Carme Pomareda ens explica la programació de La Xarxa d'Espectacles

Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia. Ho dèiem al principi del programa. Avui al dia volem parlar de la programació del Teatre Municipal La Sala, d'aquesta temporada estable, però primer volem parlar d'alguns espectacles concrets que es poden veure a la ciutat gràcies a la tasca d'una entitat... He posat una cara, Carme Pumareda, que es diu la xarxa d'espectacles i que aquí la cara més visible i la més treballadora... No, treballadora no. Visible sí, però tinc tota una sèrie de gent al darrere que va fent de formiguetes. Clar. El que passa que molts treballen i la cara és la meva. És la teva, la que coneixem més aquí també a la ràdio. I la que està batallant... Això sí. Perquè aquests espectacles puguin veure's a la ciutat. ara en parlarem, però primer... Què et sembla si posem un tràiler del primer espectacle que podem veure? De la companyia La Bleda. Això mateix. Com els pingüins. Com els pingüins, que es podrà veure al Teatre Municipal La Sala el dia 12 d'octubre, això vol dir la setmana vinent, a les 6 de la tarda. Un espectacle que, evidentment, diguem-ne amb clau d'humor, però que tracta d'alguns temes que potser no ho són tant de divertits. No, perquè però tracta... És una història real, és la història d'ella, de la Bleda, la companyia, que li va passar quan era petita. I amb clau d'humor ha explicat la seva història perquè un nen un dia al pati li va dir que amines com els pingüins, que era en plan ja, ja, ja, no? Una mica raro, no? Doncs ara, de gran, ha dit, doncs val, d'acord, doncs farem aquest espectacle, perquè com jo ja soc gran i tal, en puc parlar, però segur que hi ha una altra canalla que s'hi pot trobar, no? Perquè a vegades fem mal dient segons quines coses. L'espectacle és molt bonic i explica una història real, però com tu dius, en clau d'humor, és una pallassa i llavors és en clau d'humor. Està bé. Penso que està bé, que l'hem encertada. És una manera de posar en relleu segons quines problemàtiques que es viuen a la societat, però que, diguem que el missatge, si entra amb humor, i en aquest cas també amb aquesta pallassa, amb l'Helena Escobar, doncs encara millor. Exacte. Quan vas decidir programar aquest espectacle? On l'havies vist? L'havia vist en alguns festivals i realment vam tenir sort que l'Helena tenia lliure aquest dia, perquè té molts bolos, perquè ha sigut realment una marató poder fer aquests dos espectacles perquè la xarxa estava a punt de desaparèixer, però els tècnics i des de cultura ens van dir que ens ajudarien, però clar, quan ens ho van dir, els espectacles que nosaltres havíem pensat i que teníem, doncs evidentment ja estaven agafats, i sort, sort que la bleda, que l'Helena encara no havia tancat aquest mes, sinó no sé què hagués importat, perquè clar, dit en tan poc temps, doncs ens va costar, però gràcies a ella tenim, i a l'Hotel Bucar és igual, tenim espectacles, i ens han donat un cop de mà, veurem el gener què passa, ara de moment, la situació és que tenim xarxa tres mesos, el gener no sabem què passarà. Ara que has obert aquest meló, abans de parlar de l'altre espectacle, per què dius que ha estat a punt de desaparèixer la xarxa, i fins i tot que no saps què passarà el mes de gener? Doncs la xarxa ha estat a punt de desaparèixer, perquè tenim pocs espectadors, les companyies de teatre tenen la dolenta idea de menjar, cada dia, i per tant tenen els seus catxets, i clar, no es cobreix, i llavors amb les ajudes que tenim institucionals, en aquest cas de l'Ajuntament, doncs no ens arriba, i com que no ens arriba, els vam anar a dir que no podíem seguir, perquè és que no podem, és que no es pot pagar, no? I et dic que aquests dos mesos, han dit que endavant, que se'n fan càrrec ells, de la part econòmica, i estem esperant, a veure a partir del gener, què ens diuen, que no tenim res programat, a veure què ens diuen, llavors vindrem aquí i explicarem, a veure què ens han dit, tenim entès i ens han dit, per sota mà, que tenen moltes ganes que continuem, que formem part del teixit associatiu de Rubí, que fem una tasca de més de 40 anys, jo personalment penso que molt bona, ells no sé què pensen, jo penso que sí, i a veure, a veure què ens diuen, no et puc dir res més. Però parlaves del públic, parlaves dels espectadors, creus que la causa principal és aquesta, que no hi ha prou espectadors, vull dir, perquè no arribin les ajudes? No, no, no, jo crec, no, no, no, no té res a veure una cosa amb l'altra, hi ha unes ajudes, hi ha unes subvencions, uns convenis, que són cada any X diners, però si això és poc i a sobre tenim poc públic, l'entrada de la xarxa és molt barata, 7 euros, clar, ha de venir molta gent per poder tenir un mínim de calaix, per poder pagar els espectacles, i és aquí on nosaltres ens queixem. Per què tenim poca gent? No ho sabem, els espectacles són bons, es fa tot el que es pot de publicitat a les escoles, ara hi ha un grup de gent més jove que està darrere meu, que té ganes de fer altres coses, no sé, hem fet uns flyers amb aquest festival tan famós que es farà dissabte que ve del Kilòmetre Zero, a veure si els nens que venen, que suposo que aniran nens, perquè l'espectacle rigui amb xics s'ho val, espero que l'omplin, perquè és un espectacle amb un catxer considerable, repartirem uns flyers que fa anys que no els repartim, i a veure si tenim més nens, la ràdio sempre ens ha apujat, sempre, des del principi, ja no sabem què més fer, no sabem què més fer. O sigui, m'estàs dient que aquests flyers els s'heu preparat específicament? Només especialment per aquest dia, perquè se suposa que allò estarà ple de criatures. A més a més, estava llegint abans, ja ho havia llegit, que hi haurà tallers infantils d'entitats de Rubí, a nosaltres no ens han dit res, i som una entitat que treballem i tenim directament per nens i nenes, i jovent, ningú ens ha dit res. Podíem aportar coses, moltes, des de tallers, a altres espectacles, a... Bé, veurem a veure, dissabte, tinc ganes d'anar-hi a veure què passa, i no m'estic queixant del festival, al contrari, un festival a quilòmetre zero, com ells diuen, i en català, feia falta. Però, o hi som tots, o no. I llavors nosaltres no estem representats. Clar, això fa una mica de mal, no? Molt mal ens ha fet, ens ha fet molt mal, perquè, a més a més, aquest... val molts diners, aquest festival, seguríssim, els catarres, no cal dir-ho, els riquenxics val molts diners, llavors pensem, ostres, s'aboquen diners per la canalla, que està bé, que no ens queixem, que fa falta, a més a més gratuït, nosaltres, això no ho podem fer. Si ens ajuden, podem muntar festivals quilòmetre zero, o quilòmetre més, una mica més llunyà, si volen, d'animació, de circuits, coses al carrer, en tenim un calaix ple, o dos o tres, i estem anant a fira i estem veient coses meravelloses. Aquest cap de setmana vam estar uns quants al Fit Camp, a Montmeló, hem vist coses fantàstiques per portar a Rubí, però clar, s'ha de pagar, molt maques, molt boniques, i són instal·lacions de carrer, vull dir que que es poden fer, i l'altre dia al Fit de Cerdanyola també vam veure unes coses també meravelloses, però clar, i que es poden muntar al carrer, vull dir, no és tan sala, ho podríem fer, ho podríem muntar, però clar, això s'ha de pagar. Llavors, diguem que si tinguéssiu més pressupost i l'entrada entre cometes fos gratuïta per veure aquest espectacle, es podrien portar i es podria continuar amb aquesta tasca. Sí, clar, si tinguéssim d'això molt més institucional, molt més ajudes, evidentment que podríem fer uns festivals així al carrer, i tant, com vulgueu, d'instal·lacions, de CIT, com vulgueu. El que vosaltres, el que se us acudeixi, la xarxa ho pot muntar, perquè tenim el catàleg, tenim gent molt bona, i, bueno, i que sí, que ho podem fer, que us coneixem i ho podem fer. No has volgut parlar de números, però el pressupost que té Rubí per aquesta programació de la xarxa, diguem que és... Molt minsa. D'acord. Molt minsa... Comparat amb la població que tenim? Comparat amb el més de 80.000 habitants que tenim, és, jo diria que ridícula, però és el que hi ha. També et diran que, evidentment, la sala no ens la cobren i el personal de la sala tampoc. Hi ha altres municipis de Catalunya que donen una subvenció, però, dintre d'aquesta subvenció s'ha de pagar els teatres o la gent que obre i tanca o els taquillers o els acomodadors o com li vulguis dir. A Rubí això no passa, mai ens ha passat, que és un cost elevat, ja ho entenc, però, bueno, la sala, si muntessin ells aquests espectacles, aquesta gent també seria, no? Vull dir que, no sé, no sé si m'enteneu, penso que sí. Sí. I respecte a la gent que està treballant a la xarxa d'elles, jo sóc la cara més visible. N'hi ha molta gent, n'hi ha gent. Quanta gent hi ha? En aquest moment són 10 persones, penso que està bé, perquè 10 o 12, 3 o 4 són, tenen nens petits, bueno, nens de 6, 7, 8, 9 anys, vull dir que tenen ganes de tirar endavant i ens hem sentit els que ja fa anys que tenim ja una certa edat, recolzats, no?, perquè a més ens acompanyen a festivals, diu a la seva, estem molt, jo particularment estic molt contenta d'aquesta gent perquè penso que podrem tirar endavant la xarxa humanament, no?, gràcies a l'esforç de tota aquesta gent. Que, torno a repetir, tots som voluntaris i quan anem a festivals a vegades sí que ens regalen alguna entrada, però altres vegades ens ho paguem de la butxaca i ho paguem amb alegria perquè allò s'hi val. I des que vas començar, quan va ser, més o menys? Fa més de 40 anys. Fins ara? Sí. Has trobat algun moment com el d'ara? No. El de dir, estem a punt de parar? No, mai. Mai. És la primera vegada que ens passa. Mai. també és veritat que ho tornava a dir abans que teníem i els espectacles són iguals de bons o de dolents perquè ahir segurament hi haurà gent que no li agradarà el que portem. Normal. Però venien més pares, els pares estaven més conscienciats o els nens i nenes no tenien tantes altres coses a fer, que sigui futbol, que sigui hockey. Altres estímuls, no? Altres estímuls, no em sortia la paraula. O bé, tauletes i històries d'aquestes. Estan a dir, o digitals, o en aquest cas esportius també estaves parlant, però l'esport sempre hi ha sigut. Sempre, però i a la tarda d'un diumenge ja no hi ha esports. Bé, per aquesta edat. Els més grans sí, però no estem parlant d'un Barça, estem parlant de Rubí. Parlem d'altre espectacle. Fantàstic. Anem a parlar de l'Hotel Bucarè. Anem a veure una mica l'art de sentir el tràiler. Tot el circ. és circ. És la companyia. Són tres grums que estan en un hotel i l'organitzan forta perquè molta idea no tenen de portar un hotel, no? I llavors, doncs, amb els pobres hostes que es troben en aquest hotel, doncs ja veus, ells s'organitzen, fan el que poden per tirar endavant l'hotel. Són molt divertits i és un circ que està molt bé. Sí que tenim sort que es puguin portar aquestes dues preses aquí a la ciutat. moltíssim més sort. Crec que val la pena que les aneu a veure perquè us agradaran. Recordem, com els pingüins la setmana vinent al dia 12, a les 6 de la tarda i aquesta, que esteu sentint aquesta música que, bueno, a mi me recuerda a la màscara, la pel·lícula de Jim Carrey, bueno, no és que me recuerde, és que és de la màscara, però també aquest títol de l'Hotel Bucarest també té una referència cinematogràfica que és la pel·lícula El Gran Hotel Bucarest que serà el 9 de novembre a les 6 de la tarda però després, abans d'acabar l'any, tenim altre cop el dia 14 de desembre la Marató de Contes que ja sabeu que és un espectacle molt diferent, és un espectacle, ens el continuarà presentant el Robert Govern i són les entitats de Rubí o gent que en tingui ganes doncs uns ballen, els altres canten, els altres diuen poesies, ara jo dic no sé si ens està escoltant el Xesco, podries tornar a venir, Xesco, cada any t'ho dic, seràs molt benvingut i això, i cada un fa el que més li agrada i és molt divertit, és un espectacle diferent, d'aquí sí que hi ha tot entitats de Rubí, de tota mena, des de la Casa Galega, a l'Escola de Música, als de la ràdio, tothom que vulgui és ben convidat i està ben, pot venir tranquil·lament. Recordem que en Guany la iniciativa de Televisió de Catalunya està orientada a la investigació del càncer, i en aquest cas a Rubí es fan moltes coses també per col·laborar, una d'elles, una de les més tradicionals i com dius tu, la ràdio ha sigut sempre que ha pogut, ja sigui amb la Lídia, amb la Lídia Juste, amb la Lídia Servidora, o amb el Xesco, o els tres, fent equip. O els tres, sí. El Xesco t'escolta, et ho dic ara. Hola, Xesco. Hola! I jo sé que el desembre té previst un viatge. Mira! Però no sé jo si coincidiran les dates. Bueno. Però aquí deixem, saps? És igual. És igual, quan vingui, si no ve per la marató també hi farem una abraçada. I tant. Doncs recordem, les entrades a més d'elles, molt econòmiques. Molt, 7 euros i els socis de xarxes, sí, és un preu tirat. Jo crec que som l'única població que el teatre infantil va a aquest preu. Doncs crec. No podria posar-la amb el foc, però diria que sí. També és veritat que altres municipis, com que l'Ajuntament ho cobre tot, ho cobreix tot, els nens entren gratuïts. També. Se'l quedaríem fa una estona, no? També passa això, però que està bé. Vull dir que... Bé. Doncs esperem que qui sigui... Jo us ho vindré a explicar, a veure si alguns escolta i ens donen una reunió i podem tornar a explicar les idees que tenim. perquè de idees en tenim moltíssimes. Bones pels nens i les nenes i bones pel poble. Perquè soni Rubí d'una altra manera. Pel teatre familiar. Aquest missatge fantàstic que esperem que aviat ens diguis mira, si tinc una reunió i no pot trigar molt. No? Perquè estem parlant ja que el desembre ja és l'única cosa que tenim ja programada segur i a partir del gener doncs ja veurem què és el que passa. Carme, com sempre, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. No només per venir al Rubí al dia i explicar-nos això sinó per la vostra tasca que feu des de la xarxa. Gràcies. I que esperem que des d'aquí com dius tu sempre hem donat suport i esperem que serveixi també perquè la gent vagi al teatre i es faci més públic teatral que són els que després tenim, és la gent que després doncs ha d'anar al teatre d'adults que la temporada de Rubí d'adults és boníssima. Ara en parlarem. Vull dir que ja us ho dic jo que l'he vist les dues que venen. Quines, quines, va? He vist Poncia i també he vist el Guateque. El Guateque us farà un fart de riure i no us podreu aguantar de cantar i ballar. És divertidíssim i la Poncia és una altra meravella de la Lolita. Em vas quedar sense entrades al Goya i ara està assegurit també aquí a Rubí i ja no queden entrades. Però bueno, és que en el último momento sempre falla algú. Sempre falla algú i jo crec que no t'ho pots perdre ni que sigui darrere dreta. Fantàstic. Carme, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Que vagi bé. Segueix el que passa a la Ciutat a Rubí el dia.