano: acompanyament a càrrec del director de l’Escola de Música (versió reduïda per a piano, estàndard a Europa). Direcció musical: Jordi Voltas. Direcció d’escena: Montse Covelles. Procés i reptes Projecte madurat durant prop de 2 anys; treball integral des de setembre passat. Assajos musicals ja completats; avui comencen els assajos d’escena. Repte artístic: el cor ha après italià, canta de memòria i fa teatre en moviment (canvi d’hàbits respecte cantar quiets amb partitura). Primera vegada que l’Obrador fa una òpera sencera “de dalt a baix”. Crida i expectatives Alt interès del públic rubinenc; les actuacions acostumen a omplir. Possible segona data: el director obre la porta a repetir funció si hi ha espai i finançament, especialment per la coincidència amb l’activitat de les Gitanes al carrer el mateix dia. Cites destacades "Ens tirem a la piscina... fem una òpera sencera, de dalt a baix." "No volem fer el panoli: volem una obra ben feta i ben construïda." "Explicarem el secret de l’Elixir de l’amor." Per què és rellevant Qualitat i ambició local: un projecte coral de gran format que eleva l’oferta cultural de la ciutat. Participació i comunitat: implicació de més de 50 artistes locals i professionals convidats. Accessibilitat: entrada per invitació i versió amb piano que facilita la producció sense renunciar a l’excel·lència artística.

Resum executiu Núria González Rojas (AALM) valora positivament el nou pla de digitalització responsable i reclama una aplicació basada en evidència científica, amb especial atenció a la seguretat dels dispositius, la reducció de pantalles en edats primerenques i el paper clau de les famílies. Defensen retardar l’smartphone fins als 16 anys amb un pacte de famílies i regular l’accés a xarxes socials fins als 17. "El que és posar tauletes a tot... no té sentit" Punts clau Mesures alineades amb experts: pediatres i col·legis professionals demanen limitar pantalles en menors; AALM celebra que es recullin aquestes recomanacions. No només mòbils: cal revisar l’ús de portàtils, pissarres digitals i tauletes, sobretot a infantil i primària, on el contacte directe és essencial. Seguretat insuficient: Chromebooks i dispositius escolars permeten accedir a continguts inadequats; filtres i controls parentals sovint fallen, especialment quan el dispositiu va a casa. Digitalització selectiva: evitar la substitució indiscriminada de llibres per ordinadors; definir què, quan i per a què digitalitzar. Postpandèmia: l’ús es va mantenir en excés per manca de planificació; les plataformes fomenten ús compulsiu i pèrdua de control del temps. Impacte en la socialització: es detecta empobriment de relacions en menors (mòbil a bars, parcs, caminant pel carrer). Famílies al centre: cal formació, exemple i límits; guia de bones pràctiques per famílies i formació docent complementària. Pacte de famílies (AALM): retardar el mòbil fins als 16 per combatre la pressió social. Dada rellevant: en enquesta a 23.000 famílies, el 80% no el vol donar fins als 16, però el 80% l’acaba donant. Regulació pública: declarar les xarxes socials com a problema de salut pública i restringir-ne l’accés fins als 17; reforçar la regulació de continguts i edats. "Cal molta formació... hi ha molt desconeixement" Accions recomanades Escoles: Reduir pantalles a infantil i cicles inicials; prioritzar interacció humana. Garantir dispositius segurs: filtres efectius, control d’accés i criteris clars per a deures a casa. Evitar la digitalització indiscriminada; decidir per criteri pedagògic. Famílies: Adherir-se al pacte per retardar smartphone fins als 16; compartir estratègies alternatives (p. ex., WhatsApp al mòbil del pare/mare). Establir normes d’ús, horaris i espais lliures de pantalles; aplicar controls parentals. Administració: Donar suport i formació a famílies i docents. Regular edats d’accés a xarxes i continguts inadequats. "Som deu, quinze o vint famílies que hem decidit no fer-ho"