#128 - Rubí: superàvit municipal i debat polític; impuls a renovables; foment de les STEM entre nenes; retorn del tren Granota

Informatiu migdia. Pamela Martínez. Bona tarda. Un any més. L'Ajuntament ha tancat l'any amb superàvit. En aquesta ocasió ha estat de 3 milions d'euros, uns diners que els diferents grups municipals no estan d'acord que no pugui destinar-se a inversions i que l'equip de govern ja s'ha afanyat a remarcar que la llei els obliga a fer-ho així. Això la primera vegada des que és alcaldessa Anna Maria Martínez que la liquidació del pressupost s'ha donat a conèixer amb els comptes prorrogats. L'equip de govern recorda als diferents grups municipals que la llei els obliga que el superàvit es destini a xugar deute bancari. És una llei. No podem fer altra cosa que complir-la i ens agradaria poder incorporar aquest import com fem amb els romanents i decidir a quines despeses ho podem imputar, però no és així. La U proposa que la ciutadania digui a què es vol destinar els diners del superàvit. el superàvit i Esquerra Republicana recorda que hi ha més de 700.000 euros de 2024 de doctors cobrament. La directora general de l'Energia de la Generalitat, la rubinenca Marta Morera, insisteix que és aviat per treure conclusions sobre la pagada de la setmana passada, però que en tot cas la incidència servirà per accelerar la inversió en xarxes intel·ligents. Tècnicament és possible ajustar tot plegat, però hem dedicat tots els esforços a la part de generació i ara, mica en mica, havíem d'anar fent la resta de coses i ara suposo que servirà per accelerar encara més tota aquesta inversió que s'ha de fer. Morera no ha donat peu al debat a les renovables que assegura que han vengut per quedar-se. I augmenta el nombre de nines i adolescents rubinenques interessades per les tecnologies de la informació i la comunicació, però encara les relacionen amb habilitats masculines. Moltes nenes petites d'entre 10 i 18 anys associen el món de l'enginyeria amb habilitats masculines. Aleshores, efectivament, ens falten referents. A la ciutat, l'Acadèmia Codelen treballa per revertir la situació i motivar les nines per fer cursos relacionats amb les tecnologies. I pel que fa al temps, pluges generalitzades aquesta tarda. És dilluns a la província de Barcelona, tenim cels molt nubolats i s'esperen xàfecs generalitzats, forts i acompanyats de tempesta i calamarsa durant la tarda. Bufar vent fluix variable al litoral i haurà intervals fluixos de componentes durant la tarda. És una informació de l'Agència Estatal de Meteorologia. L'Ajuntament de Rubí ha tancat 2024 amb un superàvit de 3 milions d'euros segons l'expedient de liquidació del pressupost que va passar pel ple d'abril. El pressupost de l'any passat era de prop de 98,5 milions d'euros. Una vegada tancat l'exercici, la diferència entre els ingressos i les despeses, ha donat un superàvit que volta els 3 milions. A diferència del que passa amb el romanent de tesoreria, aquest saldo no es pot destinar a inversions, sinó que ha d'anar a xugar deute bancari. Així ho marca la llei d'estabilitat pressupostària, aprovada l'any 2012. Les regles fiscals van estar sospeses per la Covid-19 entre 2020 i 2024, però ara s'han reactivat. Precisament, els últims crèdits aprovats per l'Ajuntament són dels anys de la pandèmia i estan servint per finançar projectes com la reforma de l'avinguda a l'Estatut, les obres del camp del 25 de setembre o la millora del parc de Can Oriol. Marta Olives, la regidora de Serveis Centrals. És una llei, no podem fer altra cosa que complir-la i ens agradaria poder incorporar aquest import com fem amb els romanents i decidir a quines despeses ho podem imputar, però no és així, és una llei que hem de complir. No obstant, recordem, al igual que en una empresa privada, quan tens un préstec, si pots després incorporar i pagar el préstec abans, menys endeutat estaràs i després et pots tornar a endeutar. Per tant, tampoc no és una política dolenta en aquest sentit. Durant la seva intervenció, l'alternativa d'Unitat Popular s'ha mostrat en contra de tornar aquests diners als bancs, tot i l'obligació legal. Marina Olset és la portavó. Com a UOP estem en contra de pagar deute als bancs, encara que ho marqui la llei. Aquesta decisió, i crec que el govern la compartirà, limita la poca autonomia que hi ha als municipis a nivell de desenvolupar polítiques públiques, perquè si el poc que va sobrant a sobre han de tornar deute, doncs malament anem. I bé és quan els bancs continuen anunciant any rere any beneficis multimilionaris a costa d'una corretja de funcionament eterna en què sempre acabaran cobrant diners públics. L'UOP ha demanat a la ciutadania que pensi que faria amb aquests 3 milions. Per exemple, el grup seria partidari que es destanyessin a un pla de xoc de la millora d'Albert Urba, a pacificar els vorals de la C14-13, o a adquirir pisos socials per tanteig i retracte. L'únic altre grup que va intervenir durant el donar-compte de la liquidació pressupostari ha estat Esquerra Republicana. El regidor Robert Massalies ha volgut posar l'accent en el saldo de doctors cobrament que el 2024 ha voltat als 721.000 euros. Ens preocupa perquè 721.000 euros són molts diners i això vol dir que hi ha contribuents que al·lodeixen les seves obligacions quan hi ha d'altres que sí que paguen i això és una falta de respecte. A més a més, no permet oferir, òbviament, a l'Ajuntament tots els serveis que hauria d'oferir i que pot oferir amb aquests cèntims que se'n van. Des de les files del govern, Oliva ha explicat que el servei de tresoreria està fent un expedient de depuració sobre el saldo de doctors cobrament i espera que en qüestió de mesos l'Ajuntament pugui ingressar aquests diners. Recordant que la liquidació del pressupost 2024 ha tingut lloc en un context de prorrogació dels comptes municipals, la primera vegada que passa d'Escana Maria Martínez des d'alcaldessa. Fa unes setmanes l'executiu negociava una nova proposta amb el grup del Partit Popular, unes converses que es van trencar perquè aquests reclamaven una baixada d'impostos. Les ordenances fiscals de 2025 sí que estan aprovades i en vigo. El portavou socialista Rafael Gueto explicava fa uns dies que l'equip de govern segueix mantenint converses discretes amb altres grups per poder aprovar el pressupost municipal d'aquest any en curs. T'expliquem tot el que passa a la ciutat. La directora general d'Energia de la Generalitat de Catalunya, la rubinenca Marta Morera, ha insistit avui a Ràdio Rubí que caldrà analitzar amb profunditat les dades que s'estan recopilant de Red Elèctrica Espanyola i la principal empresa distribuidora a Catalunya, Andesa, per saber que va passar dilluns 28 d'abril. Després d'una setmana de la pagada massiva que va afetar tot l'Estat, Portugal i part de França, és molt d'hora per aigtreure'n conclusions. S'ha d'estudiar la cronologia des del moment de la pagada fins al moment de la represa. A més, aquests dies s'està debatant sobre el paper de les energies renovables, posant-les en dubte. Per Marta Morera, no hi ha dubtes, ja que és l'aposta del govern català és continuar amb la transició energètica iniciada gràcies a les energies renovables i invertir en qüestions tan importants com l'embagatzematge, les xarxes intel·ligents i la flexibilitat de la demanda. Per la directora general d'Energia, una de les conseqüències positives de la pagada de fa una setmana és la possible acceleració d'aquestes inversions. Tècnicament és possible ajustar tot plegat, però hem dedicat tots els esforços a la part de generació i ara, mica en mica, havíem d'anar fent la resta de coses i ara suposo que servirà per accelerar encara més tota aquesta inversió que s'ha de fer. Una altra de les qüestions indiscutibles per Morera és deixar enrere les centrals nuclèrs, ja que es tracta d'una decisió que tant el govern espanyol com el govern català va prendre fa anys. Per la directora general d'Energia, les energies renovables ofereixen un subministrament net i econòmic en el marc de la generació d'energia i aquí també juga un paper clau l'eficiència energètica que permeti avançar cap a un sistema energètic íntegrament renovable. Segons Morera, queda molt camí per recórrer tenint en compte les empreses, els edificis o la mobilitat. L'electrificació tan necessària, és a dir, deixar de cremar combustibles fòssils per consumir a les empreses o a la mobilitat, en el transport o en els edificis, això és clau per reduir aquest terç d'energia total a 2050 i que ens assegurarà que amb l'energia, els objectius que tenim de generació, cobrim les necessitats. I és que hem de recordar que des de l'any 2021 Catalunya està experimentant un creixement exponencial dels sostres solars, principalment en habitatges unifamiliars i en activitats econòmiques, com està passant també, per exemple, a la nostra ciutat, d'on per ser Morera va ser responsable del Rubí Brilla. En aquest sentit, la Rubinenca ha explicat que, per tal d'incentivar encara més aquest aspecte, les ajudes hauran de passar per més incentius fiscals per fer que Catalunya continuï liderant l'autoconsum a nivell de tot l'Estat. La informació de la ciutat a Ràdio Rubí. I cada vegada hi ha més nines i joves rubinenques interessades per les tecnologies de la informació i la comunicació, l'estic. I així ho refleteixen les matriculacions en cursos i tallers relacionats amb aquestes materis. Malgrat això, segons un estudi de l'Observatori d'Igualtat i Treball, les dones continuen tenint una presència minoritària en l'àmbit de les ciències, les tecnologies, les enginyeries i les matemàtiques. Des de l'Acadèmia Codalern de la ciutat constaten aquesta situació i destaquen que cada vegada tenen més alumnes que volen fer cursos de programació, robòtica i electrònica, entre altres, però encara queda molta feina a fer. La directora de Codalern, Rubí, Anabel Álvarez, ha passat pels micròfons del Rubí al dia i ha remarcat que encara han de recordar la gent que el sector de l'estic no té gènere. És poca la incidència i la sensibilització que fem. La programació és una cosa útil i necessària per a tothom, perquè el que ens deixa és el pensament computacional, que això és una eina molt, molt, molt important per tota la vida, de forma transversal. Álvarez també ha destacat que l'elecció dels estudis ha de decidir-se en funció dels gustos i habilitats de cada persona, però en moltes ocasions es veu influenciada pels estereotips socials i el suport que s'hagi tengut en la infància i l'adolescència. La directora de Codalern, Rubí, i a més, ha afirmat que manca motivació a les nines perquè desenvolupin el gust per la tecnologia. Moltes nenes petites, entre 10 i 18 anys, associen el món de l'enginyeria amb habilitat masculina. Aleshores, efectivament, ens salten referents. És el primer pas per reduir, doncs, això, l'esquerra digital. Álvarez, a més, acaba de crear l'escola en línies singulares i socials, que pretén guiar i formar dones amb inquietuds socials, i que és una nova mostra sobre com la transformació digital és una oportunitat per a les dones. I Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya va tornar a fer circular aquest cap de setmana el mític tren Granota. El primer viatge de la temporada, que va començar ahir des de l'estació de Rubí-Centre a un quart de 10 del matí i que va acabar les planes, va atreure desenes d'aficionats al Ferrocarril. Aquest trajecte n'hi van seguir cinc més amb destí inici a Terrassa o bé Sabadell fins al migdia. Per a pujar-s'hi només calia comprar un bitllet senzill o fer servir un títol integrat d'una zona. Hem de dir que en aquest 2025 el tren Granota sortirà el primer diumenge de cada mes, tot i que no hi haurà viatges ni al juliol ni a l'agost. Així, les pròximes oportunitats per gaudir dels seus vells vagons seran l'1 de juny, el 7 de setembre, el 5 d'octubre, el 2 de novembre i el 7 de desembre. El president de Ferrocarrils, Carlos Ruiz, destacava ahir que el tren Granota és una manera de divulgar quin és el nostre passat ferroviari i sobretot també de preservar i mantenir en funcionament aquests vehicles històrics. Per nosaltres és una manera de divulgar el passat ferroviari, la història també del que ha sigut el ferrocarril al nostre país i també de preservar i mantenir en funcionament aquests vehicles històrics és una manera també que la gent pugui veure com es feien els recorreguts fa uns anys tenint cura també que estiguin en molt bones condicions i per tant el que s'ofereix és una experiència diferent. I és que molts rovinents encara recorden aquest mític tren que va transportar viatgers a la ciutat entre 1944 i 1996. Gairebé 30 anys després del seu últim trajecte el tren ha tornat a funcionar puntualment amb tots els seus elements característics. I això és tot per avui. Ja sabeu com us podeu seguir informant a les nostres xarxes socials i al nostre web RadioRubí.cat Ara vos deixem amb els esports i en Cis Colara. Passin una bona tarda. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de l'FM i a RadioRubí.cat La informació esportiva local a Radio Rubí 99.7 FM Apa tu, que ja som aquí. Què tal? Benvinguts a aquesta casa a l'emissora municipal Radio Rubí en aquesta...