#669 - Revolució energètica, civisme i esports a Rubí

Passen gairebé 5 minuts de les 9 del matí i començar amb aquesta segona hora del Rubí al dia d'aquest dimarts 7 d'octubre. Avui conversarem amb el regidor de Sostenibilitat i Medi de Rubí Brilla, Andrés Medrano, i també amb Irene Pérez i Josep Vives, que són tècnics de Rubí Brilla també. que ens desgranaran com serà la setmana de la revolució energètica que es farà a Rubí la setmana vinent. Just després xerrarem amb un agent nocturn i un agent cívica perquè ens expliquin quines tasques fan a la ciutat i per què és tan important la seva existència. Arribant a les 10 del matí, els companys d'esports ens faran un resum de l'actualitat esportiva de la ciutat, sabrem qui fa anys avui i acabarem amb la recomanació musical del Robert Fernández. A les 10 del matí arribarà la tertúlia conduïda per Valentierno, que analitzarà l'actualitat amb Sol Espósito, Gerard Moreno, Martí Pujol i Ania García. I per acabar, a les 11, Lídia Martín conversarà en David Bea, que és tècnic de la Creu Roja, i després també conversarà en Pilar Marrollo i Manel Miras sobre l'última visita guiada a l'exposició Marrollo. La setmana vinent, Rubí celebra per primera vegada la Setmana de la Revolució Energètica, una iniciativa de l'Ajuntament per promoure l'estalvi, la transició energètica i la sostenibilitat. Per xerrar avui de tot això ens acompanyen Andrés Medrano, regidor de Sostenibilitat i Medi i també regidor del Servei de Rubí Brilla. I també tenim nosaltres a Irene Pérez i a Josep Vives, que són tècnics del servei de Rubí i Brilla. Benvinguts els tres. Gràcies. Gràcies. Aquesta, com dèiem, és la primera setmana de la revolució energètica a Rubí. D'on neix la idea i quin és l'objectiu? La idea neix com totes de l'equip, de l'equip del Rubí i Brilla, que entén que la feina que es fa necessita ser visualitzada de manera específica, de tant en tant, per fer una crida d'atenció sobre una situació de fons sobre la qual estem treballant. Sembla que ara la crisi climàtica o la qüestió d'energia no és primera plana. En algun moment ho va ser, però la seva rellevància és absoluta. O sigui, ens va al futur, a tots i totes, de gestionar adequadament aquesta crisi climàtica a través de la transició i el canvi d'ús de les energies. I per això, com que la capacitat d'atenció de les persones és limitada, de tant en tant s'ha de fer una posada de relleu, una crida d'atenció, i és el que fem aquesta setmana. Una setmana on es reten comptes del Pla Director Rui Brilla, on es dona informació, es donen dades de en quin punt estem i què estem fent, i a més a més s'aprofita per explicar exemples d'actuació a indústria, per fer tallers... i fer divulgació de les accions que fem envers la ciutadania, la indústria, el comerç i com aquesta revolució continua sent més necessària que mai. Rubí ja fa temps que treballa en la transició energètica amb aquest projecte Rubí Brilla. Com encaixa aquesta setmana dins de tota aquesta estratègia? Doncs, com deia, dins de la setmana el que aprofitarem és per retre comptes del pla director Rubria 2030. Aquest pla director determina les actuacions que fem en el període 2022-2030 en relació a la transició energètica de la ciutat amb una sèrie d'indicadors i d'actuacions de les quals s'ha d'anar informant. I llavors aprofitarem per posar de relleu el que es fa, per donar dades concretes de què estem en marxa de construir... i tot plegat esperem que serveixi també de revisió interna. Tu quan et marques un propòsit, específicament el 2022, venien molt marcats pel context de la pandèmia i han passat uns anys i és moment de dir, molt bé, hi ha coses que estan funcionant, altres coses les hem de revisar, altres les hem de reforçar i fins i tot situacions noves que inevitablement van apareixent amb el temps, doncs quina importància i quines eines volem posar a disposició perquè siguin factibles. Específicament hi ha una com és la gestió de les dades, que ara explicarem una mica més amb els visors i les dades que tenim d'energia a la ciutat i com aquest maneig és l'únic que et permet prendre decisions acurades en base a una informació certa i objectiva. Hi ha activitats molt diverses, xerrades, tallers, activitats familiars... Quins podríem dir que són els moments més destacats del programa? Bé, per nosaltres ho són tots, però, clar, depenent del públic al que ens adrecem, tenen un dia més destacat o en un altre. Per exemple, tenim activitats dirigides al món empresarial, si Rubí destaca per als polígons industrials, per a les empreses que té, el dia en què els convidem a participar és el dimecres, on visitarem una de les empreses de Rubí, diré el seu nom, a Cipsa, on han apostat per la sostenibilitat, tenen la seva fotovoltaica funcionant ja de fa un temps, i inclús participen també en el grup de compra agregada d'energia que propulsem des del nostre servei. Però després hi ha activitats més... potser institucionals, polítiques, però també adreçades per aquell ciutadà motivat que vulgui venir, que són el divendres, pel matí és així, més institucional, és on ens presentarem tota la trajectòria que hem fet del Rubí Brilla, des de 2022 fins a dia d'avui, els resultats que tenim, i per la tarda li donem una volta una mica com més... no sé com diria, més distreta, més... Dirigida més al gran públic, o al ciutadà. Sí, més digerible per tot tipus de ciutadania. Llavors aquí estan convidats. També hi ha activitats el dimarts, que és la gran inauguració, que tothom va estar convidat, però llavors la gran festa final de la revolució energètica serà el dissabte a la plaça de Nova Estació, on tindrem activitats tan dirigides des de nens de 3 anys, Fins a l'avi o l'àvia més gran de Rubí. Ara ens reexplicaves això de la revolució a la indústria que vendrà a Zipsa. Per què és important que el sector industrial s'impliqui en això? Perquè el nostre objectiu és reduir consums i emissions. Doncs a Rubí resulta que, ara parlo de memòria, segurament un terç dels consums els fa la indústria. Per tant, som un projecte transversal en el sentit que, si l'objectiu és reduir consums i emissions a la ciutat, hem d'atacar tots els sectors que consumeixen i fan emissions. I, a més, Rubí resulta que som, crec, la tercera ciutat més industrial d'Espanya relativament o amb percentatge de la seva població del seu PIB. I, per tant, per això, al Rubí Brilla ja han fet accions des de l'inici amb indústria, igual que en fem amb comerç i a ciutadania, amb residencial, per dir-ho així. A més, això a indústria, que comporta el 36% de les emissions aproximadament de CO2 de la ciutat, de gasos d'efecte hivernacle, la transició energètica és un factor d'arrelament i de fidelització de la indústria de la ciutat. Si tu fas una inversió important a la teva empresa per posar una instal·lació fotovoltaica, doncs la vols, evidentment, amortitzar. I si la vols amortitzar, la millor manera és arrelar-te i quedar-te durant tot aquest període a la ciutat. Ara deies això de les renovables, en matèria d'energies renovables i estalvi energètic, quin és l'estat actual de la ciutat? Hi ha hagut avanços? les mesures d'aquests avanços poden ser diverses. Si mesurem els avanços per les instal·lacions de fotovoltaica, ja sigui indústria, ja sigui les llars, doncs Rubí es manté com a una de les poblacions líders de Catalunya en aquesta transició. El nombre d'instal·lacions ha crescut d'una manera espectacular els darrers anys. Per tant, si ho mesurem des d'aquest punt de vista, anem molt bé. També ho podem mesurar amb l'altra... indicador objectiu, que són l'emissió de gasos. I aquí és difícil objectivar perquè tampoc hi ha mètodes que estiguin efectivament validats per donar un número concret. I avançarem en aquest sentit en una col·laboració que tenim amb la UPC de Catalunya, que es presentarà dins de la Setmana Energètica, que és una proposta de mètode d'objectivar les emissions d'una ciutat, d'un entorn, d'un sistema... que entenem que pot ser fins i tot pioner a Catalunya a l'hora d'implementar aquestes mesures. De fet, l'ambició és que sigui una proposta a elevar les administracions competents per estandaritzar el càlcul d'emissions als municipis. Perquè els polítics com l'Andrés tenen uns objectius polítics que volen cobrir la ciutat. En aquest cas, els polítics, els tècnics i tots els ciutadans. Però ells han de poder avaluar específicament les inversions que es fan amb algunes polítiques, amb els resultats. Quin problema tenim ara? Que no hi ha cap mètode de càlcul d'emissions a nivell municipal. Hi ha a nivell autonòmic, a nivell estatal i entre països. I precisament una de les coses que es farà al retorn del pla director és dir, bueno, nosaltres hem fet aquest càlcul d'emissions a partir de les dades que tenim i de l'estat del coneixement que hi ha ara en relació a això. Però hem anat un pas més enllà col·laborant amb l'OPC, amb un expert en governança de les emissions, precisament amb l'Olga Caraz, per, a partir de dades de Roví, que ells puguin testejar, proposar una metodologia de càlcul d'emissions extrapolable a tots els municipis. I, de fet, es fa l'aposta a l'argo aquest dia. I convidarem a molts responsables d'administracions públiques i experts en temes d'energia i emissions justament per poder... valorar aquesta proposta i si més no, si aquesta no serà la proposta que s'acabi adoptant, sí que sigui una base per aconseguir que la Generalitat o a qui li toqui estableixi una metodologia de càlcul d'emissions més o menys estandarditzada i correcta pels municipis. Aquí la complexitat més grossa és la part de mobilitat. La part dels consums energètics la tenim bastant controlada perquè hi ha dades públics, però la part de mobilitat s'ha de treballar alguna metodologia per fer-ho coherent i que qualsevol municipi pugui saber com va, si està millorant, està empitjorant o està igual que fa uns anys. Perquè ens quedi clars a tots, es tracta d'una metodologia que heu fet en conjunt amb la universitat, però és una metodologia que encara no està implantada. Correcte. I a partir que la presenteu es pot començar a implantar o ens haurem d'esperar que la validin? Necessita una validació com tota metodologia i la validació en principi comença per la seva aplicació i la monitorització del que va donant com a resultat. Pensem que l'electricitat, el gas i en comptadors. És fàcil relativament saber el consum i a partir d'aquí amb el mix de producció tu entens quines emissions estàs fent a la ciutat. però el comptador de la mobilitat és molt més complex i atomitzat. Hauríem de saber quants quilòmetres fa dins de Rubí cada vehicle i quina mena de vehicle és i, per tant, quines emissions fa. Aquestes dades ara mateix no les tenim disponibles. Llavors, és una estimació. És una estimació que es fa de manera global i s'aplica a escala ciutat i a partir d'aquí s'entén que l'aportació... que també és una mica més de la tercera part de les emissions totals, doncs és la que determini aquella primera aproximació. El que volem és millorar, millorar això i fer-ho el més fidel possible a la realitat, perquè si no petites variacions no poden validar-se, perquè formen part de la incertesa que té el propi sistema. Ja ho esteu aplicant aquí a Rubí? Sí, no? Sí, a Rubí estem quantificant les emissions perquè és l'indicador principal del pla director Rubí Brilla, però com diem, tenim algunes dades que tenim un màxim detall, fins i tot ho hem geolocalitzat a la ciutat, això també ho podem comentar, però la mobilitat és, apliquem l'estimació i sumem el total i entenem que com que l'error és permanent en el temps, no ens està distorsionant la lectura, però la dada concreta no la tenim. I existeix la manera de poder aconseguir això? Si tinguéssim les dades de la Direcció General de Trànsit, amb tots els vehicles i quin és el seu moviment i el seu quilometratge a partir de les dades de l'ITB... Això és molt difícil. No, les respostes es pot fer. Les dades hi són. És un tema d'accedir a les dades. És tan fàcil com això. La Direcció General de Tràfic, a través de les ITBs, monitoritza tot el parc de vehicles. Nosaltres tenim un parc de vehicles. Es tracta de casar el nostre parc amb les dades de la DGT i a partir d'aquí, això és la proposta que entenc que l'Olga ens farà, a partir d'aquestes dades com podem calcular les emissions i territorialitzar les emissions de la mobilitat, perquè és el gran problema avui dia, a l'hora d'intentar calibrar les emissions d'un territori petit. Les dades hi són, seguríssim. N'estarem molt pendents d'aquesta presentació que fareu. Seguim amb més coses de la setmana, perquè... També ens xerràveu que dissabte fareu una gran festa amb activitats familiars. Com s'ha pensat aquesta jornada més lúdica i educativa, entenc? Doncs la jornada començarà a partir de les 10 del matí. A les 10 ja hi haurà les activitats al servei de tothom. Hi ha activitats molt lúdiques com jocs en format gran per nens entre 3 i 8 anys. Després hi ha jocs que només funcionen amb l'energia solar i per tant mostrarem la importància i el valor, tot el que es pot fer amb aquesta energia que tenim a la base de tothom i que és gratuïta. Però també tindrem la nostra pròpia paradeta, la Rubi Brilla, per tota aquesta ciutadania que té qualsevol dubte o qualsevol problema a nivell energètic, ja sigui d'electricitat, de gas, es pugui adreçar a nosaltres i nosaltres allà l'assessorarem, l'ajudarem. I també aquells que ja estan com a un pas més endavant i volen interessar-se per poder formar una comunitat energètica amb el seu veïnat, amb... amb el veïnat del propi bloc o del barri mateix. Aquí ens acompanyarà també companys del Consell Comarcal que explicaran tot el tema de les comunitats energètiques. Ara que deies això de les comunitats energètiques, quins beneficis pot tenir un veí o una comunitat per apostar per aquest model? Bé, per una banda pots, sense haver de formar una comunitat energètica, fer un autoconsum compartit, que seria com el pas més senzill primer, vol dir posar una instal·lació fotovoltaica que l'energia no només és per tu, sinó que pots compartir amb totes aquelles persones que estiguin interessades i que es trobin a un radí de dos quilòmetres. O sigui que realment dona per molt. Llavors això és molt interessant perquè et surt molt més econòmic. Per economia d'escala és una sola instal·lació que paguem entre tots i ens beneficiem tots. Però si llavors vas més enllà i formes una comunitat energètica, podem compartir molts més serveis. Es poden posar punts de càrrega de vehicles elèctrics que siguin compartits. Després, quan s'obren ajudes des d'administracions superiors Normalment es donen més beneficis si ets una comunitat energètica, en aquest sentit. Quina resposta esperau de la ciutadania en aquesta primera edició de la setmana de la revolució energètica? La resposta sempre ha estat bona. El repte és arribar allà on no arribem, perquè els tallers, l'oficina de drets energètics, tenim tota una sèrie de canals que ens permeten ser coneguts i ser utilitzats, perquè per això estem, per molta ciutadania. Però sabem, sabem que hi ha part de la ciutadania de Rubí a la qual encara no hem arribat. Que, escolta, això de Rubí Brilla tampoc acaba d'ubicar ben bé a què ens estem referint. I la voluntat és també aprofitar aquesta setmana perquè coneguin la nostra carta de serveis, perquè coneguin que poden anar a l'oficina de drets energètics i a partir d'allà, doncs, des d'un cas de vulnerabilitat energètica, de pobresa o d'interès de posar-te tu la teva pròpia instal·lació fotovoltaica, ja sigui individual o amb un plurifamiliar, A tot això estem al seu costat, estem al seu costat a l'hora de defensar i empoderar els seus drets energètics. Llavors és aprofitar aquesta visualització al carrer, en aquest cas, per estar més presents. Això ho anirem reforçant, també farem actuacions fora d'aquest marc de la revolució energètica d'aquí no gaire a les escoles, de la mà de les instal·lacions fotovoltaiques que estem implementant als edificis municipals. Això també ajuda. Quan tu ets membre d'un club esportiu i t'informen que al sostre hi ha una instal·lació fotovoltaica, que això ajuda que el teu club esportiu rebaixi la seva factura. Quan tu formes part d'una escola, que també fa conscient a través de la didàctica tots els seus membres que hi ha aquella instal·lació i que, per tant, entre tots estem millorant el medi ambient i, a més a més, estalvien, Amb aquesta capilaritat i amb aquestes actuacions singulars, el nostre propòsit és arribar a més persones. Som una ciutat molt gran, hi ha 83.000 persones i encara tenim molt marge per acabar de fer conscient alguns agents, fins i tot alguns agents comercials, industrials, la capacitat de Rubi Brilla de donar-los serveis. Si aquesta setmana és un èxit, creieu que pot convertir-se en una cita anual de la ciutat? Al final l'important no és fer moltes adicions d'una cosa, sinó que les coses que fan tinguin un impacte. A Rui Brilla era tradició fer una jornada, una jornada a Rui Brilla que tenia... una dimensió prou important. Es convidaven experts externs i tenia molt impacte. Amb la pandèmia tot plegat, això es va deixar d'organitzar i el que fem aquí és una mica recuperar la idea en un nou format. un nou format que no és tan una jornada, que potser no té una part tècnica tan important, però que és més, té una part divulgativa i de difusió més forta, s'allega tota una setmana, i a partir d'aquí valorarem si hem de fer el mes de la revolució energètica o hem de continuar fent els 365 de la revolució energètica, que és el que es fa cada dia a Rodovilla. Recordeu-nos quan feu aquesta jornada perquè els oients es puguin preparar per poder venir i gaudir de totes les activitats que oferiu. Doncs del 13 al 18 d'octubre, tots els dies, hi haurà una activitat. Poden veure tot el programa a la nostra web, rubi.cat barra Rubi Brilla Revolució Energètica i allà tindran des del dimarts que hi ha la inauguració, el dimecres per les empreses, el dijous un taller per aprendre eficiència energètica a casa reduir la factura, el divendres el retorn de tot el que s'ha fet a la ciutat amb el pla director Rubi Brilla i el dissabte la gran festa a la plaça de Nova Estació. Molt bé, moltíssimes gràcies als tres per venir avui a explicar-nos aquest projecte tan interessant. A vosaltres, gràcies. Gràcies. ¿Estarías dispuesto a experimentar con la música y descubrir nuevos géneros musicales? Pues entonces no lo pienses más. Este es tu programa. Experimenta. Todos los viernes a las 10 de la noche en Radio Rubí. Presentado y dirigido por Adrián Eguitábal. Sintoniza la 99.7 de la FM y visita www.radiorubi.cat. Así que no te lo pierdas. ¡Experimenta! Anem ara a desmentir notícies fake amb l'Ariel Benavente. Bon dia, Ariel. Bon dia, Pam. Què tens avui? Avui tinc una notícia molt interessant sobre el que va passar el passat 2 d'octubre a Manchester. Suposo que ja ho sabràs, però pels que estan escoltant, el passat 2 d'octubre es va aprodit un atemptat a Manchester. Els fets van ocórrer a dos quarts de 10 del matí quan un home va atropellar diverses persones i va apunyalar altres. Van haver-hi dos morts i tres ferits, i l'assassí va ser abatut per la policia. Tot això es va produir en el context de les manifestacions a favor de la flotilla de gasa i tot això. I, clar, què ha passat? Que s'han barrejat una mica les informacions. I la gent ha començat a difondre la falsa notícia que a la xarxa DX es mostra un vídeo on surten moltes persones amb banderes, on hi ha banderes i llençant foc artificials, Com se mouen les maderes? Jo estic obsessionada en com se mouen. Es mouen superbé, perquè els vídeos són reals, són de la manifestació a favor de la flotilla de gasa. Però els missatges de Twitter que associen els vídeos els han tret de context i els associen a una celebració per la mort d'aquestes persones a la sinagoga lluega a Manchester. Clar, això ha deixat molta polèmica perquè és com una divisió de bàndols molt clara. Alguns celebren la mort, altres la rebuixen, però amb dos bàndols sempre estan com enfrontats. Doncs no és cert. Bàsicament ha sigut un vídeo que es va produir el dia d'abans a les manifestacions. I clar, com ha sigut molt proper temporalment... S'ha utilitzat per fer creure que s'estava celebrant aquest atemptat, que lògicament seria molt greu que algú celebrés això. Això, és totalment això, és cert. I l'altra notícia que porto avui és que no és cert que els immigrants en situacions irregulars poden cobrar l'IMV, l'ajuda de l'ingrés mínim vital, per només arribar a Espanya. S'ha escampat molt aquest rumor també. Bueno, fa molt de temps això i que els immigrants ens treuen els treballs, etcètera, etcètera, etcètera. Porta molt temps escampat, però concretament un advocat d'aquests de TikTok ha escampat el rumor un altre cop que aquesta lluda la cobren només anant al metge i ja està. Si van al metge els fan un justificant que posa que en un any tenen la residència i ja poden cobrar-la. Lògicament això és mentida. Totalment, és totalment mentida i des del Ministeri de Secretaria d'Estat de Seguretat Social i Pensions s'asseguren que no és cert i que hi ha unes condicions que estan públiques i s'han de complir totes per poder rebre l'ajuda. Molt bé. Doncs Ariel, moltíssimes gràcies per desmentir aquestes dues noticis que han corregut per les xarxes. A tu, Pam. Adéu. Nenes, arribo tard, sorry. Irene, demana'm el de sempre i ben fred, eh? Vinga, Sofi, cap problema. Camarero, marxar amb Cinghilda, sisplau. Tia, és que fort. Us ho va assabentar plena per fer a la uni. Eh, ara crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·larà el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores. Vale. Preparades per posar-nos al dia? Què ha tot això, Mila? Quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les gildes. Put the blame on me, boys. Put the blame on me. Les gildes. La tertúlia més jove els dilluns a les 12 hores cada dues setmanes a Ràdio Rubí. Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí. La primera en informació local. Sempre al teu costat. Avui ens acompanyen a l'estudi dues persones que coneixen molt bé els carrers de Rubí. Començant una nova secció, una d'ells surt quan la nit s'adorm... i l'altre quan la ciutat se desperta. Xerrem d'un agent nocturn i d'un agent cívica. Tenim l'agent nocturn Xavier Burgos i l'agent cívica Mireia Solana. Ells són... Ai, perdó, Mireia Solana. Anda, que jo m'invent els noms. Glòria Vidal, perdó. Havia de venir la Mireia, però finalment ha vengut la Glòria i estem molt contents de tenir-la aquí amb nosaltres. Ells són dues figures que tenen un paper clau en el dia a dia de Rubí. Benvinguts els dos. Moltes gràcies, bon dia. Moltes gràcies, bon dia. Per començar, com definiríeu la vostra feina en poques paraules, així ràpid? Doncs mira, la nostra feina bàsicament és fomentar el civisme i la convivència. És informar la ciutadania sobre les ordenances municipals, com ara pot ser l'ordenança del bon veïnatge, benestar animal, residus, mobilitat... En cas que nosaltres detectem que algú està fent qualsevol cosa incorrecta, el que fem és informar-li de com ho hauria de fer de manera correcta, de fer-ho bé. I en el teu cas, Xavi? Les funcions són les mateixes, però nosaltres ho fem amb horari de nit, que és de dimecres a diumenge, de 9 de la nit fins a les 4 de la matinada. Déu-n'hi-do! Quines són! No, és simplement fer les mateixes funcions, que és fomentar el tema de civisme, el tema de convivència, a la nit, que és un altre tipus de públic, per dir-ho d'aquesta manera, i també s'ha de fomentar tot el tema de convivència, que pensin que no estan sols a l'espai públic, I es treballa en temes més de soroll, de música alta, aquest tipus de temes. Com reben els ciutadans les vostres propostes? Quin feedback teniu? A veure, en general, jo crec que són bons rebuts, la veritat. Sempre hi ha el ciutadà o la ciutadana que potser... que no li agrada, no?, que li criden l'atenció, que li diguin que allò que està fent no és correcte, però diguem que en general la reacció del ciutadà és bona, no ho sé, Xavi. Sí, no, no. A la nit tenim bon feedback, inclús. Ens diuen, home, doncs em sento millor o com més segur, no? Els donem un plus de seguretat que estem pels carrers caminant i veient els problemes i ajudant també a qualsevol ciutat que pot tenir algun tipus de situació d'aquest tipus. Com és un dia o una nit de qualsevol de vosaltres? Quines són les feines principals que feu? Mira, nosaltres el primer que fem en arribar al matí és mirar, bàsicament, mirar el correu per veure si hi ha alguna novetat. Clar, estem en contacte amb els companys, els serenos, llavors, si hi ha quelcom, primer ho hem de revisar i després el que fem nosaltres és sortir al carrer, ens organitzem per parelles i ens repartim pels barris, per zones. I llavors, a part de la Mireia i jo, també fem els tallers a escoles, tallers a instituts, xerrades a persones no vingudes... Tenim una altra tasca, a més d'això que et comentava abans. Aquest, més o menys, és l'organització nostra diària. I quan cau la nit, com és el dia? Bé, com és la nit? Sortim a la nit amb zones preassignades per la nostra coordinadora, que fem una reunió setmanal i també es dona novetats. També si hi ha hagut d'un dia per l'altre alguna cosa, ens ho passem per un grup de WhatsApp, que ens comuniquem, i anem per parelles a diferents barris, durant la setmana, a fer el tipus de... Passejar, viure els problemes, intentar ajudar i fomentar això, convivència i civisme. En els dos casos no esteu per tota la ciutat, no? Cada dia esteu en algun lloc o sí que passegeu tota la ciutat? Passegem tota la ciutat. Passegem tota la ciutat. I normalment canviem de zones setmanalment. Depèn, depèn. Però més o menys, durant una setmana estem en la mateixa zona. I com ens dividim per parelles, intentem abarcar tot el que és el nucli urbà. El nucli urbà em refereixo des de Can Vall d'Honrat al Pinar. Sí, sí, o sigui, tot. Urbanitzacions, també hi pugem, però ja és més... no és tan assiduament. En el vostre cas igual, no? Sí, sí, sí. Hi ha alguna actuació o algun moment especial que recordeu que vos hagi impactat més? Mira, nosaltres, impactat, potser sí que tornem a l'època del Covid, i aquella època, ja parlo tant per mi com per la Mireia, en aquest cas, que ja estàvem juntes, ens va impactar força. I sempre ho recordem, perquè, clar, la gent estava confinada a casa, i nosaltres anàvem per als domicilis repartint mascaretes, als menors, a la gent gran. Això ens va impactar. Això que la gent no pogués sortir, nosaltres ens apropàvem a casa de la gent i els hi deixàvem la mascareta a la bústia, va ser molt, no sé, és un record, si més no, curiós. O també ens hem trobat en algun cas d'algun incendi, malauradament, que són records que dius, ostres, tot molt controlat i molt bé, però que, bueno, que ho vius així, dius, ostres... Bé, jo sí que recordo una actuació en concret de l'any passat, que no és d'aquest, des de l'any passat, que vam poder ajudar un senyor gran que estava desorientat, està a prop de la mútua, del cap de la mútua, i llavors es veu que s'havia sortit de casa i l'home estava molt desorientat. Llavors, entre diversos companys, van arribar uns, després van arribar uns altres, vam arribar als metges... vam avisar els metges del cap i el vam poder ajudar. Llavors sí que et sents, tinguem-ne orgullós, quan fas algun tipus d'actuació d'aquest tipus, no? De poder ajudar. És insútil. Sí, correcte. De poder ajudar algú i dius, mira, aquest senyor ha sortit de casa, les seves famílies estaven preocupats i que tu el puguis ajudar i tu un cop de mà, no? Quan detecteu alguna incidència, com actueu? Doncs en aquest cas, bé, fem una foto de si hi ha algú trencat. A la nit, per exemple, tema de fanals, que no funciona, és el que detectem més nosaltres. I llavors ho passem a un grup que tenim de WhatsApp perquè es tramitin les incidències el dia següent i també ho registrem amb l'aplicació que tenim. Vosaltres, en el vostre cas... És diferent, perquè nosaltres normalment no agafem incidències del manteniment de la ciutat. Sí que és veritat que si algun ciutadà se'ns apropa i ens diu una cosa en concret, doncs en aquest cas sí, però el que fem nosaltres és informar el ciutadà de com tramitar-ho, o bé per l'aplicació del mòbil de Rubí Ciutat, o bé adreçant-se a l'OAC i fent ja directament la incidència allà. Ja et dic, si és una cosa de caràcter urgent, evidentment sí, que prenem nota i llavors també ho gestionem nosaltres, això sí. Vostres dos, els agents noturns i les agents cíviques, estau en connexió, treballeu de manera coordinada, però vos coordineu amb altres serveis? Sí, sí. També estem coordinats amb policia de proximitat, amb el servei de mediació. Nosaltres fem setmanalment reunions on compartim casos i com gestionar les problemàtiques que se'ns presenten. I, evidentment, amb seren, esclar. Voltros també amb els mateixos serveis. La gent, quan vos veu al carrer, vos coneix? S'apropa a Voltros? O no sap ben bé que existiu? Ja podem dir que a dia d'avui, en general, sí, la gent ja ens coneix força. Tot i que en algun cas ens confonen amb alguna entitat privada o personal de la Creu Roja, però en general sí. I també tenim molt bona rebuda. La veritat és que és molt gratificant que se t'apropi un ciutadà i que t'agraeixi la feina que fas. Això ens passa ara. Potser fa 4-5 anys no ens hi trobàvem encara. Però a dia d'avui... I ens sorprèn, eh? Quan ens passa, ens sorprèn. Però sí, molta gent ja s'apropa a nosaltres, ja ens agraeix la tasca que fem, i jo crec que cada dia ens coneixen més. Sí, sí, i tant. Bueno, està bé. Això és una bona senyal. Sí. De fet, quan anem pel carrer, que potser no portem els uniformes, també ens aturen i ens saluden. Sí, sí, sí. Déu-n'hi-do, molt bé, molt bé. Quina és la petició més curiosa que heu rebut? O alguna cosa que vos hagi sotat, que hagi estat inesperada, que diguéssiu, up, i ara com contesten això? La darrera petició que ara tinc més al cap va ser un senyor que ens va comentar que hi havia un veí que sortia a pasturar amb les ovelles per nucli urbà. I que a veure si podíem parlar amb aquesta persona, bàsicament perquè és un perill. Perquè les ovelles li creuen al carrer i encara tindrem un ensurt. I encara no hem pogut parlar amb ell. Si ens està escoltant, doncs comentar-li que no ho faci, sisplau, perquè potser tenim un ensurt i tampoc es tracta d'això. Què dius, això de les ovelles? Jo n'he vist un ciutadà, però amb una ovella. No amb moltes, eh? No, no, no. Surten moltes. Amb moltes, amb tot el ramat. Sí, sí, sí. Déu-n'hi-do. Això és el que ens han dit. Déu-n'hi-do. En el teu cas, Xavi? No, no recordo res especial. Realment he estat pensant i no... Algú curiós no hem tingut per la nit cap petició quasi anecdòtica que pugui... Bueno, també està bé, eh? Significa que la gent, en que sigui molt cívica al vespre, ja estem contents, eh? Sí, molt contents. Quins són els reptes més grans que teniu en el vostre dia a dia? Jo diria que potser aconseguir que la gent sigui més cívica i també més empàtica. Crec que cada cop som més egoistes i mirem més per nosaltres i jo faig la meva i si molesto, mira-te'n més i ja està. No es tracta d'això. Vivim en comunitat i la convivència és molt important. L'estar bé uns amb els altres. Per això existeixen les normes, per això existeixen les ordenances, per tenir una ciutat d'alguna manera endreçada. Penso que això seria genial. Nosaltres ho intentem sempre fer des d'una vessant pedagògica. Mai, quan informem el ciutadà, mai li posem la prohibició per davant. Intentem que entengui el motiu que allò no es fa o de com s'ha de fer correctament. Això està prohibit i no ho pots fer i no ho has de fer i ja està. No, no, no. Hi ha un motiu. Les coses es fan, s'han de fer ben fetes, millor dit, per algun motiu, per alguna finalitat. I és això. Bàsicament és pel benestar de tots. Per la bona convivència. Clar, sí, sí, perquè vivim en convivència i ens hem de respectar els uns als altres, si no la cosa no funciona. Correcte, sí. Hi ha alguna cosa que us agradaria que millorés a la vostra feina? Bé, ara mateix que ens coneguin més, potser que la gent conegui més la nostra feina i que entengui que no és fàcil fer aquesta feina. Sembla que hi ha gent que pensa que només estan passejant per la ciutat i res. No, no, és molt complicat la feina de dia com de les companyes cíviques, com de nit, que també és complicat apropar-se a gent i dir-li, sisplau, baixa el to de veu, quan acabis de veure això que recull tot, i que no està en un estat que potser no són gaire receptius, depèn d'aquí, en certs moments. Per despedir-nos, què li dieu a la ciutadania perquè entengui millor la vostra feina i vos tingui en compte? Així ràpidament. Doncs mira, bàsicament que estem aquí per ajudar, per posar el nostre granet de sorra, perquè volem que Rubí sigui una ciutat més amable, més cívica, com deia abans, més empàtica, i sobretot perquè la gent s'estimi Rubí, s'estimi el lloc on viu. Molt bé, Glòria, Xavier, moltíssimes gràcies per estar avui. A vosaltres. A vosaltres, moltes gràcies. Fins la propera. Bon dia. Adeu. I arribem al moment de fer esport amb el Toni Bravo. Bon dia, Toni, perquè rius, que no fas esport. Clar, però és el moment d'arribar a fer esport. Doncs som-hi, anem a tombar-nos, cames a dalt, lents, leques trens, etcètera, com diuen a les classes. Escolta, cara, s'ha posat molt de moda fer 10 minuts d'esport i diuen 10 minuts cada dia i ja ho tens. D'aquí un mes estarà... Home, això estaria magnífic. Jo crec que s'hauria de fer a tots els llocs, perquè, sobretot els que estem a oficina, que ens passem el dia asseguts davant de l'ordinador, si tinguéssim aquests 10 minuts per fer cada... No, però no és a la feina. A la feina, imagina't. No, però que no és a la feina, el que jo deia. Te diuen que ho facis, però a casa, 10 minuts a casa. Però clar, però jo dic a la feina, o sigui, ja sé que és això, però guanyes en salut i guanyes en motivació, imagina't que tinguessis aquests 10 minuts. Jo crec que seria brutal, 10 minuts, que els 10 minuts els gastes en no rei, després segur que els recuperes. Jo, és una cosa que diuen, a més a més. A veure, Departament d'Esports, proposa-li al director de la ràdio que hem de fer 10 minuts d'esport. 10 minuts d'esports. I comença el departament d'esports. O sigui, que això seria per gravar-ho i poder-lo emetre, també. A més, a més, ve aquí un entrenador... No, no, no, jo no vull sortir. Vinga, som-hi. Vinga, anem a fer esports. Esports, a més, eh? Vinga, explica, explica. Parlem de futbol, de tercera catalana, que si no se'ns passa tot el temps. Exacte. Dues victòries, una derrota dels equips rubinecs. Anem a la derrota. El Rubí ve a la seva visita al camp del Mirasol. Els de Jordi Cunesa van caure 5 a 2 contra el Sant Cugat. No van fer un partit bo perquè no van ser competitius. Els hi va faltar consistència. Sobretot a nivell defensiu, però no només de la darrera línia, sinó en totes les línies. Quan van una mica més a remolc i tenen un equip que és molt més competitiu, passa el que passa. Aquestes coses passen de vegades. Sí, però, bueno, clar, llavors l'entrenador és normal que acabin sortint, no? Com a mínim has de tenir aquella... És el que demana tot equip una actitud molt competitiva en tot moment, no? Amb aquesta defeta, sisens del grup 12 de Tercera Catalana al Rubiver. Les victòries. Anem a l'Olímpic. La penya blaugrana Ramon Llorenç. Els blaugranes sumen la primera victòria a casa, superant a la penya barcelonista de Sant Vicenç dels Horts per 3 a 2, un partit ajustat. La penya se situa cinquent a la taula i al grup 7, l'Olímpic B, va com un coet. S'ha imposat a la penya pajaril 5 a 0, és la segona maneta, perquè... La setmana passada també van fer una altra maneta, els de Can Fatjó. Déu-n'hi-do, Sant! Dues manetes, com queden llavors a la classificació? A dalt del tot, no? Són primers! Primer, lideren la classificació amb 9 punts. Anem al futbol sala. Jornada de tots colors. Derrota del masculí 4 a 3 a la pista de l'Olímpic Floresta. Es recorda que els de l'Olímpic Floresta va ser l'equip l'any passat que no els van poder guanyar, ni aquí ni allà, o sigui, som molt potents. Els nostres queden 13 anys de tercera nacional i victòria, això sí, de les noies de l'esportiu Rubí, dos a sis en el seu duel contra l'Hospitalet, van començar perdent. Però és que es van imposar molt ràpidament, van anar caient els gols. i va ser un partit, veritablement, bastant més còmode que no pas els dels nois. Les de Jordi Arxilla tanquen aquesta tercera jornada en cinquena posició de segona nacional. Anem a l'ambol? Vinga, som-hi. Victòria, molt ajustada de la Juventut, 25 de septiembre, 31 a 32 al camp dels Serradells, Andorra. Partit molt ajustat, molt ajustat, molt ajustat, amb tota l'estona alternatives en el marcador, un o dos gols de diferència, al final s'imposen els nostres, els de Valentí Palma Ocupa en la dezena plaça, grup B de segona catalana, i acabem amb el Boli Rubí, Nade Freda, I una de calenta. Vinga, va. Victòria, 0 a 3 del masculí davant del castellà. Un partit que van ser dominadors, clarament. I se situen amb 3 punts al grup F de tercera catalana. I derrota, caigut per part del femení, 3 a 0 en el seu duel a la pista del Sant Adrià. No van fer gens bon partit. Un primer set que les van passar per sobre, 25 a 7. El segon sí que el van competir, però el tercer ja passaven els dos primers. Les nostres ocupen l'última posició al grup D de tercera catalana. Molt bé, Toni, amb tota aquesta informació i amb els deures d'aconseguir els 10 minuts d'esports a la redacció, ens veiem demà. Vinga, fins demà. Adéu. Fem dibuixos plens de vida. Fem dibuixos plens de vida. I tenim com a sorpresa la nostra companya Lídia Martín, la nostra especialista en cultura aquí a l'estudi perquè han nominat l'Oriol Borés als premis Butaca i, com dèiem, la Lídia ens du una sorpresa. Home, sí, perquè tenim l'Oriol Bores, que l'hem tret d'una reunió per felicitar-lo ara en directe quan són les 9.53 del matí. Oriol, què tal? Bon dia. Hola, bon dia a tothom. Gràcies per trucar-me. Home, jo suposo que estàs encantadíssim perquè recorda que vam parlar ja d'aquest espectacle aquí al Rubí al dia... i vam dir que volíem que es tornés a fer, es va estrenar al TNC, va ser tot un excitàs, la veritat és que a mi em va encantar, a mi hi ha molta altra gent, perquè anireu a fer temporada, però ara, de moment, entre d'altres, estàs nominat com a millor director. Sí, sí, sí, sí. La veritat és que, com ens vam, tota l'acollida que ha tingut Ànima ens ha agradat moltíssim, estem molt emocionats perquè ens han nominat amb moltíssims premis, hi ha premis molt importants, com jo han tingut els Premis Max o els Talia, Però t'he de dir que els Butaca tenen un encant especial. Jo recordo que quan jo començava a estudiar teatre, jo em comprava entrades per anar a les gales dels premis Butaca. I veia els actors que et miraves, veia allà com recollien premis, i de cop estan nominats i estan nominats amb ànima. I clar, òbviament, entre ells, la millor direcció, doncs, ostres, és un somni. La veritat és que sí. Un espectacle que parlàvem fa uns mesos, precisament per la nominació als Premis Mags, de la possibilitat que es tornés a veure i ja tenim data i lloc. Tenim data i lloc, sí. En principi, i si tot segueix en ordre i les coses tècniques no fallen, a mitjans, finals de febrer, prendem ànima al Teatre Tívoli de Barcelona. Un teatre amb una solera important. Sí, la veritat és que sí. Per mi és el més bonic que hi ha a Barcelona. I em fa molta il·lusió perquè el Tívoli per mi és una mica casa, perquè sempre hi he treballat molt, tant amb la Cubana com els espectacles de Nostromo han sigut el Tívoli. Aleshores, jo com actué he crescut al Tívoli. I em fa molta il·lusió portar-hi un primer espectacle de gran format creat per mi i tota una colla d'amics i companys Estem darrere l'equip d'ànima, però ens fa molta, molta, molta il·lusió. Com a director, juntament amb el Víctor Casadamunt, estàs nominat, però és que l'espectacle opta a 10 premis en total. Ja som 10 amb el Víctor i la Gara Roda, som un equip de 3, que també ha sigut molt divertit treballar a 3 bandes, però molt profitós. I sí, l'espectacle en total tenim 10 nominacions. Som, juntament amb la tercera fuga, l'espectacle més nominat als Premis Butaca. Sí, ens fa molta, molta, és que estem molt emocionats. I mira que fa una setmana, que ja ho sabem, que ens van enviar com un mail d'esteu nominats, període del dia del lloc, però a partir d'aquí que vam anar a la gala ens va agafar com una emoció, crec que quasi vam acabar porrant-hi tot, però quasi no, vam acabar porrant-hi tot, ja ho confesso. I a més estàs amb la Cubana, ara. Ara mateix sí, ara estem amb la Cubana fent la mort, veníem taxi, el dia de Romea. Doncs ja saps el que et toca, eh? Oriol, has de venir aquí al Rubí al dia, mirar la teva agenda, que t'esperem aquí per parlar de tot plegat. Perfecte, però resistim amb un bon tros, que saps que jo parlo molt, eh? L'última vegada vas tenir tot el programa. Que lo sepas, acuérdate. Oriol, tenim quatre hores de programa. Si vols utilitzar les quatre hores, benvingut. No, no. Jo parlo molt, però no sé si quatre hores parlant-les no comptaria, eh? Home, seria un programazo, eh? Quatre hores de Rubí al dia amb l'Oriol Borés. Mare meva. Podries cantar, ballar, podries fer de tot. Exacte. Jo m'animo ràpid. Doncs ara concretem la possible... Bé, possible no, segur, entrevista que has de fer aquí, i sobretot, com dèiem, enhorabona per aquestes nominacions i per la carrera que encara està tenint i tindrà ànima. Moltíssimes gràcies per tot, de veritat. Moltes gràcies. Que vagi molt bé, parlem, Oriol. Gràcies. Adeu. Adeu. Felicitats. Doncs amb aquesta felicitació nosaltres marxem, però vosaltres, quedeu-vos a l'altre costat, perquè ara ve la Belén Tierno amb la Tartulia. Fins demà. És el que toca ara, hem de donar el màxim. No, hem de donar més que el màxim. Som una gran família i junts ho aconseguirem. No cal que us recordi la importància del color en aquesta pel·lícula. Si hi ha qualsevol cosa, avises. A treballar, senyoretes, a treballar. Fem dibuixos, trens de vida. Fem dibuixos, trens de vida. Fem dibuixos, trens de vida. Quan es vols la seqüència seguida fem real. Com va això? Exacte, exacte, és això. Que tingui vida, que respiri, perfecte, perfecte. No, no, no, això no porta res, no torno a començar. Quan dibuixeu un personatge, recordeu, no dibuixeu el que fa, dibuixeu el que pensa. Eh? Com ben quiet perquè has pensat això. Semblava un plantejament molt bo. Potser fallava aquest dibuix tal qual, però amb uns retocs tenia potencial. Tots fem Rubi Sound. Tots fem... Rubi Sound. D'acord, d'acord, tothom ho té ben clar. Tots fem Rubi Sound. Sí, sí, sí, ja fa 11 temporades que fem el Rubi Sound. Això sí, aquesta temporada canviem d'horari. Tots farem el Rubi Sound el divendres a les 21 hores per promoure tota l'escena musical rubinenca. Tots som Rubi Sound. Queda clar? Va! Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí. La primera en informació local. Sempre al teu costat.