#1069 - 1-O a Rubí, mobilitzacions per Palestina i nova tipificació de la violència vicària: memòria, debat i mobilització

Són les 10 i 1 minut, comencem la tertúlia, és temps de reflexió. Avui amb la Rosalía Biadé, bon dia, benvinguda. Bon dia a tothom. Amb la Montse Clemente. Molt bon dia. Amb el Josep Maria Pijuan. Hola, bon dia. I el Vicenç Rabedant. Bon dia, que tal. Amb ells i elles parlarem del vuitè aniversari de l'1 d'octubre a Rubí, de les moltes mobilitzacions previstes per donar suport al poble palestí i de l'aprovació ahir al Consell de Ministres de la violència vicària com a delicte al Codi Penal. És un avantprojecte de llei, però es comença a desenvolupar. Ja saps que tenim un telèfon al que pots trucar per participar a la tertúlia, per dir la teva part. Opina és el 93-588-5960. Avui és 1 d'octubre, és el dia de la gent gran i és també aniversari del referèndum. Després us preguntaré què fèieu fa vuit anys, un dia com avui, o una nit com avui, perquè hi ha gent a la taula que estava força activa. El cas és que ahir es van fer a la nostra ciutat els actes de commemoració de l'1 d'octubre i les entitats independentistes de la ciutat advertien els partits. Li deien als partits polítics que ho canviaven de rumb o estaven perdent la batalla. Era el missatge central del manifest que es llegia a la plaça de l'estació. Ja sabeu que cada any es rebateix, almenys durant unes hores, aquesta plaça de l'estació com a plaça 1 d'octubre. Es va fer una marxa de torxes i un recorregut pel centre de la ciutat i es va fer un manifest. Aquesta vegada el manifest no està signat pels partits polítics locals i només està signat per les entitats organitzadores. I és que aquest manifest reclama un canvi profund a la direcció dels partits independentistes, els quals s'acusa d'haver-se allunyat del mandat popular de l'1 d'octubre. demanaven als organitzadors una acció urgent per part de les forces polítiques. Escoltem Albert Surrussal, que és representant de la Junta del Consell Local de la República. Encara hi som a temps, aquest és el missatge i aquesta és l'esperança que volem transmetre a la gent. Però per ser-hi temps ens hem de mobilitzar i hem de començar per mobilitzar la societat civil, perquè si no els partits, que estan en la seva bombolla, no ens escoltaran. Costa molt que un partit polític canviï de direcció i costa molt i comença a ser necessari que els partits polítics canvien els lideratges. I els partits que fan, no només aquí a Rubí, sinó també a nivell català, doncs una mica la seva, Esquerra. Esquerra Republicana aprofitava ahir, és a dir, pràcticament a les portes de l'aniversari, per anunciar que Oriol Junquera serà presidenciable de la formació a les pròximes eleccions. I en l'enèsima divisió d'Esquerra Republicana, Maragall diu que no el votarà. Bé, de fet, deia, si fos Junqueras al presidenciable, no el votaria. La CUP, com deia aquell, ni estàs ni se l'espera en aquest tema. I Junts escombrant cap a casa. En aquesta ocasió, Junts vol aglutinar el vot dels nouvinguts, o això es dedueix, de les paraules d'ahir de Puigdemont. Nosaltres no renunciarem a aquest dret, ni renunciarem a aquest treball, però és cosa col·lectiva. I és veritat que hi ha molta incertesa, i que demana molta paciència, i que no sabem quant de temps ens pot prendre. Però tant mateix, la fórmula l'hem provada. I els ingredients de la fórmula depenen de nosaltres. La vam provar el dia 1 d'octubre amb èxit. Unitat, transversalitat. No mirar el que tenim al costat, què pensa, ni quina llengua parla, ni quin origen té, ni quina religió professa, sinó integrar, incorporar el conjunt del poble de Catalunya en una mobilització per la seva llibertat. Tenim molta feina a sobre de la taula. Comencem, si us sembla, recordant què estàveu fent aquest dia de l'1 d'octubre d'ara fa vuit anys. Comencem pel Vicent Rabadan, que crec que va estar força actiu. Bueno, sí, vaig estar en una de les seus de votació d'aquell dia, a l'Institut. A l'Estatut, oi? A l'Estatut, des de Vendora, Vendora, Vendora, que diria aquell. I bona part de la jornada, això, expectant per si venien els cossos policials a estomacar una mica. Bueno, amb molts problemes informàtics, menys mal que hi havia gent allà amb capacitació i anàvem canviant allò d'estri informàtic per poder accedir al cens universal aquell que va permetre votar a tanta gent. I al final de la jornada, bé, una mica intuïnt el que podria passar els dies posteriors. És a dir, amb una ingenuïtat, crec jo, bastant notable. La gent estava super eufòrica, hi havia alguna gent que portava alguna birra de més, no ens enganyem, i anaven això, anaven dient una cosa, per exemple, com que els Mossos eren la policia del poble, no? Després els va comprovar, òbviament que no, i es va comprovar que allò havia estat un, si em permeteu l'expressió en castellà, un hòrdago, que no tenia, diguem-ne, una continuïtat planejada perquè era molt difícil que la tingués. Jo és que ho vaig viure molt lluny d'aquí. Jo estava a Frankfurt, em vaig aixecar aquest dia a Frankfurt i vaig aparèixer a Rubí a les 3 de la tarda. Vull dir que vaig anar a votar, vaig acabar a la plaça de l'estació, com m'acabava de dir tothom, i en principi... Sense aquesta birra de més, no? Sense aquesta birra de més. En principi no, perquè estava ja bastant apurat pel viatge i tot, no? Jo, en tot cas, diria que el que més em va agradar del dia és veure la gent que vaig veure, que no m'ho imaginava, no m'ho imaginava mai, les llistes que havia, les llistes, perdó, les cues que hi havia als llocs de votació, la gent que hi havia, gent que vaig veure allà que no m'hauria imaginat mai que estàs allà. I la il·lusió que hi havia, no? Jo penso que, bueno, d'això has de treure una experiència, és a dir, que no es pot anar, diguéssim, amb l'arròs a la mà, no? Diguéssim, es té que tenir una mica més de mala llet, perquè jo penso que tot el procés va ser un procés molt bonic, però, diguéssim, no es preveia, diguéssim, que la democràcia fos capaç de carregar-se un dret tan elemental com és el dret de l'autodeterminació que tenim els pobles a autodeterminar-nos. I aquest penso que, per mi, és aquí on han de revisar-se les properes iniciatives que en aquest canvi hi pugui haver-hi, no? Però ara t'estàs referint a l'Estat, eh? A l'Estat. Sí, sí. Al 155, etcètera, etcètera. Sí, no, i al que va vindre després. Al que va vindre després. Molt bé. Doncs jo, fa vuit anys, jo crec que ja intuïa, jo veia molt clar que era un or de gol, que la conclusió que parlava el Vicenç és que per mi estava claríssim, que era tot, fins i tot, una manipulació del poble, de les il·lusions i de coses. Jo ho veia claríssim. Jo vaig passar-me pel duc de Montblanc i vaig veure tota la gent i tal, però jo, sobretot, el que vaig estar fent va ser observar. Bé, ja feia temps, eh? O sigui, parlem de la data concreta, però jo amplio més a l'etapa. I vaig observar molt i jo vaig veure molta gent que patia, moltes famílies dividides, gent de la mateixa família que es va deixar de parlar, confrontacions, no sé, a la meva veïna li va agafar una ansietat perquè ella era nascuda a Andalusia i es pensava que la farien fora, i unes coses de pors i de... Jo vaig veure, no vaig veure tanta unió, sinó molt trencament del que era la societat. Jo ho vaig veure, o sigui, amb la meva observació així oberta, sense partidismes ni res, vaig veure, em vaig trobar molt, molt, molts casos d'aquests que també em feia patir. I després, sobretot, la sensació de què ha passat amb tot això, tota aquella gent que era capaç de mobilitzar-se per aquest motiu, on estan si ens hem de mobilitzar per un altre motiu, o per què ara no es mobilitzen? Perquè estem esperant que algú ens dicti, en el fons som molt manipulables. Jo, la meva observació, des de fora, és així, no? Que ens deixem guiar pel sentiment i, de vegades, doncs això, entrem com en un conte molt fantasiós que s'allunya molt de la realitat. Rosalia. No puc estar més d'acord amb la Montse. Jo soc partidària de la resistència passiva. No justifico la violència en cap lloc, perquè violència genera violència, les idees han de poder avançar parlant, arribant a acords, inclús, diré més, aprendre a conèixer a tu mateixa, dintre d'una societat que ha de créixer, i que tenim prou creu aclarit el que som i el que volem ser. El que passa és que l'agressivitat, jo no la puc entendre. Però l'1 d'octubre l'agressivitat no va ser pas de la ciutadania. Bueno, va ser en general perquè volien imposar una situació política i hi havia unes lleis que s'havien de defensar. nosaltres podem tenir dret a defensar les nostres idees, evidentment, i el nostre idioma i la nostra forma de veure el món, però sempre, sempre des d'una resistència passiva. resistir, és guanyar. Perdona? No, què dius, Joia Maria? El pacífic que van ser. No, no van ser pacífics. Jo vaig veure assalts per una part i per l'altra. jo vaig veure assalts per una part i trencar cotxes de la policia, i trencar vidres, i trencar una senyora que va saltar per un terrat. Vull dir, jo això no ho puc apujar. Jo soc catalana... que li va agafar un atac de cor, clar... No, no, no, és que no puc apujar tot això. Jo el que vull... Si no dic pas que apujar, l'únic que plantejo és, diguéssim... Ja entenim. ...que cal situar les coses al seu lloc. Perdona. No podem dir que tenim un dret polític, com és el dret que tenim, un dret a les determinades llocs, i que aquest en sigui reprimit. No, perquè... No, no, no, no es reprimit. Has de buscar una forma, i una forma de fer unes votacions, és la forma més democràtica i més pacífica que tu vulguis veure. D'acord, doncs llavors, que presentin el Senat, que presentin-ho a les Corts... La resposta no és enviar 6.000 policies amb els vaixells. No parleu alhora, no parleu alhora. Primer sentim la Rosalía, després el Josep Maria, va. Correcte. Jo? Jo? Sí? Fem un projecte de llei, farem un projecte de llei i ho presentem a les Corts. I votació, a veure, si estem d'acord. D'acord, endavant. Però no imposar res. No crec que l'imposició... És com l'educació als nens. S'ha de parlar, s'ha d'entendre. No val el càstig. El càstig, l'única cosa que fa és ràbia. Però és cert que d'iniciatives, diguéssim, per les vies parlamentàries s'havien intentat. No, això no. Perdona? No s'han presentat un projecte de llei de veure com ho fem. Viable, viable. Perquè la prerrogativa de fer-ho és el govern de l'Estat. A Catalunya s'ha de fer. Però és evident que... Aquest argument està aprovat. Diguéssim, la República Catalana està aprovada. Diguéssim, està en suspens, però està aprovat a partir del projecte de llei. També va durar set segons. Sí, Joan, s'ha d'acceptar que també hi ha, dins de la comunitat catalana, pensaments com el de la Rosalia. Ah, clar. I aleshores, doncs... I les opcions que ella... Per això estem aquí, no? Clar, però les opcions que ella presenta també són vàlides. Al final... Sí. Jo no en sento menys català que tu, o catalana que tu. jo en sento i tan catalana i defenso les mateixes coses. Jo vull també el meu país que progressi. Perdona? Potser més que jo. No, no, igual. Però no crec, no crec que la imposició, no crec en cridar. Mira, la persona que... Però la imposició és que... La persona que crida... La imposició ve d'una altra... Ha vingut d'una altra banda. Diguéssim, la gent a Catalunya va impulsar un procés en el Parlament i va impulsar un procés democràtic. I llavors, diguéssim aquí, quan apareixen les 6.000 policies amb el vaixell a la Costa Brava? Diguéssim, a veure, quan apareix tot això? Havia unes lleis... Diguéssim, quan apareixen... Havia unes lleis, n'hi ha unes lleis que s'ha de respectar. Van entrar per l'avionat, pràcticament, eh? Una Constitució que s'ha de respectar. Està clar que no esteu d'acord en el model. Ara bé, jo m'he anat apuntant coses i al final del que heu dit he pensat això sembla com en el seu dia el Gran Hermano. Recordeu quan van estrenar el programa Gran Hermano? Que per convèncer-nos a tots que era un programa molt seriós, es parlava d'experiència sociològica, doncs la sensació, vuit anys després, és que això va ser una experiència sociològica. i m'explico. D'una banda, deia el Vicenç, ja es veia que la cosa podia acabar d'aquesta manera o tal com va acabar, finalment no es va materialitzar i de fet ara les formacions independentistes segueixen demanant als partits que es posicionin i és cert que els partits han diluït força o han... Si aleshores parlàvem de baixar el suflé, ara el suflé està... Vaja, que no hi ha qui s'almenzi. Però d'altra banda, em preocupa sociològicament això que explicaves, Montse, que durant aquella època molta gent ho deia de això està dividint famílies. Escolteu, tenim un problema si les famílies es divideixen per pensar de forma diferent. Ja em consta, eh, què va passar, però jo recordo que en aquell moment el que pensava és potser hem d'analitzar els nostres entorns, eh, perquè si un entorn familiar o d'amistat es trenca per pensar de forma diferent... No, però no és per pensar de forma diferent. O el de la teva veïna. Sí. No, no. En cap moment ningú va dir vaja, jo sóc filla de pares nascuts fora i en cap moment vaig pensar que m'extraditarien la feia a la banca. Jo vaig haver d'argumentar en alguna comitació electoral que... Que això no era cert. Que allò era absurd. Que allò, aquell plantejament era absolutament demagògia. Però és veritat, és a dir... La sensació que teníem. El problema, el problema, jo crec, de fons i que ara està tenint altres conseqüències a nivell global amb els populismes, l'extrema dreta, és aquest desplaçament de la política que sempre n'ha tingut, eh, amb vessants d'aquest tipus, cap a els sentiments. jo sempre m'he reconegut perquè no pot ser d'una altra manera, un independentista, diguem-ne, a nivell... Analític. No, analític i racional en el sentit que penso que l'estat espanyol, amb l'estat espanyol o dins de l'estat espanyol, hi ha moltes injustícies i hi ha molt mal funcionament de les polítiques públiques que són insalvables, que estaria per veure si en un estat dit Catalunya això, diguem-ne, canviaria. Està per veure, però justament volia treballar per això. Però a nivell d'identitat, jo ho sento, a mi em van néixer a Madrid, la meva família és de la manxa, no puc tenir aquest sentiment, però és que malament quan la política descansa, diguem-ne, en els sentiments o en aquestes identitats excloients. És la meva opinió. Jo també, bueno, estic a... Si em deixeu, eh? Sí. Dir, perquè, bueno, sobretot, el resum és, fins a l'1 d'octubre, jo cada dia, bueno, anava, manava les manifestacions, perquè realment hi havia, s'havia de plantar cara amb les injustícies que s'estaven fent, no?, amb el tema de l'Estatut i més. A partir de l'1 d'octubre, jo em vaig dir això, o sigui, un canvi radical, perquè vaig veure, com he dit, no, bueno, aquest sentia enganyada, eh? No, no, no enganyada, bueno, vaig veure que realment era tot un peripé, o sigui, perquè s'està parlant dels abusos de l'estat espanyol, però és que, si mirem, si mirem què s'està fent aquí a Catalunya, potser, ostres, no sé qui es canya més, perquè jo també, eh?, tinc, jo, jo vull dir, jo em considero catalana perquè he nascut, vull dir, soc catalana, és que no em puc habitar, he nascut aquí i el sentiment és el més gran, però també els meus pares són de fora i de vegades quan surts una miqueta fora d'aquí veus que potser a altres zones no es canyen tant i no parlem ja de l'estat, sinó de les pròpies autonomies i dius, ostres, et fa veure una visió també, de casa nostra diferent, saps què vull dir? I el tema de la independència ha de ser la independència que t'escanyin, sigui qui sigui el govern, vull dir, jo no vull escalar, tant a Madrid com, ostres, aquí a Barcelona d'Unido. Això és gairebé més utòpic que aspirar a la independència, això de que l'administració no t'escanyi... Ah, jo és que soc, jo soc molt així, eh?, jo vull canviar el món, per això estic aquí, per això... Però una forma de canviar-la és no estar d'acord amb aquesta distribució d'estats o qüestionar l'estat-nació sense arribar, jo personalment, a mi em costa molt digerir allò del poble. O sigui, el que va fer Puigdemont ahir de dir és que hi havia unitat. A veure, jo et qüestiono aquesta unitat. Hi havia una unitat aparent, dient-ho, dels sectors independentistes. Aparent, absolutament aparent. Això és com dir, no, és que hi havia unitat amb la llista única de... Home, unitat? Hi havia unes punyalades que eren brutals. A mi també m'ha fet nyic-nyic quan he sentit. Parlar del poble, el poble català, què és el poble català? Jo vaig fer aquesta pregunta en una reunió de la CUP que es va fer a Rubí quan a Rubí encara hi havia una certa activitat de la CUP que va venir dient... De fet, tota Catalunya, perquè... Sí, sí, sí, és veritat. Va venir dient... Deuen estar en un altre lloc dels països catalans. Un dels parlamentaris i a mi se'm va acudir fer aquesta pregunta. Una pregunta. Les mirades mataven. Però és bona pregunta. Ho vaig dir, a veure, què és el poble català? És poble català? Tots. El més de milió de persones que després de l'1 d'octubre en aquelles eleccions convocades per Rajoy van votar ciutadans com a força majoritària amb més d'un milió de vots? Eren catalans o no eren catalans? Clar que sí. Tots són catalans. Tots els que estem aquí són catalans. Llavors, clar... I tant que sí. I molta gent que... Els de Foga i els d'aquí. Que no va poder votar ni pot votar. Em refereixo a tota la població novinguda dins altra ment immigrants que... Bueno, ja... És un son ni poder arribar a votar. Bueno, quan tinguin papers i estiguin reconeguts llavors votaran perquè el que està aquí és d'aquí. Sigui d'on sigui, els seus pares o ell... Està aquí, està a Catalunya i jo crec que s'ha de tindre també la mentalitat de ciutadano del mundo. Vull dir, no es tancar-se en un quadrat que és Catalunya, molt maca que sigui, jo la defenso perquè m'encanta, de mare a muntanya, però som ciutadans del món. Tots estem comunicats, tots, absolutament, i depenent un dels altres. Sí, però el que no podem dir per un costat és que som ciutadans del món i per l'altre dia és que, com que tenim la Constitució, tenim que obvi la Constitució. Això és contradictori. No, perquè tenim una Constitució que són unes lleis... perquè si tu ets ciutadana del món tens dret a pensar com a ciutadana del món i tens dret a pensar que Catalunya té dret a l'autodeterminació. Perquè ara que em surts tu i em surt el govern espanyol i em diu no, escolti, és que aquí hi ha la Constitució i el que no passi per aquí canya. Perquè no lo canviem, canviem la Constitució. Perquè ja es m'assegura... Jo t'estic dient que és contradictori el que tu dius amb la realitat. Diguéssim, per un costat parles de la ciutadania del món com si fos allò i resulta que després tenim unes obligacions que no són de ciutadans del món. La pregunta clau és la de Vicenç. Què és el poble català? Aquesta és la pregunta clau. No és el que li unir treballant a Catalunya. I els que se'n senten... No, però aleshores ja estem parlant de fronteres. Ah, si passes aquesta frontera ja ets català. Estem parlant d'un arrel, d'una història, d'un poble, d'una manera de fer, de sentir... Catalunya sempre ha estat molt acollidora. sempre ho ha estat, o sigui, tota la seva història. Però ara és més... I continuïs sent. El plantejament és... I continuïs sent. Qui passa a la frontera és català. que més barallat... Encara que parleu a la vegada que la casa no s'enteren. Que més barallat per aquest tema és una persona que és capaç de dir que aquí a la gent immigrant se la tracta malament. És l'única persona que amb aquest procés que estem parlant avui és l'única persona que ha deixat de parlar. Perquè això no és veritat. Aquí es tracta igual a la gent d'aquí com a la gent de fora. Jo crec que es tracta millor a la gent de fora que a la gent d'aquí. Vinga, vamos a abrir otro melón. No, jo parlo amb els meus temes. Això tampoc és veritat. Perdona. Ja s'anima. Perdona, Pijón. Jo parlo sempre des de la meva experiència. I jo dic jo he tingut molts problemes amb benestar social per arreglar papers amb la meva mare que és una senyora gran i tal. I he vist com davant meu passava gent que tenia o sigui tenia privilegis realment. Ni un privilegi. Explica'm. Jo no sé quina professió tens tu. Porta'm un paper. Però no t'es benis. Porta'm un paper que digui que aquest senyor que és més enllà de la frontera de Catalunya o més enllà de la frontera d'Espanya té un privilegi a l'hora de demanar un ajut o qualsevol tipus de prestació. No m'ho podràs portar mai. Bueno, no ho sé. Si vols t'ho porto la setmana que ve. Va. Digue'm. Porta'm un document d'alguna administració que digui aquell senyor que és de Marroc o aquell senyor que és d'Argèlia o aquell senyor que és de més avall diguéssim té dret per sobre dels catalans o per sobre dels espanyols amb alguna prestació. Això no m'ho podràs portar. No, no, no hi ha un paper que ho posi però a l'hora de la veritat jo estic dient... Però en tot cas ja no és per... A l'hora de la veritat... No em deixes parlar? Perdó, perdó. No, no, dic a l'hora de la veritat jo em vaig trobar que realment jo estava fent cua perquè m'havien d'atendre amb unes qüestions que jo no... vull dir, no és que sigui usuària la gent que estava al voltant meu eren gent de fora i hi havia... i vaig poder... jo soc molt d'escoltar i vaig estar bona estona allà mentre jo estava esperant sentint, perquè no hi ha... O sigui, sense voler, perquè ho tenia al costat, els casos que tenia al voltant meu. La majoria eren gent que no tenien... En aquest cas, bueno, volien continuar vivint de prestacions, que no tenien cap intenció d'integrar-se... Bueno, fins i tot la persona... Integrar-se en el sentit de vinc aquí a aportar. L'únic objectiu era continuar amb la prestació i al final la noia que estava tenint amb una xicota amb 21 anys li va dir escolta, tu ja... I és que ja... Encara que sí és una família nombrosa perquè era una família... Normalment són famílies més nombroses. Diu, ja amb 21 anys tu t'has de posar a treballar, si no estudies, si no fas res i ella insistia... Bueno, unes coses... Bueno, però aleshores estàs parlant d'una persona que insistia en tenir un ajut o en tenir un privilegi entre cometes i el professional li va explicar que... Sí, sí, ho va fer molt bé. ...que no tenia dret perquè no li tocava i en cap moment diria, però bé, com... Li va aconsellar... Si m'ensenyes el passaport, de cop tindràs dret. No, li va aconsellar que s'apuntés a fer algun curset i que tornés. Així no va tenir un privilegi. Definitivament. No, no, no, no, no, no. Però jo... Ho va intentar. No, no, però... Bueno, parlo de la intencionalitat i una miqueta d'això de... D'una banda, Catalunya, acollidora, però, ojo, també, si la gent realment es vol integrar. Jo continuo pensant... Bueno, no sé. Als Estats Units, el senyor Trump aquest, diguéssim, que va començar a treure centenars de milers d'immigrants i va haver-hi un moment que va parar. I saps per què va parar? Per què va haver-hi un sindicat de treballadors que va dir a partir d'aquest temps fetge, si no pares, nosaltres ens generaríem de vaga. I resulta que si s'anaven de vaga els immigrants, el país quedava paralitzat. Sí. Igual passaria aquí. Incés. La imensa majoria de la gent que està aquí emigrant o no emigrant, el que fa és treballar. Incés. És treballar. I amb això és quan de la vida. L'incés de la Rosalia i canviem de tema. Delinqüents que estaven traficant en droga. Mira, no parlem de delinqüents... Però... Ara a què et refereixes, Rosalia? No parlem de delinqüents perquè si mirem la bolsa... els 80.000 milions que s'escapen... Josep Maria, deixem parlar a la Via D. S'isplau. Em sembla que es deia tranquil·lino o tranquil·lino. Però és provocador. Alguna cosa d'aquestes. Bueno, ja aprem de poder parlar a tots. Rosalia, jo et preguntava, t'estàs referint als Estats Units? Als Estats Units va treure una amontonada de gent que estava traficant en droga i ho tenien... A la policia els tenien la llista com delinqüents. Però també... Aquest senyor és d'aquells de lo pienso, lo hago i els va treure fora. Però, Rosalia, també va treure gent que estava treballant? Perquè a tots els mitjans de comunicació hem vist gent que estava treballant. Jo et plantejaria, Rosalia, una pregunta molt simple. Ha baixat el consum de drogues, el tràfic de drogues als Estats Units? Ha baixat l'índex de delinqüència als Estats Units? Sempre parlem de Trump. Jo ho sigo. Per tant, aquestes 400.000 persones que ha expulsat, després hi ha hagut un milió i mig llarg que han marxat subvencionats. morts de por. Morts de por. Trencant famílies, deixant allò, de moment, fills dels Estats Units. Algú s'ha de fer. Però alguna cosa s'ha de fer? Què? El d'Albuterque, allò, fent pressons... No, no, no. Doncs què fem? Contra la gent que trafica, dic jo. Sí, però és que... Els màfies. Els que dominen les màfies són blanquets. Aquí i a Suècia. Ahir van fer a la tele un reportatge. No, jo n'estic parlant d'aquí. Tu els coneixes, Vicent? No, però hi ha molts reportatges... No, hi ha molts reportatges que plategen... Va, no parlem tots alhora. Els reportatges... Són com les estadístiques. Tu diga'm què vols i jo et preparo. Ah, no. Mira, això és el millor que li pot passar al populisme i a l'extrema dreta. No és el populisme. Jo tinc un... Això m'ho deia una mica treballàvem a estadístiques. Si qüestiones... Home, si qüestiones certes estadístiques... Sí. És absolutament el millor per qui distorsiona justament. No qüestionem la investigació periodística. Punto. Perquè jo ho veig l'eixer al diari. Punto. Passant gairebé dos minuts de dos quarts onze del matí, com l'ambient està tancaldejat, anem a fer una pausa per la publicitat i després parlarem d'un tema que no enfronta ningú. No pateu, parlarem de gasa. i després parlarem de gasa. No pateu, no pateu, no pateu. No pateu, no pateu. i després parlarem de gas detail. No pateu, no pateu. Bona pateu. Fins demà! Però hi haurà Partit del Rubí. Visita diumenge al migdia la Pobla de Màfomet i a l'emissora municipal t'explicarem tot el que passi. T'esperem! Adéu de camp. Tots fem esport. Tot els dilluns de 9 a 10 del vespre escolta Musical Express. Tots els èxits dels 70 i 80. Mitja hora de pop i rock i mitja hora de country. It's been long and wide and broke. Pull up my holes and a toe. Combinat amb la millor American music. Only thing wrong with the Saturday night is waking up on Sunday morning. Musical Express, amb Francesc Vila. Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador allende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre. Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris al centre davant del Superman Cat on dis just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a ràdiorubí.cat Tots fem Rubí Sound. Tots fem Rubí Sound. Tots fem Rubí Sound. Rubí Sound. D'acord, d'acord. Tothom ho té ben clar. Tots fem Rubí Sound. Sí, sí, sí. Ja fa 11 temporades que fem el Rubí Sound. Això sí, aquesta temporada canviem d'horari. Tots farem el Rubí Sound el divendres a les 21 hores per promoure tota l'escena musical rubinenca. Tots som Rubí Sound. Queda clar? Ah! Han passat 24 hores, o encara no, d'aquest acord dèieu que sempre acabem parlant de Trump és que ell vol ser protagonista. Dic que no han passat ni 24 hores d'aquest acord entre Trump i Netanyahu i aquest acord de pau i Netanyahu ja ha explicat a les seves xarxes socials que no està disposat i que l'acord tampoc ho posa que pot haver, o que es pot començar a desenvolupar un estat palestí. El cas és que sabeu que hi ha moltes mobilitzacions. Més de 500 entitats s'han adherit aquesta setmana a una gran manifestació que es farà dissabte, el 4 d'octubre, a Barcelona, per denunciar el genocidi a Gaza. Els organitzadors volen que sigui la més gran de Catalunya en solidaritat amb el poble palestí. Després parlarem que a Rubí també hi ha força mobilitzacions. A la presentació de la protesta, que es feia a la plaça del rei a Barcelona, la presidenta de la Comunitat Palestina de Catalunya, Natàlia Abu-Xerar, parlava precisament d'aquest acord, al que feia amb referència. De fet, li demanava a Pedro Sánchez que rebutgi el que la comunitat palestina considera un pla colonial de Trump. Exigim a Pedro Sánchez que no recolzi aquest pla colonial, que és de tot menys de pau. El proper 4 d'octubre convidem a tota la gent, veïns i veïnes dels pobles i ciutats, a inundar els carrers de Barcelona d'esperança. Com estem veient a les accions contra la vuelta, la flotilla, només la gent d'en peu pot construir i canviar el futur. Com en els moments més decisius, estem convençuts que Catalunya i Barcelona donaran una lliçó al món en defensa dels drets humans i la justícia universal. Doncs aquest pla de pau, insistim que Natàlia Abu ja ha explicat, a les seves xarxes socials ja ha fet matisos. S'està a l'espera, estem en aquest temps que s'han donat les parts, diguéssim, per tornar a parlar, o per començar a parlar, millor dit. Ja sabeu que està en marxa aquesta flotilla de pau que vol obrir un corredor humanitari a la zona, que està ja en aigües pròxims a Palestina, i diuen que temen per la seva seguretat. i a Rubí, i també a Catalunya hi ha diverses accions o diverses activitats. Demà mateix hi ha una vaga d'estudiants. A Rubí estan convocats a les 12 del migdia a la porta de l'Ajuntament. El dia 4, aquest dissabte, aquesta manifestació ciutadana, i el dia 15 els sindicats majoritaris, Comissions Obreres i UGT, han plantejat una vaga parcial. i a més a més, em sembla que avui mateix hi ha prevista una acció a la nostra ciutat. Avui o demà. Demà coincidint amb la vaga. Ens explica, Josep Maria, l'acció? Bé, és un grup d'aquí de Rubí que treballa el tema artesania, i llavors ens ha plantejat fer un curs, com un taller, per fer sandies, les famoses sandies palestines, a partir de dibuixos, a partir de... d'això de fer un... de cosir, a partir de fer un ganxet, etcètera, etcètera. Llavors, de les 5 de la tarda a les 6 i mitja es farà aquest taller a la porta de l'Ajuntament, a la plaça de l'Ajuntament, després s'empalmarà a les 6 i mitja de les 7 amb l'acte de protesta que hi ha cada dia, i a partir de les 7 es farà l'assemblea que es feia cada dijous des de fa bastants mesos, no? Aquesta és la... I després, clar, hi ha a les 2 del dematí de la vaga d'estudiants, no? I després hi ha el divendres que continuarà l'acte de protesta per la tarda i el dissabte la baixada a Barcelona per participar a la manifestació, diguéssim, en la qual s'estan distribuint tots els els cartells i la informació al fi del comerç d'armes i a les relacions amb Israel i que se sortirà d'aquí amb el tren de les 11.07 del dematí del dissabte. Hem parlat en diverses ocasions ja a la tertúlia de la situació de Gaza però aquesta setmana tenim o podem aportar de diferent aquest presumpte pla de pau que no sabem de quina manera es pot materialitzar perquè no només... o sigui, ni ha començat o ni s'ha començat a parlar i a Netanyahu està dient que es tira una mica enrere. El cas és que les imatges que ens arriben des de Gaza segueixen sent esgarrifoses. Rosalia, digues. Aviam, comencem. la meva idea és que Hamas és terrorista és un grup terrorista i Palestina no és Hamas. Llavors s'estan pagant les seves enervacions en un poble innocent que es diu Palestina. Jo penso que la idea del canciller alemán és ideal. Fer dues nacions Israel i Palestina i que Hamas se'n baixi una mica a no risc perquè el que està liant és massa. Llavors Palestina es mereix un govern es mereix un estat propi i el que no trobo lògic els països àrabs estan d'acord molt d'acord en aquesta solució que van donar el que jo penso que no té perquè està Trump per al mig simplement dirigint i llavors després que deixi que els estats es governin per si mateixos i evidentment respectar la zona de Palestina la com es diu la Gaza la franja de Gaza que és ara la zona de Gaza respectar-la reconstruir-la donar-li a aquesta gent motius per viure en pau i dintre del seu estat el que més és demagògia jo el que volia dir és que el conseller alemany l'únic que fa és nombrar un acord del l'any 1948 de les Nacions Unides i quan es crea l'estat sionista l'estat israel diguéssim en aquell moment no podíem dir que era sionista que ja podria haver-hi el que fos diguéssim hi ha l'acord de les Nacions Unides és precisament que es crea i que són els dos estats cosa que han tingut que passar que estan passant 76 anys i resulta que tot el més calent està a la lloguera llavors a veure diguéssim a mi d'acord Hamas és un grup terrorista bueno és un grup terrorista que va atacar Israel que va impulsar Israel que va impulsar Israel que va en contra de de de de de de de de l'autoritat nacional palestina l'autoritat nacional palestina per dividir el moviment per crear bueno el que crees quan divideixes vull dir que a veure les maniobres és que no podem valorar l'os d'Israel amb la visió de l'atac del 7 d'octubre de fa dos anys que si vols és va ser molt criminal però però és que partim de 75 anys de criminalitat 75 anys de criminalitat per part d'Israel no es posen d'acord no no companya Netanyahu dèiem que diu que l'acord no estableix la creació o el reconeixement a un estat palestí però també diu que no negociarà amb l'autoritat palestina no és a dir però és que és la línia dura és els falcons diguem-ne del govern israelià els que diguem-ne impulsen tota aquesta política una política que passa per desig humit si em permeteu l'expressió d'exterminar els palestins no d'exterminar jamás d'exterminar els palestins els palestins fan nosa i li fan nosa a Israel i malauradament li fan nosa a molts països àrabs d'aquí aquestes connivències diguem-ne a entrar amb i en qualsevol posició Aràbia està d'acord Egipte està d'acord home de moment els països àrabs estan d'acord en fer un tracte i que sigui una nació palestina però si és que això les Nacions Unides ja ho van dir ho van dir al 48 i ho han anat dient i totes aquestes és el punt d'inflexió ara és el moment de dir bueno no podem obviar un passat no podem obviar l'origen de l'estat d'Israel és com abans que em parlaves de la Constitució no podem descontextualitzar la generació de la Constitució és a dir no es generen del no res i són bondats revelades llavors d'aquells orígens prové això el que penses que ara és la tempestade s'ha diguem-ne exagerat fins al màxim però aquesta política diguem-ne de l'ultradreta israeliana que força i força Netanyahu fins a convertir-lo en un d'ells ja porta anys què passa a Cisjordània a Cisjordània és com allò de la granota que tu poses amb aigua freda la vas escalfant i acaba bullida doncs a Gaza és molt més bèstia perquè estan arrasant però què estan fent a Cisjordània o sigui una política d'assentaments que és robar la terra als palestins a famílies concretes no a l'Estat a famílies concretes les han anat apartant assassinant torpedinant els seus mètodes de vida per anar fent assentaments assentaments assentaments de fet de fet ara ja es treuen la careta i diuen no no és que volem anexionar a Cisjordània ara tothom escandalitzat per l'Udegassa Israel porta assassinat i aplicar la perfeït des de fa moltes dècades recordo per mi és un contínu perquè a més a més jo sempre però palestina ben petitona vull dir és un déjà vu és que és un de tant en tant torna a sorgir el tema i si també si tu mires és una miqueta el que deia si els que van posar el tema de Hamas van ser precisament ells o sigui que tot és una planificació és una planificació i dius i per què per què s'està fent tot aquest enrenou que té en vilo a tot el món ara mateix estem tots aquí o sigui jo em pregunto qui mou realment els fils i amb quins interessos a part de que evidentment hem de sortir o sigui són coses que o sigui a partir d'un argument si em permeteu molt curt a partir de l'argument de la dreta més salvatge que hi ha a l'Orient Mitjà que és la dreta l'ultradreta israeliana a partir de l'argument que aquella terra seva per mandat diví ei es poden inventar el que vulguis el que vulguis si no vam tenir prou amb les croades en què els cristians van assassinar milers i milers de musulmans que estaven vivint allà òbviament després se'n van tornar home no això és la història de la humanitat és que sempre és el mateix una guerra en nom de Déu és el més anti a partir d'aquests plantejaments en comptes de qüestionar jo sempre he estat partidari que el que s'hauria de canviar és l'estat sionista és a dir s'hauria d'haver tingut per part d'algú la idea brillant de fer un estat us recordo que allò era protectorat britànic i que els fundadors de l'estat d'Israel eren considerats terroristes dos apunts diguem-ne històrics un sol estat amb ciutadans de primera tant palestins com jueus però això no interessava al sionisme i van fer un estat absolutament confessional jueu sionista que apartava els palestins i dient-ne la gota ja de l'extermini és el que estem vivint des de fa dos anys a Gaza tenim que recordar que Espanya va estar invadida pels àrabs set segles bueno invadida invadida invadida perquè van entrar se'ls hi va convidar per part d'un sector dels vicigots que estaven dividits no invadits aquesta és la història de la humanitat la història la història però després de vuit segles ja podem dir que ja no hi havia invasió però no se'n van anar per motor propi van tindre que dir bueno la porta està allà o sigui van tindre que defensar el nostre territori no ens oblidem d'això o ells o nosaltres el nostre però tu estàs plantejant que l'any o sigui el segle vuit hi havia un territori equivalent als que el plantegem ara hi havia la casa no no no parlem no parla tant de territori soc parlant de de de Còrdoba estic parlant de Sevilla estic parlant de tot allò tot allò ho van generar justament els musulmans clar i Medín la grandesa però és que la invasió és a dir en termes en el segle vuit no té res a veure amb una invasió en el segle vuit no té res a veure d'invasió aquí teníem una no no a partir d'aquest plantejament és impossible no però és que la història com que no vam estar allà no la sabem digues Rosalia acaba l'argument que canviem de tema va no no ja està ja està no no respecto la idea d'aquest senyor però jo li he llegit la història i la història ens diu que van ser bueno van ser invadits i van treure els vicigots van van treure els celtes van treure els romans que ja hi eren tot el que van poder ho van treure i a la força entraven a sang i foc no això no es pot discutir l'imperi romà es va construir a partir de la Pax Romana és que a veure no no és que fem uns plantejaments que primer no sé a què ve diguem-ne per parlar del conflicte Palestina-Israel perquè és una lluita a la península ibèrica no perdona és una lluita ella lo representa lo dolent que són els àrabs no no no no és que siguin dolents és la lluita entre uns i uns altres entre el nord i el sur entre los bajos y los altos és que no té res a veure el problema el problema són les fronteres són les fronteres és el poder és el poder aquesta és la lluita que sempre n'hi ha quin nord i sur hi havia al segle VI quan hi ha la invasió segons tu quin nord i sur hi havia en el segle VI si van durar 800 anys des del 1400 teníem els contes d'aquí de Catalunya teníem els reis d'Espanya teníem els celtes a la part de dalt escoltes sisplau però tots ens van invair la veritat és que som un territori contínuament invadit teníem molt de comerç llavors feien comerç en tota en tota la península feia comerç en Grècia en Roma a tot arreu i clar la cultura també venia cap aquí vam invair els italians els catalans tenia colònies d'Itàlia no? tot el Mediterrani bueno ja m'esteu donant la raó és la lluita pel territori qui en té més és el que puede i precisament en aquests moments lo de lo de és la història no és un problema aquest no és el problema de la lluita pel territori és la lluita per un genocidi per la gent que estan morint per les 70.000 persones que han desaparegut estic d'acord no es pot ser això per les persones que han mort i les 200.000 que han desaparegut queda 8 minuts per acabar la tertúlia hauríem d'acabar sense que ens agafi un cobriment de cor a cap dels 5 va us plantejo un tema que serà una pinzellada però em sembla interessant que poguéssim parlar avui el Codi Penal reconeixerà per primer cop la violència vicària com a delicte és a dir matar un fill principalment però reconeix més persones vinculades a la dona el Consell de Ministres feia ahir el primer pas aprovant un avantprojecte de llei contra aquesta violència vicària una xagra que en els darrers 13 anys ha acabat amb la vida de 65 nens i nenes de fet aquest any en el que portem d'any ja es comptabilitzen 3 víctimes i com dèiem a banda dels fills també s'inclouen els pares els progenitors de la dona les persones amb discapacitat depenents d'aquesta persona i fins i tot la parella de la víctima ho explicaven a Redondo Ministre d'Igualtat ahir a la sortida del Consell de Ministres que se ejerce sobre la mujer por parte de la pareja o expareja a través de persona interpuesta esta es la clave se pretende vulnerar la integridad moral de la víctima mujer a través de personas interpuestas que fundamentalment son los menores también los descendientes los mayores con discapacidad sometidos a patria potestad o custodia los ascendientes los hermanos y la pareja actual de la víctima contemplamos también y esto es muy interesante una pena accesoria una pena accesoria que se incorpora al artículo 70 del código penal esta pena accesoria que será valorada por el juez en su caso implica la prohibición de publicar aquellas informaciones documentos etcétera directamente o indirectamente por el victimario precisamente para causar o seguir causando ese dolor y esa afectación a la integridad moral de la víctima Alguns experts explicaven que es preveu que hi hagi penes de 3 mesos a 3 anys que s'afegirien a la pena ja imposada pel delicte principal podríem dir és a dir si es tracta d'un assassinat dels fills hi ha la pena per assassinat a la que se li suma un màxim de 3 anys per haver exercit aquesta violència vicària i el mateix en el cas de lesions diuen digues digues Montse quan acabis que no deia que hi ha qui diu que d'aquesta manera l'estat espanyol regula una qüestió que no està regulada en d'altres en d'altres estats europeus hi ha qui parla de ser capdavanter però sí com sigui hem assistit recentment a situacions de violència vicària molt bèsties si em permeteu l'expressió i quan parlava la ministra de no donar publicitat a la qüestió s'estava referint entre d'altres el senyor José Breton que ha escrit un llibre sobre l'assassinat dels seus fills aleshores jo estic per mateix per mateix que digui la meva abominable tot el tema de la violència vicària que es faci servir per fer encara més mal des de les amenaces fins a dur a terme aquest tipus de violència però un error garrafal la ministra parlar de la mujer no hem de parlar la violència vicària pot ser tant d'homes i dones i ja saps que jo soc la més prodona del món que estic sempre amb mogudes però això és un error garrafal parlem de violència vicària però no és per defensar la violència contra les dones sinó violència contra la persona que li estan fent aquest tipus de de de de de màxim dolor i de de màxima agressió que pot ser que et matin un fill però consideres amb mi que hi ha més violència vicària exercida per homes bueno però no no ho no ho portem ja com que la cosa és així i tal però els casos hi ha més pares que han a més a més com aquests casos no ho sé malauradament són tan públics hi ha més pares que han assassinat els seus fills i també hi ha alguna mare però partint del que ha dit ella sobre l'estadística ei no cal discutir no no no a veure l'estadística diu escolta'm jo ara jo no recordo cap cas de violència ara ara desconec exactament però jo jo crec que el plantejament és un error perquè la llei ha d'estar per protegir tothom no només la violència vicària i sobretot de protegir en aquest cas a les víctimes directes que són els fills clar no no absolutament d'acord perquè pot haver algun cas d'alguna dona que hagi fet malament és que n'hi ha casos tu dius que no però sí no no ningú ha dit que no ningú ha dit que no però l'estadística l'estadística d'assassinat jo no recordo en molts anys cap assassinat d'una dona dels seus fills per fer mal els marits un sí que n'hi ha recordo un sí que n'hi ha després t'explico però però recordo molts més d'homes sí sí sí però si recordo un que suposo que em va sobtar per poc habitual jo crec que si es fa una llei hauria de ser però jo penso que si aquesta norma aquesta llei si s'aplica s'aplicarà igual el que explicava la Montse que havia sortit un moment que segurament la ministra no ha estat encertada i estic d'acord que no ha estat encertada perquè hauria d'haver dit que la violència entre altres coses per no donar coartada aquells que diuen que que hi ha moltes dones maltractadores d'homes o sigui clar que hi ha dones que maltracten homes però menys es podria dir i que la violència becària la exerceixen els pares i les mares la maldat no té gènere exacte aquesta frase és bona es podria dir això tant per una part com per una altra és qüestió de fer mal la parella i no tenen una altra jo us qüestiono això perquè acaba justificant una pretesa igualtat entre homes i dones en allò negatiu i pervers ho sento moltes vegades la violència sobre les dones no és una qüestió de maldat no és una qüestió de maldat o bondat és una qüestió del sistema fonamentat en el patriarcat que sotmet a les dones i aquest sotmetiment de les dones acaba en alguns casos afortunadament pocs fins i tot en l'assassinat de les dones o dels seus fills no és una qüestió de maldat ho sento no no és una qüestió de maldat és una qüestió d'assumir uns valors com a dona no em sento no em sento sotmesa per ser dona sinó em sento sotmesa perquè l'estat en general oprimeix a tothom i igual homes i dones igual homes i dones i soc lluitadora sí bueno més no no aquests arguments de veritat a la gent de Vox els encanten però jo no soc de Vox jo no estic dient que siguis de Vox jo dic que certs arguments home el cunyavisme s'està estenent fins al punt de tenir un president com Trump als Estats Units i en aquest cunyavisme entra això parlar de maldat necessito 30 segons 30 segons bueno 30 segons per la per la Rosalia que deia que volia parlar d'una acció del voluntariat contra el càncer ara sí són 30 segons sí sí sí 30 segons bueno parlarem de l'associació espanyola contra el càncer i per no olvidar-me perdona Rosalia has de ser molt ràpida tota la divulgació campanya de divulgació prevenció de la salut investigació nutrició apollo a la família d'enfermetats i bueno i acompanyament a la persona que necessita quimio teniu un telèfon gratuït el 900 100 036 900 100 0 36 estan a la vostra disposició per el que vulgueu per tot ja està gràcies moltes gràcies als quatre ens tornem a trobar la pròxima setmana han sigut 30 segons sí è no