#149 - Informatiu Rubí: rècord d’atur mínim, boom migratori i novetats a la ciutat

Informatiu migdia. Pamela Martínez. Bona tarda. Avui xerrem de dades. Per una banda, Rubí ha registrat unes xifres d'atur de rècord. Són les millors dades en 17 anys, en la mateixa línia del que ha passat a Catalunya i a la resta d'Espanya. I per una altra, de migracions, perquè els nouvinguts han fet créixer la població rubinenca gairebé un 10% en l'última dècada. Com dèiem, la població rubinenca ha passat de 74.353 persones l'any 2014 als 81.523 del desembre del 2024. I això es deu a que estem vivint un boom migratori. Després del Covid hem tingut un segon boom migratori. Per això, que és important creixement migratori. De veure, fonamentalment, amb l'estructura econòmica. El migrant busca feina. L'any 2023 van arribar a Rubí 5.194 persones, dels quals 6 de cada 10 eren de nacionalitat estrangera, mentre que en el cas dels rubinens que marxen fora, majoritàriament són de nacionalitat espanyola. El sistema de videovigilància instal·lat al barri de les Torres ja està en funcionament. Es tracta de 7 càmeres que compleixen una funció dissuasiva, però les seves imatges també es podran usar com a prova i recurs a les investigacions dels fets comesos. Som una de les ciutats més segures de la comarca, però tot i així cal que en algunes zones millorem aquesta sensació i millorem també o posem dificultats a la possibilitat de cometre actes vandalics o delictius. El procediment per poder instal·lar aquestes càmeres ha estat ple de retards. Aquesta tarda a la sala Neus Català s'inaugura l'exposició Brodedores de Memòries. La mostra té un doble vessant, recuperar la memòria històrica dels pobles, en aquest cas la del Salvador, i el paper que van tenir les dones a l'hora de fer comunitat i organitzar els camps de refugiats. Les dones, les joves, van construir el refugi, construir físicament i construir també logísticament. Es van encarregar d'organitzar cursos de formació, les cuines, l'intendència... És la tercera vegada que la sala Neus Català col·labora amb l'ONG OACAL. I pel que fa al temps, dient nigolat i baixen les temperatures. És dimecres a la província de Barcelona, tenim intervals de núvols sense descartar algun xàfec durant la tarda a l'interior nord. Les temperatures diurnes baixen a l'interior i es mantenen sense canvis a la resta de la regió. És una informació de l'Agència Estatal de Meteorologia. En els últims 10 anys, la població rubinenca ha passat de 74.353 persones l'any 2014 als 81.523 al desembre del 2024. Unes xifres que s'expliquen per l'arribada de nous residents a la ciutat, tant d'estrangers com de la resta de Catalunya i Espanya, ja que malgrat que en l'últim any el creixement natural ha estat positiu, és molt minso respecte de les migracions. El salt d'obligatori de Rubí, és a dir, les immigracions menys les emigracions, va ser de 1.496 persones l'any 2023, l'últim any del qual es disposen dades. Aquest és l'augment de nou vinguts més gran dels darrers 20 anys, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya, l'IDESCAT. El demògraf del Centre Demogràfic de Catalunya, Pau Miret, ha remarcat que això s'explica per què vivim un segon boom migratori. El Covid és un exemple clar, perquè Rubí és una zona immigrant molt important, sempre ho ha estat, i ara també. Després del Covid hem tingut un segon boom migratori, per això aquest important creixement migratori. Té a veure fonamentalment amb l'estructura econòmica. El migrant busca feina, busca guanyar-se les garrofes, són gent jove, a més són els que major mobilitat tenen. Concretament l'any 2023 van arribar a Rubí 5.194 persones, dels quals 6 de cada 10 eren de nacionalitat estrangera, mentre que en el cas dels rubinens que marxen fora, majoritàriament són de nacionalitat espanyola. Pel que fa als canvis de residència i del conjunt de Catalunya cap a Rubí, destaca que per primera vegada des de la pandèmia ha augmentat el saldo migratori provinent d'altres municipis. En números absoluts, passa d'un saldo negatiu d'una persona a un positiu de 181. El 42% de les migracions internes han arribat a Rubí provenents de municipis de la resta de la província i el 37,57% d'altres territoris de la comarca. El Vallès Occidental és el tercer territori de Catalunya amb un saldo migratori més alt. Les dues cocapitals, Sabadells i Terrassa, són el primer i el tercer municipi amb el saldo migratori dins de Catalunya més gran. Aquest comportament s'explica, segons Miret, per la fugida residencial de Barcelona i les bones comunicacions que tenen aquests municipis. Una tendència que el demògraf ha avançat que continuarà els pròxims anys. Això és un moviment estratègic de la gent que busca llocs comunicats, bon comunicat, i que estiguin assequibles. Això, Rubí, Sabadell, Terrassa... També Sant Cugat, però Sant Cugat és molt menys perquè és molt més car l'habitatge. Això és una tendència que continuarà. Continuarà mentre continuïn aquestes dinàmiques d'expulsió de la població del lloc. En el cas de Rubí, aquest 2023, el saldo migratori amb l'estranger també és el més gran des que es tenen dades. Pel que fa als continents de procedència, les migracions provenen majoritàriament d'Amèrica, seguides a molta distància de les arribades des d'Àfrica i la resta de la Unió Europea. T'expliquem tot el que passa a la ciutat. I més dades perquè les llistes de Rubí-Nencs, apuntats com a demandants de feina a les oficines de treball de la Generalitat, s'ha reduït en 70 persones l'últim mes, situant-se aquest maig en els 3.873 aturats. Fa temps que l'atur té una clara tendència a la baixa a Rubí. En comparació al maig de l'any passat, les llistes tenen ara 178 persones menys. La reducció és de 366 aturats, si mirem dos anys enrere, o de 624 respecte al maig de 2022. De fet, és el millor maig des de 2007. Aleshores, la ciutat tenia 11.029 habitants menys i encara no hi havien arribat els sotracs econòmics de la crisi immobiliària o de la pandèmia de la Covid-19. Les dades de l'últim mes situen la taxa d'atur de Rubí en el 9,73%, gairebé un punt per sobre de la mitjana comarcal. El perfil més recent dels aturats de la ciutat segueix la tònica general dels últims anys, majoria de dones, dels treballadors del sector serveis i d'aturats amb educació secundària. A l'igual que ha passat a Rubí, l'atur al conjunt de Catalunya i a la resta d'Espanya també ha disminuït l'últim mes i és la xifra més baixa dels darrers 17 anys. El secretari de Treball, Paco Ramos, ha qualificat les dades de l'atur i de l'afiliació de la Seguretat Social corresponents al mes de maig d'històriques, cosa que, segons ha dit, demostra la sòlidesa de l'economia i el mercat laboral. A més, ha admès que la celebració tardana de la Setmana Santa ha contribuït a assolir aquesta ocupació. Algún company vostre ha titulat com que pulveritzem rècords. Jo seria més contingut, hem de continuar fent esforços, però, sincerament, són unes xifres esplèndides, excel·lents, que, rere més, posen en evidència un fenntestable. L'economia i el mercat de treball, els actors, les empreses, les persones en el territori són sòlides, evolucionen positivament. Els joves de 16 a 29 anys han rebaixat de manera important la contractació temporal després de l'aprovació de la reforma laboral. Actualment és pràcticament del 32%, quan abans de la modificació de la normativa era del 48%. La informació de la ciutat a Ràdio Rubí I el cap Anton de Borja guanyarà noves consultes, però mantendrà els mateixos metges i infarmes. El Departament de Salut, a través d'una resposta parlamentària, informa que les obres d'ampliació del centre amb les quals guanyarà vuit noves consultes no vendran acompanyades de cap reforç a la plantilla actual. Segons el govern, el nombre de professionals de l'ambulatori ja és adequat per atendre la seva població de referència. Ens ho explica el David García. La resposta publicada al butlletí del Parlament està signada per la titular de Salut, Olga Paner, que recorda que l'Anton de Borja es va pensar per una població de referència de 23.000 persones, però que ara ja n'atén unes 31.000. Les obres d'ampliació que han d'arribar als pròxims anys permetrà atendre els pacients en espais de més confort i qualitat, segons la consellera. Concretament, es mantindran les 32 consultes físiques de l'edifici principal, les vuit que actualment hi ha en barracons es substituiran per nous espais d'obra i se'n faran vuit consultes noves adicionals. Tot i la posada prou en marxa d'aquests nous espais, que seran uns 600 metres quadrats en total, Paner explica que no s'ampliaran ni la cartera de serveis del CAP ni la seva plantilla. Asegura que la ràtio actual d'un metge per cada 1.552 pacients ja és adequada per la seva població. Recordem que després d'anys de tràmits, retards i entrebancs, finalment, el passat mes de març es va poder adjudicar la redacció del projecte d'obres d'ampliació de l'enton de Borja. El despatx Maria Díaz Arquitectos és l'encarregat de redactar el document. Una vegada enllestit i aprovat, s'haurà de fer un nou concurs públic per adjudicar les obres, per la qual cosa la reforma no serà pas immediata. Recordem que els treballs contemplen l'ampliació del CAP en els espais lliures de la parcel·la, amb la construcció de nous edificis anexos que substituiran els barracons actuals. La idea seria passar de les 34 consultes que hi ha ara a 42. En la redacció del projecte d'obres també es valorarà la possibilitat d'instal·lar un segon ascensor, després de la polèmica de l'any passat, quan l'únic que hi ha actualment va estar avariat més de 3 mesos. I el sistema de videovigilancia instal·lat al barri de les Torres ja està en funcionament. Es tracta de 7 càmeres diferents repartides entre les places Constitució, Pearson i Nova Estació i l'aparcament del Rubí Forma. Segons el Consistori, el muntatge ha d'ajudar a dissuadir actes vandàlics i delictius, així com ajudant les investigacions policials. Les Torres és un dels barris on sovint es denuncien delictes i actes incívics. Tot i que les dades de criminalitat s'estan reduint a bon ritme, l'Ajuntament explica que la demanda ciutadana i comercial del barri és l'augment de la seguretat pública en aquesta zona. Així, les de 7 càmeres compleixen una funció dissuasiva, però les seves imatges també es podran utilitzar com a prova i recurs en les investigacions dels fets comesos. L'alcaldessa, Anna Maria Martínez, explicava fa uns mesos a les seves xarxes socials que Rubí és una de les ciutats més segures. Som una de les ciutats més segures de la comarca, però tot i així, cal que en algunes zones millorem aquesta sensació i millorem també o posem dificultats a la possibilitat de cometre actes vandalics o delictius. Les càmeres registraran aquests tipus d'actes i serviran per dissuadir també aquelles persones que en algun moment se'ls pot ocórrer fer alguna cosa que pot molestar o que pot ser considerada com un delicte. El procediment per poder instal·lar aquestes càmeres ha estat ple de retards. El ple va aprovar una moció que demanava instal·lar aquests elements l'octubre del 2016, però el projecte executiu no es va aprovar fins a finals del 2022 i es va treure a concurs públic un any després al desembre del 2023. Més enllà d'aquestes càmeres al barri de les Torres, també està pendent de l'adequació d'un nou espai municipal a l'antic bar Xespit i que és previst que sigui la seu de la policia de proximitat. T'expliquem tot el que passa a la ciutat. I aquesta tarda s'inaugura a Rubí l'exposició Brodedores de Memoris a la sala Neus Català al carrer Ulloa número 9. Les dones del Salvador protagonitzen una mostra que comprèn el període entre 1980 i 1992 quan es va produir la Guerra Civil al Salvador. A través de les experiències personals d'aquestes dones que es van dedicar a brodar als sacs de gra que arriben al camp de refugiats on es trobaven a Honduras es pot fer un recorregut cultural i històric de la vida i desenvolupament personal als camps de refugiats. L'exposició compta en 7 plafons de 60 centímetres d'ample per 60 centímetres de llarg. Escolta en Rosa Sánchez d'integrant de la xarxa comunitària cultural salvadorenca de Catalunya. Fínticament eren dones perquè ja vis perquè molts homes van fugir de Xalatenango i del Mofote per l'exèrcit va fer autèntiques matances 1.000-2.000 persones d'una població que van marxar amb l'oposat doncs han arribat als camps que anaven a... doncs imagina que no volia fer matances que tenim tots des de la Guerra Civil fins ara a Agafa llavors van les dones les joves van construir el refugi construir físicament i construir també logísticament. És la tercera vegada que la Sala Neus Català col·labora amb l'ONG UACAL organitzadora d'aquesta exposició que s'inaugura aquesta tarda. I això és tot per avui ja sabeu que us podeu seguir informant a les nostres xarxes socials i també al nostre web radiorubí.cat Ara, com sempre vos deixam amb tota la informació esportiva Capitan Ejada Pancis Colara passin una bona tarda. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de l'FM i a radiorubí.cat La informació esportiva local a la ràdio Rubí 99.7 FM Apa tu que ja som aquí que tal el BMI