#1073 - Sanitat a Rubí, Renfe en crisi i habitatge al debat

Gràcies. Passant 3 minuts de les 10 del matí. Benvinguts. Això és la tertúlia del Rubí al dia. Avui amb el Gerard Moreno. Bon dia. Ai, ara no t'hem escoltat. Ara sí. Bon dia. Amb la Sol Expósito. Bon dia. el Martí Pujol i l'Ània García. Hola, què tal? Avui amb tots ells parlarem de diverses qüestions, sobretot parlarem d'infraestructures, perquè parlarem de sanitat una vegada més, parlarem de Renfe una vegada més i parlarem del debat de política general i una vegada més tot apunta que Salvador Illa, el president de la Generalitat, anunciarà o farà algun anunci que té a veure amb habitatge. Ja sabeu que està a l'espera i desitgen poder aprovar els pressupostos. El cas és que aquests són els temes de la tertúlia i que, com sempre, tenim un telèfon obert perquè puguis participar al 93 588 59 60. La tertúlia de Rubí al dia. Contra tot pronòstic, els pacients de Rubí i de l'àrea posen bona nota als hospitals de referència de la nostra ciutat. Surten ben parats, insisteixo, contra tot pronòstic, perquè no és el que diu el dia a dia o les queixes que reben habitualment. L'Hospital Universitari Motor de Terrassa supera la nota mitjana en urgències i en ingressos. I també té bons resultats l'Hospital de Terrassa, l'altre hospital de referència. Tot això contrasta amb els resultats del Coab Mutua, que està gestionat pel mateix operador que el Mutua de Terrassa, però està considerat un dels pitjors de Catalunya. Anem a les notes. El conjunt del país, la nota global de satisfacció dels catalans amb la sanitat és del 7,12% a urgències, és a dir, un notable, i del 8,29 en el cas de les persones que han necessitat un ingrés notable, alt, pràcticament tocant l'excel·lent. Això pel que fa a la satisfacció general i a les dades de tot Catalunya. Anem a comparar-les amb les de l'Hospital Mútua i l'Hospital de Terrassa. El Mútua. Els pacients li donen una mitjana de set i mig a les urgències i destaquen el tracte de les infermeres i la coherència de la informació rebuda. Suspenen, volem dir, els temps d'espera i la informació rebuda durant el temps d'estar de les urgències. La nota global situa aquest centre en la posició 13 dels 53 serveis d'urgències hospitalàries que s'han analitzat. Pel que fa als ingressos, treuen un 8,3. En aquest cas, la nota situa al centre, en la 21a posició de la taula. En aquest cas, els pacients de Mutua de Terrassa destacen la informació rebuda de nou, les explicacions en el moment d'alta i la sensació de sentir-se amb bones mans. Què suspèn el menjar? Segur que és una cosa que no us sorprèn. L'Hospital Mutua de Terrassa. treu un 8,7 en atenció a ingrés. És el cinquè millor hospital català en aquesta àrea. Què destacan els encastats? La seguretat en l'equip sanitari i la gestió del dolor. Són els aspectes millor valorats. Destaca també la nota de les llistes d'espera, que és molt superior a la mitjana. I, de nou, la pregunta pitjor és el càtering, que és el que treu pitjor nota. I les urgències de l'Hospital de Terrassa no arriben al 7, tenen un 6,8. Es queda, per tant, en la posició 41. Com dèiem, el Coab de Rubí... Cap mútua de tota la vida és el pitjor valorat de tota Catalunya. Recordem el que deia en Alcalà de Sanitaris en Lluita el mes de juny, als micròfons de Ràdio Rubí, que relacionava aquesta mala gestió o aquestes males gestions amb la subcontractació de serveis a la sanitat. I fins i tot la mateixa sindicatura de comptes publicava, no fa gaires dies, un informe on constataven il·legalitats greus en el sistema de concertacions i on posava en dubte l'eficàcia i la coherència d'aquest sistema amb els objectius que diu perseguir el CAT Salut. Això és el que deia l'Anna Alcalá, que representava. els sanitaris catalans en aquesta reclamació que feien el seu dia el síndic de Greuges, però ja sabeu que a Rubí tenim una entitat que es diu Reclama Sanitat i que recull queixes dels usuaris rubinencs. De quins serveis són la majoria de queixes? Doncs precisament del Coab Mutua. Sin duda ninguna, el 90% de las reclamaciones viene de Camp Mutua, que seguimos estando en Neus Catalán, que estamos recibiendo todas las reclamaciones posibles. Incluso puedo decir que alguna reclamación que se sale de fuera de nuestro alcance, o sea, que no está a nuestro alcance, la derivamos a María Blanca de Terrassa, que tienen otro centro, el cual tiene, o sea, cuentan con más especialistas y también hay un servicio de abogados. Aquestas són les reclamacions que fan els ruminencs habitualment. Sorprenen les bones notes. No sé si teniu alguna explicació. Jo apuntaria que té a veure amb el servei dels propis sanitaris, segurament, perquè és el que deia la gent, que s'havien sentit ben tractats. Per on comencem? Ània, per exemple? Sí, perquè a mi no em sorprenen les bones notes. El nostre sistema sanitari no és un sistema sanitari horrible, desastros, en el que tot va malament, en el que per qualsevol cosa tens temps d'espera terribles... on et tractin malament, on hi hagi una falta d'atenció, on es diagnostiqui sempre malament... És a dir, tenim un bon sistema sanitari, millorable, efectivament. En segons quins moments, amb saturacions i problemes concrets, que s'han d'analitzar, s'han de denunciar i s'ha de pressionar perquè se solucionin. Però no tenim un mal sistema sanitari. Que jo entenc que hi hagi... És a dir... S'ha de tenir una perspectiva crítica i s'ha de treballar per millorar les coses que s'han de millorar. Ara, el todo mal, i el esto es terrible, i el vamos nosotros a la sanidad privada, disculpeu-me, però no. Tenim un sistema sanitari que prou bé funciona. Jo, per exemple, la meva, sense negar ni treure importància a la gent que es troba dificultats, problemes que existeixen, eh? Existeixen, s'han de denunciar, s'han de gestionar i s'han de millorar, però la meva experiència personal com a usuària del sistema sanitari jo diria que és absolutament positiva, pel que jo he necessitat, la meva experiència, els meus fills, llavors a mi no em sorprenen aquestes notes. És excel·lent, no, però home, jo crec que dic que... O sigui, a mi m'hauria sorprès realment que la nota fos un suspenso, perquè trobo que tenim un sistema que déu-n'hi-do. Deixem parlar el Martí, que es farà un esguins al coll i segur que no el tractaran ràpid. Ni és excel·lent, i ho fa com a usuari, com a usuari vull dir, i ho dic ràpid, això podríem estar parlant hores, queda clar. Un fill meu ha nascut a la mútua, a l'hospital, l'altre ha nascut a l'hospital de Terrassa, la meva mare ha mort a l'hospital de Terrassa, per cert. I ho dic perquè és una cosa que m'ha quedat sempre. A l'Hospital de Terrassa és gairebé impossible aparcar. I gairebé impossible aparcar, i això també forma part, eh? Això jo no contradic l'ània. La sanitat pública en general és bona aquí. Però hi ha temes a tractar. La meva mare va morir a l'Hospital de Terrassa, jo estava treballant a l'Ajuntament de Terrassa, em van avisar, vaig agafar el cotxe, vaig anar volant amb el cotxe perquè s'estava morint, No vaig trobar aparcament a l'Hospital de Terrassa, ni pels voltants, ni pels camins aquells que han posat unes pilones perquè no puguis deixar el cotxe perquè hagis de pagar el pàrquing, i quan vaig arribar la meva mare ja havia mort. I no el vaig poder veure, d'acord? Vull dir que això és un fet real i autèntic. Primer tema. Aparcaments de l'Hospital de Terrassa, i no ho dic jo només, eh? Això ho diu moltíssima gent. Ara a les 12 tinc visita... a la Mútua de Terrassa, a les 12 anys, penso que arribaré, pel tema de la pròstata. És així? Vull dir que he estat a l'hospital i he estat a la Mútua i la meva vida ha transcorregut sempre amb hospitals d'aquests públics. En general, estic d'acord amb l'Ània, que evidentment això no és Botswana, clar. És a dir, la sanitat pública és bona en general. Ara bé, no podem pensar que tot anirà igual que anava com fa molts anys, quan a Catalunya han passat de 6 milions a 8 milions d'habitants. I segurament el cap bútu d'aquí, o el coap que es diu ara, no? Té els mateixos facultatius o té la mateixa tal. Jo hi vaig periòdicament, en el Coab Mutua, que és el que em toca, i home, hi ha esperes, hi ha llistes d'esperes, i ningú no ens agrada esperar, no? Per tant, la sanitat pública en general, en general, a Catalunya és bona, la sanitat pública, i no comparo amb la privada, perquè a més a més jo no he anat a la privada, i per tant, la sanitat pública en general és bona, però això no vol dir, com comentàvem, que no hi hagi coses a millorar. Dit això, i acabo, òbviament, l'opinió de les persones que es manifesten periòdicament davant de l'Ajuntament a favor d'una millor sanitat pública, òbviament és una, i l'opinió de les persones que hi treballen i que tenen les seves justes reivindicacions... sindicals, doncs també és una altra, no? Però pel que fa al que ens afecta avui, l'opinió dels usuaris, jo crec que és correctament bona, i ja posats a dir, la meva experiència és millor, com efectivament surt aquí l'Hospital Motor de Terrassa, que no l'Hospital de Terrassa, és així, segurament, i em sembla que en el resultat sortia això, i alguns problemes al coap d'aquí de la mútua. No puc parlar dels altres dos perquè no els conec. Pues estoy de acuerdo con vosotros, sí que es cierto que la sanidad pública es pionera, tiene técnicas que en la privada no existen, pero también he de decir que lo que no entiendo es que tú en el CAP o el CUAP llamas por teléfono para una visita y te dicen ¿la quieres presencial o telefónica? Bona nit. a buscar una mejora salarial, evidentemente. Y eso al final nos afecta a nosotros, a la sanidad. Nos afecta, tenemos menos médicos, menos enfermeras y se va haciendo la lista más grande, más grande, más grande y al final necesitas meses para que te hagan una prueba. Sí que es cierto que cuando hay... Una enfermedad grave que la detectan, vuelan. Yo ahora estoy inversa en esa situación por mis padres y tal, y la verdad es que la respuesta es inmediata. No me puedo quejar. Y luego los profesionales, cómo tratan al paciente, a la familia, es genial. Estoy en la puntuación esta que dicen, estoy totalmente de acuerdo. Pero luego, pues urgencias, urgencias, pues bueno, los pobres van como van porque tienen falta de personal y cada vez hay más habitantes, Rubí se ha hecho grande, Sancugat se ha hecho grande, al final yo creo que tanto la mutua de Terrassa como el hospital de Terrassa se ha quedado un poco pequeño. pero estoy de acuerdo con toda la encuesta esta que se ha realizado a los pacientes, porque sí, es bastante positiva. Gerard, deixa'm un segon d'art de res, el que deia la Sole, el millor, el millor, el millor, i he estat ingressat. tres mesos a la mútua seguits, etcètera, etcètera, el millor és quan estàs ingressat al tracte allà dins. I els treballadors, fantàstics, això és el millor. Els problemes jo crec que estan molt centrats en els caps, en les urgències, efectivament, no en els ingressos. Tu quan estàs ingressat a la mútua, estan tres mesos, el tracte és fantàstic, és magnífic. I a l'hospital també, eh? La meva mare la van tractar molt bé, també, i els meus fills que van néixer allà. Per tant, el millor és això. Ara bé, el problema és l'arribada allà, l'accés, els temps d'espera, etc. L'atenció no, l'atenció és molt bona, perquè som professionals molt bons. Gerard. Sí, jo crec que aquí ja tots coincidim. El mateix, després d'haver escoltat les vostres opinions, és que som afortunats de tenir una sanitat pública de qualitat, una sanitat pública que ens cobreix tot, Però com tot té punts a millorar i hem de seguir lluitant i treballant perquè aquestes coses s'acabin solucionant. Els temps d'espera, no pot ser que hi hagi aquests temps d'espera, aquestes llistes, sobretot també a urgències. Vam veure un cas que fa setmanes va morir una noia. A l'estiu. Es va suïcidar una noia. per el fet d'estar tantes hores esperant urgències. No es va suïcidar per això? Ho dic perquè, com al final anem explicant aquesta història i sembla que hi hagi una relació causa-efecte, és una persona que tenia un problema psiquiàtric i que hauria d'haver estat atesa de forma ràpida. Com no va estar atesa de forma ràpida, doncs aquesta dona es va acabar suïcidant. M'explico el seu problema psiquiàtric, va fer que aquelles temptatives de suïcidi amb les que havia arribat es consumessin. Bueno, va haver d'esperar més del que potser en aquest cas hauria necessitat. I jo crec que hem de seguir lluitant, hem de seguir treballant perquè la nostra sanitat es mantingui, que no es privatitzi, que es mantingui i que la seva qualitat augmenti. Jo sé que hi ha una cosa, arrel d'això que ha dit la Sole, de les visites telefòniques. Jo sí que crec que aquesta enquesta fa referència als hospitals i d'atenció hospitalària és molt important perquè majoritàriament la rebem quan tenim un problema greu de salut, però jo sí que voldria dir que l'atenció primària és fonamental pel benestar de la ciutadania. Un bon sistema d'atenció primària el que fa és que evita... Una part, no tot evidentment, però evita una part important o podria arribar a evitar una part important de les atencions hospitalàries. La prevenció, uns hàbits de vida saludables, la detecció precoç, tot això té a veure amb la sanitat primària, té a veure amb els CAPs. I és aquí on precisament sí que crec que hem d'estar molt atents a això que deia la Soler. No pot ser que tu tinguis un problema per petit que sigui i li puguis explicar via missatge o via telèfon al metge, no? Perquè és un professional que et veu i pot relacionar allò que tu li estàs explicant amb alguna cosa que pot estar veient que tu no t'has adonat. Però sí que és cert que això es va posar en marxa amb la pandèmia, I segurament el que passa és que no s'ha materialitzat bé, però segurament algunes de les qüestions que tracten els metges de família es podrien fer via mail, i m'estic referent, per exemple, a prescriure una medicació periòdica i crònica. que en la majoria de casos es pot fer, per exemple, per mail, també una trucada pot ajudar. Clar, si aquesta trucada al final fos efectiva, és a dir, si quan tu truques o el teu metge et parla i et diu t'he de derivar un especialista, al cap de dues setmanes o d'un mes tu ja tinguessis l'especialista, s'evitaria aquella visita presencial que segurament endarrereix. Però això no funciona, perdoneu, però com a usuari intens, desgraciadament, per diversos motius. No pots contactar. És molt difícil contactar. Sí, correcte. No pots, truques. Jo no puc estar-me tot el matí trucant per parlar no amb el metge, amb el metge ni amb broma. No hi pots accedir directament, jo puc entendre, jo. Però jo tinc un problema i truco la mutua als telèfons que em diuen ells i no contesten. No et fan cas. Surt el... com es diu allò... El film musical. El film musical i la llista d'espera o d'espera, i tal, sonant la musiqueta i tu, que no tens res més a fer segurament, no és el meu cas, t'estàs allà esperant i tal, i et trobes malament, o tens algun familiar que es troba malament. No hi ha un accés apropiat. Per què? Perquè no hi ha prou gent. Potser sí. Per què les línies estan col·lapsades? Doncs perquè hi ha més demanda que oferta, no? Si hi ha molts més pacients que abans, i ara n'hi ha menys, i els facultatius, els administratius són els mateixos, i llavors a sobre ens trobem que hi ha molts metges que estan a punt de la jubilació, el meu de capçalera, per exemple, no? I no s'han substituït ni se substituiran al pas que anem. I això està provocant que falten metges, un altre tema és el dels joves que van a treballar a Anglaterra o altres llocs, joves metges, que després han de venir metges d'altres llocs que no t'entenen en català, increïble, vull dir, això ho trobo increïble, jo per ser jo i per explicar els meus problemes ho els haig d'explicar en català, és la meva llengua, no ho puc fer d'una altra manera, és que no seré jo si no ho faig. I llavors, metges que no t'entenen de res, etcètera. Però el problema no és aquest últim que he dit, el problema és que Hi ha una descompensació entre la demanda i l'oferta actualment. Els CAPs, sobretot. Els hospitals, quan tu hi has ingressat, és perfecte. Existeixo, tant la MUTO com l'hospital de Terrassa. Però els CAPs tenen un problema. Aquí al moment tenim 3. Per què en tenim 3? Perquè em sembla que la ràtio és de 25.000. 25.000 habitants. Per 3, 75.000. Tenim 3 CAPs. El Sant Gerís va ser l'últim que hi vam afegir, quan va créixer la població. Bé, ara ja en tenim. Quants en tenim? Ara? 85. 83. 84, sí. Bé, en tot cas, no és tant la quantitat de caps, que podria estar dins de la ràtio, sinó la capacitat que tenen aquests caps per absorbir la quantitat de pacients amb dificultats que tenen. És això? Això és així? El que jo apuntava és, i torno a l'època pandèmia, perquè a la pandèmia van haver moltes qüestions i després de la pandèmia que es van aplicar, com ara, aquestes videotrucades, trucades telemàtiques... I que s'han quedat per culpa de la pandèmia i que moltes no s'haurien d'haver quedat. I no dic només a la sanitat, eh? No, a la burocràcia administrativa. No només a la sanitat. Però el que em referia és que quan t'explicaven sobre el paper... Vosaltres no us ha trucat mai el vostre metge? A mi la meva metge sí m'ha trucat, per exemple, evitant una visita per dir-me mira, els teus resultats de l'analítica diuen això, això i això. Per tant, et programo una visita amb la infermera perquè et faci una dieta. Quan ella vol. Però quan tu vols contactar, no pots. Quan ella vol, sí. A mi també m'ha trucat, però quan tu necessites és l'invers. Sí, clar, que m'ha trucat a mi els metges, però quan jo necessito no puc. I vaig en persona al Prat de la Riba, que hi vaig, que he trucat, però que no m'agafa el telèfon i porto tot el matí, diu això s'ha de fer online. Però deixeu-me acabar de posar l'argument a sobre de la taula. Per exemple, una altra cosa que es va fer és que hi havia tasques que feien els administratius. Sobre el paper també té lògica, segurament, si aquests administratius estan agafant, o recepcionistes, estan agafant el telèfon contínuament i amb la quantitat que té de demanda i els administratius estan fent les altres tasques, doncs segurament estarà tot com més endrecedet. La sensació és que no s'ha augmentat el personal, aquestes fórmules que es van posar en marxa tampoc s'han desenvolupat de forma dient, perquè també... i també m'ha passat, de contestar-me al metge, a la infermera i a l'administratiu, i dius... No cal. No està funcionant. Ho dic per la dualitat entre que tots coincidim que als hospitals l'atenció és bona, de fet, a les urgències dels hospitals sí que t'esperes, però acabes sortint amb un diagnòstic, en la majoria de casos, o ingressat o amb un diagnòstic, i no tant a l'atenció primària. Per tant, hi ha alguna cosa que no s'està gestionant de la mateixa manera, no? Jo crec que el tema de les videotrucades i els temes online pot servir... La intenció era una mica descongestionar. I per casos menors, o per visites que poden ser tràmits, com el que comentàvem, pot ser una bona opció. No és la solució, està clar que no és la solució. La solució és aplicar més metges, més administratius, això està clar, però... pot ser una opció temporal, un parxe, digue-li com vulgueu, per intentar descongestionar una mica, tramits com el que comentàveu, uns resultats mèdics, o una visita perquè tens una mica el cor inflamat, o coses així, que són senzilles, i que en el cas de què tu creguis que són senzilles i no ho acaben sent, ja et donen hora. O sigui que no és el fill del món, llavors... Jo crec que estem en la mateixa línia. S'ha de fer una inversió considerable en sanitat. Els caps, sobretot els caps. És el que està més a prop de la ciutadania, el que els atén de primeres. Llavors, sí, s'ha de fer una inversió. I en la línia, el que també comentava, que pot ser una bona notícia que comentaven que ara els metges que havien marxat estaven tornant, que ja no marxaven ni tants com abans, i els que havien marxat ja tornaven. Bueno, a veure si... Bueno, y las urgencias, cuando tú vas de urgencias a un CAP, que te dicen, no, tenemos hora para esta tarde, y te quedas con una cara, como diciendo, a ver, que vengo de urgencias, ¿por qué me da usted hora para esta tarde? pues falta de personal, volvemos a lo mismo. Falta de personal, y a veces también de ganas, ¿eh? Porque, a ver, si vas de urgencias, pues es porque lo necesitas. ¿Qué tienes que hacer, llamar por teléfono? ¿No te cogen el teléfono? També s'haurà considerat que el cas aquest no era d'extrem urgència, perquè si no t'atenen, si és un cas d'extrem urgència, et donen hora a aquell moment. No, no, no, te dan hora para tarde o... La percepció de la urgència que... Qui la fa o qui la veu, aquesta noia que desgraciadament va morir, doncs evidentment... Segurament no sabien que tenia una problemàtica afegida, evidentment, no ho tinc cap dubte. Però vull dir que quan tu et sents, et trobes molt malament i estàs a casa... i dius, truco al cap a veure què haig de fer, no? Perquè no sé què haig de fer, vinc al cap, m'atendran, no m'atendran... I no t'agafen el telèfon? No m'agafen el telèfon, no m'agafen el telèfon, em tenen en llista d'espera, torno a trucar, penjo, torno a provar... Martí, no donis cops a la taula. Em poso nerviós, perquè em poso nerviós, home. Ja, però que està a casa seva sent pom, pom. Però aquesta, perdó, aquesta és la realitat de la gent. Així és com es troba la gent. I ens hem de posar al lloc de la gent. Parlar amb teoria de... En teoria, les paraules ho aguanten tot. Però la realitat, que la patim tothom, perquè tots anem. A la sanitat hi hem d'anar i la majoria anem a la pública. També hi haurà gent que té molts diners i deu anar a la privada, no ho sé. Però en realitat aquí a Rubí no és el cas i aquí a Rubí a la pública és molt important. Els tres caps aquí són molt importants. Potser Sant Cugat no ho són tant. Potser allà tenen l'hospital i tenen mútues, privades i no sé què. Jo això no ho sé. Però com que parlem de Rubí... i la meva experiència és amb el Camp Mutu de Terrassa, doncs jo crec que s'han de millorar moltes coses. El meu metge, que és molt amic meu, per cert, de Can Salena, i que el vaig casar i tot, per cert, el vaig casar i tot com a regidor, i en parlem molt, i ell es queixava, que estava fent feines administratives. Estava fent feines administratives, i així perdia temps per atendre els pacients. però això durant molts anys. No és que ara sí que han mirat de racionalitzar, però quan ho han mirat de racionalitzar? Fa quatre dies. Bueno, se deixen fent moltes tasques administratives. Per això, ell mateix m'ho diu, i ens coneixem moltíssim. Y yo quiero hacer un... cuando acabes... Digues, digues, digues. No, no, y sobre todo hay una cosa que ahí nos sale en la encuesta, que es súper importante, la accesibilidad. Es cero patatero. Ya no hablo porque yo tengo una discapacidad. No. Es que hay personas mayores, muchas personas mayores que van solas. Tienen que ir a la máquina, sacar el ticket, luego mirarlo en la pantalla, siga el pasillo de la línea verde y allí llega. Y dices, ostras, allí te sientes tan pequeñito, tan pequeñito, que... que bueno, y yo creo que ahí en esa encuesta es que no salen, eso no sé, se ha pasado por encima y no, y eso es una cuestión muy importante, pero muy importante. Són quasi les diez y media, m'agradaria canviar de tema, però una cosa que no ha sortit a la taula i que potser sí hauríem de fer tots i totes és una mica d'autocrítica, perquè abans dèiem per què no m'atenen, per què no sé què? Home, no em direu que no sé si ho heu fet o no, però... per no implicar ningú, no heu vist mai una sala d'espera d'urgències amb gent que positivament se sap que no està tan greu. Per exemple, allò que apuntava abans el Gerard, quan tu vas al metge que t'estàs morint perquè tens un refredat, la majoria de metges et diu, vostè té un refredat. El que ha de fer és beure molt líquid, no sé què, i amb la pauta que et dona, tu ja veus que no t'estàs morint. Ibuprofeno paracetamol i... I dius, ui, que no va ser tan grave. Ho dic perquè una altra cosa que també expliquen els metges d'urgències és que depèn de quines hores i depèn de quins dies no hi ha urgències. I això passa fins i tot amb criatures, que a mi m'al·lucina quan t'expliquen que amb criatures que tu dius, ostres, amb els nens sempre t'espantes, etcètera, etcètera... I els metges d'urgències t'expliquen que hi ha dies que no hi ha nens que es posen malalts o que els nens es posen malalts a una determinada hora. És a dir, que també estem molt ben acostumats, i no dic que sigui una pràctica habitual i que ho faci tothom, però també és cert que tenim poca capacitat crítica, és a dir, que la gent es queixa, per exemple, quan porta dues hores d'urgències, però si estàs veient entrar gent amb accidents, gent més gran, nens petits, i tu tens un problema que et pot permetre esperar dues hores, doncs igual també hem de ser una mica... millors pacients, no? Totalment. Per això sí a l'Hospital de Rubí. Ah. És super. Perquè solucionará tot això. Hombre, no lo solucionará, però mejorará seguro. Bueno, jo crec que sí, o sigui... Evidentment, eh? Quants més equipaments sanitaris tinguem a prop de casa nostra, molt millor. És a dir, que això segur. Però jo sí que torno al principi una mica al fil que parlàvem ara. Jo crec que la prioritat hauria de ser millorar allò que s'ha de millorar i el cap de motor de terrassa és això, no? és un forat per anar, és un lloc on es donen i es concentren moltes queixes, és millorar la primària. Millorem la primària. I el tema del co-up, a banda del que tenia que ser el que és, i tots els canvis que ha suposat que no han estat per millor, urgències pediàtriques a Rubí, sisplau. O sigui, amb 80 i escaig mil habitants no podem haver d'agafar... nadons i nens petits, que quan tenen una crisi respiratòria, a lo mejor se les passa amb un ventorín, però tu vols que un metge vegi el teu fill, no pot ser que haguem d'agafar el cotxe ni a les 12, ni a les 3 del matí, ni a les 5, o sigui, no pot ser. Hem de tenir urgències pediàtriques a Rubí. Totalment d'acord, i no només, perquè ara jo mateix has d'anar amb un especialista i els especialistes hem d'anar a Terrassa. La meva visita és a les 12 a Terrassa, allà a Vallparadís, evidentment, però això és el pa de cada dia. Els especialistes hem d'anar a Terrassa. A mi no m'és problema, perquè agafo el tren i amb 10-12 minuts sóc a Vallparadís. Però per persones grans, que dèiem abans, o persones amb dificultats de mobilitat, no és tan fàcil ni és tan senzill. Per tant, sí que el fet de tenir tres caps en les condicions que estan... Semp ser que no acaben de funcionar del tot... I els dos hospitals, Mútua i Hospital de Terrassa, doncs els tenim lluny. Més lluny l'Hospital de Terrassa que la Mútua, per allò que he dit de l'aparcament, eh? La Mútua és accessible, però amb el tren, clar. L'Hospital Mútua agafes el tren, baixes a Vallparadís i ho tens allà mateix. Home, jo crec que és molt accessible. O sigui, accessible en el sentit del transport, eh? Altres coses són les qüestions que comenta la Soler, que evidentment... No ens les plantegem des de la plena funcionalitat, diguéssim, però és cert, té tota la raó que es plantegen aquestes dificultats. Ara bé, per exemple, clar, jo també entenc que hi hagi una concentració d'especialistes, perquè no és només el metge especialista, és el metge especialista i és probablement tota la maquinària que requereix l'atenció especialitzada en allò. No pot haver-hi una a cada municipi, però sí que la sensació que tenim és que en l'ordenació de tots aquests recursos en el territori hi ha alguns municipis que surtin perdent. Amb les urgències pediàtriques, amb el tema de les especialitats, que a més a més depèn de quin sigui el teu proveïdor de serveis sanitaris, un són a Terrassa, però altres són a Sant Cugat. i no saps on tens la referència mèdica. Avantatges i desavantatges d'estar situats on un municipi està situat, entre Barcelona, Terrassa, Sant Pugat... Sí, sí, però jo crec que en tot cas, i ara sí que ho dic així obertament, l'atenció hospitalària a Vallparadís, damunt a Terrassa, està genial. No has de sortir de l'estació del tren. Però hi ha un petit problema. Solo hay dos ascensores y unas escaleras automáticas que solo suben. Los ascensores están cada dos por tres estropeados, porque normal, tienen mucha afluencia, es lógico. Las personas con silla de ruedas, gente mayor o con muletas, es imposible. Tienen que bajar. No bajan las escalas, es veritat. No bajan. Entonces digo, la cabeza pensando... ¿Estas cosas qué pasan? Las escaleras que suben, pero no bajan. A ver, soy un poco tiquismiquis. No, no, no. Llámame... Bueno, es que es raro, ¿no? Ya que pones que suban, pues, ¿por qué no? También que bajen. Claro, porque mejoraría mucho... O sea, iría mucho mejor todo el mundo. El ascensor lo cogería gente que va en silla de ruedas, que no puede bajar las escaleras, pero... O con muletas. Y la de más gente, porque yo tengo mi discapacidad, pero puedo bajar en unas automáticas, no hay ningún problema. Pues nada, solo de subida. Es alucinante. I jo volia fer una punja per acabar, si voleu. En relació al que deia el Martí de l'aparcament i tal, jo crec que hem d'anar en la línia, bueno, ja ho vam comentar fa unes setmanes, amb el tema de la zona de baixes emissions, hem d'anar en la línia que estigui ben connectat per transport públic. És que no va estar. No. És que l'hospital te't va passar. La solució no va ser posar, però la solució de... L'aparcament no ha de ser posat més aparcament, ha de ser que tingui una millor connexió per transport per carretera. per l'autobús o per tren, llavors. L'hospital de Taras està situat on està situat. I amb tren, evidentment, no s'hi pot arribar, i amb autobús... Però s'hauria de fer, s'hauria de tirar en aquesta línia, perquè més aparcament, al final, no sé si... Ha costat molts anys millorar la línia de bus que portava fins a l'hospital de Taras. Sí, ara, ara, a partir de setembre, crec que l'han implantat. Sí, sí, sí. Ho portem molts anys. Ho portem molts anys demanant-ho. Molts anys. Bueno, ho apuntava la solena, em parla de Renfe. Fui que marcheu amb alegría. Però que no habéis dicho nada del hospital, Vicente Ferrer. Sí, sí, que lo haguen ja. Tots coincidim que el necessitem. Sí, sí, però no l'havéis dicho. Bueno, està clar, però jo crec que tots coincidim en això, no? No l'havéis dicho, no l'havéis dicho. Tots coincidim, i jo crec que el que digui aquí no, avui surt calent, com algú digui que no el necessitem. I els que vam posar la primera pedra encara més. Mira, tu vas posar la primera pedra, ja saps on és. Jo ben bé, no. Tu no, però a la teva època de regidor. Però la Marina Geli, que era la consellera, llavors, i els que ens va tocar anar-hi, doncs hi vam anar amb aquella alegria, no? Sí. A la primera pedra, i pensava, hòstia, ja era hora, tu, que bé. Bueno, pues a ver si nuestra alcaldesa, ahora que tienes a Salvador Illa y D'Amigo, pues... Pone la segunda. Exactamente, exactamente. No, no, es que creen que la segunda ella se va a posar también. Sí, y la tercera. Y la tercera, y bueno, en fin. Dèiem que parlem també de Renfe, perquè avui ha entrat en vigor el macrotall de la R3. És el tall més important que ha afectat mai una línia ferroviària. Durarà més d'un any, em sembla que són com 16 o 18 mesos, i avui el portaveu de Renfe a Catalunya, l'Antonio Carmona, que ningú voldria estar en la seva pell, ha dit que el pla alternatiu per carretera, no? És que jo avui... Abans era el responsable de premsa i tots els periodistes tenim molt bona relació amb ell. I quan el veus allà, hem de donar explicacions, diu pobre Antonio. El cas és que diu que el pla alternatiu per carretera, perquè per aquest macrotall... S'ha fet un pla alternatiu en autobús. Lògicament, diu que està funcionant raonablement bé. I suposo que, com sempre van sortint problemes, no s'atreveia a dir més. Les paraules ho aguanten tot. Home, no, jo crec que ha estat molt rigorós, ha dit raonablement bé. Què vol dir raonablement? El Carmona és un molt bon tio i fa molt bé la seva feina. que jo no voldria estar en el seu càrrec, evidentment, no? Però el problema no és... Deixa'm seguir, Martí. Perquè jo us volia presentar en realitat un web que es va presentar ahir, Dignitat a les Vies i Plataforma per la Promoció del Transport Públic, vam presentar al web puntual.cat. És una pàgina que permet conèixer els retards mitjans mensuals ferroviaris, que com molt l'ha quedat... estació i cada línia, i a la vegada planificar quin és el tren més adient per agafar en funció de l'hora que agafis. El portal ja està operatiu, té milers de dades obtingudes de l'aplicació Transportam, que és una aplicació impulsada també pels usuaris, i que agafa a la seva vegada les dades de DIF. Ahir, l'Adrià Ramírez, de l'entitat de promoció del transport públic, explicava que al llarg del dia, una cosa que si sou usuaris de Renfeu ho sabeu, es va deteriorant el servei, és a dir, que un retard s'acumula a un altre i empitjora la situació. A mesura que va passant el dia, els problemes es van encabalcant amb cadena i per tant el servei es va degradant a llarg del dia. És una de les coses que ens mostren les dades. De fet, si agafem les dades del que són línies operades per Renfe, aquest setembre a partir de les 8 del matí tenim un retard mitjà de 7 minuts però a les 11 de la nit arriba pràcticament als 12 minuts. Això si ho veurem per juny, perquè s'ha de dir que al setembre hem anat millor que al juny, esperem que... la progressió continuï. Si mirem el juny, a les 11 del vespre arribem als 18 minuts de retard de mitjana, amb tots els trens que circulen la xarxa. Tots, eh? 18 minuts de mitjana. Ara parlem de Renfe. Deixeu-me que expliqui una intimitat. Tinc el mòbil a sobre de la taula, com gairebé tots, i m'acaben d'enviar un missatge de mutua Tuna mutua i diu, hemos detectado que no tenemos tu documentación. El meu centre de referència no és mutua i no tinc cap mutua privada. Veus? Doncs com això, moltes coses. Aquí ho deixo. Com això, moltes coses. Anem a Renfe. Ara hablamos de Renfe. Anem a Renfe. Ara li dic el telèfon. A veure un moment. Ara ja sé que el tema d'actualitat és les obres aquestes, ja ho entenc, i que vosaltres ho heu d'explicar també ho entenc, però aquest no és el problema. El problema de Renfe és que porta dècades, no anys. Dècades funcionen malament, i això ho sabem perfectament tots plegats. Durant dècades no s'ha invertit el que s'havia d'invertir a Renfe a Catalunya. Jo a Madrid no ho sé si ho han invertit o no, no en tinc ni idea. Però a Catalunya no s'ha invertit, i no ho dic jo. Ho diu la mateixa Renfe i ho diu el mateix Govern de l'Estat. I ara anem amb dècades d'endarreriment, amb els trens arribant tard i malament, que jo, la gent que ha d'anar a treballar amb Renfe cada dia, ja els planyo, jo he anat a treballar tota la vida amb els ferrocorins de la Generalitat de Catalunya. I van perfectes, alhora, clavats, i no sé per què, no entren al meu cap, no en puc entendre, com els ferrocors de la Generalitat, ja sé que hi ha explicacions, però ara faig el discurs, van perfectes, però des de tota la vida. He treballat 36 anys a Terrassa, he anat amb el tren cada dia, he tornat, 4 viatges cada dia, dos, ferrocors de la Generalitat, perfectes. I la Renfe durant tots aquests 30 o 40 anys ha anat malament. I la gent ho pateix, i ho pateix milers i milers de persones cada dia. I tots ho sabem, però no es resol el tema. I ara sí, veia, s'ha parlat, s'ha pactat, que no sé què, no ho dubto. Però jo, com us dic sempre, a mi les paraules i els pactes, fins que no vegi els fets, jo no m'ho creuré. Renfe, segons la mateixa empresa... Arriba tard els trens de Renfe a Catalunya, reconeix la mateixa empresa, en un 50% de casos. Això reconegut per la mateixa empresa, eh? No un 5%, no un 3%, no un 2%, un 50% de trens de Renfe gestionats. A Catalunya arriben tard. Evidentment, a Madrid o València no és el 50%, és molt menor. Això ho diu la Renfe, eh? Dades d'ells d'ahir mateix. Llavors, això és lamentable. I això ho estem patint. Des de fa dècades ens ho estem menjant, i així, els de dignitat a les vies, hòstia, clar que tenen raó, tenen més raó que un sant. I aquesta aplicació pot anar bé? Potser pot anar bé algú. A mi no, perquè jo quan vaig agafar el trenc vaig corrents d'un lloc a l'altre i me'n vaig corrents a l'estació. Si abans d'arribar a l'estació haig de mirar tots els trencs que arribaran tard i els que deixaran d'arribar tard... ja no arribo a temps. Doncs els usuaris habituals fan molt servir l'aplicació i fins i tot canvien o busquen una alternativa. Quin remei per arribar a l'hora a la feina i que no els fotin fora. No haurien de tenir que canviar d'alternativa. Perquè és de canviar d'alternativa. El tren surt quan surt i ja està, i arriba quan arriba. Una de les queixes principals ha estat que, o una de les justificacions que, com va gestionar des de Madrid, al final quedava lluny del territori la seva gestió. Tenim un petit fil d'esperances. Petit fil! Del que ens podem agafar, no? A partir del 2026, en teoria, gestiona 50,1, 49,9% entre... Una empresa mixta entre Generalitat i Renfe. Bueno, esperem que apropar els gestors a la problemàtica s'acabi solucionant. Com a mínim, a poc a poc. A veure, és un problema que, com comentava el Martí, porta dècades. No esperem que estigui... S'ha de ser massa optimista com per esperar que estigui solucionat en sis mesos. O m'estrigarà a fer les inversions. De fet, aquestes obres que es fan és per unir tota la zona del Vallès Oriental... amb Montcada, sabeu que Montcada té com quatre estacions... Estàvem fent el soterrament a Montcada. Clar, però és que és una altra d'aquelles coses que dius, clar, ara trigaran un any i mig perquè abans no s'havia fet, però és com bastant de sentit comú que si tenia quatre estacions era més fàcil unir per Montcada diverses línies, que és el que s'està fent ara. Jo crec que ara mateix no tinc cap proves, però tampoc no tinc dubtes. Martí, segur que hi ha hagut un greuge comparatiu amb les inversions que s'han fet, la pressa que s'ha posat, la planificació i el volum d'inversió entre Catalunya i altres indrets a l'Estat... Perquè, evidentment, el clima no va ser, o sigui, no va ser por la humedad de la playa de Barcelona. Per tant, aquí hi ha hagut una gestió diferencial en segons quins llocs de l'estat espanyol, i això és així. Com diu el Gerard, que sí que estem en vies de solució, perfecte, però jo crec que és un tema, és a dir, que també al final podem parlar de forma lleugera, però és un tema molt important. Perquè hi ha gent que cada matí, cada matí, cada matí perd temps de la seva vida, temps que podria estar desplaçant-se, temps que després podia estar treballant, temps que podria haver aprofitat a casa seva per no fer res, per dormir. Cada dia hi ha gent que perd temps de la seva vida, que al final de l'any són... Hores, i són unes quantes hores acumulades, esperant trens que no arriben i que arriben tard, amb tot el que suposa. És un tema... Si em perdoneu, i no vull frivolitzar, però és que... És un tema de benestar. És un tema de benestar de la gent, al final, que el servei... El temps espera, que parlàvem fa un moment... Clar... als serveis sanitaris. No, sí, però és molt diferent. Sí, però al final és també perdre temps que no hauries de perdre. No, sí, sí, però és diferent perquè tu, mentre estàs esperant que et truquin per fer una prova, estàs fent la teva vida, però tu mentre estàs esperant el tren, estàs esperant el tren, no estàs fent cap altra cosa. És un tema molt important a nivell d'inversions, també, que les fem, que es facin, que jo ja entenc que ja és així, sortint de la radialitat i dotant-nos d'una xarxa que sigui més permeable i que ens permeti moure'ns, per exemple, dintre del Vallès Occidental en transport públic. I d'aquí la importància també dels intercanviadors i de la connectivitat entre diferents línies de la mateixa xarxa, però entre xarxes també i les qüestions intermodals. Com anem en transport públic des de Rubí a Moncada, que té quatre estacions de tren? Que està aquí al costat. Com anem? Això és importantíssim. Hauries d'anar a Barcelona i tornar a agafar... O per anar a Cornellà. Jo havia d'anar a Cornellà. i vaig apagant amb cotxe, o sigui, era una hora i mitja o una hora i quaranta amb transport públic. Jo vaig a Fornellà i vaig amb cotxe. I anava amb cotxe i estava amb 30 minuts. I sap greu, perquè si el temps fos semblant, jo aniria amb transport públic perquè estàs en un moment, m'estalvio a aparcar i m'estalvio a pagar parking. Però el fet de tardar una hora més... I s'ha tirat dues hores per a ir en tren, per a ir i volver. Dos hores per a ir i dues hores per a volver. Mira, doncs jo hi vaig demà, hi vaig molt sovint, i estic 18 minuts entre el centre de Rubí, l'aparcament, i el centre de Cornellà, on hi ha l'Ajuntament i l'Església. 18 minuts en cotxe. 18. Si no tingués cotxe, que per l'edat que tinc arribarà un moment que no em renovaran el carnet i hauré d'anar en tren, estic mort, perquè estaré dues hores, una hora i tres coses, i llavors potser ja no hi aniré. perquè és que no ho sé el que faré. I això passa amb els municipis que estem fora de l'àrea metropolitana. Els al voltant de Barcelona ens falta connexió entre nosaltres. I potser ja sigui port per carretera, com l'autobús, o transport ferroviari. tenim una deficiència en aquest àmbit. A mi el que em sorprèn, estem d'acord, evidentment, el que em sorprèn, bé, em sorprèn, ja soc ingenu, ja tinc una edat, però que això de la Renfe faci tantes dècades que s'arrossega, la manca de finançament a Catalunya, els retards en els trens, els pobres que han d'anar a treballar i arriben tard i els foten fora, etcètera, etcètera, i els nervis que passen i tot això, i tot això, és gravíssim. I no passa res. Vull dir, no passa res, vull dir que Bueno, sí, van malament, ja se sap. Però és que no se sap d'ahir. Se sap des de fa 10, 15, 25, 30 anys i no passa res. Per què? Perquè els ciutadans, les ciutadanes, són molt soferts i ho aguantem tot i ens queixem però només una mica i els polítics, que són els que haurien d'arreglar-ho, siguin del partit que siguin, doncs no acaben de resoldre-ho. És estrany que no hi hagi alguns usuaris que no cremin ja els trencs directament, no?, quan ja desesperats, no?, Va ser una revolució. Els serveis segueix sent el mateix quan hem augmentat considerablement el número d'usuaris. Pero estáis comentando, creo que Ánia ha comentado antes que fuera de Cataluña igual se ha invertido más, puede ser, o has dejado... Sí. Pero es que realmente la red ferroviaria que hay en el resto de España Quitando a Madrid, no tiene nada que ver con Madrid y Barcelona y Cataluña. Cataluña no, Barcelona, porque luego te vas a los otros, Tarragona y eso, y Renfe pues ahí no hay de un pueblo a otro, ¿vale? En Valencia hay nada. Yo que suelo viajar a Valencia, hay muy pocas vías de tren, así de cercanías. O sea, que yo creo que es que, claro, el volumen que hay aquí no lo hay en otras ciudades. Sí, sí. Es más fácil invertir en esos que aquí. Es que es imposible y, aparte, que hay mucha población. Toda la razón. O sea, Cataluña no es... No es que quieran decir, no, a Cataluña no le vamos a dar porque no. No es así. No es el único ioc o ni hay deficiencias. Estoy plenament d'acord. Por tanto, que Extremadura está fatal. Sí, pero si... Clar, però també és el que tu acabes de dir, no? Hi ha menys usuaris també, és a dir, no podem tenir una xarxa replicable. Però a Madrid, bàsicament, que podries comparar l'àrea metropolitana d'una i de l'altra, doncs, no sé, xica, vull dir, no hi ha les deficiències que hi ha hagut. A Madrid hi ha un poble que es va crear perquè es creava una estació d'Ave. per exemple. És veritat. Sí, però que Madrid també en cercanías... Tenia dues cases, literals, i ara és una població. I és per què passa l'ave. A Madrid en cercanías també va com va. I ara amb Jean-Martin... ahí que están haciendo obras, aquello es un caos, un caos. Sí, sí, si problemas os sigues. Seguro que hay en todas partes, pero proporcionalmente. Y cuando tú miras los porcentajes de ejecución de inversiones previstas, pues hay una diferencia. Ya está. Quedan 8 minutos. No voldría acabar la tartulia sense parlar del... debat de política general. Comença avui a dos quarts de cinc de la tarda, acabarà dijous a la tarda, perquè ho faran com esglaonat. Ara al matí, d'aquí una estona, segueix el ple, en aquest cas ordinari, del Parlament, perquè es va haver d'ajornar per la interceptació de la flotilla. Per cert, ja sabeu que ja han tornat gairebé tots els de la flotilla. El debat començarà amb la intervenció del president de la Generalitat, sense límit de temps, però en aquesta intervenció pot prendre la paraula qualsevol membre del govern si el president li demana, és a dir, per anar explicant com les especificitats. I ja té, sobretot sobre la taula, aprovar els pressupostos per no haver de continuar governant amb pressupostos prorrogats i es diu, se dice, se comenta, que aprofitarà el debat per reformar el seu compromís dels acords d'investidura amb Esquerra i els comuns. I també se dice, se comenta, que tornarà a fer un anunci sobre habitatge. Recordem que l'any passat va anunciar 50.000 pisos públics fins a 2030. En aquest cas, diuen, es buscarà la complicitat dels inversors privats amb una proposta enfocada a agilitzar la requalificació de terrenys per construir habitatge que no siguin exclusivament públics. Debat de política general, creieu que serveix? Que no? Que és necessari? Que cal? Que és imprescindible? El debat, evidentment, s'ha de fer. Clar que és necessari que es faci. Una altra cosa és les... les promeses i el compliment de les promeses. Però això no ho dic ara perquè mani qui mana, ho he dit sempre, ja fa anys que... O sigui, tu pots prometre 50.000 pisos, tal, sí, sí, molt bé. No és fàcil de fer això, no és gens fàcil... De la manera que està. Que hi ha un problema d'habitatge? Evidentment que hi ha un problema d'habitatge. Que hi ha un problema de preus de lloguers? Evidentment que hi ha un problema de lloguers. Evidentment que hi ha un problema si ara hi ha 8 milions d'habitants i abans hi havia 6 milions i no s'ha construït pas, no s'ha construït suficient, evidentment, per encabir tota aquesta gent. Per tant, ens trobem, en realitat, jo en conec algunes de properes, doncs de gent que està llogant habitacions i llogant habitacions i recontra llogant habitacions per poder pagar el lloguer ells i perquè els altres no poden pagar més de 300 o 400 euros al mes i només poden llogar una habitació i no poden llogar un pis, etc. Aquestes problemàtiques que hi són a Rubí però també hi són a Cornellà o hi són a molts llocs del voltant de Barcelona, doncs són gravíssimes. Debat, clar que hi ha de ser el debat. Les meves dubtes i les meves reserves són respecte... les promeses, diguem, que es poden fer, perquè les paraules ho aguanten tot, però la dificultat de complir quan són quantitats molt exactes. Això de dir 50.000 abans del 2030, per exemple, és agosarat en el sentit que... He dit una xifra exacta, no? I fixar dates, determinis d'execucions, no? A l'Hospital de Rubí la primera pedra estarà acabat el no sé què, això es va dir. Fixar dates i xifres exactes és molt agosenat políticament. Quedes bé el dia aquell, avui, però el 2030 potser no. Però bé, s'ha de fer, evidentment, tota la paraula és important també. És que la problemàtica en habitatge no té una solució fàcil, està clar. Absolut. I com hem comentat, els temes anteriors que hem comentat, és que tot es tracta de diners, tot es tracta de fer una inversió considerable en habitatge públic, un habitatge públic que no perdi la seva qualificació amb els anys, perquè si no ens veiem que amb els anys hem anat perdent vivent de protecció oficial, Bueno, 50.000, tant de bo s'arribi. És que hi ha algunes coses que dius... Si són 30 o 35, benvingut sigui. Tot el que sigui intentar solucionar aquest problema, endavant. El que passa que jo diria que hi ha també... És a dir, no és només una qüestió de diners, és una qüestió també de com inverteixes els diners. Tu mateix ho has dit, no? Hem d'invertir en habitatge públic que no perdi la qualificació amb el temps. Això és importantíssim, perquè venim d'un model en el qual... es feia habitatge de compra-venda amb diners públics que després s'acabava liberalitzant, perquè tenien protecció a X anys. Això s'ha d'acabar. El que es construeix, que s'inverteix en diners públics, ha de ser públic per sempre, si n'he dit. Però després hi ha altres qüestions. No hem de créixer només a sol urbanitzable que tenim pendent de desplegament, perquè se'ns acabarà tard o d'hora. També hem de fer processos de renovació urbana als centres de les ciutats. Hem d'anar cap a ciutats, hauríem d'anar cap a ciutats compactes, ciutats on els serveis quedessin el més a prop de quanta més gent millor, on la mobilitat es pogués fer a peu perquè fossin distàncies assequibles, la ciutat dels 15 minuts, per tant, Quan despleguem aquestes eines també hem de fer, pensant en ciutats compactes i no en creixements, com fèiem abans, que fèiem aquestes zones de crecimiento enormes perquè ja no ens quedarà sol d'aquí molt poc. Hem de renovar els centres antics de les ciutats i substituir edificis vells que ja no val la pena o que és més car rehabilitar. que tirar a terra i construir i apostar. I dic que no és una qüestió de diners perquè Europa va posar en els plans Next Generation post-pandèmia molts diners per plans de renovació urbana en matèria d'eficiència energètica dels edificis i no tinc les xifres, però veient el que va passar aquí a Rubí, del primer plantejament més o menys ambiciós de poder fer una renovació àmplia d'habitatges públics, però també de barris que no eren públics, que eren privats, com que hi havia d'haver un cofinançament, per exemple, i una complexitat burocràtica també de pel mig, del que podríem haver arribat a invertir, s'acabarà executant una part superpetita. Per tant, no és només tenir els diners, és posar-los allà on toca de forma adequada i, sobretot, és facilitar també, agilitzar també com funcionem a l'administració per poder invertir aquests diners. Ens queda res, un minut ràpid, ràpid. Demanen la paraula al Gerard, la Soler no ha dit res. No, no m'he deixat. Molt ràpid. Però 30 segons. Sí, sí, només dic que si es calcula fer aquests milers de vivenda, vol dir que augmentarem considerablement la població. I això d'anar de la mà també d'una millora en infraestructures, és tot el que hem comentat avui, en sanitat, infraestructures de transport, llavors no es pot fer una cosa i no fer l'altra. Solo una cosita. Pero 20 segundos. Sí, 20 segundos. Queremos hechos, no promesas. Ya está bien de promesas. Has dit que efectiva. Moltes gràcies, Gerard, Sole, Ània, Martí. Deixem aquí la tertúlia. Vaig agafar el nostre tècnic i aportar-lo a urgències, que li agafarà un cop de... un cobriment d'acord. de sentir els cops a la taula del Martí Pujol. Digues que sí. Creo que lo vamos a poder salvar, lo vamos a poder salvar, pero ese hombre está al borde del colapso. Jo sí que me'n vaig al metge a Terrassa. Un dia. Gràcies.