#665 - Gent Gran i longevitat a Rubí; fakes dels Nobel; “Rubí Fosc” (homicidi 2003); esports locals i Quilòmetre Cat Rubí

. Passen gairebé 5 minuts de les 9 del dematí i començant, com sempre, aquesta segona hora del Rubí al dia, aquest dimecres 1 d'Octubre, un dia en el qual es commemoren fets diferents. Per una banda, avui fa 8 anys que es va celebrar el referèndum d'independència que va comportar tot el que va comportar, que tots recordem, un fet històric que Rubí es va commemorar ahir al vespre amb diferents actes, però també és el Dia Internacional de la Gent Gran i per això nosaltres avui conversarem amb el catedràtic de Ciència Política de la UAB Joan Sobirats perquè a dilluns va fer una ponència sobre longevitat a la biblioteca i amb Ricard Gràcia i Elvira Alticent, membres del Consell de la Gent Gran, i també en Rafel Rossinyol, president del Casal de la Gent Gran. Després estrenarem secció en Xavi Mas per xerrar del Rubí més fosc. Arribant a les 10 del matí, els companys d'esports ens faran un resum de l'actualitat esportiva de la ciutat, sabrem qui fa anys avui i acabarem amb la recomanació musical del Robert Fernández. A partir de les 10 arribarà la tertúlia conduïda per Belén Tierno que analitzarà l'actualitat amb Vicenç Rabadan, Josep Maria Pijuan, Rosalia Viader i Montse Clemente, que de ben segur xerraran dels actes que va haver-hi ahir aquí a Rubí per commemorar l'1 d'octubre i també de la Diada d'Avui per commemorar el dia d'avui que es fan diferents actes a la resta de Catalunya i també xerraran de la violència vicària que s'inclourà com a delicta al Codi Penal. I per acabar, a les 11, na Lídia Martín conversarà en Jordi Puig del CERC sobre la marxa infantil i tendrem un nou episodi del Shakespeare. Comencem! A Búi con Della a més el Dia Internacional de la Gent Gran, una jornada per conscienciar la societat sobre l'estat en el qual es troba precisament la gent gran i els desafiaments i problemes que afronta, així com per promoure accions apropiades per defensar-la i per respectar la seva dignitat i saviesa. Per comemorar aquest dia, tenim bastants convidats avui tant a l'estudi com a l'altra banda del telèfon. Concretament a l'altra banda del telèfon tenim Joan Sobirats, que és catedràtic de Ciència Política de la UAB, perquè dilluns va estar a Rubí amb la seva ponència Longevitat i Societat. Bon dia, Joan. Què tal? Bon dia. Però també tenim aquí a l'estudi en Ricard Gràcia, en Elvira Alticent del Consell de la Gent Gran i en Rafael Rossinyó, el president del Casal de la Gent Gran de Rubí. Benvinguts els tres. Moltes gràcies. Gràcies. Comencem, si vos pareix bé, pel Joan, que el tenim al telèfon. Cada vegada, Joan, vivim més anys. Explica'ns quins són els principals canvis socials que comporta l'augment de l'esperança de vida i com afecta això a tot. Bé, és un canvi molt important, és un canvi demogràfic que té una llarga trajectòria. L'altre dia explicava aquí a la Biblioteca de Rubí, que quan es va fixar l'edat de jubilació, als 65 anys, que ha quedat com una xifra que marca una mica el final de l'edat laboral i l'inici de l'etapa de jubilació, encara que ara estem allargant tot fins al 67, però el 65 és l'edat màgica que sempre havíem fet servir. Doncs es va fixar la primera vegada a Prússia, ho va fer el canseller Bismarck, en 1889, no? I els hi deia, perquè és una dada curiosa, que aquella època a Prússia l'esperança de vida eren 45 anys i el senyor Bismarck va fixar l'edat de jubilació, el 65, i va pensar que els que arribessin tindrien pensió. Això ho dic per demostrar que ara a Espanya estem amb una esperança de vida, diguem-ne, vol dir el promig, no? És a dir, hi ha molta gent que arriba a Catalunya en aquests moments, hi ha més de quasi bé 3.000 persones que tenen 100 anys, per tant, hi ha en canvi gent que per les circumstàncies variades de la vida mor abans, no? Però el promig en aquests moments està 87 anys d'esperança de vida per les dones i més de 83 pels homes, vol dir que realment el canvi ha sigut espectacular. Aquest allargament que ara ja s'està produint i ara coneixem casos de persones que, com fa poc a França, una dona va arribar a més d'allà dels 120 anys, una catalana, que l'estan analitzat, diguem-ne, el per què d'aquesta longevitat va arribar als 117 anys, s'està parlant de que, com ara acabo de dir, doncs Catalunya tenia l'any 1980 23 persones de més de 100 anys i ara en té quasi bé 3.000, vol dir que els canvis són molt importants i s'estan donant i això és una molt bona notícia perquè tothom el que vol és viure més temps però al mateix temps vol viure més temps en condicions. Ara, això genera múltiples impactes, no? Impactes, doncs, des del punt de vista, per exemple, de si l'edat de jubilació hem de mantenir l'edat que està ara o podríem fer més flexible aquest final de l'etapa laboral i l'etapa, diguem-ne, de jubilació. Per exemple, doncs, jo l'altre dia recordava que em sembla que per molta gent és un impacte passar de 100 a zero, no? Un dia estàs treballant com sempre i el dia després has deixat de treballar i això vol dir no només deixar de fer l'esforç d'anar a treballar, que per molta gent ho és, però altra gent considera que el seu treball l'omple molt, té relacions, té vincles, podríem fer més flexible aquesta transició sense fer-la obligatòria a l'allargament d'això, no? És a dir que, per exemple, i vaig citar el cas que als perillus nòrdics hi ha un 10% de persones de més de 65 anys que treballen i aquí, en canvi, Espanya estem en l'1%, vol dir que això, bueno, aquest és un element. Després hi ha els elements, per exemple, doncs, de les quatre generacions, no? En aquests moments cada vegada és més normal que hi hagi les avis, avis, pares, nets, diguem-ne, de la mateixa família i això genera tensions a les cures, no? Pot haver-hi, no? Hi ha casos de dones, perquè quasi sempre són dones, que als 60 anys estan cuidant dels seus pares i dels seus nets. Això vol dir que hi ha tot un canvi en les estructures familiars, no? Hi ha una quantitat de gent molt notable que viu sola i viu sola a vegades perquè vol, però moltes vegades perquè sent aquesta soledat no volguda, no? I això requereix també estructures diferents. És possible mantenir, diguem-ne, el sistema de residències tal com el tenim pensat per la gent que a partir d'una certa edat genera ja problemes de mobilitat, requereix cures més intenses i les residències van ser la solució que van trobar. En aquests moments no sembla que sigui la més adequada, hi ha molta gent que parla que hauria d'haver-hi, diguem-ne, més espais més, diguem-ne, més gestionables, més petits, més a la vora d'allà on la gent viu, se n'ha dit co-housing, se n'ha dit petites residències, no? I això requereix un canvi també molt important amb la manera que tenim. I així ens podríem seguir, podríem seguir parlant, doncs, de la formació al llarg de la vida. És molt difícil imaginar que allò que vas estudiar fa tants anys et segueixi servint. L'edat, la gent amb més edat a Catalunya i a Espanya tenen més dèficits formatius perquè, diguem-ne, hi havia menys accés a les educacions superiors i això vol dir que en un moment de canvi d'època com el que tenim, en canvi tecnològic, això també implica necessitats de modificació de coses. És a dir, realment allà on miris en l'àmbit de salut, sens dubte, no? La gran quantitat de crònics que tenim, perquè no són malalties molt greus però que sí que generen atenció, miris o miris, et trobaràs que hi ha efectes. Molts d'ells positius i altres, doncs, que generen contradiccions que cal, diguem-ne, assumir, no? Això és una mica el que vam estar repassant l'altre dia, el dilluns, a la Jutec aquí de Rubin. No cal que vos digui que si voleu intervenir ho podeu fer, tant el Joan des del telèfon, com vosaltres, a lo que està dient el Joan, si voleu dir alguna cosa també la podeu dir. Perfecte. Sí, va ser una conferència molt interessant. Ens va posar de forma molt planera, de forma molt entendible, tot el canvi demogràfic que ella explica. Tot això ve de... perquè hi ha un canvi demogràfic, és a dir, de la piràmide poblacional, i ja ens està veient, i al Casal ho veiem, doncs, que la gent gran augmenta en percentatge respecte a la gent jove i això ho estem veient, ho estem tocant. Ricard? Sí, jo volia fer una mica de recordatori com ha anat tot aquest tema. L'any passat, a través del referli, va arribar una circular pel dia 1 d'octubre per la gent gran, i es va fer una petita marxa des de l'Ajuntament fins a l'estació, on es va llegir el manifest, però ja el que és amb el Consell Consultiu de la gent gran, amb juny i juliol, vam començar a treballar, a donar-li una altra alternativa amb aquest caire del dia 1. Evidentment, a nosaltres el que ens preocupa no és el dia 1, sinó els altres 364 dies dels anys, però és convenient, bueno, qualsevol excusa és bona per reflexionar tot això. Aleshores, amb aquestes trobades que vam fer, on estan representats tant a l'aula com l'associació de la gent gran, vam parlar de fer algun acte tipus diferent, un acte primer d'entrada conjunt entre tota la gent que està treballant al camp de la gent gran, participatiu i sobretot reflexiu. En col·laboració, per tant, de l'Ajuntament, d'un ponent, que en cas va ser molt agradable, la participació del senyor Subirax, juntament amb l'aula i l'associació de la gent gran. Pràcticament, bueno, ja ho ha dit el Rafael, a l'acte nosaltres considerem que va ser un èxit, potser no ens ho esperàvem tant, i que tot això ens porta en línies de continuar amb aquest aspecte. L'acte inicialment es tenia d'haver fet el dia 1 d'octubre, és a dir, el tenien d'haver fet avui, però per temes d'espai, perquè la primera idea era celebrar-ho al casal de la gent gran, que és casa nostra, però es va considerar que l'espai no era dient per un acte amb aquesta categoria i es va traslladar a la biblioteca. La biblioteca estava ocupada per la Creu Roja i per això ens ho vam adelantar el dia 29. Comptàvem amb la presència inicialment de l'Ajuntament, però també l'Ajuntament va traslladar al ple del dia 25 de setembre, perquè era el 25 de setembre de la Rierada, el 28, amb la qual cosa encara que l'acte també es va fer amb suport de l'Ajuntament, encara que allà només eren presents la part tècnica de l'Ajuntament, però també hi eren així. Vam llegir un petit manifest que vam redactar nosaltres per iniciativa, que no sé si voleu llegir-ho o remarcar alguna coseta. Si voleu després destacar amb alguna cosa aquest manifest, però seguim fent preguntes i interessant-nos per dir diferents dades, perquè, Joan, jo volia preguntar-te quina relació creus que hi ha entre la longevitat i la qualitat de les relacions socials, entre la gent gran i la resta de la societat? Com estem a hores d'ara en aquest sentit? Bé, jo crec que hi ha un factor que potser és el més crianer, que seria fins on aquest allargament de l'esperança de vida i, per tant, la continuïtat llarga de la gent gran, més enllà del que era habitual, pot provocar o no conflictes intergeneracionals. Això no se n'ha parlat darrerament, perquè, diguem-ne, malauradament els joves tenen més dificultats que abans a poder, diguem-ne, tenir els recursos necessaris per fer-se autònoms. Per exemple, a Espanya és dels països on la gent s'emancipa, no? Els joves s'emancipen més tard. A Promits estem, em sembla que estem als 30 anys, quan en general a Europa s'està parlant de 24-25 anys com a Promits, 26 anys, no? Depèn, hi ha països inclús abans, no? I això també té a veure, per exemple, amb l'habitatge, no? Per exemple, doncs, clar, si la gent viu més anys, doncs, potser resulta que estan els pisos més ocupats més temps, no? I abans hi havia una més mobilitat de pisos, i això fa que avui aquest no és l'únic factor, evidentment, el factor més important és la manca de política d'habitatge que hi ha hagut a aquest país durant tants anys, no? Però sí que ajuda a pensar, doncs, que hi ha menys espais per a la gent jove que busca lloc o que busca feina, etcètera, etcètera. El cost de les pensions, que és molt important i que jo crec que és clau per assegurar el benestar, com ja he dit abans, des del 1889 això es va tenir clar, no? Que la gent que treballava, contribuïa i pagava per després, diguem-ne, poder tenir accés a la pensió, que sabem que en aquests moments les pensions, diguem-ne, es paguen per la gent que està treballant actualment, no? Que ajuda a que es pugui mantenir el pagament de les pensions, però les pensions també, en molts casos, no totes ni molt menys, perquè la majoria són més baixes, però en alguns casos poden estar per sobre del que és el salari mínim, i això també genera tensions, etcètera. Això és un dels factors, diguem-ne, que podem tenir en compte. Un altre factor, evidentment, és el que deia abans de l'estructura familiar, no? El fet que hi hagi, diguem-ne, més gent gran que visqui sola, i això genera demandes de cura i d'atenció, que no sempre les famílies poden assegurar, llavors generen aquests fenòmens que hem vist, doncs, de soledat no vinguda, no volguda, etcètera. Aquests són elements importants. També es va valorar en la reunió, en aquesta xerrada del dilluns passat a la Biblioteca de Rubí, i també hi ha gent que va recordar que ja tenen ells la sensació que la societat no valora prou l'experiència de la gent gran, no? I que caldria, diguem-ne, aprofitar més aquesta experiència. I això, doncs, es va parlar d'alguns països que tenen aquest sistema de les mentories creuades, no? És a dir, quan una persona jove entra en una feina que hi ha persones grans, doncs, aquesta persona jove rep la mentoria, no?, l'ajuda, els consells de la persona més gran, que l'ajuda a integrar-se a l'organització i li explica les seves experiències. I la persona jove pot ajudar en aquesta persona gran, per exemple, l'accés a noves sistemes que ella ha pres, en l'àmbit tecnològic, no?, contribuint a superar aquesta bretxa digital del que tant parlem. Bueno, aquests són, és a dir, són alguns dels múltiples elements, no?, que podríem anar comentant des del punt de vista del que implica aquest tema, no? Ara el Joan xerrava del tema de l'habitatge. Quines, a banda de l'habitatge, també xerrem d'habitatge, quines són les necessitats més urgents que detectau entre la gent gran de Rubí? Bé, penso que falten molts habitatges totalats, per exemple, habitatges adaptats a les persones grans, perquè hi ha persones que van amb cadires, hi ha persones que no tenen una suficient autonomia, aleshores ens trobem que hi ha molta gent que els hi falta això. Els hi falta això. I aquí Rubí falta molt habitatge totalat, molt habitatge per gent que tenen moltes deficiències. Sí, en aquest sentit, nosaltres fixem quatre nivells del tema de l'habitatge, que com molt bé va explicar en Subirax, intentàvem concretar-ho aquí Rubí. És a dir, primer nivell, sempre estem parlant de soledat no volguda. Després, si a casa el Rafael parlarà, entenem que la gent gran activa té les necessitats, en base a les activitats que sobretot fa l'associació de la gent gran, activitats que organitzen l'Ajuntament, activitats que organitzen la Generalitat, molt cobertes. Però la soledat no volguda, la gent s'ha d'articular mitjançant diverses activitats. Una, el servei d'atenció a domicili, que ja s'està fent per part de l'Ajuntament de Rubí i que pertany a la seva responsabilitat, que cal ampliar, reforçar i fer-ho arribar. S'ha d'atenció a domicili, que no és tan sols tasques de neteja, d'acompanyament, també petites reformes a domicili que s'han d'adequar per la vida. Després teníem els habitatges tutelats, que ha comentat l'Alvira, i que nosaltres ja fa temps tenim una proposta concreta, que és a la plaça Pearson, el solar que hi havia aquell buit davant de Proussa, que allà seria un lloc molt adient per fer aquest tipus d'habitatges. Després, per últim, tenim el tema de les residències. Ha comentat ja una mica també en senyors Subirats, però el trist és que a Rubí, ara mateix, no hi ha places ni públiques ni privades. Per tant, molta gent, si té necessitat en un moment donat de, a part de rescar-se la butxaca, ha d'anar-se fora. La bona notícia, a pesar que sigui privada, és que s'obre dintre d'uns 15 dies, aproximadament, una nova residència a Rubí amb 173 places. Nosaltres creiem que això és una bona notícia perquè no hi ha cap perspectiva a mig termini, perquè, clar, una residència no es fa en 4 dies per cobrir aquesta mancança. El problema, el cost. Però el cost, relativament, nosaltres vam demanar a visitar-la, ens van atendre, i podem dir que és un hotel de 5 estrelles. I el preu que es podia espantar vam veure que era pràcticament igual a les altres residències de Rubí que no tenen condicions importants. L'únic aspecte que vam trobar a faltar, i que és això, és el problema de la seguretat. Sabem que hi ha hagut incendis a les residències i això ha provocat molts censurs. Sí que les residències estan per plantes, estan aïllades, però és un problema fort. I després, sense voler fer memòria, ni ruï, ni humor negre, volem parlar de l'última residència. L'última residència seria el nítol o la urna funerària. Rubí, en aquest moment, si comparem i una altra problema podem fer, estem a la cua completament de tot el sentit alternatori de les sales d'Avella. Tenim només dues sales d'Avella, a Rubí. A Rubí mateix, aquesta setmana, el dia 27 de setembre, van morir dues persones, el 28 dia 2, 29.1, el dia 33. Han hagut més altres defuncions que s'han tingut d'anar a Terrassa o a Sant Colgat. Per això, nosaltres, és un deute molt gran que Rubí arrossega ja de bon començament quan es va fer el alternatori. I nosaltres reclamem, i això ho hem fet sapiguer, el dret d'un acomiadament digne. La gent es pot acomiadar dignament amb els seus familiars. I el alternatori de Rubí no compleix de llun aquestes perspectives. Rubí ha crescut, és una de les poblacions que ha crescut més ràpidament, especialment amb immigració. Afortunadament són joves, la gent que ha vingut són joves. i tal. Jo puc parlar sobre el que és la formació activa. Sí, la formació activa. El jubilat actiu. És a dir, el jubilat que ja està jubilat, que no treballa, que de sobte es troba sense fer res, doncs que té el casal i els diferents casals que hi ha arreu de Catalunya, doncs un lloc on practicar l'activitat que vulgui. On practicar esport, on practicar arts escèniques, cant o balls, o teatre, on practicar manualitats i on formar-se contínuament. És a dir, on participar en un programa de formació constant, com pot ser l'informàtica, com pot ser narrativa, com pot ser poesia, com pot ser anglès, com pot ser idiomes, etc. Això nosaltres ho coneixem amb detall i profundament perquè ho vivim dia a dia. I també em volia referir al jubilat socialment productiu. el que jo en dic, el jubilat que té ganes, que sap coses, que té experiència de la vida, que té una experiència professional en determinats llocs, com per exemple pot ser medicina, o arquitectura, o robòtica, o el que sigui, o pedagogia, i que de sobte es troba sense fer res, es troba sol i tal. Doncs que als casals, especialment el de Rubí, l'associació de la gent gran, li interessa aquest tipus de persones que puguin entrar, puguin presentar-se, i puguem trobar un lloc on ells puguin continuar amb aquesta espècie de monitoratge, o de això, no? Que pugui liderar un equip, un equip de dibuix, per exemple, la gent que li agrada el dibuix, la gent que li agrada l'aquarela, la gent que li agrada la mercateria, la gent que li agrada... Que puguin fer diferents coses. Que puguin fer diferents coses. Ja per acabar, perquè ens hem quedat sense temps, superràpid, si em podeu contestar, què creieu que hauria de fer la societat i les administracions per adaptar-se millor a una població que viu més anys? Si vos pareix, començant per el Joan, breument. Joan, què creus que hauríem de fer? L'altre dia vaig comentar que un de les factors per mi claus, com que el tema que estem comentant, com s'acaba de comprovar, no és només d'una especialitat, ni d'una competència específica, no és només de salut, no és només de serveis socials, no és només d'habitatge, no és només de cultura, sinó que és una barreja de moltes coses, això va en contra del sistema que està organitzada l'administració que està organitzada per competències. La manera millor de fer això és donar més competències als municipis. Els municipis són aquells que estan més a la vora de la gent, que coneixen la gent, que saben perfectament, diguem-ne, aquí teniu tres persones que es mouen en el món de la gent gran, aquí les teniu a la ràdio, aquesta gent són interlocutors bàsics. Per qui? Per l'administració, en aquest cas per l'Ajuntament, des del meu punt de vista, i això caldria que es reforçessin les competències dels ajuntaments per assumir aquest tema, que és un tema amb múltiples derivades, com hem vist, i que requereix un tipus d'atenció que és transversal, que és integral, que no és competència per competència. Vosaltres què creieu que cal fer? Bé, nosaltres també el que ens dediquem a part de totes aquestes coses és fer intergeneracionals amb la canalla, explicar-nos-hi i anar-los preparant, doncs, parlem una miqueta del Rubí d'abans, i només us haig de dir que l'any passat vam tenir xerrades amb nens de les escoles, amb 666 alumnes, de 9 centres educatius, i amb grups de 27 persones, vam tenir jocs, xerrades, i fer-los entendre una miqueta el taragnar de la vida, no? Perquè hi ha molts nanos que es queden molt sobtats quan els expliques coses del que passava abans, del que vindrà avui en dia, però que no són conscients de totes aquestes coses. I l'experiència va ser molt bona que volem tornar a repetir aquest any exactament el mateix. Oreta, tal com deia el Joan Soberàs que ens va explicar, cal un treball conjunt entre administracions i societat civil. I això és la línia que pretenem nosaltres en el Consell de la Gent Gran. El darrer ple del mes de juliol es va aprovar tant un regulament intern que estàvem treballant voluntàriament molta gent com a un pla estratègic de la gent gran, on es diu, i nosaltres volem reclamar, que Rubí sigui referent en polítiques de la gent gran. Per això a nosaltres és molt important, perquè aleshores volem que en aquest Consell de la gent gran participin activament tots els ús municipals. Fins ara hem treballat amb Ajuntament, però precisament per tirar endavant totes aquestes polítiques que són molt amples. Jo estic d'acord amb tot això que hi ha d'haver un treball conjunt entre l'administració i localment, i l'administració local, l'administració general i local. Precisament aquest mes de juny de l'any 25 es va posar en marxa la direcció general de la gent gran, la Generalitat, la direcció general de la gent gran. I precisament ahir ens van comunicar que havia sigut nominat el director general de la gent gran, que és un tal Pedro Canó, que encara no es coneix, que em sembla que avui fa la presentació. Em sembla que avui és el dia que ell fa la presentació, perquè encara no estava legalment, no havia sortit al BOC i tal i qual. Realment, per exemple, Rubí, nosaltres coneixem Rubí i jo, per efectes de ser el representant de la FATEC dintre la comarca, conec altres pobles, com funcionen altres pobles. Rubí pot ser considerada com un model de com es fa, com té que ser la relació entre administració local i realment fins a arribar amb el jubilat. Rubí, hi ha l'Ajuntament, que és suficientment actiu, hi ha el Consell de la gent gran de l'Ajuntament i que està coordinant-se amb tots els centres i entitats que donen servei a la gent gran. Però, això sí, ens fa falta en casals, fa falta en llocs, espais de participació. N'estaríem xerrant absolutament tot el dia perquè n'hi ha moltes coses que xerrar. moltíssimes gràcies, Joan, per estar a l'altre costat del telèfon i per atendre'ns i moltíssimes gràcies a Voltros 3, Ricard, Elvira i Rafel per ser-hi aquí avui. Adeu, gràcies als quatre. Adeu, moltes gràcies. Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. A Ràdio Rubí, Long Play, un espai on la música és la protagonista. Una selecció gourmet per paladars exquisits. Dimarts, de 10 o 11 del vespre a Ràdio Rubí, Long Play, on la música és la protagonista. ¿Estarías dispuesto a experimentar con la música y descubrir nuevos géneros musicales? Pues entonces no lo pienses más. Este es tu programa. Experimenta. todos los viernes a las 10 de la noche en Ràdio Rubí, presentado y dirigido por Adrián Eguitábal. Sintoniza la 99.7 de la FM y visita www.radiorubi.cat así que no te lo pierdas. Experimenta. ¡Experimenta! ¡S y I ara és moment de desmentir notícies falses amb l'Ariel Benavente. Bon dia. Molt bon dia, Pam. Avui porto notícies sobre els Premi Nobel. No sé si t'hauràs enterat, però s'ha fet molt popular aquests dies unes declaracions d'Àngel Torres, ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, que l'han fet una entrevista i l'han preguntat si creu que és mereixedor Pedro Sánchez del Premi Nobel de la Pau. I ell ha defensat totes les bones actuacions que ha fet el president a favor d'establir la pau a Palestina. Doncs després d'aquesta polèmica, a les xarxes s'ha fet molt vida d'una fotografia que mostra el president com si fos uns dels candidats oficials a presentar-se al Premi. Aquesta fotografia és totalment falsa. Feta amb la IA. Feta amb la IA. La nostra amiga IA. O editada amb el Photoshop perquè és molt falsa. Ah, bé, doncs ja n'hi ha ni la IA. A lo cutre. Sí, sí, tal qual, a lo ràpido. I res, s'ha fet una búsqueda de fotogrames per veure d'on surt aquesta foto i la foto surt dels Sants Inocents de l'any passat d'un usuari de Twitter que la va publicar. És a dir, Pedro Sánchez no és candidat. Els candidats són secrets i no ha estat candidat. I per altra banda, també circula la notícia sobre aquest tema, sobre que Donald Trump ha sigut vetat dels Premi Nobel per tota la vida. Doncs estaria molt bé. Estaria molt bé, però és mentida, també. Circula una notícia falsa de l'agència de comunicació Associated Press, un comunicat que mai s'ha produït, que diu això, que quan va canviar el nom del Departament de Defensa per Departament de Guerra, doncs automàticament el van eliminar. És mentida i el que sí que és cert és que alguns presidents d'altres països l'han nominat com a candidat. I això sí que és cert. tenim per una bandaneta en Yahoo, que l'han nominat com a candidat del Premi Nobel. Com o no? I també a Pakistan i a Cambodja l'han nominat com a possible candidat. Però vamos, que esperem que no surti. Molt bé, no, no, clar que no sortirà, només faltava això. Ariel, moltíssimes gràcies, avui ha estat una secció relàmpago, llampec. Moltíssimes gràcies i ens veiem demà. De res, fins demà. Adeu. Fins demà! Fins demà! Aquí ens portarà els detalls del Rubí Fosc. Xavi, de què xerrarem? Doncs, bon dia. Bon dia. Bon dia a tothom. Doncs intentarem, com diu el títol, Rubí Fosc, com no pot estar accent a Rubí, com la resta de les ciutats del món, de la seva part fosca, de la seva part criminalística, criminal, no sé com anomenar-la bé, però sí, fosca, és la seva qualificació perfecta. Totes les ciutats tenen una part fosca. Totes, totes. No és que Rubí entengui més que les altres. Això ho hem de deixar clar. Hem de deixar clar moltes coses. Una, que Rubí no és més ni menys que la resta. Totes. Hi ha moltíssims crims arreu del món, arreu d'Espanya, arreu de Catalunya, arreu de la província de Barcelona, i, per tant, hi ha moltíssimes ciutats en aquesta situació. Estem parlant de tots els anys, no d'un any concret. I Rubí, òbviament, no està fora d'aquest rànquing fosc, diem. De què xerrarem en aquesta secció? Xerrarem, doncs, de crims que s'han produït, crims resolts o no resolts, que s'han produït a la nostra ciutat durant les darreres dècades. Comencem per un que ha tingut molt rebombori, però que fa molts anys que va passar, i anirem fent. En tenim tants com mesos durarà la temporada. Vull dir que anem preparant, que anem... Estem bé, estem bé. Molt bé, i què ens has dit avui? Jo estic molt nerviosa, eh? Estàs nerviosa. És que la gent no sap que a la Pamela no li dic de què parlarem. Exacte, jo no sé sorpresa. Està també amb la intriga quin serà el cas d'aquest mes, no? Aquest mes aprofitarem que el mes d'octubre de l'any 2003, o sigui, farà d'aquí... El dia 13 d'octubre del 2003 va passar aquest succès. D'aquí dues setmanes, farà 22 anys que va passar. I sempre que expliquem alguna cosa tenim clar també diverses coses, Pamela, i a la gent que ens escolti. no volem fer un crims com Carles Porta. No volem aportar noves proves a un cas que està tancat o encara que estigui obert. No volem aportar noves proves, no volem ser motiu ni de demandes ni de programàtiques. Simplement explicarem què va succeir aquell dia en la nostra ciutat. I prou. A partir d'aquí, cadascú que tregui les conclusions. També s'ha d'entendre, també per davant, abans d'explicar el cas, s'ha d'entendre el moment en què passa. Perquè hi ha casos que no estaven... El millor, doncs mira, aquest que explicarem avui, encara no ha desenvolupat el desplegament dels Mossos d'Esquadra. Estaven en aquell bypass. Per tant, en aquells moments, és molt complicat fer una investigació policial per part de Policia Nacional, que s'està retirant, com per part dels Mossos d'Esquadra que estan arribant. Aquell traspàs és un moment complicat a nivell d'investigació i a nivell judicial. i s'ha de sempre posar el punt on estem. Molt bé. Entrem en detall. Entrem en detall. Què va passar? Que no tenim massa temps i jo ja començo a estar nerviosa. El dia 13 d'octubre del 2003, una dona va visitar la seva mare i la seva àvia perquè no tenia notícies d'ella del cap de setmana. No contestaven. Quan arriba a casa, obre la porta i es troba els cadàvers de les dues dones. De la seva mare i de la seva àvia. Això va passar al centre de Rubí. Això va passar al carrer Sant Cugat. Ple centre, sí. Ple centre de Rubí. Exactament fa 22 anys. En un primer moment, les investigacions que porten a terme la Policia Nacional d'aquell moment, que era la policia judicial, torno a repetir, no estava encara al desplegament de Mossos, la policia nacional comença a la seva línia d'investigació, comença a creure que és tot basat, o sigui, aquell assassinat, aquell homicidi, no assassinat, aquell homicidi, està basat en... o està darrere d'un possible atracament. O sigui, qui recordi en aquell moment, en aquell carrer, havia una jolleria i estava just contigo a la casa on vivien les dues dones. Es pensava, la línia d'investigació inicial creien que l'atracador o atracadors havien entrat allà per poder entrar al cap de setmana a la jolleria a perpetrar el robatori. Aquesta era la primera línia d'investigació que porta a terme la Policia Nacional. El dilluns 13 es dona avís a la policia, es fa l'aixecament del cadàver per part de la Comissió Judicial, sembla que el jutjat de guàrdia era el jutjat número 6 de Rubí. Després les investigacions i tal ho porta el jutjat número 4, crec recordar. I... hi ha una cosa que es descarta immediatament d'aquesta línia d'investigació i és que sembla ser que qui entra a la casa entra en permís de les dones. No hi ha reforçat. Vaja. Per tant, és possible la segona línia d'investigació... Que el coneguessin? La segona línia d'investigació va per aquí. És possible que coneguessin el seu agressor o agressors. Malauradament, les dues dones moren per cops al cap, una fins i tot té la cara totalment desfigurada dels cops, imaginosa també el... El panorama. El panorama que es troba filla i neta d'aquelles dues dones, no? Una situació duríssima. Llavors aquí comencen... Aquesta línia d'investigació comença a llançar diverses hipòtesis. Una és que aquella casa feia anys es comunicava per una porta amb el que era ara la jolleria. Amb la jolleria. I ho sabien els... jo encara estic que anaven a robar, eh? Ah, clar. Ah, clar. Aviam, aquella casa, en un principi fa molts anys, es comunicava amb el local que era propietat d'aquelles dones, també. Vale. Amb els anys, aquella porta, diem, d'accés a la botiga es va tapiar. Per tant, ara ja no havia accés. però n'hi havia hagut. Aquí el punt d'investigació és qui pot conèixer que en aquella casa havia comunicació amb la botiga, amb la jolleria, però i que els coneixien i qui pot ser al mateix temps que fa temps que no ve perquè no sap que ja està tapiat. Per qui va llançar la via d'investigació de la policia nacional. El cas fa 22 anys, encara no ha prescrit, però fa 22 anys, la investigació es va tancar per falta de... O sigui, és un homicidi, assassinat, no resolt. Un assassinat no, és un homicidi. Homicidi, podríem incloure com a homicidi, expliquem també la diferència entre un homicidi i un assassinat. Un assassinat és un homicidi en el qual hi ha dol, o sigui, hi ha intenció de fer-ho, hi ha intenció de matar i planificat. Hi ha diverses circumstàncies que porten que sigui un assassinat i no un homicidi. I la pena és més gran. És el màxim que hi ha a l'assassinat a Espanya. Per tant, aquest cas és un cas no resolt, però tancat. Està tancat l'investigació, exacte, fins que no, algú no aporti proves, cosa que nosaltres no farem mai, ho torno a repetir. No tenim els mitjans, tampoc. no és la intenció de fer com Carles Porta amb Crims, d'intentar aportar proves noves que poden portar a l'opertura d'un cas que estava tancat per falta de proves, simplement expliquem que fa 22 anys va haver-hi aquest cas terrorífic, tremendo, al centre de Rubí, que a vegades la gent que ve per aquí diu, jo no sabia que això havia passat. Doncs sí, i tenim casos molt propers que anirem parlant els següents mesos. Per exemple, el mes següent tenim un molt escabrós d'un cos que es va trobar decapitat i descombrat. No m'expliquis més, no m'expliquis més perquè m'ha passaré tot el mes nerviosa. No ho explicaré més més. No pot ser, estaré tot el mes que estaré a punt de telefonar-te i dir-te no t'ho diré. No t'ho diré. Molt bé, Xavi, moltíssimes gràcies per dur-nos aquests casos que desconeixem i que han passat al llarg de la història. Al llarg de la història. A Rubí, moltíssimes gràcies per ser-hi aquí. A vosaltres. Fins al mes mirem. Adeu, adeu. Adeu. Is here. Is here. Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí. La primera en informació local. Sempre al teu costat. I quan sentim aquesta cinto ens posam a fer esport perquè arriba el Sisko Lara. Hola, és que estava ara jo parlant amb el José. Bon dia, eh? De qüestions nostres d'històries de... Parlar no fent gestos. Històries d'abuelo Cuchufleta. Ah, bueno, bueno. Meves, eh? Que ell és encara molt jove. Sí, sí, no preguntaré per aquestes coses. No les vull sebre, ja ho sabeu. Jo, les vostres coses no les vull sebre. Sisko, tenim uns minutets. Explica'ns què vens a contar-nos avui. Vols saber coses de l'esport Rubí. Vull saber coses de l'esport Rubí. Venim dels successos i ens anem als esports. Sí, hi ha un altre tipus de successos que són els que passen sobre una pista, un terreny de joc, un espai on diferents equips doncs miren de guanyar, no? Doncs en aquest cas no parlarem exactament d'això sinó de la presentació d'un... Eh, és per canviar, clar, no? Vale. Eh, l'ho he puesto todo tan bonito que... Doncs mira, això no. A veure, fora. Això no t'ho explica. No, no parlarem avui. Avui sobretot aprofundirem en la temporada que afronta el Club Natació Rubí en la seva secció de Waterpolo. Tindrem al migdia el Dani Gómez que és el gran responsable, l'home de referència del Waterpolo Rubínenc que clar, evidentment és a través del Club Natació Rubí. Al migdia l'escoltarem doncs per parlar del que serà la campanya amb de nou l'equip femení a la Primera Nacional. Feia una dècada que no jugava en la categoria inferior al conjunt Rubínenc. Sempre havia estat a l'elit en aquests últims 10 anys. En guany Primera Nacional i a veure si aconsegueixen de nou l'ascens. Com a mínim equip hi ha amb el Carlos Ligero al capdavant. També parlarem del masculí amb el Rui Tiago que torna a la banqueta, amb les aspiracions de no patir per la permanència, amb el canvi d'ubicació de piscina. Ja no jugaran a Molins de Rei sinó que ho faran a Sabadell. A més, al final ha estat per obligació perquè han tingut un problema a la piscina del Molins de Rei i s'haurà d'arreglar i per tant els de Molins de Rei ara vindran. Sí, aquelles coses que passen amb l'esport. Vaja, que de tot plegat ens explicarà com va el Dani, a més. Ui, està sonant ja psicodèlic, eh? I encara estem a dimecres. A veure si podem també parlar una miqueta sobre aquest canvi d'usos en els quals s'inclou el municipal de Can Rosers. A veure si això serveix perquè la piscina s'ampliï, tot i que això seria a llarg termini. Tema principal del programa d'avui però també ens aturem en el partit d'ahir de l'Olímpic que en faig joc. El Bé va jugar, el filial de l'Olímpic va recuperar el partit que hauria d'haver jugat a diumenge, aquest no, l'anterior a casa. Aquestes no recuperant partits perquè es van ajornar moltíssim. Sí, sí. Mira, el de la Unió Esportiva Rubí encara no té data. Exacte. I no s'han posat d'acord els dos equips, Rubí i Martínenc. Suposem, o se suposa que quan passa això que al final decideix el comitè de competició buscarà un cap de setmana que estigui lliure i així senyalo al José també perquè probablement si no canvia la cosa serà el 6 de desembre quan es jugui aquest partit que és dissabte, dia festiu perquè amb el pont normalment de desembre doncs no... No s'acostuma a jugar. No s'acostuma a jugar. Bé, doncs... Olímpic. L'Olímpic, sí, que estàvem aquí, que ens havíem anat cap a la Unió Esportiva Rubí i guanyava 3 a 2 a l'escola de futbol basa Ripollet. Dos partits, dues victòries, grup 7 de competició en tercera catalana masculina. Per tant, les coses que van força bé per a l'equip del Fran Moreno que està funcionant a la perfecció, que ha arrencat de meravella. Tothom parla molt bé d'aquest equip. Jo no l'he pogut veure perquè la setmana passada coincidia d'horari amb d'altres partits que seguia i l'anterior estava, doncs, al partit ajornat. Per tant, encara no l'he vist però, vaja, manté base de l'any passat que va fer molt bon paper al grup 13. Per tant, la cosa pinta molt bé en aquesta temporada tot i que el grup 7 sempre és més complicat. És el Vallès Occidental, un grup més exigent a nivell físic, per dir-ho d'alguna manera. Per això és més complicat? Sí. Els altres són més fluixets, vols dir? No, no, és que siguin més fluixets, és que no hi ha, diguem-ne, tanta duresa física a l'hora del joc, es plantegen més partits de toc de pilota en aquest, el físic és més important que no pas potser el joc de pilota com en d'altres grups. Molt bé, Sisko, doncs moltíssimes gràcies per donar-nos tota aquesta informació. N'estarem pendents avui al migdia de tot el que heu d'explicar al programa. Perfecte. Fins demà. Adéu-siau. Adéu. I avui, 1 d'octubre, d'aquí és l'aniversari Glòria del Mas. Bon dia. Bon dia, Pamela. Julie Andrews, la legendària actriu britànica coneguda per The Sound of Music, fa 88 anys. Brie Larson, estrella nord-americana de pel·lícules com Capitàn Marvel, compleix 36 anys. L'actor és Aï Morales, amb una extensa carrera a la televisió i al cinema, fa 61 anys. I per acabar, Matthew Daddario, jove actor de sèries com Shadowhunters, compleix 38 anys. I arribem així a la final d'aquesta segona hora de la Rubí al dia, però ja sabeu que no heu de marxar perquè ara ve la Tartúlia, una Tartúlia en la qual es xerrarà d'aquest 1 d'octubre i de la violència vicària que s'inclourà dins del delicte de la Codi Penal. Avui venen a la Tartúlia Vicent Rabadan, Josep Maria Pijuan, Rosalia Biader i Montse Clemente i després de la Tartúlia tampoc vos anigueu perquè ve la Lídia Martín amb tota la informació de la marxa infantil. Nosaltres ho deixem aquí i vos deixem en la recomanació del Robert Fernández. Bon dia, recomanacions musicals. Atenció, perquè des d'avui i fins al divendres farem recomanacions vinculades al festival Quilòmetre Cat Rubí, un festival que té els catarres com a caps de cartell. Repassarem les formacions que protagonitzaran aquesta jornada tan especial. Diuen que serà el festival musical de Tartúlia Rubí nascut per a promoure la música en català i impulsar bandes emergents. El Quilòmetre Cat Rubí serà una cita amb la millor música en directe que, a més, a la vegada, doncs vol ser una plataforma de difusió per a grups emergents de la ciutat. Avui escoltarem aquests nois, els virtuosos Golconda. Golconda, que els coneixem molt bé en el Rubi Sound perquè van protagonitzar un dels festivals, el Festival Rubi Sound Rock de fa un parell de festes majors. Us en recordeu? Quin gran festival, quina gran actuació. Els Golconda van néixer del retrobament entre Luca Palazzo i Miquel Martínez que entre el 2012 i 2015 van donar més de 80 concerts per tota Europa amb el seu anterior projecte. Golconda està format per músics amb 15 anys d'experiència en infinitats de formacions de rock, folk i música negra. I allà trobem un altre gran músic que a més a més rubinenc. És el Gerard Tort, baterista de la banda. Sí, el Gerard Tort, el dels Empty Cage, els del Killing Heads i els d'altres formacions perquè aquests músics són molt polifacètics i militen en diferents formacions. Doncs, recordeu, aquest 17 a 4 d'octubre a la Rambla del Ferrocarril Quilòmetre Can Rubí. Per exemple, amb els Golconda a partir de les 20 hores. Molt recomanables. Són molt bons i en directe són espectaculars. Us ho puc ben assegurar que van protagonitzar el Festival Rubí Sound i encara me'n recordo va ser una gran nit. Per cert, els Golconda fa uns quants mesos van publicar un nou treball del qual escoltarem un senzill ara mateix. Això que escoltem porta per nom Totem i ens dona una gran vista del que faran amb view en directe. No us ho perdeu el proper 4 d'octubre, dissabte 4 d'octubre a la Rambla del Ferrocarril Quilòmetre Can Rubí amb formacions com Golconda de la qual escoltarem ara el darrer senzill publicat Motio. ants gr הח cercel que places per enting o'ctubre sine d'octubre lent e'octubre Margaret de la de nei Nina Trula Cr CN solutions nos ir r pactler pqRS Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!