La Tertúlia de Rubí al dia
Tertúlia amb representants de la vida social i cultural de Rubí. De dilluns a divendres, de 10 a 11 h, presentat per Belén Tierno.
Subscriu-te al podcast
#1067 - Rubí: ple amb 6 mocions (llengua i socials), enquestes i girs sobre immigració, llibertat d'expressió (Hasél) i campanya de la Corona
Temes principals
- Ple municipal de Rubí amb 6 mocions: llengua (Pacte Nacional, rebuig a sentència del TSJC) i qüestions socials (educadors socials, tarifació social, desfibril·ladors, prevenció del suïcidi).
- Ús social del català: del debat institucional a la realitat quotidiana (escola, hostaleria, continguts digitals i música), amb crida a solucions pràctiques.
- Enquestes i discurs polític: PP al capdavant, Vox a l’alça; partits modulant el relat sobre immigració per captar vot.
- Llibertat d’expressió: cas Pablo Hasél i judici a Terrassa; debat sobre proporcionalitat de penes i actualització de lleis.
- La Corona i l’estratègia mediàtica: gira de la princesa Leonor i control comunicatiu per netejar imatge.
Resum detallat
Ple municipal de Rubí: 6 mocions i punts calents
- PP: formació en desfibril·ladors als equipaments municipals (argument: milers d’aturades cardiorespiratòries extra-hospitalàries i baixa supervivència; «saber fer-los servir pot salvar vides»).
- ERC: mantenir educadors/es socials a escoles d’alta complexitat; i, conjuntament amb el PSC i En Comú Podem, adhesió al Pacte Nacional per la Llengua.
- AUP: rebuig a la sentència del TSJC que tomba el decret que blindava el català a l’escola; i tarificació social (menjador i escoles bressol) per fer el sistema més just i progressiu. Marina Dolcet alerta de bretxes d’ingressos (20% més ric vs. 20% més pobre) i de llindars d’ajudes insuficients.
- En Comú Podem: prevenció del suïcidi («Parla, t’escoltem»), formació de serveis municipals, enfocament transversal i actualització de la guia municipal (2022).
- Expectatives de debat: mocions de llengua i tarificació social generaran fricció; desfibril·ladors i prevenció del suïcidi apunten a consens ampli.
Llengua: del ple al carrer — ús social i educació
- El debat de la llengua continua sent un accelerador de polèmica i rèdit electoral, però els tertulians reclamen centrar-se en l’ús social real:
- Patis escolars majoritàriament en castellà; influència de xarxes i influencers en castellà; necessitat de contingut atractiu en català (impuls de 3CAT) i creadors que connectin amb els joves. - Hostaleria: dades recents preocupants d’ús i comprensió del català. Problemes d’horaris i places per a cursos; propostes de cursos in situ i formats més flexibles. - Menys purisme, més ús viu: tolerància a barreges (anglès, castellanismes) en música/cultura urbana per normalitzar l’ús i arribar a nous públics.
"La llengua és una forma molt fàcil de generar polèmica... i quan arriben eleccions, la llengua és fàcil."
Enquestes i discurs sobre immigració
- Agregat d’enquestes de setembre: PP guanyaria (∼147 escons, 32%), PSOE segon (∼110, 28%), i Vox puja (∼54, 16%).
- Tall d’Alberto Núñez Feijóo: proposa un visat per punts (prioritzar sectors amb manca de mà d’obra, coneixement cultural i capacitat d’integració; condicionar-ho al compromís dels països d’origen).
- Tall de Jordi Turull (Junts): defensa decidir des de Catalunya i personalitzar casos; evitar bosses de marginalitat derivades de buits administratius.
- Anàlisi comunicativa: els partits modulen el discurs per captar votants (Vox/Aliança Catalana). Es detecten contradiccions i salts argumentals que “sonen coherents” però coixegen en lògica. Les enquestes també es fan servir com a eina política.
- Tendència de fons: desafecció i abstenció a l’alça; vot “del mal menor”.
Llibertat d’expressió: Pablo Hasél i el judici de Terrassa
- Context: el 4/11 el Jutjat Penal núm. 2 de Terrassa jutja 4 joves (un rubinenc, Pau Major) per desordres públics i danys en protestes de suport a Pablo Hasél (2021). Petició: 3 anys de presó + multes/indemnitzacions.
- Debat: proporcionalitat de les penes i actualització de lleis (injúries a la Corona, enaltiment). S’apunta a efectes de por i autocensura en artistes; als mitjans hi ha més marge (ex.: sàtira) però sempre al límit.
"Estem aquí defensant la llibertat d’expressió, però quan algú realment l’exerceix... a la presó."
La Corona: control del relat i “transparència” dirigida
- Gira de la princesa Leonor amb acompanyament de premsa: indici d’estratègia de comunicació per netejar i controlar la imatge després dels casos del rei emèrit.
- "Transparència", però controlada: tenir els mitjans “a prop” facilita marcar el marc informatiu i el to.
Conclusions i idees clau
- En l’àmbit local, el ple posa el focus en llengua i justícia social; hi haurà pulsos ideològics però també espais de consens.
- El repte del català és pràctic: crear condicions i continguts perquè s’usi de debò en el dia a dia.
- A escala estatal, les enquestes tensionen el discurs sobre immigració; cal esperit crític per detectar marcs i saltos argumentals.
- Cal revisar lleis i penes en matèria de llibertat d’expressió per evitar desproporcions i autocensura.
- La Casa Reial opta per una campanya de relat: més visibilitat i accés dirigit per consolidar percepcions favorables.
Episode Sections

Obertura i presentació de la tertúlia
Salutació, presentació d’Estela Luengo i Xavi Rebes i temes del dia (ple municipal, enquestes i canvis de discurs).

Avanç del ple municipal de Rubí: 6 mocions i detalls
Horari i seguiment en streaming. Mocions: desfibril·ladors (PP); educadors socials (ERC); adhesió al Pacte per la Llengua (ERC+PSC+En Comú Podem); rebuig a la sentència del TSJC (AUP); tarificació social (AUP); prevenció del suïcidi (En Comú Podem).

Llengua i ple: polèmiques, consensos i ús social del català
Previsió: llengua i tarifació generaran debat; suïcidi i desfibril·ladors, consens. Discussió extensa sobre ús social (escola, hostaleria), formació en català (formats flexibles, cursos in situ), continguts per a joves (3CAT, influencers) i tolerància a barreges lingüístiques.

Pausa publicitària i autopromocions
Espai d’anuncis i autopromocions de la cadena abans del bloc d’enquestes.
Són les 10 del matí, tornem a estar aquí després de l'actualitat i les entrevistes i és moment de fer tertúlia. Avui tertúlia de comunicació, tertúlia de periodistes amb l'Estela Luengo, del Tot Rubí, i amb el Xavi Rebes, professor de comunicació audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona. Molt bon dia a tots dos. Bon dia. Hola, bon dia. Amb ells parlarem d'aquesta sessió plenària que es farà avui a la nostra ciutat amb sis mocions, sobretot relacionades amb temes de llengua i amb temes socials, i també parlarem de les últimes enquestes i de com algunes formacions polítiques estan canviant el seu discurs. Diuen, o diu, per exemple, Jordi Turull de Junts, que no està pensant en rèdita electoral, però el canvi de discurs d'aquestes formacions, bé podria semblar això, un canvi per buscar o esgarrapar vots, en aquest cas, a Aliança Catalana. De tot això parlarem des d'ara i fins que siguin les 11, i ja saps que hi ha un telèfon al 93 588 5960, el que pots trucar-nos per dir la teva, per opinar i participar a la tertúlia. Avui a les 5 de forma excepcional i a ple, dic de forma excepcional perquè normalment es fa el darrer dijous de cada mes, i avui és dilluns, però el darrer dijous era 25 de setembre, per tant, es va fer l'homenatge a les víctimes de la Riarada i es va canviar el ple. A partir de les 5 de la tarda el podreu seguir en streaming a 3B doble ràdio rubi.cat i podreu seguir el debat que s'espera, que sigui quantiós, diguéssim, aquest debat, perquè hi ha, com dèiem, 6 mocions i algunes ja sabem que aixecen certa polseguera entre els grups. El Partit Popular, per exemple, demanarà que es facin cursos per saber fer servir els desfibriladors, que hi ha als equipaments municipals, ja fa temps que tenim aquests desfibriladors, i demanen que es facin cursos perquè, segons la Fundació Espanyola del Corc, cada any hi ha 30.000 aturades cardiorespiratòries a l'Estat, aturades fora de centres sanitaris, i només sobreviuen entre el 5 i el 10% dels afectats. Per tant, diuen, si podem fer servir, o si tots i totes sabem fer servir aquests desfibriladors, podem salvar vides. Esquerra Republicana presenta dues mocions. Una, per mantenir o per demanar que es mantingui el nombre d'educadors socials a les escoles d'alta complexitat. I una altra, que fa de forma conjunta amb el PSG i en Comú Podem, per adherir-se al Pacte Nacional per la Llengua. Aquest tema de la llengua també serà protagonista d'una altra moció, en aquest cas de l'Alternativa d'Unitat Popular, que demanarà que el ple rebutxi la sentència del Tribunal Superior de Justícia contra el decret autonòmic que blindava el català a l'escola. I, a més, l'AUP presenta una altra proposta per aconseguir la tarificació social en serveis com el menjador o les escoles bressol. Diu l'AUP que el 20% de les famílies rubinenques més riques tenen 5 vegades més ingressos que el 20% de les famílies més pobres. Per això diuen que aquells que tenen més capacitat econòmica han de contribuir més als serveis públics, en aquest cas. Potser que cada cop hagançat més serveis socials per una qüestió que es pot resoldre sense passar l'expedient per allà, sinó estar-hi una tarifació. O gent que no està en la pobresa extrema i en la pobresa relativa, però que són monoparentals i que van molt, molt, molt justes i que estan pagant unes quotes de 352 al mes per l'escola de Brasola amb menjador inclòs, que és una quota molt, molt similar a un servei privat. Se suposa que la pública hauria de redistribuir això i hauria de ser bastant més justa. Eren les paraules de Marina Dolcet, portaveu de l'EUP, que explicava com de vegades aquests llindars que s'estableixen per tenir un suport econòmic són insuficients. I finalment, en Comú Podem també proposa el ple que en Rubí s'adhereixi a campanyes de prevenció del suïcidi, com la que porta per títol Parla, t'escoltem, de la Diputació de Barcelona. Demana, entre altres coses, que els servis municipals estiguin formats per atendre la ciutadania i que s'abordi el suïcidi amb una perspectiva transversal. També que s'actualitzi la Guia Municipal de Prevenció del Suïcidi que es va editar a nivell municipal el 2022. Dèiem, sis mocions força diferents, segurament algunes tindran més debat. Estela, què et diu la teva experiència? On creus que s'encallaran més? Bé, no, al final, sí que, com dius, és un ple que ve carregat. Sins mocions crec que és. Bé, és de les poques vegades que hi ha tantes mocions en un mateix ple. Perquè venim de dos plens que semblaven una mica Disney, eh? Sí. No, no, no volem presentar res. Sí. Però bé, els temes de la llengua serà, jo crec, dels que inevitablement aixecarà més polseguera, per les diferències evidents d'ideologies que hi ha al ple. Potser alguns temes socials, com el de la tarifació, també pot aixecar una mica de polseguera. i jo crec que on hi haurà més consens serà en el tema dels desfribiladors del PP i en el tema de la prevenció del suïcidi. Jo crec que seran els més suaus. És a dir, que és probable que s'aprovin en algun cas per unanimitat o per una majoria bastant àmplia, eh? Sí, jo crec que sí. Li preguntava l'Estela, perquè l'Estela segueix cada mes al ple i, a més a més, l'ha d'analitzar per poder després escriure la notícia. Xavi, jo no sé si tu segueixes al ple o t'enteres després de les notícies. Bé, aquest matí està mirant a l'ordre del dia perquè sabia que parlaríem d'això i està una mica al corrent, no? I bé, clar, la part d'aquesta deformació evidentment crec que és molt, no sé, molt neutra i, de fet, és molt valbós per tots, o sigui que aquí no crec que hi hagi cap problema. El que sí que m'ha cridat l'atenció al llegir això a l'ordre del dia és que tots els punts s'estan en català excepte justament aquest, no? O sigui, el punt 13 és la moció presentada pel grup municipal del Partit Popular i està en castellà. Llavors crida l'atenció que això, que en un document on tot està en català doncs aparegui el castellà. Això vol dir que quan arribin els temes de llengua segurament s'enganxaran. Això t'ha donat una pista, no? I tant. Home, la d'Esquerra Republicana per adherir-se al Pacte Nacional per la Llengua no crec que generi molta... Bueno, generarà debat, però no crec que hi hagi posicions supercontràries. Ara bé, la de la UB, que en realitat és contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia que tomba el decret que li endava al català, home, té a veure amb aquelles 3, 4, 10 famílies del Maresme, em sembla que són, que doncs van començar una mena de croada contra el català a l'escola i que es va fer molt viral, si em permeteu l'expressió, en el seu dia i que a la resta de l'Estat jo crec que tampoc tenien molt clara quina era la situació. Jo recordo èpoques que deien és que s'ha d'aprendre castellà a les escoles catalanes i jo pensava, doncs ja s'aprèn, no? Però, bueno, són aquestes coses de la llengua que moltes vegades segueixen tenint aquests interessos partidistes i electoralistes, no? Hauria de ser una cosa superada, no?, pels partits. Sí, sí, sí. Al final és el que dius. Va ser un moviment petit al principi, però, clar, ja sabem com funciona tot, es va estendre molt, molt ràpidament i d'això van fer un gran problema que, doncs, bueno, lamentablement els partits els van agafar per defensar els seus punts de vista i, però sí, i això, bueno, com encara està calent, no?, el debat de la llengua és com que sempre surt, no?, i sempre acaba un altre cop sobre la taula. Però, bueno, i continuarà, eh? Jo crec que continuarà. Però a veure com es resol. Bueno, és que el debat de la llengua és això, és una forma molt fàcil de generar polèmica i això, quan arriben a eleccions, doncs, la llengua és fàcil. És que hauria de ser com els desfibriladors, o sigui, aquí no hauria d'haver cap mena de discussió, és a dir, és una cosa que, bueno, no sé. Jo no sé com ho gestionen altres països europeus que tenen més d'una llengua en un estat, però, a mi em sembla que acabem sent, o sigui, aquesta divisió ens situa en una posició respecte a la resta d'Europa on moltes vegades els nois i noies aprenen més d'una llengua estrangera, és a dir, que jo crec que a bona part d'Europa aprendre una altra llengua, sigui quina sigui, és un avantatge, i aquí, amb aquestes oposicions entre els partits, hem aconseguit que sigui com una cosa de... Sí, perquè és una divisió artificial, crec jo, està provocada, llavors, clar, ja interessa tirar vencint el foc perquè això arriba en eleccions i pots esgarrapar vots, com deies tu. Clar, i després no parlem de la realitat que és, quin ús es fa social de la llengua, que és la cosa veritablement important, és a dir, ens passem el dia discutint quan fa que s'està discutint a Europa si el català és llengua oficial o no és llengua oficial si els discursos es poden fer o no en català i en comparació amb no sé quin país que té no sé quants parlants i aquí estem parlant d'això i al final en el dia a dia que és el que manté una llengua viva, clar, al seu ús, doncs parlem poc o parlem poc de com revertir això que sabem que passa als patis de les escoles, no? I és que es parla majoritàriament en castellà, moltes vegades nens de famílies català no parlants. Sí, sí, totalment, o sigui, se li dona, no?, com molta importància el fet de parlar o no parlar en català quan la realitat, no?, és que l'ús social que es fa és cada cop més petit. i sobretot entitats com per exemple la plataforma per la llengua recentment creada fa pocs mesos aquí a Rubí, la de Rubí, lluita, no?, precisament per això, per intentar trobar alguna solució real que impliqui millorar l'ús social de la llengua. perquè, ja et dic, o sigui, ens podem passar molt de temps debatint si a les grans esferes es pot parlar o no es pot parlar català, si s'ha de fer oficial o no oficial, però al final la realitat és diferent, que afecta el dia a dia de les persones de peu, és diferent i s'hauria de mirar, no?, de tenir o de fer mesures que ajudin o que puguin ajudar a l'ús diari del català i crec que per això també són importants aquest tipus d'entitats més a nivell local per fer aquesta feina que potser no es fa des de les grans esferes. La setmana passada sortien dades de l'ús del català a l'hostaleria i era espectacular, espectacular en negatiu vull dir, perquè, clar, arribaven a, no recordo exactament les xifres, però eren el tema del 50% no l'utilitza, però hi havia com els 70 que no no l'entenien, no?, i, clar, és el que si estàs de cara al públic t'hauries de tenir un... Ja no demanem que el parlin, però sí que almenys te puguin atendre la teva llengua, no? Un vídeo molt divertit del Polònia, no? Ah, correcte, també, també. Del cambrer, que no ho enteníem. I després això s'ha estrellat també altres altres usos, no? O sigui, vas al metge i ara és complicat que... Bé, complicat, depèn de quina sona, no? Però almenys la meva experiència és que els metges de l'Hospital General o del CAP o molts d'ells no parlen català. Clar, són dues qüestions molt diferents, però pel que fa a l'aprenentatge de la llengua, moltes vegades la gent que ha de fer, la gent no ho vinguda que vol fer cursos de català diuen que de vegades tenen complicacions per trobar plaça i perquè aquests cursos s'adacuin als seus horaris. Clar, sabem que l'horari de l'hostaleria és un horari molt complicat. Molta de la gent que treballa a l'hostaleria és gent que acaba d'arribar a Catalunya o que fa molt poc temps. També és cert que hi ha molta gent no ho vinguda que parla un català perfecte i que l'entén. Segurament hauríem d'estar més en això, no? D'acord, com ho faig? Perquè per fer cursos adequats em consta que a Rubí s'han fet cursos in situ, és a dir, que van a un lloc i fan el curs sobretot per les persones de l'hostaleria, però potser hem de ser una mica més imaginatius en aquest tema, perquè al final seguim fent els cursos de quan va començar, no iguals, però em refereixo amb els mateixos criteris de quan va començar el servei de normalització lingüística i no tothom a les 6 de la tarda es pot permetre el luxe, entre cometes, d'anar a aprendre català o qualsevol altra cosa, no? Bueno, si ja estem en les grans coses no estem en les coses més petites, perquè el tema del pati a mi és una cosa que em segueix sorprenent, eh? És cert que hi ha molts nois i noies que venen de fora, però aquests nois i noies estan escolaritzats a Catalunya i tots parlen català i l'entenen perfectament, és a dir, que deu haver alguna raó social perquè això passi, no? Jo crec que també té molt a veure amb el contingut que consumeixen a nivell de televisió, xarxes socials, clar, o sigui, ara mateix, no? TikTok, Instagram, vídeos de YouTube, tot això, hi ha molts nens, molt petits, que ja comencen a veure i a consumir aquest tipus de contingut i la majoria d'aquest contingut és en castellà. Clar, al final, si una cosa es fa viral o no, o un tema és així, més de debat entre la canalla, doncs clar, això ho, si tot el que veuen al respecte és en castellà, quan vagin a classe a comentar-ho amb els amics, doncs ho faran en castellà i si els seus, gent que segueixen influencers o famosos o gent a la que puguin admirar veuen que ho fa tot en castellà, contingut en castellà i tal, la tendència normalment quan ets petit és a imitar aquesta persona a la que tant t'agrada i si ho fan en castellà, doncs tu, al final, inevitablement acabaràs anant cap al castellà. Jo crec que aquí és un punt molt important, o sigui, el tema de això, de la influència, de les xarxes i tot el contingut que consumeixen els nens, que bueno, ja també s'hauria de mirar si és o no adequat que nens molt petits consumeixin segons quins continguts, però bueno, això és un altre davant, no? Però sí, jo crec que part de la problemàtica està, doncs això, en el contingut que consumeixen aquests nens. I segurament ens haurem d'acostumar a aquestes barreges que cada cop es parlen més, que és una barreja entre castellà, català, castellà de llatinoamèrica i anglès, perquè clar, ara tens una conversa amb un jove, un adolescent i has d'anar amb el diccionari, no? Perquè la meitat és mig anglès, mig llatí. Mira, jo faig una assignatura que es diu Llenguatges Multimèdia i un dels primers exercicis que fem a la classe, una activitat, és generar un diccionari de, li diem, eslang digital. I llavors, cada estudiant escollir dues o tres paraules d'aquestes estranyes i les il·lustren en una imatge i clar, jo cada any em poso el dia perquè així vaig aprenent una mica. Però és veritat el que comentàvem, no? Els nens petits assimilen l'entreteniment en castellà, per tant, m'imagino que dintre l'aula parlen català perquè no és entreteniment, però quan surten a jugar l'entreteniment és en castellà, no? I per això crec que fan una molt bona tasca la gent del 3CAT i allò intentant introduir continguts infantils entreteniment en català. Una de les últimes iniciatives que vam explicar just abans de l'estiu és que s'havia creat com una mena de rànquing d'influenciadors en català. El que passa és que jo dubto que els tipus d'influenciadors poguessin arribar a la gent més jove, perquè eren influenciadors diguéssim de coses com molt serioses. Segurament faltaria aquesta part. I després també suposo que ens hem de treure molts complexes i estic pensant ara en les crítiques que moltes vegades tenen els grups o els artistes que canten en català quan doncs fiquen una castellanada o alguna cosa així. Segurament tots recordem el cumpleanys de la Rosalia però els tiets que van estar aquí també fan moltes barreges i aquí es posen les mans al cap. No sé si hem de ser molt puristes, poc puristes, si s'ha de permetre que es digui abanico i xiringico i tot això. recordo una entrevista que li feien a la Musca que dient si el català depèn de persones com jo que som artistes que venim a cantar malament anem. Però sí que és veritat que també estan fent molt bona feina malgrat això que dintre com diria ells no són lingüistes la seva missió no és parlar la llengua correctament que tant de bo i que així faciliten però l'important és que facin música en català i que afegeixin si cal paraules en anglès o paraules en castellà no passa res la música es fa en català i així també doncs això es fa un ús social de la llengua que al final és el que estàvem parlant allà a la Mercè aquests dies perquè s'ha hagut molta música en català i allò està ple de gent cantant cançons en català o sigui que fantàstic exacte la part important és que que es parli en català ja sigui bé amb més castellanismes o menys castellanismes que després tot això evidentment s'ha de corregir i s'ha d'entendre que no és un context formal llavors però sí o sigui jo crec que també clar no ser tan puristes com bé has dit és la clau perquè jo entenc que s'ha de parlar bé el català i tal però no li pots exigir a un cantant urbà que sigui estrictament perfecte a l'hora de parlar el català perquè és com el que com el que ha dit el company no? que no és la seva tasca però és que qui diu guingueta? qui diu que anem a la guingueta de la platja? no? dius anem al xiringuito exacte no serà correcte però al final ho acabarà sent perquè exacte després totes aquestes coses es van incorporant no? exacte sí al final la llengua ha d'estar al servei de les persones no al revés doncs veurem veurem com és el debat d'aquesta tarda sobre aquestes qüestions segurament un ple que s'allargarà en el temps el seguirem des de casa Estela? sí segurament sí el seguiré des de casa a veure què a veure què el millor del ple és la conversa del xat de periodistes comentant la jugada de vegades molt pràctica de vegades és oi se m'ha escapat el vot qui ha votat què d'altres vegades són sorpreses de ha dit el que creixi molt interessant aquest xat que lògicament és privat i no es pot saber què és el que es diu són les 10 i 22 minuts anem a fer una pausa per la publicitat i després seguim parlant d'enquestes electorals cada setmana tenim una de nova però aquest mes de setembre doncs tothom s'ha fanyat a públic a resultats d'unes hipotètiques eleccions informatiu migdia l'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental la decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador a Llende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat l'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes informatiu vespre un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris al centre davant del Superman Cat com un disc just abans d'obrir la botiga tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a radiorubí.cat vols publicitar la teva empresa a Ràdio Rubí? truca'ns i busquem la millor opció per donar a conèixer el teu negoci Ràdio Rubí amb el comerç de proximitat 8 lletins informatius de Ràdio Rubí la Diputació de Barcelona ha publicat el seu informe sobre els nous dispositius a Rubí és de poc més d'un milió d'eus t'expliquem tot el que passa a la ciutat a la llista de municipis trobem la nostra ciutat aterrarà l'escenari del teatre municipal la sala tota la informació cada hora a la 99.7 de la FM i sempre a radiorubí.cat ara i sempre les ballades les sardanes els aplecs la informació sardanista ara i sempre cada diumenge a Ràdio Rubí amb Josep Puigventós i amb la col·laboració del foment de la sardana de Rubí a Ràdio Rubí Long Play un espai on la música és la protagonista una selecció gourmet per paladars exquisits dimarts de 10 o 11 del vespre a Ràdio Rubí Long Play on la música és la protagonista nenes arribo tard sorry Irene demana'm el de sempre i ben fred venga Sophie cap problema camarero marxant cinc gildes us plau tia és que fort us heu assabentat plena profe de la uni ara crec que això no ho podíem dir ai Martín ja tens raó ens canteranà el programa i encara hem començat quin desastre bueno tranquil·les amores vale preparades per posar-nos al dia que hi ha tot això mira quan és això Irene els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les gildes les gildes la tertúlia més jove els dilluns a les 12 hores cada dues setmanes a Ràdio Rubí 4 minuts i seran dos quarts d'onze del matí avui fem balanç de les enquestes que s'han fet aquest mes de setembre de fet el balanç el fa enquestes de demòcrates com es diu aquest mitjà de comunicació que ha agafat totes les enquestes que s'han fet a l'inici del curs polític la de Demoscòpia la del CIS la de GAT3 Celeste un munt eh sigma 2 i sociomètrica les més conegudes i ha fet com una anàlisi i la conclusió és que el Partit Popular guanyaria les eleccions si es fessin ara amb 147 diputats i un 32% dels vots el PSOE de Pedro Sánchez seria segon amb un 28% dels vots i 110 escons i segons diuen totes les enquestes li donen no la majoria però sí la major l'augment més important a Vox amb una pujada d'un 16% i 54 escons diuen aquestes enquestes que Vox seria la gran beneficiada i que doncs per tant s'augura que algunes formacions estarien intentant esgarrapar aquests vots a a a Vox precisament part del del seu discurs és per això que durant tot el cap de setmana s'ha parlat molt moltíssim d'immigració escoltarem primer Alberto Núñez Feijó que s'ha tret les ulleres per cert i s'està deixant el cabell així una mica llarg segur que amb fins electorals parlant d'immigració i una forma de gestionar millor la classe d'immigració que fomentam mirad tal y como ja facen en altres païses Canadà Australia el Reino Unido defendemos un novo visado por puntos que prime la entrada de quien quiere trabajar en los sectores donde hay falta de mano de obra de quien conoce mejor nuestra cultura y de quien tiene mayor capacidad de integración y añado y en ese visado también computará el compromiso de los países de origen con nuestra política migratoria si los países de origen nos ayudan a poner orden serán recompensados y si los países de origen incentivan el desorden evidentemente no y no tendrán visado las personas que vengan de los países que no se comprometan a mantener el orden Això és el que deia Feijó al cap de setmana Jordi Turull de Junts que ja sabeu que venim d'aquesta votació que finalment no va sortir perquè Catalunya reguli la immigració deia no el mateix però s'expressaven uns termes bastant semblants en el programa que presenta Gemma Nierga us ho advertim perquè veureu que és un abstracte el que sentirem ara i la veu que se sent és la de la Gemma Nierga Volem decidir-ho des de Catalunya i volem veure cada una de les situacions L'extrema dreta diuen que se'ls ha d'expulsar Vostè què creu? Sí, però comences a preguntar aquest l'has d'expulsar? És a dir, aquest que està demanant perquè aquest escorxador necessita tants treballadors que gent que ja està aquí no hi vol anar Aquests no, aquests no No, aquests tampoc Mira què ha fet Trump Trump va dir expulsats i llavors li van començar a dir ei que estàs expulsant aquests i hem de començar tancar Vostè què creu? Vostè? Com a secretari general de Junts Què creu que s'ha de fer? Jo crec que s'ha de mirar cada situació S'ha de personalitzar les polítiques Per això des de la proximitat tu has de mirar cada cas Jo no sé l'expedient de cada persona però si s'han de marcar uns criteris i quins criteris hem de marcar? Els criteris des de Catalunya Escolta, un alcalde i això hi ha hagut alcaldes que no són precisament de Junts diu Escolta, jo tinc aquí una bossa de marginalitat perquè ni se'ls dona permís de treball perquè no tenen permís de residència no se'ls dona permís de residència perquè no tenen permís de treball i com que són allò sense papers jo no puc fer ni polítiques socials de cohesió i d'integració Per tant, això ho hem d'arreglar El que hem de decidir a Catalunya és a quants nosaltres podem donar amb garantia serveis d'aquests i cada situació és un món però ho hem de fer un debat sobre el rigor no sobre els tòpics Això és el que deia Jordi Turull com dèiem el programa que fa Gemma Nerga a la 2 també li va preguntar per Aliança per si pactaria o no amb Aliança perquè sembla que aquesta afirmació que alguna vegada havia fet Junts o que havia fet fins ara Junts ara ja no està tan clara però el que és evident és que s'estan disputant aquest vot les diferents formacions en el cas del Partit Popular i en el cas de Junts aquí a Catalunya ara us demano una anàlisi com a experts en comunicació és a dir això al final creieu que la gent de carrer ho entén o se n'adona que li estan venent els mateixos una moto diferent? No ho sé jo crec que la o sigui la gent si ho fan és perquè funciona o sigui saben que canviar el discurs arriba una sèrie de gent i que aquesta gent pot arribar a canviar el seu vot però si saps una mica no sé si dir rigorós eh tampoc o sigui si et fixes una mica en el que diuen hi ha contradiccions internes bastant contradiccions molt bàsiques no sé les declaracions ara que sentien del Fijó deia alguna cosa ho he intentat apuntar però no deia alguna cosa com els països que controlin la immigració els hi donarem visat no? i els que no no els hi donarem això és absurd és a dir si no controles la sortida i no els hi dones visats tindràs gent que continua sortint de manera il·legal i incontrolada o sigui no és una solució però dintre del discurs és com el xatgept escoltes allò i sona sona coherent quan analitzes o et dones compte que això no funciona no funciona diguem-ne com a argument però a la gent li arriba i pensen mira aquest senyor està fent coses importants interessants per combatre la immigració clar bueno clar és que al final estava sentint la conversa i part del que deia tenia tota la raó és a dir que quan arriba molta gent a un territori es necessiten de serveis i que hi ha molta gent que està molt desbordada o moltes administracions que estan molt desbordades perquè hi ha més gent que la que està comptada fins aquí estaríem tots d'acord clar després està en quina és la en quina és la solució una mica el que estàvem parlant abans del català no? moltes vegades parlem parlem parlem però fem poca cosa els discursos aquests funcionen justament perquè hi ha moltes veritats diguem-ne es va acumulant es va construint l'edifici sobre una sèrie d'arguments coherents i això sòlids fins que fas el salt mortal si no et dones compte d'aquest saltet doncs sembla que la conclusió final és correcta però clar per això s'ha de ser una mica crític i estar tensa al que ens expliquen clar però aleshores has d'estar superalerta és a dir escoltar molt bé el que s'està dient ho dic perquè per exemple això dèiem hi ha una part del que diu Turull que si ho treus de context podria estar tothom d'acord o sigui tothom em refereixo tot l'art parlamentari mentre que després hi ha una altra part que és allò que els enfronta el que sentiu de fons és l'Estela Luengo que té un atac de tos no dona no demanis perdó estem ara et portem una mica una mica d'aigua que no ens agradaria per molt que augmentaria l'audiència sens dubte no ens agradaria la mort en directe ara sí aquesta aigua gràcies Jose Malagona el nostre tècnic que ens ha portat aquesta aigua mentre veu l'Estela nosaltres continuem Xavi parlant de aquest canvi de discurs o potser no perquè molta gent diu Junts ha canviat el seu discurs home jo crec que Junts està fent política és cert que segurament ha radicalitzat el seu discurs però moltes de les votacions de Madrid que sorprenen a molta gent doncs Junts està votant el que hauria votat el partit antecessor i l'antecessor és a dir que potser és que ens havien pensat que Junts havia canviat d'ideologia i no no segurament això quan arriben eleccions doncs es mola una mica més els ganivets per això ser més incisius i els discursos una mica més això més punyents més agressius fins i tot no però que amb el tema del lloguer o amb aquest tema la gent deia Junts ha votat en contra bueno és que Junts no ha estat mai un defensor del lloguer social i ja està sí perdoneu eh que porto tot el cap de setmana amb un refredat important bé no sí al final també crec que hem d'entendre que les enquestes no només mesuren l'opinió sinó que es poden fer servir com a com a eina política i clar jo crec que això els serveix molt els polítics dels partits per veure cap a on cap a on tirar no se n'estan veient que bueno partits com Vox o com Aliança Catalana cada cop estan pujant més i més al final doncs el seu discurs no jo crec que s'intenta encaminar-lo una mica doncs cap a cap a aquest sentit potser més més radical per tant de bueno per tal d'intentar esgarrapar no aquests aquests vots que estan es veuen cada cop més més emergents és bueno al final és el que tu deies no és fer política o sigui pot ser més o menys coherent però al final si el que tenen no aquest objectiu d'aconseguir el màxim de votants de de la seva de la seva banda no de la de la banda dreta utilitzar bueno intentar aconseguir aquests vots és part de de la seva de la seva metodologia clar però hi ha límit a això? clar això és molt complicat ja t'ho dic jo no hi ha límit clar hi ha límit clar estem parlant d'un tema molt sensible el gran expert en fer això ha estat el SOE al llarg de la història és a dir el partit socialista s'ha mogut amb facilitat d'esquerra a dreta per aconseguir més més gent d'una banda i de l'altra però clar hi ha límit només treballar per un rèdit electoral perquè després s'haurien de complir els compromisos adquirits és a dir després si acabes guanyant t'exigiran aquelles polítiques els votants el Xavi fa els votants els problemes d'això els votants ens oblidem molt ràpid del que ens bueno sí s'oblidem molt ràpid del que fan els partits o algun dels representants polítics i després ens hem acostumat que poden dir el que vulguin que després si no compleixen no hi ha repercussions malauradament és així i sí jo crec que no hi ha límits o sigui qui juga tothom o sigui la missió que tenen ara és aconseguir el màxim de vots possibles malauradament o sigui com veieu estic una mica descregut amb això de la política i és això van a buscar els vots i ja està perquè al final això és un això que diuen un joc de sumacero és a dir els votants que votin a una banda no em voten a mi i aquest creixement de Vox serà en detriment del decreixement d'un altre partit perquè són els mateixos votants som els mateixos que hem de votar llavors clar tot ja no s'esgarrapa sinó intentar que no se'n vagin els meus que no se'n vagin cap allà llavors això jo crec que en aquest moment l'objectiu és aquest i no hi ha límits és a dir anem a aconseguir això amb totes les eines que tinguem disponibles i sense cap mena de vergonya i de pudor no sé també amb el tema dels votants ja no és només que molts cops se'ls perdonin molt fàcilment sinó que jo crec que hi ha molta gent que pensa mira no ho estan complint però per no votar un altre o per no donar-li vots a algú altre doncs em quedo amb aquests i ja està i anem tirant o si no l'altra opció és no votar que per això també estem veient que cada cop és molta més la gent que no vota que la que vota llavors jo crec que és una mica una mica així és que estava repassant mentalment si hi havia alguna formació que no hagués fet això que no hagués buscat en un moment puntual el rèdit electoral i no en surt ningú dèiem ara Junts que segurament és qui s'ha mogut amb més eixos en els darrers temps però la pròpia Esquerra Republicana quan va donar per tancat el tema del procés de cop era com si se li hagués caigut la R Republicana era com bueno sí però una mica menys i dèiem el Partit Socialista exactament el mateix i en Comú Podem i totes les seves variants doncs segurament també han fet anuncis molt contundents o Sumar o Podemos han fet anuncis molt contundents i després han pactat en coalició amb el Partit Socialista i tot i que moltes vegades fan com una mena de sanificació de que enfadados estamos con el Partit Socialista segueixen votant junts i segueixen anant junts a les eleccions és a dir que al final tothom pràcticament bueno tret de Vox que no ha governat i que poques vegades tira enrere hem de ser conscients que aquests són els mecanismes que hi ha hem de ser conscients que ara comunicativament funcionen aquests processos i ja està i crec que això i veure els missatges que surten a la llum d'aquesta idea ara és moment preelectoral doncs passen aquestes coses hem de saber-ho sí, sí, sí és el que diu ell són moments de conveniència jo crec que al final l'home també és una mica van en funció de com estigui la societat del moment o sigui quan el procés la gent era molt més reivindicativa tenia potser aquestes ganes de canviar les coses i això amb els anys ha anat canviant ara la gent està més ressentida potser està més més cansada i això també afecta els partits polítics com que diuen com ho diuen i amb qui pacten entre altres coses perquè el procés va ser en bona part tot això que estem dient hi havia una part molt important i la realitat ens ha demostrat que era així que era relat que era doncs això intentar treure un reddit electoral perquè a l'hora de la veritat doncs les coses no van anar com es va dir que aniria per això jo us preguntava si l'electorat al final no acaba aprenent encara que l'aprenentatge sigui deixar d'anar a votar perquè jo crec que estem en un dels moments on hi ha més descrèdit de la política i més gent que tota la vida havia votat i ara diu que votarà una opció d'aquestes impossibles que saps que no sortiran o que no anirà a votar i això sí que és greu no? Sí jo crec que tot i que abans he dit estic una mica descregut de s'ha d'anar a votar s'ha d'anar a votar segur el que vulguis però s'ha d'anar a votar sí sí sí sí o sigui és el que el que deies jo crec que el descontent està allà bueno hi ha molta gent que opta o bé per no votar o bé per mantenir la seva la seva opció la seva primera opció o canviar però igualment o sigui conec poca gent que realment estigui com contenta o il·lusionada d'alguna opció política de dir voto amb la certesa que estic molt convençuda no no o sigui hi ha gent que això que vota per compromís i perquè s'ha de votar però aquesta no aquest interès o aquest que es veia potser més abans o o no però serà cada cop menys el descontent està allà jo crec o sigui que la festa de la democràcia tothom encara de fàstic a votar lo menos malo que diuen en castellà exacte pràcticament són tres quarts d'onze del matí anem a posar una mica de música a risc d'anar-nos a la presó ara veureu per què no evit no cal diuen repressió, que cuando las calles han llenado por la libertad de expresión poniéndose nerviosos han vuelto a prometer hacer algo volviendo a quedar en humo intentan parar la mobilización pero solo con esta ganaremos el pulso Oye, tirano, no solo hay pa' tu padre que el grito republicano tu timpanota ladre, al oprimido amo, odio, reina d'opresor que coma tu familia És Pablo Hasel, ja sabeu aquest ràpid que segueix a la presó, el jutjat penal número 2 de Terrassa jutjarà el 4 de novembre 4 joves acusats de danys i desordres públics entre ells un Rubinenc, el Pau Major que com la resta s'enfronten a una petició de 3 anys de pressó i milers d'euros amb multes indemnitzacions tot plegat va tenir lloc al suposat delicte el 26 de febrer de 2021 a Terrassa com a la resta del país es van fer diverses manifestacions en suport de Pablo Hasel acabava d'entrar a la presó per complir una condemna de 6 anys i mig després que el jutge veiés delictes d'enaltiment del terrorisme calúmnies i injúries a la corona perquè en són com aquesta que escoltàvem la protesta a Terrassa va acabar amb càrregues policials i amb la detenció de 7 persones es va crear la plataforma detingudes 26F a Terrassa que dona suportar els acusats entre ells i aquest Rubinenc i que denuncien que els Mossos van carregar de forma violenta i sense deixar els manifestants dispersar-se 3 dels detinguts eren menors i la causa es va arxivar però Major, el Rubinenc i els altres 3 de Terrassa doncs mantenen la fiscalia manté la pena de 3 anys de pressó pel delicte de desordres públics una petició a la qual cal sumar 18 mesos extra i o 5.400 euros per cadascun pel delicte de danys i una indemnització conjunta d'11.500 euros el 4 de novembre ja tenen data pel judici aquí al costat a Terrassa doncs home que hi ha l'atenció que a mi m'ha semblat que les penes són força importants 3 anys de pressó i no sé quants milers d'euros bueno no sé va ser una manifestació i segur que les càrregues que recordo que recordeu aquella època que acabà jo com a mínim acabà cada nit mirant quins contenidors s'estaven cremant o què estava passant a Barcelona pel pollo que que s'havia que s'havia muntat però en aquest cas sí que em sembla una pena força elevada no? al final per anar a una manifestació bé no per anar a una manifestació per crear desordres públics però Déu-n'hi-do sí no jo crec que és bastant desproporcionat al final sí que és veritat que com tu dís no s'està castigant no? el fet de manifestar-se sinó els saldarulls i tot això que que va provocar però clar al final és en el context d'una manifestació fins a fins a quin punt no? es pot o no es pot castigar tot això clar també és veritat que si fem una mica no? recapitulem una mica fets històrics molt poques vegades s'ha aconseguit alguna cosa no? de forma super pacífica i super tranquil·la perquè per desgràcia molts cops només les coses canvien quan quan hi ha un saldarú i això quan la cosa es posa sèria per dir-ho d'alguna manera llavors no sé és complicat aquí saber els límits però igualment la pena a mi em sembla bastant desproporcionada o sigui puc entendre que es faci alguna mena de multa o de càstig però els 3 anys de presó no sé potser és massa sí a més entenem que la manifestació es produeix per la detenció d'un nan un raper que canta cançons o sigui que clar això són infúries enaltació del terrorisme o sigui aquí o sigui jo crec que la desproporció ve en el moment que es provoca que es produeix la detenció i l'acusació al cantant i tot l'altre clar el que dèiem no es pot justificar que després hi hagi aldarulls però és veritat que està dintre d'un context i que això ha generat una reacció que es podria haver evitat des del minut zero o sigui no s'hauria d'haver provocat o sigui clar és que és absurd estem aquí defensant la llibertat d'expressió però quan algú realment l'exerceix ui no no a la presó sí clar que quedi clar que no estem dient que si vas a una manifestació pots després no però que al final quan llegeixes la informació si tu acabessis d'arribar de la lluna i et diuen això dius ah que hi havia un senyor que està a la presó per cantar una cançó que no va agradar a algú que la setmana passada parlàvem precisament de la llibertat d'expressió on estava el límit de la llibertat d'expressió i algunes lleis determinen on està el límit en aquest cas bueno clar és cert que tenim moltes lleis que protegeixen la corona precisament de qualsevol de qualsevol cosa fins i tot que es pugui cantar o escriure o fer clar al final segurament el que hem de revisar són si les lleis que tenim són prou modernes també ara em poso en un jardí perquè jo no recordo exactament la lletra de la cançó però en el seu dia que em va cridar l'atenció jo crec que no deia cap mentida en aquella cançó o sigui o sigui que tot el que el que es comenta bueno no sé bueno parlava del rei emèrit no? sí i clar l'acusava d'unes certes coses que s'han arxivat perquè res és el rei llavors no ho mirem però no vol dir que allò no hagi existit o no s'hagi produït per tant tampoc deia res allò que no fos veritat vaig a buscar-ho eh perquè perquè segurament ah bueno coses que deia capo mafioso i borratxo tirano el millor era la qualificació o sigui el qualificatiu que feia servir claro capo mafioso no s'ha demostrat no no de totes maneres també s'ha d'entendre tot en un context és una una cançó no? llavors no sé sí sí hi ha una certa això com es diu allò de la llibertat poètica clar si tu t'expresses i manifestes unes opinions aquí a través de la cançó clar unes lletres també de rap al final si escoltes clar els rapers tampoc no serien molt justos és a dir són reivindicatius protestes exacte i de vegades i de vegades les que som dones tampoc és que estiguem contentíssimes de com parlen de la dona exacte exacte sí jo crec que aquí al final és com deies tu Belén mirar la llei o sigui entenc que aquestes condemnes s'estan aplicant en base a unes lleis doncs home potser és hora no de mirar què és el que diuen i per què es poden posar aquestes condemnes tan desproporcionades els fets que s'han comès o sigui s'ha de mirar de base perquè aquí hi ha una altació en el terrorisme el dir capó tirant es veu que sí clar és que enaltecimiento al terrorisme i injúries a la corona injúries poder sí però és igual sí bueno però i els i els manifestants que el que estaven era defensant que no s'empresonés algú per cantar una cançó home això no seria o és enaltecimiento del terrorismo por enaltecer a un que ha enaltecido no s'acaba de dir no però en aquell moment el context era recordo també havien uns uns actors o uns uns marionitistes a Madrid que havien fet també i també es van o sigui que estàvem en un context això que intentaven que ningú pogués dir res no si tenir-ho tot i va dir atat i ben atat bueno això tenir-ho tot controlat i limitar al màxim qualsevol manifestació i la llibertat d'expressió no teniu la sensació que en els darrers temps això ha canviat una mica jo tinc la sensació o o és perquè estic influïda però que ara molts programes de televisió molts programes de ràdio parlen amb més llibertat de la corona sense passar-se eh sense passar-se però jo tinc la sensació de fet jo altra vegada l'estic mirant i diuen no sé què i dic oh ai lo que ha dicho ai lo que ha dicho no sé sí però poden els mitjans sobretot pel que fa a Juan Carlos I eh que és com que hem interioritzat una mica que ja se'l pot criticar una mica sí no sé quan ve a fer les seves regates he vist comentaris que he pensat això fa 10 anys o 15 anys no s'hauria fet no s'haurien atrevit o és només una sensació meva eh no segurament sí i a més però ja dic jo crec que això passa més en els mitjans és a dir el problema amb tots aquests aquests moviments és que ara els artistes siguin cantants actors s'autocensuren llavors limiten la seva llibertat d'expressió i en els mitjans segurament perquè són més públics estan més emparats o hi ha una mica més de marge o bueno al Polònia tenim algun gag bastant també contundent però sempre sí sí sempre al límit jo crec que al Polònia el fan amb la Constitució a una banda i el codi i alguna emissora de ràdio també que fan algun gag o alguna cosa que sí sí que estan allà amb un límit i bastant jo crec que estan en el límit del que seria bueno però segurament molta gent dirà que moltes de les coses de les que estàvem parlant aquells titallaires estaven al límit i segurament Hasel estava al límit que por mafioso tampoc em sembla una cosa gravíssima no? sí jo crec que potser això de tenir més llibertat ara ve també de la seva condició de mèrit clar no dic que tinguem més llibertat sinó que s'atreveixen més sí sí sí jo potser sí sí sí jo també ho crec però és per això vull dir perquè bueno com la seva posició de mèrit i tal li es dona com aquesta sensació més de de llibertat no? de dir bueno podem dir no? podem dir alguna coseta més que no està en ejercicio sí exacte exacte però sí sí és que no he vist molt la tele al cap de setmana però he vist alguna cosa i estava la la la hereva diguéssim és que no recordo mai si és Leonor no? la princesa és Leonor doncs estava de bolus diguéssim per va anar a Navarra perquè una mena de prendre possessió de la seva condició de princesa de Viana cuidado perquè també ho és de Montblanc per tant qualsevol dia ens ve a veure el duc de Montblanc com va venir el seu pare el cas és que aquest cap de setmana la princesa Leonor estava fent bolus i he vist en alguna televisió que havia un autocar de periodistes que l'acompanyava i he pensat que no estigui el departament de comunicació de la casa reial o la casa del rei perquè ja no m'aclareixo com s'ha de dir que no estigui fent una mica de campanya home perquè les notícies eren Leonor perquè Leonor no estava a la mili o sigui estava fent ara li tocava em sembla que està a l'exèrcit de l'aire doncs es veu que s'ha agafat uns dies de permís per fer un vol per Navarra i anava acompanyada d'un autocar de periodistes per informar del viatge ho dic per seguir amb el tema Corona que segurament d'aquellos polvos estos lodos vull dir del que valia Juan Carlos I doncs ara el Felip VI doncs ha de fer una bona de campanya de neteja a la institució perquè si no home doncs pot ser o sigui pot ser al final fent-ho d'aquesta manera s'asseguren que allò que es publiqui estigui dins dels seus límits i del que volen que es publiqui o que no es publiqui o com es faci doncs sí és una manera com tu deies de netejar una mica la imatge i la gent deia oh que transparència home transparència la seva la seva transparència o sigui no sé no sé fins a quin punt en tot cas és una cosa que evidentment se'ls beneficia és millor tenir-los a prop que no fer-ho d'una manera que ells no puguin controlar pot ser millor per la institució sí sí sí sí sí jo entenc que la teva pregunta era retòrica això de creus que això està clar això és una campanya i retòrica absolutament ho semblava si no és una pregunta està clar és una campanya i més si com dius anaven ja amb l'equip d'informadors diguem-ne i els temps encara que siguin de mitjans al final això són els de la casa no? i saben com han de tractar la notícia i si poden tenir més o menys marge però diguem-ne que estan instruïts de com han de fer les notícies sobre la corona no? bueno i si més no en tot el cap de setmana jo no he sentit a parlar ningú de que aquesta senyora estava estava fent bueno que sigui és que tècnicament se va escapar eh i les maniobres aquestes vull dir que estava s'estava formant a l'exèrcit de l'aire ningú ha comentat si la gent que està a l'exèrcit de l'aire tenen aquesta facilitat per tenir un cap de setmana lliure per anar a fer bolos o sigui es donava per fet que estava treballant igualment bé i coses d'aquestes de que pròxima que simpàtica clar que va servir en el seu dia com el seu pare saps? que dius bueno vigilat que la nina no tinga contactos estranyos i que després ens costen diners bé doncs moltíssimes gràcies als dos per haver-nos acompanyat us espero la pròxima setmana Estela molta sort i molts ànims aquesta tarda amb el ple moltes gràcies adeu adeu una passant estela va a ser Són les 11 del matí. Ràdio Rubí, notícies.