Escàner Setmanal : Protestes

divendres, des de fa dues setmanes, aquesta és la segona. Torna l'Albert amb l'escàner setmanal. Bon dia, Albert. Molt bon dia, Pam. Quin és el teu resum particular? Hem de recordar que aquest escàner setmanal és per fer el teu resum en particular. Resum, volíem dir, no resum, que estic xerrant Castellorquin, que diguéssim. Aquest resum particular de les noticis de la setmana. Doncs res, ho recordarem per qui no va sentir la setmana passada. Jo cada setmana escollo 5 notícies de les que han passat aquesta setmana i miro quin fil uneix aquestes 5 notícies. És a dir, intentaré que totes estiguin relacionades entre elles... Amb un fil conductor. Exacte, amb un concepte. Que ens condueixi per aquestes 5 notícies. Quina és la paraula que ens dus avui? Aquesta setmana seré poc original perquè el fil conductor és protesta, evidentment. No podia ser una altra. No podia ser una altra. Però protestes des de diferents àmbits, inclús diferents direccions, és a dir, no només el que ens estem imaginant, però protesta al cap i a la fi perquè tothom té dret a la protesta. Comencem amb la primera? Vinga. Doncs dimarts al vespre les entitats independentistes de Rubí van sortir al carrer per protestar vuit anys després de l'1 d'octubre de 2017. Òmnium Cultural, l'ANC, l'Assemblea Nacional de Catalunya, el Consell per la República i el Comitè de Defensa de la República van signar un manifest on protestaven aquest any pel paper dels partits independentistes i els acusaven d'haver-se allunyat del mandat popular d'aquell 1 d'octubre. Encara hi som a temps, aquest és el missatge, i aquesta és l'esperança que volem transmetre a la gent. Però per ser-hi temps ens hem de mobilitzar, i hem de començar per mobilitzar la societat civil, perquè si no els partits, que estan en la seva bombolla, no ens escoltaran. Costa molt que un partit polític canviï de direcció, i costa molt, i comença a ser necessari, que els partits polítics canvien els lideratges. Hem escoltat Albert Sorrosal, del Consell per la República, que el vas tenir tu aquí el dimarts, explicant això, precisament, no?, d'aquesta desmobilització de la qual acusen els partits polítics i, en especial, els independentistes. La manifestació d'aquell, va ser el dimarts a la nit, diguem, el dia abans del dia 1, va ser molt discreta, però, clar, en la línia de la desmobilització de la qual culpen, precisament, els partits. I també en la línia de la desmobilització que hi ha hagut a les manifestacions del 11 de setembre que des d'aquell fatídic 2017 ha anat baixant progressivament. La segona protesta La segona és la de les treballadores de l'escola Bressol Sol Solet, que el tenim aquí al costat, a l'edifici del costat, a l'edifici del Bullidor. Nosaltres estem a l'edifici Les Cardívol i l'edifici que tenim, res, gairebé paret en paret, del Bullidor hi ha l'escola Bressol Sol Solet. Doncs les treballadores, i en particular les educadores, protesten des de fa dies i setmanes, m'atreveixo a dir, per les seves condicions laborals, en especial les condicions econòmiques. Aquí a la ràdio, com deia, van venir, les vas entrevistar i van poder-se explicar amb tots els detalls el motiu de les seves protestes. Resumint, a Rubí hi ha tres escoles bressol públiques. La Bruna és l'única de les tres que és municipal 100% i les altres dues, el Sol Solet i la Lluna, estan gestionades per una empresa que es diu Cavall de Cartró. Això fa que el sou d'unes i altres sigui molt diferent, tot i fer la mateixa feina. Doncs les educadores del Sol Solet, concretament, és a dir, de la Lluna, de moment no estan alçant la veu, però són les del Sol Solet, fa setmanes que es presenten a tots els actes públics on va l'alcaldessa per protestar. També hi van anar dilluns, hi havia ple, el ple del mes de setembre, Van anar i en el torn de prems i preguntes li van fer una pregunta a l'alcaldessa. Li van preguntar, vostè creu que és just viure amb un sou de 1.200-1.300 euros en els temps que corren? I aquesta va ser la resposta de l'Anna Maria Martínez. i l'Escola Bresol Sol Solet i l'Escola Bresol Lluna són el resultat d'un acord que es va fer el 2005 per garantir que hi hagués un nombre concret de places, en aquell moment van ser les que es van posar a disposició de la ciutadania, amb un servei externalitzat. I això és el que s'ha fet. Jo he de dir, si dic la meva opinió, a mi no em resulta que el vostre conveni, el seu conveni, és decente o digne, també estaria d'acord. Però no ens responsabilitzeu a nosaltres, perquè aquí... La feina cadascú se la busca o se la busca i, insisteixo, treballeu en una empresa, no a l'Ajuntament. Ho vull dir perquè quedi clar, perquè estic una mica cansada, si m'ho permeteu. Aquí, diríem, l'Anna Maria Martínez també va protestar en la direcció contrària, tot i empatitzar amb elles i dir-los que és evident, que és injust, doncs, bueno, explicava la situació. A partir d'aquí, cadascú que tregui les conclusions que vulgui i les justificacions. Veurem fins on arriba la protesta d'uns i altres, i si, tot i mantenir l'externalització, que no és el que volen les treballadores, com a mínim sí que es pot millorar el sou d'aquestes treballadores. Va, anem per la tercera. Doncs un rubinenc, en Pau Major, haurà d'afrontar el 4 de novembre un judici que el podria dur a la presó més de 3 anys, al tanto, per protestar, per protestar. I precisament, de què protestava? Doncs de l'empresonament del cantant de rap Pablo Hasél. El Pau l'acusen de desordres públics i danys en una manifestació a Terrassa, juntament amb tres persones més, que es va fer el febrer del 2021. Les protestes es van fer precisament el dia que Hassel entrava a la presó, amb una condemna de sis anys i mig, per cert, encara hi és a la presó. De fet ja dur quatre anys a la presó. Una mica més de quatre anys, des del febrer del 21, doncs una mica més de quatre anys. Doncs això, amb una condemna de sis anys i mig, després que el jutge li imputés, i el l'acusessin, diríem, formalment, de delictes d'enaltiment del terrorisme, calúmnies i injúries a la corona i a les institucions de l'Estat per les lletres de les seves cançons. És a dir, fem una recopilació perquè s'entengui. Potser dit així s'entendrà millor. En Pau Major, el Rubinenc, pot entrar a la presó per protestar, perquè un raper havia entrat a presó per protestar amb cançons per les malifetes que havia fet el rei emèrit Joan Carles de Borbó. Tot plegat, crec, una mica pervers. Setmana intensa de protestes, però encara n'hi ha més. La gran protesta de la setmana, avui portes tot el matí parlant-ne, no ens en podem escapar, ha estat relacionada amb la guerra de Gaza. Per un costat, el dilluns, en el ple, la majoria de partits del ple van aprovar una moció per condemnar el genocidi a Gaza i donar suport a la flotilla, aquesta que l'acaben de arribar a Gaza i l'han detinguda el govern israelià. Llavors, en el ple de dilluns, el PP i Vox van protestar perquè no estaven d'acord en anomenar-lo així. Genocidi, el que està fent Israel, ni tampoc estan d'acord amb l'acció de protesta que està fent la flotilla. Perquè, en el fons, era una acció de protesta. Sabien perfectament que passaria el que ha acabat passant. De fet, ho tenien tot planejat, quan havien de tirar els mòbils a l'aigua i tot el que havien de fer. Bé, sí i no, quan els abordessin els vaixells. D'entrada era una acció solidària, que ningú ho nega, però també era una acció de protesta i ho hem vist. I de fet també estava preparada la resposta de les mobilitzacions que va haver-hi ahir i avui torna a haver-hi, avui s'ha convocat una vaga, etcètera. Doncs ahir dijous, coincidint amb la detenció de la flotilla, aquí a Rubí, centenars de rubinecs van sortir al carrer per protestar pel que està fent Israel. Al migdia li va tocar el torn dels estudiants, amb una concentració davant de l'Ajuntament, que van buidar les aules al voltant d'un 80%, van deixar d'anar a classe per protestar. És important sortir al carrer perquè sense manifestacions no hi ha ninguna resposta i la lluita és el futur. Veig que és una injustícia molt forta el que estan vivint els ciutadans de Gaza i els nens que no tenen culpa de res. I tot el poble tampoc té culpa de res, només per un grup terrorista que no té res a veure amb la resta de la població. Simplement per territori, per una cosa, una guerra, que no és una guerra, és un genocidi, però la gent ho justifica com una guerra. Clar, això s'estudiarà als llibres d'història en uns anys i direm, com va sucedir això, com ho van deixar? I a la tarda hi va haver la protesta més multitudinària, de la qual ja n'has parlat. Centenars de persones van tallar inclús una estona la carretera C14-13 a l'alçada de l'Escardíbul. Però una estona abans d'això es va fer a la plaça Pere Aguilera un taller per fer síndries amb ganxet amb solidaritat amb Palestina. Saps per què s'associa la síndria a Palestina i d'on ve? Sé el tema del vermell, el verd i el negre, però d'on ve ni idea. Doncs aquesta protesta va néixer a la Guerra Árabo-Israeliana de l'any 1967, quan Israel es va fer amb el control de Gaza i Cisjordània i Israel va prohibir els símbols nacionals, com la bandera i els seus colors, en tots els territoris ocupats. Què va fer el poble palestí llavors? Doncs quan sortia al carrer, sortia amb talls de síndria. Talls de síndria, de debò, regals. Que té els mateixos colors, com acabes d'explicar. I llavors, la síndria es va convertir en un símbol de resistència que va durar gairebé 30 anys. És a dir, la bandera va estar prohibida durant gairebé 30 anys. No va ser fins al 1993, amb els acords de Pau... Pau, posa-li cometes, d'Oslo, que la bandera palestina va tornar a ser legal. I ara, amb la guerra actual, es va tornar a prohibir la bandera palestina en alguns punts de Palestina, de Cisjordània i de Gaza, però és que també ha passat en alguns actes a Europa i als Estats Units, en protestes estudiantils als Estats Units, el govern americà. Va prohibir la bandera. Llavors, què va fer la gent? Recuperar aquella antiga manera de protestar dels gazetís traient síndries. I ara síndries ja no són la síndria de debò, sinó que es fan síndries de ganxet, el símbol de la síndria. De fet, veieu molts polítics amb un pin, amb una cíndria. Jo el primer cop m'ho vaig preguntar, dic, què fa amb un pin, una cíndria? I llavors vaig entendre per què. I precisament, dilluns, en aquesta moció aprovada al ple, incluïa penjar la bandera palestinal a façanar l'Ajuntament de Rubí i des de dimarts ja hi és per fer visible la protesta del consistori. Està molt ben pensat això de les cindris per poder fer veure aquesta bandera palestina quan no te deixen posar-la. Segur que seguirem xerrant de Palestina, per desgraci, però amb quina protesta acabes? Doncs dimecres va ser el Dia Mundial de la Gent Gran i representants de diferents entitats van venir a la ràdio i van aprofitar per protestar per una realitat. A Rubí ja no queden places de residències, ni públiques ni privades, disponibles perquè totes ja estan ocupades. Ara encara som joves, oi? Sí, sí. Molt, molt joves. Molt joves. Ens costa molt imaginar aquesta realitat. Però per a molta gent gran i moltes famílies rovinenques, la veritat és que és un problema molt gran. Però és que, en el fons, el que els agradaria a la gent gran no és haver d'anar mai a una residència. No és que ho vulguin anar-hi. Ells voldrien poder seguir vivint a casa seva el màxim de temps possible. Però per aconseguir-ho caldria un millor servei d'atenció domiciliària i per això també van venir i es van queixar d'això en el teu programa. Doncs bé, Albert, moltíssimes gràcies per aquesta mirada de les notícies més rellevants de la setmana a través d'aquesta paraula, la protesta. Gràcies a tu.