#1071 - Vaga de metges, protestes per Palestina i polèmica a Madrid sobre l’avortament; a Rubí tornen les muses del Casino i una agenda cultural atapeïda

Passem tres minuts de les deu del matí, després de les notícies, després de l'actualitat de la ciutat, és moment de reflexionar. Avui sembla que al final ens quedarem amb un monogràfic de Carme Pomerera. Carme Pomerera, molt bon dia. Hola, molt bon dia. A l'espera de l'arribada de la resta de Tartulians, que potser estan fent vaga. Podria ser, eh? Però no ens ho han dit. Bueno, és que ja saps que això de les vagues no sempre es notifica. Home, però això és una cosa... Va, en fi, és igual. Va, avui parlarem de la vaga, en aquest cas de metges, que ja està afectant algunes visites programades. De fet, és bastant probable que la Carme Pomerera, que tenia prevista una visita mèdica, estigui aquí precisament perquè els metges estan fent vaga. Alguns metges, eh? Alguns metges. També parlarem de les mobilitzacions que va viure ahir Rubí i diverses ciutats catalanes en favor de Palestina. i parlarem també de Madrid, perquè en menys d'una setmana l'alcalde de la capital ha passat d'un suport a Vox per informar a les dones que volen avortar de la hipotètica síndrome post-avortament a dir que aquesta no estava provada científicament. Entre altres coses és perquè estava enmig d'una trobada del Col·legi de Metges de Madrid i deduïm que no es va atrevir a dir davant dels metges que la síndrome de l'avortament o post-avortament existeix perquè tots els experts diuen que no està provat científicament. El cas és que de tot això parlarem des d'ara i fins a les 11 i que tu també pots participar si vols a un telèfon al 93 588 59 60. Aquesta setmana és una setmana de protestes per Palestina. Ahir a la ciutat Centenars de Rubinencs es van manifestar pels carrers del centre per exigir el fet del genocidi a Gaza i l'alto al foc. Es tracta d'una concentració, o s'ha fet la concentració però palestina més multitudinària que mai s'ha fet a Rubí pels atacs, des dels atacs de Hamas el 7 d'octubre de 2023. La marxa mostrava el seu suport a la flotilla Global Sumut que havia estat interceptada unes hores abans per l'exèrcit d'Israel. La de Rubí no va ser una protesta singular perquè de fet es van fer a decentes de ciutats de tot l'Estat. Avui, ahir hi havia una vaga estudiantil que avui es perllonga en alguns centres i demà està prevista una manifestació a Barcelona. Ahir a la ciutat es van fer diverses activitats. Al matí una concentració d'estudiants i a la tarda diverses activitats col·lectives com ara fes la teva cíndria per palestina. Era a partir de les 5 de la tarda i una vintena de persones van confeccionar o van teixir o van muntar reproduccions d'aquesta fruita de la cíndria que és el símbol de la franja o de palestina perquè comparteix colors amb la seva bandera, el vermell, el negre i el verd que tenen les cíndries com ja sabeu. Marina Dier, la impulsora de la iniciativa, explicava que la idea va sorgir del moviment Manos con Palestina que proposa teixir aquestes cíndries per portar-les demà a la manifestació de Barcelona. Tot va començar per una noia que vaig veure jo a l'Instagram que feia ganxer i ella va tenir aquesta iniciativa de per què no fem cíndries de ganxer i el dia 4, que és la manifestació grossa, les pengem per les ciutats amb un QR que expliqui tot el que ha passat, tot el que està passant, vaja, genocidi. Això és el que passava ahir a la ciutat. De fet, durant una estoneta, durant uns minuts, els manifestants que van anar des de la plaça Pere Aguilera fins a la plaça de l'estació durant una estona i una part d'aquesta manifestació va tallar o va impedir la circulació per la C14-13 durant només uns minuts i va ser majoritàriament simbòlic. Aprofito per saludar el Joan Manel i la Lídia Juster, que arriben, a més a més, perfectament informats amb el diari de Rubí a la mà. Molt bon dia, benvinguts. Bon dia, bon dia. Hola, bon dia. I continuem parlant d'aquestes protestes més enllà de Rubí. Sabeu que a Barcelona hi ha una cinquantena de persones que estan acampades i que estan decidint aquest matí si mantindran l'acampada fins demà. I en general podríem dir que l'opinió pública i fins i tot els partits estan força dividits amb el tema de la flotilla. Ahir els comuns li demanaven a Pedro Sánchez que actués per protegir els activistes detinguts. Ja sabeu que són una vintena de catalans, 400 d'arreu del món, sobretot europeus, i que els diferents governs s'estan movent per aconseguir aquesta repatriació. Ben bé no sabem com anirà. Tot apunta que entre dilluns i dimarts podrien estar de nou aquí, però dependrà en cada cas de quina decisió prenen sobre el document que han de signar per ser repatriats. Com dèiem, ahir els comuns li deien a Pedro Sánchez que protegís els activistes detinguts. Serà difícil perquè no hi ha informació sobre ells. i Isabel Díaz Ayuso diu que és una mena d'assemblea de facultats en aquesta línia que hi ha, sobretot a xarxes, no sé si ho heu seguit de menys tenir l'acció de la flotilla. Si voleu, comencem per aquí. Una mostra més, no?, que aquesta dona no gira rodó, com dic jo, perquè és que plantejar les declaracions que fa jo trobo una falta de tot, no? Vull dir, ja no de respecte, si no perquè tu pots tenir l'opinió que vulguis sobre el tema de la flotilla aquest, però dir que el que han fet ha sigut anar-se a banyar a les aigües del Mediterrani i fer una assemblea flotant, tal, doncs em sembla tremendo. I respecte al tema de protegir o no la gent de la flotilla, a mi em va agradar molt el Jaume Sens, crec que va fer unes declaracions dient a veure, tinguem en compte ell és advocat, ja ho sabeu. Doncs teniu en compte que en cap moment aquesta gent va entrar a Israel, vull dir, ni va traspassar la... Si no, que si hi ha entrat és perquè els han obligat a fer-ho, però ells no hi han entrat de motu propi. Per tant, de què estem parlant? No estem parlant de que puguin jutjar-los per res, perquè no hi ha res per qual jutjar-los, no? I imagino, doncs, que la repercussió a nivell internacional, que és el que en certa mesura també buscava la flotilla, la llàstima és que s'han quedat a milles, no? De poder donar l'ajuda que portaven, que la gent de Gaza li haguera anat molt bé, no? Però sí que la repercussió internacional és la que es buscava i això ha ajudat, jo crec, a més d'un govern a posicionar-se d'una determinada manera o d'una altra. Tota aquesta pressió internacional que en aquests moments hi ha. Ahir vam tenir una tertúlia molt crítica amb la flotilla. Deien que una mica, doncs, ja s'ho havien buscat, però voleu dir que aquesta gent no tenia clar? Ho dic perquè és cert que hi ha algunes persones, algun dels integrants, que són gent molt mediàtica, però també hi ha activistes de reconegut prestigi, d'alguna manera, que ja saben amb qui se les estaven jugant, no? Sí que ho sabien. És a dir, que és bastant probable que sapiguessin de què anava la cosa, no? Sí, jo crec que de fet... No van anar pas amb el llit i a la mà. No, no, no. I era el que feien i on anaven i què passaria. No, no, i de fet ho tenien tot, allò més que estudiat i pactat, i fins i tot com s'havien de comportar quan els abordessin, precisament per evitar determinades qüestions. La de Colau ja tenia el vídeo gravat. Ah, exactament. La de Colau ja va gravar el vídeo, que va ser molt previsora, perquè ja se sabia que això podia passar. Però jo vaig veure en directe, més enllà de que ja estaven... Televígia espanyola va aconseguir fer un directe. Brutal, eh? Aquell directe. És brutal, aquell directe. Doncs en aquell moment hi dius... Bé, ja ho deia en ell, no? Vull dir, ara ja sabem, ens estan abordant, no sé què, ens estan mullant, ara no sé què, ens hem de posar les mans al aire, en fi. Que una mica sabien perfectament què és el que anaven a fer. O el que... A veure, hi havia dues possibilitats. Que real els deixés passar, que els deixés passar en el sentit de dir no, però a Palana, que era una flotilla amb ajuda humanitària, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé. O passar el que ha passat, que era la previsió més clara. Jo penso que va servir, com a toc internacional, que està de nassos, al que la gent una vegada més tingués l'oportunitat, si no l'han tingut fins ara, del genocidi que s'està portant allà. i la resta era això i l'ajut humanitari no crec que hagués arribat l'emportaven i per tant hagués arribat ha tingut un ressò important i suposo que era el que es buscava i no li interessa al senyor Netallahu els donaran un copet al cul no els deixarà passar ja ho sabem i ells més encara a més és això és curiós perquè estaven entrant amb aigües internacionals i estaven entrant amb aigües internacionals palestines però és Israel qui no els deixa entrar i ens ho estem mirant i diem això és el món al revés era zona d'exclusió i considera Israel que com es canta en guerra zona de guerra ja ja però no és les teves aigües internacionals i perdona quan deia un toc internacional és també un toc internacional per part de la societat civil sí, sí, sí bé de fet és la que està si no ens muguem i les societats els governs que ja sabem que òbviament no és tan fàcil fer el que un vol al 100% però com a mínim que es belluguin un cinc mes s'ha fet bullir l'olla i empenya'ls jo crec que quan moltes vegades diuen per què serveix una manifestació això ahir en parlava moltíssima gent dic clar que serveix serveix entre altres coses perquè els governs diguin hòstia tenim al carrer ple de gent tiqui tiqui aquesta pressió encara és una cosa que podem fer que se'ns oblida que a vegades ho podem fer no? clar que ho podem fer tenim una manera d'expressar-los el poc que hem pogut aconseguir fins ara s'ha fet així ha sigut així clar no corria davant dels grisos perquè sí de la sanificació n'hi ha per les dues bandes perquè ahir alguns experts deien Israel i l'exèrcit d'Israel té poder per haver anul·lat les càmeres que anaven als vaixells és a dir que de forma expressa volien que es veiés el que estava passant m'has de fer creure que l'atemptat del 7 d'octubre que no el poso en dubte que es va fer i les atrocitats que es van fer que va estar un any preparant-se el millor servei secret del món no sabia res això és una mica aquesta afirmació és molt forta eh Lídia si no però no és d'estranyar no però això és una mica com sempre hem tingut allò de dir sabien els americans el de Pearl Harbor però no ha quedat mai clar vull dir si ho sabien o no podem pensar que durant un any es prepara tot allò ja et dic i el Mossad que és el millor servei secret del món no sabia res per autoritzar fer una festa allà tu parles de Pearl Harbor de fa 80 anys amb la tecnologia el que ha avançat en aquests 80 anys per això que no no sé si més no com a mi diguem conspiranoica que també ho soc una mica vull dir esclar però però és que clar és que comences a fer-te preguntes el pitjor és fer-te preguntes però si et fas preguntes doncs malament merda hi ha molta cosa que no pots respondre vau participar en alguna de les activitats ahir? no jo no era ni a Rubí exacte jo malauradament tampoc no era ni a Rubí em sap greu perquè era d'aquelles coses que però vaja hi ha oportunitats per anar fent coses i per tant avui tornarà a haver concentració i demà hi ha aquesta manifestació com és? diem com l'aznar que tot el món haga lo que pueda lo que pueda i llavors cadascú fa el que pot uns parlant d'això els altres exacte però ja que ell ho va dir apliquem-ho que cadascú faci el que pugui aquesta setmana ha estat la setmana en què el govern espanyol ha començat a deixar de vendre armes i de tenir contractes armamentístics amb Israel explicaven entre altres coses que això li costarà diners perquè és incomplir un contracte bé li costarà al voltant de 200.000 euros i se n'anavan a gastar 6 milions d'euros ai llavors ja ens ho rascarem de la nostra butxaca ja ens hem rescat altres coses ja no vindrà d'aquí les elèctriques el rescat de la banca encara l'espira la banca a veure si aquest mes m'ingressa en algú però no i no hi ha manera no hi ha manera tu i també jo vaig apuntant perquè em toca fer d'advocat del diable i també hi ha qui apunta que potser això de l'entrada en aquest debat de Pedro Sánchez i el seu govern que hem de dir que s'ha mantingut força tevi en aquest tema perquè li ha costat posicionar-se doncs hi ha qui diu que ara es posiciona hi ha qui considera que es posiciona pel que deia l'opinió pública al final l'ha forçat i hi ha qui diu que es posiciona per tapar els seus casos de corrupció la seva dona ara diran de tot ara tot tot s'hi val tot s'hi val això és a veure si és els presumptes casos de corrupció això per començar però a més a més si ho ha fet perquè ha estat una estratègia política ho ha fet per convicció absoluta del seu govern i dels seus socis de govern si ho ha fet a mi m'és igual ho ha fet saps és igual que aquella imatge allò a Brussel·les de tots fent-se una foto i ell marginat amb un costat perquè no volia assumir el 5% de despesa militar sinó que com a molt es quedaria amb un 2 i va ser l'únic que li va dir al Trump és que no no veia ell perquè a més a més el que vols és que et compri les teves armes perquè la teva indústria bèlica no no comenci a mirar-te malament que és un perill quan l'indústria bèlica americana et mira malament buf malament doncs llavors a mi aquella foto em va agradar molt aquella foto vaig pensar ole ole tu perquè no només per l'estratègia política has de tenir la convicció de de fer-ho i crec que en aquell moment ell responia a la convicció de moltíssima gent de dir amb les amb les necessitats que hi ha ara perquè ho digui aquest senyor que en fi que el que vol és simplement negoci que s'ha d'augmentar un 5% no la despesa militar doncs em sembla molt bé que hi hagi gent que digui que no no bé segur que parlarem al llarg de la setmana i dels pròxims dies d'aquesta qüestió i des de Ràdio Rubí sobretot seguirem les accions o les activitats que estiguin previstes a la nostra ciutat són les 10 i 18 minuts farem una pausa per la publicitat i a la tornada parlem de la vaga de metges i d'aquest embolic que s'ha format a Madrid amb el tema de l'avortament però és que cada cop cobres les xarxes socials no deixes de veure a la Shakira vestida amb un vestit transparent i un munt de gent dient que ja no està per a estos vestuarios i clar se me va al Santo Al Fielo Bolletins informatius de Ràdio Rubí la Diputació de Barcelona ha publicat el seu informe sobre els nous dispositius a Rubí és de poc més d'un milió d'euros t'expliquem tot el que passa a la ciutat a la llista de municipis trobem la nostra ciutat aterrarà l'escenari del teatre municipal la sala tota la informació cada hora a la 99.7 de la FM i sempre a RadioRubí.cat Tornen l'Estelma i Luis de Radio Rubí Quarta temporada de l'Inspira't i encara no ens han censurat això ja és un èxit Amb Cuca Fernández i Carme Moreno descobrirem nous projectes històries i persones que ompliran la teva setmana d'inspiració Escolta'ns tots els dimarts de 6 a 7 al 99.7 de la FM o a RadioRubí.cat i que la inspiració t'agafi o no treballant Inspira't A Radio Rubí Long Play Un espai on la música és la protagonista Una selecció gurmet per paladars exquisits Dimarts de 10 o 11 del vespre a Radio Rubí Long Play on la música és la protagonista That's the time Feel like making dreams come true Oh baby Necessitar Nenes arribo tard Sorry Irene demana'm lo de sempre i ben fred Venga Sofi que problema Camarero marxant 5 hildes s'usplau Ties que fort us ho ha sabentat plena per fer la uni Eh, ora, crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó, ens canteranà del programa i encara hem començat, quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores, vale? Preparades per posar-nos al dia? Què ha tot això, Mila, quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les Gildes. Put the blame on me, boys. Put the blame on me... Les Gildes, la tertúlia més jove els dilluns a les 12 hores cada dues setmanes a Ràdio Rubí. Avui, com deia, Metges de Catalunya convoca una vegada de facultatius, serà fins demà a les 8 del matí, demanen millores laborals, de fet s'està debatent a Madrid una nova normativa sobre les qüestions laborals dels sanitaris, ells demanen que se'ls separi de la resta de sanitaris, com a mínim en categoria, i sobretot fan demandes que tenen a veure amb els horaris laborals, que no s'encadenin dies de guàrdia, gràcies, dies de guàrdia seguits, i que si després d'aquests dies de guàrdia fan hores extres, es considerin com a hores extraordinàries. Ens explicava aquesta setmana un dels portaveus de Metges de Catalunya, que a més a més és metge d'urgències de l'Hospital de Terrassa, és a dir, que parla en propietat dels fets que estaven esgotats, que les plantilles estaven esgotades i que la solució era ampliar les guàrdies i no pas contractar metges, que és el que ells reclamen que hi hagi. Més personal perquè aquesta gent no estigui sobresaturada. El col·lectiu mèdic té 13.000 afiliats, té representació a tots els àmbits de participació sanitari català, això vol dir que això afecta segurament alguns metges dels caps de Rubí, a l'Hospital de Terrassa, però també altres serveis, com ara odontòlegs, segurament aquells que són autònoms no faran vaga, però que afecta a diversos sectors. I dèiem abans que segurament la Carme està aquí per l'Hospital de Terrassa. Sí, nosaltres teníem hora d'oftalmologia i just érem a les fonts que han trucat-hi molt amb appelament i ja li reprogramarem la visita. A Lluís se li ha anul·lat. Una mica més no arriben a temps, no? No ens han dit perquè després... No es pot saber si fa vaga o no al metge en qüestió fins que no es presenta en el seu lloc de treball. No, nosaltres no hem arribat a la moto de Terrassa. Clar, hem sortit del tren, donat la volta i hem vingut cap aquí. Ni ho sabia. Però també és curiós, no? Perquè, a veure, No t'han pagat el bitllet? No, no. Hi ha moltes empreses que en una situació com aquesta li plantegen al personal sense cap tipus de problema que manifestin si faran vaga o no. Ja. I, per tant, hi ha una reorganització de l'empresa o del servei que calgui, no? Per tant, imagino que poder dir demà no vindré. Abans, que era significat, poder reprogramar o poder avisar gent que no s'hagués hagut de desplaçar. I ens han dit això, que hi ha... I, clar... Clar, però si la vaga no afecta els usuaris, no és gaire... Clar, no mola. No mola, no? És com els aeroports, no? Com fan vaga. És cert que, en el cas de la sanitat, jo he de sobremojado, que es diu en castellà, però, clar, algunes de les coses que reclamen potser ens anirien molt bé als pacients, eh? Com ara, limitar les agendes dels metges de família a un màxim de 25 actes assistencials entre presencials i no presencials. Home, 25 pacients, em sembla que és prou, eh? Has d'acabar el dia que no saps si aquell tenia no sé què o el tenia no sé quantos. A veure, ahir, a TV3 van fer una informació d'aquelles que ara fan ells, que s'anomena verificació, tenen un servei de verificació de les informacions pels bulos, pel que corre, no? I van tractar aquest tema de metges, no? De quants metges són d'aquí, quants metges han vingut de fora, quants metges d'aquí marxen fora, quants estudiants de medicina hi ha que no són d'aquí, que Déu-n'hi-do, jo em vaig sorprendre, que venen estudiant aquí, però després marxen. O sigui, això no reverteix aquí a Catalunya. I amb totes aquestes dades sobre la taula, t'adones que metges que van marxar a l'estranger l'any passat, no sé si eren 48, de no sé quants, o sigui que no marxa tanta gent. Merxes que van venir, sí, molts, no ho sé, potser 100, no ho sé. Vull dir que venien d'altres països perquè aquí no hi ha prou metges, perquè a més a més les notes són molt altes i per tant costa molt entrar, és una carrera llarga. Però hi ha molts metges que surten de les facultats. La manca de previsió, i aquí em fa molta gràcia perquè és que ha passat a tota l'administració del que s'anomena la generació baby boomer, o sigui, tots aquells que són funcionaris, entre cometes, o digue-li com vulguis, o depèn de treballadors de l'administració, que van entrar a treballar els 80 i pico i que ara ja comencen a jubilar-se tots un darrere a l'altre. Tot i que els metges tenen, em sembla, la possibilitat encara d'allargar-ho una mica més, però vaja, que no, que es comencen a jubilar. que també està bé, que no han de fer tap, que darrere hi ha gent que ha de... I després la manca dels estudiants de triar un metge de família. No volen. Bé, és que entre les coses que repassàvem eren quan cobra un metge de família i cobra 30 euros bruts. I per aquesta pressió, 25 billetes diàries, allò, llavors clar... No, home, eren professions que guanyen menys i també van de bòlits. Una de les especialitats que trien, dermatologia. Em va fer molta gràcia saber-ho, dic com? Dermatologia. I dius, per què? Bueno, perquè és això. Són visites més espaiades, tot i que ara cada vegada hi ha més gent... Home, i tant que són espaiades. Us ha visitat... Anava a dir mai. Sí, jo recordo alguna vegada, però en els darrers anys, quantes vegades us ha visitat un especialista? Ui, dermatòleg. No, qualsevol especialista. Qualsevol especialista. Jo... Sí. Sí. Potser 4 o 5 anys. Sí, fa 5 anys o 6, més o menys. No recordo l'última... He tingut justament molts problemes dermatològics i no he vist el dermatòleg. Ah, perquè a més hi ha moltes... Li he enviat fotos, li ha enviat fotos la meva metgessa, però a mi no m'ha vist. I molts supòsits de dermatologia que no entren a la Seguretat Social. Apa! Sí, és veritat. Sí, sí, a mi això no m'ho traurà, la Seguretat Social. Perquè és estètica, no? És estètica. Has d'anar privat. Ja, però s'està referint la Lídia Juste, com no ens veieu, a les pigues. Barroquetes. Barroquetes. Ja, però... Però primer t'hauran de dir que no són dolentes, perquè si... Sí, però si ja es veu, diuen això no és cosa nostra. Vull dir, ells només van a... Es veu. Sí, oi, sí, que ja es veu. Ells ja ho veuen, Anna. Es veu que hi ha coses que ja ho veuen. Home, deuen veure moltes coses, perquè m'han demanat moltes fotos i he pensat... Carmetòlegs, especialistes. Quin crac, quin crac. Doncs mira, aquesta setmana a Andalusia, no vull fer conya amb el tema, però suposo que sabeu que... Bueno, aquesta setmana hem sabut que hi ha milers de dones d'Andalusia que han trigat anys a tenir un diagnòstic de càncer de mama. Tot i que li havien fet les proves i el cribatge, no havia funcionat, i ahir sortia la consellera dient que trucaran les 2.000 dones... Demanant perdó. Demanant perdó i els tornaran a programar la visita. I no dimitirà ningú, eh? És que jo, en algun cas... No, no per 4 anys... No han arribat a temps. En algun cas... Un 2% no. Que mala suerte. Que mala suerte. Això venia de l'època socialista, segur. En fi, jo... Jo crec que no... No només s'ha de demanar perdó, primer s'ha de repassar, perquè, a veure, tot i així, el protocol que volien posar en marxa ara ja no era tampoc correcte, perquè quan a tu et troben alguna cosa, en setmana estan de fer una altra prova complementària, si no, malament. El que no poden és programar-te aquesta prova complementària al cap d'un any. I estàvem plantejant al cap d'un any. Llavors dius, potser hauran de revisar, tal, i després potser algú haurà d'assumir responsabilitats. De fet, aquí, en el cas d'una mamografia sospitosa o que no queda clara... Volen. Són molt ràpid, eh? Jo, a mi, m'ha passat d'estar en la mateixa consulta i dir, no, et farem una segona prova o una altra prova, perquè la primera no és prou clara, sense sortir de la... És a dir, ja no surts d'aquella primera visita. Sí, sí. Allà són dones que s'han fet una mamografia i els han contestat al cap de 4 anys... De 4 anys. Això que vostè té sembla un càncer. Quan en 4 anys un càncer es pot haver estès... Això dir que moltes no hauran arribat a temps. El que deia la Lídia, un 2%, i sortien alguns casos de dones que el que es podia haver solucionat amb una operació senzilla i una recuperació acabat, amb una doble mastectomia, i en radioteràpia i quimioteràpia... Bé, que al final, les pròpies dones, perquè això ho ha denunciat una associació de dones afectades de càncer, el que deien és, al final, us costa més diners. Clar. I li costa més diners, en general, a la societat. Sortia algun cas que deia, això ha comportat que jo he estat molt de temps de baixa, he necessitat ajuda psicològica, no sé si em podré reincorporar a la feina, és de dir que si es quantifiqués quants diners s'han perdut. A més, en el tema aquest del càncer es parla sempre de prevenció, de medicina preventiva, de fer les revisions quan toca precisament per això, perquè quan abans es pugui detectar i tractar, doncs abans tenim garanties d'èxit. No té justificació, hauria sigut allò... Mira, els hi ha passat, entre cometes, però jo crec que algú hauria d'assumir responsabilitats, i millorar i tot això. De fet, no sé, no? Això que tothom faci una mica el que li sembli més oportú, aquí estic d'acord amb tu, em sembla que va ser tu que vas dir. Potser l'Estat hauria de tenir competències en coses generals, m'entens, de protocols generals, i dir, escolteu, Catalunya, Andalusia, Extremadura, o al País Basc o a Galícia, els protocols són aquests. I així funcionarà. I per tant, per què? Perquè sabem que això és el que toca. Què voldrà dir això? s'han de contractar més professionals, o s'ha de fer més el que sigui, no? Però no pot quedar així, que tinguis la sort que la teva comunitat, o el teu poble, o la teva ciutat funcioni bé, i amb la ciutat del costat no, no. Vull dir, no pots tenir aquesta sort. És fotut, no? Perquè sempre hem parlat, en el cas de les autonomies, que tinguin el més gran possible de coses que gestionin ells directament, però després, hòstia, comences a pensar i n'hi ha coses. Allò que deia al principi, federalisme, no? Que l'Estat, la moneda, l'exèrcit i no sé què més, i tota la resta per, com es vulgui dir, no? O almenys consensuar, no? No, almenys consensuar, ja no dic si... Sí, no, clar, seria una cosa consensuar, clar, l'Estat. L'Estat seré l'agrutinador, no? Clar, però al final, el pare, el papa, estat, ha de dir-te quins són els protocols? És a dir, en realitat, qui ha de dir quins són els protocols són els professionals sanitaris, no? Ara, per aplicar-los, necessita recursos. I els professionals no són qui decideixen els recursos. Aquest és el problema. Sobretot si parlem de sanitat pública, jo no estic parlant de sanitat privada, en tot moment parlo de sanitat pública. Sí, sí. Per tant, clar, tu no decideixes quina és la inversió d'allò, ni si tens un hospital de referència a costat de casa teva, o has d'anar, no sé on, no? Clar, però aquí això és el que em queixo. Aquesta setmana no deixem el tema de la sanitat, però camiem, ho matissem una mica. Aquesta setmana, concretament dimarts, el Partit Popular de l'Ajuntament de Madrid donava suport a una iniciativa de Vox per donar informació a les dones gestants que acudien a avortar a centres públics sobre la síndrome post-avortament. Dèien que podia provocar depressió, alcoholisme, etcètera, etcètera. Ahir, l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez Almeida, matisava, matisava si mateix, perquè participava, com dèiem, en un acte al Col·legi de Metges de Madrid. Escoltem el que deia l'alcalde. Creo que todos convendremos en que d'una intervención quirúrgica se pueden derivar efectos y consecuencias. Creo que todos debemos coincidir en eso. Por tanto, lo único que nosotros planteamos es que ante ese escenario, el Ayuntamiento de Madrid pueda ofrecer a las mujeres que libre y voluntariamente quieran aceptarlo, esa información. Esto significa decir que coincidimos con una afirmación del síndrome post-aborto que no está científicamente reconocido. No. Doncs, havia de matisar, insisteixo, perquè estava al Col·legi de Metges i, clar, diria a un metge que existeix una síndrome que no està aprovada científicament, doncs igual no... Però, a més a més, de veritat es pensen que davant d'un abortament els professionals no li expliquen a la persona que voluntàriament es vol sotmetre a un abortament moltes coses, vull dir, no només aquestes coses a posteriori, sinó prèviament, que no se li pregunta i repregunta allò moltíssimes vegades, vull dir, que no és allò d'arribar i dir ja està, no, escolta'm, vull dir, que hi ha un test psicològic que passes per un psicòleg, a veure, és que, clar, és, malauradament, és desconeixement absolut, vull dir, i puc entendre-ho per part d'aquest senyor, mira, malauradament, ell no ho pot entendre, no, per una qüestió fins i tot de gènere, però és molt trist perquè denota igualment això, vull dir, manca d'informació i manca d'un cert respecte per un tema que potser es pensa que... És tan fàcil, exacte, potser la gent es pensa com anar de festa, no? Vull dir, no sé... Sempre té unes conseqüències, que sigui lliurement decidit, de molts tipus, i tot pensat, això té una conseqüència per la dona, clar que sí, que el té, qui es pensa i et dic que és un passeig, que és un error. que és pim-pam, mira, no vull aquesta criatura... No. Doncs una bona solució podria ser a les dones que avorten oferir-li un seguiment psicològic a partir de l'avortament perquè pugui treballar aquestes qüestions que... Clar, de fet, que li poden afastar de forma gratuïta i que durant uns mesos tinguis aquest seguiment per ajudar-te a fer aquell dol en el lloc de passat. Exactament, és un dol. Per això no ho entenen tota aquesta gent. Per més que tu prenguis una decisió... Pensen que és pim-pam, pim-pam-pum, no? Clar. A més, tens un seguiment, vull dir, tens un seguiment d'un metge, vull dir, perquè a veure, no és allò de dir hola, dalt, vinc, Déu, ja està, i no em podrem... No, no. Tens un seguiment, hi ha moltes possibilitats que això que tu puguis demanar o tenir la possibilitat d'aquest recolzament. Ja et dic, i deixi ja de tutelar-nos. Les dones som prou responsables i prou independents i prou no sé què per saber què estem fent. No cal que vingui vostè a explicar-me alguna cosa. És que, de veritat, em sento com a dona molt menys tinguda, no? És com si digués, per dir que li he d'informar que vostè no ni té la informació ni tal. Doncs, home, escolta... Home, la relació que causa efecte entre l'avortament i l'alcoholisme és que s'ha passat pel camí, o sigui, en mig, o sigui, segur, eh, que hi ha alguna dona que ha acabat amb un problema d'alcoholisme per haver avortat, segur. Clar, no. Però, clar, entre l'avortament i convertir-te en alcohòlica, segur que en mig. Sí, no ho sé. Hi ha molts mesos... Jo no ho sé. No ho sé si els homes els assessoren... Ara vaig a fer una comparació tonta, eh? Sí, sí, digues. Però si no és qüestió d'home ni de dona, és qüestió de fatxa o no fatxa. A mi també caben alcohòlic, no? A mi també caben alcohòlic. Home, hi ha una certa mala fe, no? I una intent de criminalització de nou de l'avortament. I per això, perdona, per això, i ho he dit moltes vegades, la importància de cuidar el que tenim, de mimar i cuidar, que això no es manté sol, que se'ns critica molt als de la nostra generació perquè veu fer... Home, vam fer alguna cosa, alguna cosa bona. Com a mínim, això, cuidem-ho. Perquè és que si no... El Guaiomi feia unes declaracions ara fa uns dies. I perdona, i la depressió a mi me la dona gent com el PP i Vox cada dia. El Guaiomi deia això, no? On haig d'anar? Estic preocupat, estic deprimit. Digue-li com vulguis, no? Digue-li com vulguis, diu, perquè jo em pensava que una vegada ja havíem aconseguit unes coses, saps? Aquestes no podien tornar enrere. I ara me n'adono que no és així, diu. I estic molt... Em va fer molta gràcia perquè diu, estic emprenyat, estic deprimit. I dius, ostres, deus una cosa tan senzilla. Però, clar, és així. No, n'hem per fet coses que poden canviar si governa algú altre. Per això, jo estic tan fotut per això mateix. Vull dir que jo pensava que això hauria d'anar a més. Ho tenia claríssim, no? No, que una vegada ha aconseguit una cosa i no. Però no almenys. No es podia retornar. No podia derogar-se, no? Doncs va ser que no. I en dubte sí aquest acord que va aprovar el govern municipal de Madrid s'ajusta a la llei. Vaja, perquè alguns experts diuen que contravé la llei orgànica 2 barra 2010 de salut sexual i reproductiva i vulnera els drets fonamentals reconeguts a la Constitució. És a dir, que és bastant probable que algú recorri aquesta decisió per anticonstitucional. Aquí estem molt acostumats a això, però potser a Madrid no. Perdona, ara què penso? Segur que en el sí a aquesta cosa que s'ha plantejat hi havia dones, també. Sí, també, també. És aquí. Aquí és. Però no ho entens. Això és el que et sorprèn més. No ho entens. Això és el que et sorprèn més perquè és això, vull dir, estillar-te tu mateix, no? Estillar-te tu mateix. Jo és que hi ha dones que no entenc com donen suport a determinades polítiques que els hi van absolutament en contra. Per tant, penses, cornudo i apal·leau, saps? Allò dius, de veritat? O molt joves, no? Que, allò, canviaran moltes coses. El primer que els hi canviaran és que no faran botellón. Però si, quan, estic segur, eh, de veritat. Quan va sortir la llei d'avortament, per exemple, o la de divorci, que potser hi havia una majoria de divorciades que van fer avortament del PP que d'un altre partit. Després sí que ho fan servir. Però aquesta és la història trista. I si no, què més? Un tant per cent important, segur. En aquest país, que les dones poguessin avortar en condicions, va costar moltíssim. Però n'hi havia moltes que anaven a passar el cap de setmana a Londres. A Londres. Les que tenien poder adquisit. Les que podien, les que podien, clar. Però és com l'eutanàsia, ara. Jo fa poc, un dia, una mica em parlava de... vas a Suïssa, són 6.000 euros. Saps allò que dius? Perdona, què m'estàs explicant? Clar, llavors, i gent que potser és profundament creient. Però quan arribi l'hora, quan arribi l'hora, si té algun problema, i té possibilitats, jo m'he boi. Ara, els pobres mortals, ja us apenyareu aquí com pugueu. Recurs sobre recursos, com aquella pobra moça que està allà esperant i el pare recursos i la iglésia, no sé qui són, els abogados cristianos, els cada dos per tres que tenen recursos. però clar, és això, sempre, vull dir, mai és igual, aquestes coses mai són igual per la gent que té... Sempre ho ha sigut, eh? Sempre ho ha sigut i en aquest país ha costat moltíssim, vull dir, això, poder prendre una decisió, una dona, respecte a aquest tema de manera segura, amb tota la informació, amb tot el seguiment i com cal fer-ho, no? Doncs, encara hi ha zones, i tu us ho puc dir, la zona de Lleida, encara ara tenen problemes, ja han de venir a Barcelona perquè els professionals... Però hi ha molts objectors. Hi ha molts objectors i no hi ha manera i no, vull dir, encara hi ha moltes resistències per una cosa que és una decisió pròpia. Exacte. Del tema del territori n'hem parlat en diverses ocasions i és cert que es pot arribar a entendre que hi hagi alguns drets que alguns metges no estiguin disposats a exercir, tenen tot el dret a ser objectors de consciència, però és un dret i és un servei que les dones de qualsevol part del territori han de poder fer al costat de casa seva, perquè hem vist moltes vegades, recordo un reportatge de TV3, explicant què significa anar a avortar 200 quilòmetres de casa seva. A mi això d'objector no... no estic d'acord tampoc que n'hi hagi. És com els jutges que no se li pot dir a un jutge que ho ha fet malament. No, però és diferent. Els objectors és... Jo entenc, eh, que els metges fan un jurament hipocràtic que pot anar en contra o que segons la seva opinió pot anar en contra de practicar un avortament. Ho puc arribar a entendre. Estem parlant de respecte. Però aleshores has d'anar l'opció. No pot ser que si tots els metges de Lleida són objectors de consciència les dones no puguin. Perquè he imaginat que fossin objectors de consciència de treure queixals. No, no, però ni privada. No, no, no. No, no, no. No hi havia mi religió. Ni privada. No, no, seria molt mal vist. Vull dir, jo crec que com a professional no sé si sobreviuries en una zona com aquesta, eh. No en sé jo. I per tant havien de baixar a Barcelona i amb tot el que comportava aquesta història fins que crec que finalment van articular això que hi hagués algú que en aquest cas doncs hi estigues disposat a poder-ho fer sense que s'hagin de desplaçar, no? És que, insisteixo, traspassem-ho a treure queixals. Soc objector de treure queixals. Què? No es treuen els queixals tota la gent d'Anazona? És una mica estúpid. Sí, sí, sí. Queda un quartet d'hora. Ja sabeu que aquesta tartulia és la més cultural. Ai. I avui la portada del diari de Rubí ens recorda una de les coses que ha passat aquesta setmana també. Aquestes muses de l'art que han tornat al casino les van instal·lar enmig de la... Bueno, aquesta setmana són recuperades perquè recordem que només es tenien els caps. Sí. Jo no les havia vist mai. Jo tampoc, no. I entenc que vosaltres tampoc perquè... Aquestes van volar els anys 50 o 60, no ho sé. Sí. Van quedant només els caps. Alguns historiadors de Rubí diuen que els anys 70 nosaltres hem vist fotografies dels anys 60 on ja no estaven aquestes dues muses són dues estàtues que estan a la façana del casino i sembla ser que al voltant dels 70 va haver un acte de vandalisme van caure, primer van caure. Es van guardar al casino i els 70 van desaparèixer i només van quedar els caps. Amb això s'ha fet una reproducció a més a més amb una historiadora amb una empresa especialitzada. Home, jo he vist els caps i és cert que s'assemblen els caps que hi havia o que hi ha encara al Museu Vall d'Honrat que són de pedra. Ara les han fet d'un material més lleuger. Blanques com la llum. Fas un 3D i ja ho vinga i com copies i ja està. En 5 minuts. Però com sou! No, home? Home, no, que està bé. Que està bé. Home, escultor més en el que no. Miquel Àngel. Però sí, una historiadora. Sí, això sí. Sí. No, no, i... Home, si alguna cosa jo crec que s'està fent bé el casino entre altres coses, moltes coses també, però és això, no? Que hi ha un cert seguiment... Ara ha marxat la llum però no pateu perquè... Ah, no, ahir a la tarda vam tenir un festival. Sí, va marxar 13 vegades. Per cert, per cert, que la companyia sàpiga o que els usuaris sàpigueu que si això, que la llum va i ve, us ha fet malbé algun electrodomèstic perquè són pujades i baixades d'atenció i això pot ser, doncs que reclameu. Que reclameu perquè, clar, això no és allò de dir és que hem tingut una avaria, estan ajustant, estan ajustant coses, Escolta, això del 3... Ahir, 3.300 persones. Això del 3D, què? Això del 3D està bé, no? Perquè hi ha d'haver-hi de tota manera l'historia d'hora que digui abans. Ah, sí, sí, sí. Abans, perquè el 3D no va sol. No, no, no, no, no, no. No és una màquina que... Ah, ja està. És una màquina que copia, eh? Copia allò, un altre... Però ja dic, que s'han seguit... S'han tingut molt en compte temes històrics, eh? A dintre també han tugues de les làmpares antigues que estaven al... Sí? Oita, farà goig, fins i tot. Clar que farà goig. Tant que patíeu perquè s'ha retardat uns mesos... Quedarà bé, quedarà bé. Home! No, de primavera a hivern, no? Tardó, hivern. Que no tinc tan clar allò de les cadires com anirà, però quedarà bé el casí. El tema de les cadires no tens clar com anirà? No, puja ni baixa. Són retràctils, em sembla. No! Són hidràuliques. Surten de... Hidràuliques. Són cadalí. Ai, el dia que no... Que bonic. Va, home, no siguem més. No, no, quedarà bé, quedarà bé. Són tanquejiques, sou tanquejiques. Jo tinc moltes ganes que es posi en marxa i el que tinc més ganes és de saber exactament què s'hi farà. Ah, què s'hi farà? Els usos. Ah, sí. No? Els usos del casí encara no sabem quins seran. S'està elaborant el pla d'usos. S'està elaborant el pla d'usos. No el sabem encara. Quin pla? El pla dur? El pla d'usos. Ah, d'usos. El quinto... No dos d'usos, eh, pla d'usos. No pla d'u, no. Més quinto... Un format, segur. Clar, per què s'utilitzarà la sala? No, per quin format la sala de dalt? No, per què... La sala de dalt, sí, sí. Sí, perquè l'escenari... Però tu, això, a Manel, no has vist el que sí, no? No, no. Què dius? Jo vaig dir en el seu moment... No. Què dius ara? A mi no em van convidar. Però, un moment, un moment. I després dieu que... Un moment, un moment. Hi havia també... Primer van convidar les entitats. Les entitats. I després hi havia visites guiades per la ciutadania. Durant molts dies, eh? Durant dies, eh? Tipo dies... Sí, eh? Jo el vaig veure, almenys. Escolteu, el tema de l'ús de les sales que hi ha a part del tema de l'escenari, no? Que l'escenari queda molt obvi que el tipus d'activitats que s'hi faran. Però després hi ha més sales, no? Que em fa molta gràcia perquè hi ha moltes entitats, o hi ha alguna entitat com a mínim que jo he sentit a dir... No, és que podem utilitzar... I dius, un moment, un moment. Un moment, ja veurem què s'hi pot fer i què no s'hi pot fer i de quina manera... Si estarà obert de dilluns a diumenge... Aquesta serà la qüestió més important. Quins horaris tindrà? Perquè molts dels equipaments que tenim a la ciutat el problema que tenen és els horaris d'obertura. És a dir, hi ha molts llocs amb sales guides. I per què? Perquè ens falten conserges. Sí, sí, bàsicament és això. Sí, sí. Però si hi ha una llista, no? No, i a més tenim una empresa externa. Aquí... Tenim una empresa externa. De conserges? Sí? Ah, sí. També, eh? Vull que el fan, ara. Pensava que hi havia una borsa de treball... També, també. Escolta, estic recordant, ara que parlàvem del casino, jo vaig ballar al casino amb les bar. Hola! Jo vaig ser teatre. Veus? Jo vaig anar a veure coses. Sí. Ah, no, vam fer un parell de maratons. Veus? Veus? Veus que sí que... I algun cap d'any, no? Cosa d'aquestes també. Sí, i un ball de mentons. Hem anat a ballar per cap d'any. Sí, i un ball de mentons que se li va ocórrer a les bar fa un... El ball de mentons. Molts anys, molts anys. Bueno, d'anar hem anat a moltes coses, vull dir... Sí, sí. I hem gaudit... Home, va ser una discoteca, no? O una sala de festes? Bueno, funcionava amb... Balla. Sala de festes, sí, molts anys. Bodes. Bodes. Bodes? Bodes gitanes. Bodes que duraven... Ah, sí, també havia vist alguna. Que duraven tres dies. Sí que és cert. No, no, bodes... Però devia ser quan era de Sant Antoni Abad. Sí, Sant Antoni Abad. Sí, es durava. Sí, es durava. Llugava, però que duraven... No era una boda que durava un dia, per nosaltres. Per què, eh? Per què? Home, perquè... Per l'edat? Així s'ho tindries clar, que hem vist coses d'aquesta. Ara veurem. Veurem les entitats... Això és com l'enran, eh? No he vist que naves... Coses que no... Més allà de Orió. Doncs això. Que no sigui que cap entitat es cregui que el casino només és seu. No. Ara, ara, diguéssim, pomereda. Ara, pomereda. Ara, ara em treus el tema. Ara, pomereda. Som menys deu. No, no, tenim deu menys. Que tu pots ballar, que tu vas ballar. Sí, sí. Ara, pomereda. Pomereda. Oi? Pomereda Palomo. La pomereda està molt guerrera. Des de dientes de Guzmán el Bueno. De Guzmán el Bueno? Ah, no ho sé, sempre m'ho deia. Ah, sí? Sí, sí. Sabeu que era el Guzmán el Bueno, no? Sí, home. Aquell que va tirar... Perquè matessin el fill. Vull dir que quan m'emprenyo i surt el Palomo... Ostres, tu. No, a veure. A veure, un camp de pomes. Crec que acabes de... T'obrir un valor. Valor, no? Que és interessant. Jo crec que... Jo espero que no. Jo també espero que no. Us puc dir una cosa. Jo vaig anar a veure amb altres entitats de Rubí, jo com a meva entitat, i una entitat amb molta educació, i va preguntar això a la senyora alcaldessa. Si seria per totes les entitats que presentessin instància... Sí, sí, clar. ...tot legal o només per una entitat. Tal qual. I ella li va dir que, evidentment, seria per la gent... De fet, de fet... i que fos una cosa que es pogués fer al casino, clar. I no farem bàsquet al casino. Però ha hagut un pacte anterior? O sigui, vosaltres podreu fer servir aquest equipament? No. Tantes vegades a l'any? Quan es va comprar el casino, perquè el casino s'ha comprat, recordem-ho, tal, doncs es compra el casino. Quan tu compres una cosa, és de la teva propietat. Sí. Aleshores, què passa? Que, en principi, hi pot haver un acord, eh?, de tota manera, també, d'això. Ara, jo crec, crec, si mal no recordo, que en aquell acord no es contempla que l'entitat, i estem parlant de Sant Antoni, ja va, tingui la seva seu al casino. D'acord? Sinó que... que en pugui fer ús per les seves... És una més. Per les seves activitats, no? Que arribarà al Vall de Sant Antoni i probablement demani que es faci allà el casino i es pugui fer. Que hi hagi activitats que Sant Antoni demani de fer. Però igual que... Però no coses privades, eh? No, coses privades, no. Que en fan unes quantes. No, i si fas alguna cosa privada hauràs de pagar. És igual que si ets una entitat i demanes la sala, com a entitat tens dret a un cop a l'any. Però n'hi ha actes que n'hi pagant. Sí, perquè si està ocupat, no, clar. No, no està ocupat. Només socis, no? No. No, n'hi ha coses que només són socis. Ah, allò de Sant Antoni? Sí, sí, clar, estem parlant de Sant Antoni. No, hi ha coses que es fa a l'entitat pels seus socis i són internes, per dir-ho així. i n'hi ha que... Bueno, el ball de Sant Antoni, no? No sé si és obert o tancat, sí. Que és obert quan és la carpa. Clar. Sí, clar. Quin remei. Clar. Perquè la paga l'Ajuntament. Clar. No, a veure, això depèn del que... del que vulgui fer cada entitat. Ara, com a seu, que de veritat Sant Antoni tenia la seu una mica allà al casino, que jo crec que no contemplava la cosa això. Vull dir que no serà la seu de Sant Antoni. Perquè no serà la seu de cap entitat. De cap entitat. De totes les que demanin, seguint... N'hi ha moltes entitats que no necessiten un espai especial. No jugaràs a bàsquet allà, clar. Clar. Que necessitin llocs per amagatzemar coses. Clar, allà no pot ser això. Allà no pot ser, allà. No pot ser, no. Ara, hi ha unes sales a dalt, ja recordo una, perquè jo m'hi vaig enamorar d'aquella sala, perquè ja veia què podria fer. Crec que és una sala de la que ens vam enamorar tots i totes. La sala petitó, no? Sí. Una sala que té un terra... I claulic. I dius... Allà s'hi poden fer moltes coses. Quants concerts es poden fer allà? Es poden fer concerts de petit format. Sí, un molt de petit format. Es poden fer concerts, es poden fer... T'estic dient la sala de l'alt petitó. Unes 500 o 600 propostes, si vols. Ah, sí. Bueno, de fet... Estaràs content, no? Demà. Per què? Home, no tens un concert demà? No hi ha els que tardes? Ah, sí, els que tardes. Ah, sí, nens. És veritat, ja hi ha el... Sí, després de molt d'allò, ara. En una estona els entrevistem. Els entrevistarem. A veure si escolten més la tertúlia de Ràdio Rubí, perquè jo fa anys que ho dic, això, eh? Molt bé. Escolteu... De quilòmetre zero? Sí, o digue-li com vulguis. Aquest cap de setmana ens haurem de repartir per trossents. que això també és una mica emprenyador. La Nú. Que tot hagi d'això. La Nú. La Romería, la Virgen de la Luna. Virgen de la Luna. Sí, sí, que fan. Sí, sí. La Vellera. Que fan teatre, perquè l'aula d'estats universitària comença temporada i fan... Guateque. Guateque. Que fan teatre. La Nocturna. ¿Vale? Que estarà todo el mundo paseando por Rubí a partir de... No sé quina hora, a partir de les 6 de la tarda o 7. Però te'n vas al concert amb xandall i després... El concert dels Catarres. Sí. Jo tinc un compromís de sopar... No el puc. ...demà, a més a més fora de Rubí, i ni puc anar a veure els Catarres, ni puc anar al Guateque. Mira, suspès, home. Ah. Fernández, suspès. Ho sento. Sí. Doncs no vagis al sopar. Tota la vida reclamant. Sí, sí, l'amiga de torn que fa 60 anys. Ah. Ah, bueno. Home, pues això no torna a passar. I mira el que faig per tu, eh. Mira el que faig per tu. I els Catarres els pots anar a veure. Bueno, Catarres ja els he vist i segur que els tornarem a veure. Però... No, però... Demà tantes coses. A mi m'enfada això, no? M'enfada el fet de que... No pots donar tantes hores. Clar, i que no... Llavors no pots gaudir tota la ciutat de les coses. Perquè els que estiguin a la nocturna, que acabaran a les tantes, que acompanyen Canalla, que són mogollon de gent, que a Luïm Villa estarien veient el concert dels Catarres, o que estarien veient l'obra de teatre, o que estarien... Bé, no, la romeria, perquè dura dissabte i diumenge. Però vull dir que... No, no... No hi ha ningú que tingui un pla, no, és a dir, un calendari així, fins i tot. No, no. No existeix això, Rubí. No tenen una comissió d'usos. No. Ah, bé, no som res. Els que tinguin una de programació cultural. No, no, no, no, un calendari. T'acupau, t'acupau. Et te notiti, et te tal. I després et pots tirar setmanes sense res, no? A la sala sí que existeix aquest calendari, perquè a vegades hem volgut fer alguna cosa, no, està ocupant. Ah, sí, sí. Davant de calendari, eh? Davant de calendari. A la sala? Sí, sí. Jo ja estic esperant Lolita. Ja tens les entrades, jo també. Oh, al principi de tot. Ja també. Al principi de tot. I ja tinc la de... Quina és? La de Valsos i Dances? Ah, bueno. També la tinc. Molt bé. Bueno, ja està bé. Sí, i me'n falta una altra de no sé què en ningú, que no me'n recordo com està l'obra. Dones de ràdio? Bueno, dones de ràdio, evidentment. Ah, sí. I l'altra no sé què en ningú. Sí, una té de teatre perquè fan... Així sou vosaltres els que tenen totes les entrades. No, però aquí entrem i... Es compliu la sala, no? Entrem. És que, home, jo a la Lolita, quan me'n diria que venia i tal, com que sabia, i m'havíeu parlat tant i no m'he... Sí, sí. vaig dir... Estava allà al Pirineu i allà en internet... La Pancràcia, no? No, entrava-vos Poncia. La Pancràcia, collons. La Pancràcia. Bueno, ostres... És que també li posava uns noms a aquest Lorca, a la gent, a la gent, a la Pancràcia. Pancràcia. Que no és? Pancràcia Pilatos. Bueno, ho fa una mica de Pancràcia Pilatos. Ah, ja que... També, el Miguel Poveda, tu al Liceu. Ja tinc entrades. Amb el Nou des Glàs. T'ho dic perquè hi ha moltes coses que són de l'Urca. Dic que amb el Nou des Glàs, no? Sí. I fa... I aquell... Va, va, va... Què és el Nou des Glàs? No, el Miguel Poveda només ha tret un disc en català, que és aquest. Ah, el des Glàs. Ell va fer el des Glàs. I ara treu el Nou des Glàs. El nou. Que el va presentar a Rubí. Ah, el Miguel Poveda encara no era el Miguel Poveda. Veus, nunca t'hi acostarà sense fer una cosa més. Sí, sí, sí. I ara l'has renovat. L'has renovat. Eh, aviso per a Navigantes, perquè el Nou del Rubí també, en algun moment, amb el Nou des Glàs... Qui, clar. Va venir a Rubí, el va presentar, eh? El va presentar. I érem... Però ja fa anys d'això. Clar. Us podem dir qui era. No, no, ara... És que hi érem. No, aviat... Aviat tornaran a contractar per Festa Major, no? El Poveda. Home, d'aquí, al gener em sembla que comencen ja... No, ja l'ha d'estar contractat de Festa Major, eh? Ja està. El Poveda és que, a més a més, és un bon cantaó. A mi m'agrada. Com a cantaó també és molt bo, eh? Sí, senyor. Però no podré anar al... És que sigui l'art que sigui, si és amb qualitat, jo crec que et pot agradar. I aquest disc fa posar la pell de gallina. A l'Iceus serà... Bueno, el que dóna de sí les estatuetes del Casino. Bueno, doncs tot és cultura. Eh, eh, eh. Com es diuen les musses? Què vaig passar per allà, eh? Mentre que les posava. Eh, com es diuen les musses? Tenen nom, eh? La de música... No es pot dir perquè no estan segurs que siguin les que es diu que són. però tot a punta que són la del teatre i la de la música perquè una porta un arpa i l'altra una màscara. De teatre. Però no es pot dir oficialment. Deures per la setmana que ve. Busqueu el nom. Clar? Sí, sí. Ah, val. La setmana que ve, sí, sí. Vinga. Carme, Lídia, Joan Manel, moltíssimes gràcies. Gràcies. Adéu-siau. Bon cap de setmana. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Fins demà! Fins demà! Fins demà!