Com triem restaurant i què fa que funcioni: preus de menú, ubicació i aparcament, rànquings (TripAdvisor/Google) vs boca-orella, i la nova prohibició de fumar a terrasses

Fins demà! Què tal, família? Com esteu? Benvinguts al primer, segon i postres al programa Fodí de Ràdio Rubí. Les pàgines grogues és una guia telefònica que organitza empreses segons el tipus de producte o de servei. Tal com el seu nom indica, la guia té l'aparença d'un llibre gruixut amb pàgines grogues. Fa uns quants anys, aquestes pàgines grogues eren també una manera de trobar restaurant que permetia seleccionar, segons l'especialitat culinària i l'ubicació, un local per fer-hi un àpat. Ara que aquell llibre gruixut de pàgines grogues ja no el fa servir gairebé ningú, com triem restaurant? Tota la informació del llibre, està clar, és a internet i també a les xarxes socials. Ens refiem de les aplicacions gastronòmiques per triar? O fem servir una cosa que encara és més antiga que les pàgines grogues, allò del boca-orella? I si tot això falla? El rètol, la terrassa, la carta, el menú o el carrer, el cambrer que et convida a passar de manera insistent, són coses que ens ajuden a prendre la decisió d'entrar a un local en lloc d'un altre? Avui ens preguntem què fa que un local funcioni. Repassarem les aplicacions de gastronomia que parlen de Rubí i veurem què en pensen els restauradors de la prohibició de fumar a les terrasses. Acompanyeu-m'us que avui el primer segon i postres us ha preparat una tertúlia de xefs. Primer, segon i postres. El programa Fudi de Ràdio Rubí. Molta gent avui a la taula en aquesta tertúlia de xefs. Comencem saludant, com sempre, el xef del programa, el Blai Ferran. Blai, què tal, com estem? Hola, bona tarda. La veritat que sempre molt bé, però avui encara millor. Fa boig la taula, eh? Avui gairebé en família. Gairebé, eh? Fa boig i tant. I encara queden espais... Ni cap dos més, encara. Encara n'hi cabrien un parell més, eh? Per fer el vermut aquí amb nosaltres. Si és un xef que ens està escoltant, si vol apuntar, que encara n'hi és a temps. Si és un xef millor. Millor, millor. Millor, perquè tenim la xili malla de Calgori. Què tal, xili, com estem? Molt bé, molt bé. Que és l'única representant femenina d'aquesta banda de la taula. Per tant, xefs, dones del món mundial, i en especial de Rubicus, que de més a prop, si voleu venir, doncs endavant, eh? El Carlos Girado, allà al final, que el coneixeu i el recordeu pel racó de la sidra, i va venir una vegada a parlar de la pagada, i dic, doncs mira, doncs tornarem. Sí? Sí, molt bé. Ens va molt bé avui, perquè avui les aplicacions que hem consultat o que han consultat per nosaltres la gent del Tot Rubin, un article de la Marta Casas, que ens indicava quins eren els millors restaurants o més puntuats, el racó de la sidra va saliendo, Carlos. Va saliendo todavía. Va saliendo todavía. He dejado buena... Jo crec que alguna cosa ha fet bé. Algo ha fet bueno, sí. I alguna cosa estaran fent bé, també, ara que no hi ets tu, eh? Exacto, exacto. El Moïsès Almeda, que és, ja sabeu, professor de cuina, de l'Escola d'Hostaleria i Turisme de Barcelona, d'ara en endavant, HBO, per nosaltres. Exacte, això. I HTV. Gràcies, Moïsès, què tal com estem? Molt bé, bon dia. Sí, bé, de les teves lesions, també. Molt bé, perfecte. A casa perquè ens veuen asseguts, si és que ens veuen, però teníem un accidentat i ja en tenim un altre. Anem, allò, les crosses se les van passant. I allà al final, de la família, el Jonathan Mendes, de la pastisseria Mendes, que tal, Jonathan, com estem? Bon dia, molt bé. Sí? Heu passat bé l'estiu? Arrencant a tope. Arrencant a tope, setembre. N'hi ha gairebé octubre, que demà ja és octubre. Comencen les boles i després torrons. Ja estem mirant cap a Nadal. Ja estem mirant cap a Nadal. Sí? En aquest temps que no fem tertúlia de xefs, hem d'alimentar dues baixes sensibles en el panorama culinari i gastronòmic de la ciutat. Una és el tancament del Bullidor, que s'heu que és un d'aquells restaurants, d'aquells locals històrics, pràcticament 30 anys d'història entre les dues generacions que portava aquest establiment. I Casa Carlito és que ha canviat de casa. No és que hagin tancat o han tancat a Rubien obert de Sant Coguat. I en aquest moment no tornem a parlar ni més de Casa Carlito, perquè som amb molta mania. No. En tot cas, que els hi vagi molt bé també i que continuïn amb aquella història. Clar, aquí hi ha com a mínim tres persones que tenen o han tingut un restaurant a la ciutat. I algunes han aconseguit que continuï funcionant, tot i que elles no hi són, que seria el cas del Carlos i del Lai. Tots dos teníeu un restaurant a la ciutat. I no és que us funcionés quan hi éreu, és que funcionava quan hi éreu... Cuando no estamos, tampoco. I ara que no estáis, sigue funcionando. No? Per tant, com es fa perquè funcioni un restaurant a Rubia en general i al món? Yo creo que la constancia y tener una persona que también esté implicada. Si no estás implicado, no tienes ganas, no vas a hacer nada. Y cuando ves que hay motivo o se está motivado y tal, pues tú le vas enseñando y bueno, hasta el día de último que dice y decide de quedárselo él. y tú le sigues enseñando, le sigues enseñando y por lo visto ha cogido muy buenas riendas. Aquest és el cas del racó de la sidra, que té claríssim que les coses... El teu cas també, Bley? El meu cas és totalment diferent. El seu cas ha sigut part del personal que em sembla que s'ha quedat amb negoci. El meu no, el meu hi va haver un tancament durant un petit temps i després va començar una persona, ho va tenir vuit anys i ara hi estem, diríem, a la tercera generació, que fa al maig farà quatre anys que hi són. I bueno, jo amb ells no he fet res, jo ho vaig fer quan ho tenia jo i el que dius tu, Carlos, molta constància, treballar molt, estar-hi, estar per la feina i a vegades també que la sort t'acompanyi una mica. Sí, sí, porque yo puedo haber estado constante cada día y cada día, y todo funciona muy bien, pero la siguiente persona que llegue, no sé, o tira de cajón o no le da importancia, y a los dos días está cerrado. Tira de cajón, eso es muy... Vale, tira de caja, tira dineros de caja, no tiene una, ¿cómo se dice? La contabilidad. Una contabilidad, no tiene nada, y entonces... Control, que le falta de previsión. Porque decimos, uno, oye, se está abierto y se ha cerrado, ¿qué ha pasado? Pues algo ha hecho mal. O la comida o no ha hecho bien la contabilidad. Bueno, és que una mica amb els restaurants és com que tothom s'hi atreveix, no? Arriba un moment que quan hem de ser entrenadors, no? Això sembla. O et fas entrenador de futbol o vull abrir un bar. O moltes és un restaurant, no, un bar. Tothom ha dit en algun moment de la seva vida, vull abrir un bar. En algun moment, no? Jo ho he dit aquest matí, bla, i hem d'obrir el bar del casino. M'he quedat tan tranquil·la. I jo te'n siguin la correnta i dit que sí. I tu has dit que... Sí. Però per darrere pensava... No, no, era mentida. Quan ho hem dit aquest matí, era mentida. Aquest matí no hi va ser. Bé, era mentida. Però hi ha molta gent que ho fa. Hi ha molta gent que ho obre i que potser... Perquè no s'imaginen la feina que hi ha a darrere. Aquí anàvem. No, eh? Sí, sí, hi ha molta feina. I has de començar de ben bon dematí fins al vespre. I has de ser constant. I que te tiene que gustar, sí. Sí, sí, sí, sí. I si no ets constant i no ho fas i tot, allò no tira endavant. I a més, anar aprenent. Les noves coses que la gent... La cuina evoluciona. La gent també busca altres coses. A l'igual que busca novetats, també busca el que es feia la iaia, no? La cuina aquella d'entanyo, també la... Sí, de xup-xup, també la busquen. Ja, el domenatge va ser el concurs dels Mossars de Forquilla, a Lleida. Sí, és veritat. Sí. I ha guanyat un de Barcelona. Cuscus. Amb quin plat, si ho saps? Sí, sí, ho ha dit a la ràdio. Un mar i muntanya i una botifarra del parol, feta per ell, i no sé què més. Però... Molt bé. Poc aguacate i molt... Sí, sí, sí, sí. Home, és que és això. La cuina d'abans, amb la... No un plat sencer, però... El que toqui. Sí. Si és el que toqui, una miqueta més, també. Home, no, si has d'anar a treballar... No, què vols, carregar-te'l amb dos dies, l'home? Però és que és el millor. Perquè són menjars forts. Sí, són suculents. Clar, aquesta part de la gestió és la part que no volen aprendre, no?, quan vénen al col·le. No, no, no, per a nada. Aquest curs precisament és titulat en aquest mòdul. Justament, eh? Justament, eh? De veritat, eh? Molt bé. De direcció de pina... Estava preparadíssim tot això. No, no, però és veritat. I és veritat que la teòrica és molt farragosa, però... Si expliques i dones a entendre que, si no treballes tot això, que hi ha molts, molts factors, o sigui, el percentatge que tanca de restaurants que obren, potser és un 80%. És que el control de consum, d'escandallos, de personal, d'estudi de mercat, que no sé què, que no sé quant, o alquilers, pagaments, o ho tens molt controlat o tancaràs segur. I després és una mica de sort i constància, sobretot, i molta feina. Molta feina. I si no és així, passa el que deia el Carles. Si no muntes un negoci d'aquests i no estàs una mica al dia amb el tema comptable, bueno, veuen les entrades a caixa. O sigui, he fet tant de caixa. Hola, mira, vaig a comprar un vestit, uns pantalons... Ja està. No, no, no. No és així, no és així. No, no, aquella caixa no es toca. No, no es toca, no, molt menys. No, no. Y si encima eso, le ponen los impuestos... Le ponen los impuestos... La guinda, la guinda. Sí, aquest tema ja és... Esto ya también, no sé, ya puedes ser muy buen cocinero. Ara què us passa amb els impostos? Res. Que treballem pels impostos. Bueno, tu i tots, eh, vull dir que t'has volgut. Ja ho sé, ja. Tots els negocis tenen el mateix. No? Però és això, si no fas un bon estudi de mercat i tu dius, faig una cuina de menú, cobraré a 15. No. Perquè l'altre cobra 16. No, no. I després... I ja està. No funciona així. I ja el cost de la matèria primera i de la llum, del gas i de tot, el costa 15, no guanya res. I els dos dies... Cora, dices, tens que fer tan bastuig i és que no t'has volgut a l'altre. Tienes que fer un escandall o te dicen un escanqué. Sí, claro. Si dices, pues hay que empezar por ahí. Per sobre això lo enseñem des de las primeras cosas que ensenyem a la cuina. El control de consum y costo. Sí. Perquè és que si no, és impossible. El que passa és que hi ha molta gent que entra dins d'aquesta aventura sense passar. Sense passar. Sense passar, però és la formació, no? I aquí està un dels errors que hi ha. I que després tens el problema normal, que tens el problema, con obras de un negoci. Bueno, nosaltres no hemos ido a ninguna formació. Bueno, però... Dí a dí. Dí a dí, desde hace... De alguna manera... Cuarenta y tantos anys. A base de constancia. Pero claro. Claro. Y de quererte renovar, de reciclar, como le quieras llamar. Porque tú cuando empezaste, empezaste... Fregando platos. Claro. Ahí iba yo. Que tú no empezaste de cero. Tú empezaste aprendiendo de alguien. De algo, sí. De algo que en ese momento era fregar platos. Bueno. Pero luego, como me empezó a gustar, te vas fijando, te vas fijando, el jefe te dice oye, parece que aquí hay un diamante en bruto, vamos a ver si lo limamos. Y ahí empecé. Si conseguimos que se calle en algún momento, vamos a hacer algo con él. Porque nada más que estaba por encima, pues claro, pues eso también es bueno. Claro, es que l'altre model es aquest. Es pasar por una escuela de hostelería o, como se había fet tota la vida, que es aprendre prenent. Ara ja no n'hi ha d'aprenents. No? Aprendre treballant. Passen per la escola. No, ara tots passen per l'escola. Ah, tu un fill te'n va ensenyar. Jo, la ja era per l'escola. Jo vaig començar com ell, eh? Fregar plats. Jo, la canlleu. No, la canlleu. I lavabos. A tu et van enredar, xilio, sí. Tu et van enganyar. Total diferent. Sí. Sí, és veritat. Sí, sí, és així. Tu et van enganyar, està. Eh. Ah, però jo estic molt bé, eh? Exacte. D'allò que vas fer, has tret or pur. D'allò que tenia. Bé, no, la cosa no hem tancat. Vull dir, hem continuat. Jo vaig estudiar econòmiques. Per aquí... Bueno, però per aquí potser... Per aquí hi ha d'allò. I jo estava en un despatx. Vaig sortir del despatx i me'n vaig anar a la cuina. Ara també estàs en un despatx. Sí, ara estoy en la cocina i en el despatx. Estoy en les dues. Estic d'acord que sempre és un aprenentatge. D'alguna manera s'ha d'aprendre, perquè si no és que no pot ser. Si obres allà, venga, lo loco, pintarà mal, eh? És difícil, eh? Si tens un aprenentatge d'alguna manera, del que sigui... Clar, o aprendre d'això, de la iaia, del teu pare, d'aquest senyor que manava el local on tu estaves, però d'alguna cosa, d'alguna banda, es treu la informació. És que si no... Dels que estem aquí, menys el Moisés, qui més, qui menys, ha estat una mica autodidacta. Jo, tu, Jonathan, no sé si has passat per alguna escola. Sí, vaig passat tres anys al gremi, però, bueno, tenia més professa allà dintre l'obredor que l'obredor. L'obredor ja treballava des dels 14 a 15 anys, no? Sí, sí. Sí, perquè el Jaume, com havia après el sàbat, i els mateixos que donaven classes eren de la quinta del Jaume, o sigui... Jo he dit el Moisés, no, perquè està de professor a l'escola de l'hostaleria, però potser també. Sí, jo vaig començar a la cuina amb 14. Imagina't, vale, doncs així tots, mira, tots. Jo professor porto set anys només. He sigut, sempre he estat a la cuina. Sí, són tots. Molt bé. Un 14. Déu-n'hi-do, eh? Jo quan dia fes 16? 15, jo 15. 14, 16? Sí. Xile? Jo a la cuina. 30 i què? No, ella va florir més tard perquè la van enganyar, però... Sí, no, els... Sí, potser els tenta, eh? És que... Mira, fija't tu. Perquè diuen que no descobreix la passió tard. Sí, la passió. Passió de Cris. M'encanta. 14, 16, l'apassionada dels 30? 15, 16. 15, 16. Bueno, jo ho tenia a casa. Tu no te'n recordes. Jo ho tenia a casa, venia de col·legi, com que m'agradava l'ofici, sempre m'havia agradat, tot i que els meus pares d'anar a estudiar, estudiar, no, jo vull ser restaurador, què cony. I, bueno, jo venia de col·legi, em dedicava a servir taules, no sé, l'edat que tenia, ben poc. I va ser a partir dels 16, 17 anys, no, 18 anys, 18 anys, que realment el meu pare em va dir, bueno, realment vols continuar? Dic, sí. I diu, bueno, doncs posa't al cap davant, tira miles, ves fent, i per qualsevol cosa jo passo enrere amb 18 anys. I va ser als 20, 21, que vaig fer uns cursos de cuina amb el Josep Lladonosa. Sí, sí, sí. A l'Escola Arnadí, que estava al carrer... La Fosma. Sí, sí. L'Escola Fosma, que era... El carrer Ferran, sí, exacte, la Holman. I, bueno, i aquí em vaig anar espavilant, i a partir d'aquí, pues, bueno, anar inventant i anar fent coses. Però vas anar al Ritz, també. Però ja tenia la base. Al Ritz, sí, allò va ser una bona escola. Al Ritz va anar 9 mesos, els divendres i els dissabtes a la nit, que jo tenia tancat el restaurant, i gràcies al fill del Josep Lladonosa, el cuiner, que ell hi treballava, va parlar amb direcció i gràcies a això vaig entrar. Que no volien, eh? No volien. I no et volia, tu. El Ritz. Perquè nosaltres, clar... Para la gent. Vaig signar un document, conforme era autònom, és clar, era autònom, era autònom, ja en aquella època, i no agafaven aprenents pel tema accidents laborals. Jo vaig dir, home, agafeu-me dos, tres mesos, soc autònom, ja tinc el meu seguro, signem el que calgui, i sí, sí, em van fer una carta, vaig signar-li encara no sé el què, vaig anar per dos, tres mesos i vaig anar-ho. Va, també. Fins que no s'aprenen res. Sempre. Els aprenentatges, tots aquests, van molt bé. Però també has de ser una persona inquieta. Amb ganes. Inquieta. Que sempre estiguis investigant, buscant... És una mica el cul del Jaume, no? Això, això, perquè si no et quedes amb lo de sempre i ja està, no... No et bellugues. Allò vaig aprendre molt el tema organització. No tan sols a la cuina, sinó al restaurant. Clar, estic parlant d'una cuina que en aquella època em sembla que eren 20 i pico de persones. Un cony. clar, aprens l'organització al cap de cada departament, l'ajudant, l'ajudant de l'ajudant i més ajudants... La jerarquia. Sí. La jerarquia total. Sí, sí. Però bueno, va ser una gran experiència. Tinc molt bon record. A l'hostal, quantes gent eren a la cuina? A la cuina érem 3, 4, 3, 4... 3, 4? Depèn. A la sidra? Nosotros éramos 3 y 4 a la fin de semana. 3 y 4? Chile? Dos. Yo. Jo i jo. Jo? Jo i jo. Jo i jo. Jo i... Una pareta. Per què? Jo i jo. Jo i tinc un ajudant i ens ho anem fent. Bueno, una y media entonces, no? Sí, una y media. Sí, no. Escolta, considera... És bona treballadora i ho fa molt bé. No li haig de dir res. Ella ja sap i tot. Pero sabes lo que decimos. La puedes dejar sola. Les bases, les bases allò, la patata, la ceba, tot això, si ja ho tens, després tu vas i ho fas. A preu fet. Sí? Sí. A més, no cuines les cans, per exemple, no les cuines al mateix dia. La meva dona i jo, pel matí quan estem tancats que anem a les 3 del matí, ella m'ajuda en tot, pintar croissants o posar croissants o estirar alguna massa amb la laminadora i després quan obrim, el canvi. Jo l'ajudo a ella i anem així. Si n'hi ha algunes puntes Nadal, doncs ven mon germà, ven els cunyats... Jo tiro de la família. Bueno, vosaltres que durant molt temps heu organitzat, heu fet i heu preparat un menú diari, de fet la Xili encara ho fa, què funciona, Rui? Alguna idea. Rui difícil. Alguna idea. És difícil, eh? T'has de llencar a les cuines, a les cuines, a les banyes... Funcionaria un menú baratito. Sí. D'acord. Un menú baratito. És lo que funcionaria. Si per vosaltres, Rubí és un lloc d'anar a menjar barato. Sí. Sí. Por lo menos en Rubí, no sé por ahí, pero... Sí, no pots pujar molt, perquè a la que pujas ja et deixen de venir. Però així, eh? Sí, això t'ha passat? Ho has constatat, això? Sí, sí, sí. Jo, per exemple, moltes vegades li he pujat després de vacances. I ja veus els dos o tres que desapareixen. Tornen a venir, eh? Sí, tornen a venir. Tornen a venir. Perquè van a fer la ronda, eh? Van a fer la ronda. Tornen a fer la ronda i tampoc hi ha molta cosa. Però, claro, no entienden que te has subido la carne, que te has subido el pescado... I ara, ara és que... ara és molt difícil. Molt difícil fer els menús. jo me les veig bastant. Ha de ser complicat. Jo fa anys que per sort per mi no ho faig. I lluitant bastant amb els proveïdors, sobretot la vedella, el porc, tot això has de lluitar moltíssim. Bueno, i les mateixes verdures, aquests preus estan. Ah, sí. I la pasta. I em sembla que en algun programa ho havíem comentat, el que ha pujat ara. Però és que no cal dir nosaltres, és que ha pujat molt. Vés al súper, vés a... a qualsevol lloc. És que... segurament la teva clientela també va al súper i també ho sap que l'assistia de comprar. No, i a més tinc alguns clients que m'han dit no, no, jo prefereixo vint d'aquí, faig el menú, sé el que em costa i ja no haig d'anar a comprar, fer-m'ho... I sap el que menges. Fer tot el menjar, és que em costa més car. I dic vinc i em costa el menú. 15 a 5. És que una persona sola a vegades fas números i potser surt més a compte d'anar a fer un menú i per la nit veges el llogur i la poma potser et tens prou, no? Molts d'aquests, segurament. La rustisseria, Rubí, que en venia al primer programa de la temporada, ells fan un menú de 5 euros amb 90 és una rustisseria, eh? És croqueta, pollastre-las, és una cosa molt més controlada i fan un menú, això, de 5 euros amb 90 entre setmana. I deia, hi ha gent gran que potser està sola, que potser no... Sí, i que és molt millor per ells baixar, agafar el seu pollastre amb la seva patata i ja ho tenim i amb 5 en 90 no obro ni foc i no gasto llum, no gasto gas, no gasto... És que clar, si comptes tot això, se te'n va, eh? Els peus, el que deia amb l'escandall, fes l'escandall a casa teva mateix. Per tant, vosaltres creieu que Rubí un menú de 22, 25 euros no funcionaria? Un dia, sí, un dia, doncs, vas, sí, però no cada dia. Però tienes que poner unos platos ja un poco, si no, tant. Sí, sí. Clar, has de posar uns plats una mica... Graciosos, un poc graciosos, una mica refinats, amb un valor, ja... Amb un valor afegit? Sí. A veure, jo... A veure, en el Gori tenim el menú de dilluns a divendres i després tenim el de dissabte. Els preus són diferents, però clar, no comparis... El producte també? Sí, clar. Sí, sí, són totalment diferents. Clar, el de dissabte, vosaltres també teníeu menú cap de setmana? No, bueno, nosotros no lo teníamos ya. No, però tenías el menú xuletón durant una època, no? Nosotros teníamos la carta toda la semana ya y el menú xuletón. Pero nosotros llegamos a dejarlo de los fines de semana. Perquè no sortia a compte, tampoc sortien números aquí, eh? No. Costa. Costa. Tu també tenías. Jo, a la seva època, tenia el menú econòmic, general. Sí, que bueno. Després, quan vaig fer els cursos de cuina, vaig voler posar un segon menú, que era un menú tipus carta, que era 5-6 primers, 5-6 segons, la sugerència del dia, no hi entrava el vi, així, si beus vi el pa, que si beus aigua, doncs, et sortirà més econòmic. A la batxia, adeu. I després, i a l'última etapa, vaig treure el menú econòmic i el que vaig fer és reduir taules. Vaig deixar un espai, un espai molt petit de restaurant, que el portàvem dues persones. Jo al matí preparava, feia la misa en plaç a la cuina i al migdia em posava el menjador. I a la cuina, i tenia la noia, que ja feia molt temps que tenia, i que, bueno, emplatava, el que feia era emplatar, el cuinat ja ho estava, ja ho estava tot, a part d'alguna cosa, la planxa, o coses que s'havien de fer al moment, però, bueno, ja sabia ella com s'havia de fer. La carta la vaig arribar a treure, quan vaig posar aquest menú una miqueta més car, la carta la vaig arribar a treure per comoditat meva i per reduir gastos, també, però, és clar, a vegades tenies coses a la nevera que dius, eh, què fots amb això? Ho has de llançar. Clar, després està l'ubicació, entenc. L'hostal del Gall està, bueno, és que millor no pot estar ubicat. Bueno, no ho sé, n'hi ha cap i un que està molt malament que està en un carrer amagat. N'hi ha per tots els gustos. Està entre Llende i Plaça Catalunya i Doctor Guardiet, està molt a prop del centre, és centre, és un carrer peatonal i té tanta història que tothom sap on és el Gall, sí o no? Història des del 62, sí. Imagina't, la Riarada i ell. Però el Gori em guanya, eh? El Gori? Del 33. Del 33. El Gori millor lloc no pot tenir. Sí. Està davant d'una plaça, està molt a prop de... Tenim un petit problema. Quin problema tens? No hi ha pàrquing. Bueno, aquest, a l'hostal del Gall també se'ls ha complicat ara amb el tancament del pàrquing. Sí, no hi ha pàrquing. Tot i que hi ha l'escardí, que és gratuït, sí, però bueno, troba lloc. Però està ple. És complicat, eh? A Rubí falta pàrquing. Però el Gori pot aparcar tranquil·lament a la zona de taronja de Ruí Forma? Està ple. No hi ha suficient. No hi ha suficient. Falta, falta. No hi ha suficient. Sí, seria necessari fer un estudi... Però si vas a comer una hora i media justito, eh? No, perquè la zona amb taronja de dos quarts de dues a dos quarts de cinc no funciona. Ah, és veritat. És veritat. És lliure, llavors l'hora de dinar... Just, sí. Per mi, perquè jo alguna vegada he anat a dinar al Gori i si he anat en cotxe he deixat el cotxe a Rubí Forma i bé, eh? Està a les cinc o... Fins a dos quarts de cinc. Quatre i media. Fins a dos quarts de cinc. Dos quarts de cinc has de venir. Abans sí que era fins a les cinc. Has de haver dinat perquè si no la xili també té mania. Si a dos quarts de cinc no has dinat m'he tirat. Eh, no. No, perquè ella és bona, però... Però a dos quarts de cinc és l'hora d'haver dinat. Sí, no, nosaltres la cuina la tanquem a les quatre. Per això t'estic dient a les quatre. Ja, ja, ja. Vostè que marxem. Si em poses una excusa bona i d'allò i així diré, va, vinga, va. Tinc gana. Seu. Faig alguna cosa. Seu i et faig alguna cosa. Va, si sóc jo em faràs alguna cosa, no? Sí. La cidra està de baix. És lo que iba a decir. La cidra està de baix. Però jo estava allà i no tenia aparcamiento tampoco. Sí que tiene. No, home, no. Té menys que tu. Mucho menos. No, sí que... Lo siempre he coïnat allà y aparcat. Bueno, si vienes de noche a la noche o un algo, pero para comer al mediodía... No te quejes tanto. No. Pero no me faltaba la clientela. Toma, ya. Jo la cidra quan... No. La cidra ha anat a peu. des de quan hem anat a la cidra hem anat caminant o bé si hem anat amb la família hem anat molt d'hora hem anat a la una no? Alguna vegada que hem celebrat algun aniversari a la cidra perquè allà sí, tio. Exacte. Hem anat a la una per poder parcar allà al descampar. Clar, si vas al descampat és que no hi ha el més endavant. No? Allà... A la Cia. A la Cia, sí. A la Cia, sí. A la Cia, sí. En tot cas, si l'octubal la gent hi va? Sí. Sí que hi va. Totalment. Quan ja t'acostumes a un puesto hi vas. Ah. I tant. Això està claríssim. I després de... Aquesta és la quarta temporada ja del primer segon i postres això ens ho sabem. Som capaços d'anar peregrinant fins al Gómez unes brades. Sí. Sí. Allà ja no s'aparca. Allà no s'aparca. Allà sí que no. Allà sí que no. Allà encara pitjor. Allà sí que no. hi vas. Hi vas. Sí. Hi vas. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí. No? Trucant. Trucant. És millor reservar. Ah, sí. Quan vas a dinar jo sempre intento... Jo a tot alloc, a tot arreu, reservo. Però és que m'estava ni molta gent sense reserva i et quedes. Clar, perquè... La alegòria és gran. No hi ha problema. Però hi ha vegades que dius és que està ple. Dic, t'hauràs d'esperar. És que no hi ha lloc. A veure, has trucat? No hi ha lloc. Però jo no ho veig malament, això, eh? O sigui, jo quan truco al lloc em diuen està ple, penso, està bé, està bé, no? Que els hi vagi bé. O sigui, que dóna com prestigi que tens ple. I dius, val, està ple. Puc venir més tard? Ja està. A vegades t'hi truca, arribes a les 3 menys 5 i et dius, o a les 2 menys 5, passa, passa, i tens el local 8, dius... Fa por. Que m'adonaran, la cosa. Fa por. Que m'adonaran, aquí. No? Perquè no hi ha gent. Perquè no hi ha ningú. Llavors, no ho sé. Però tampoc ho sap. Perquè hi ha dies que hi ha molta gent i hi ha dies que sembla que s'hagin quedat tots a casa. Sí, no? Funció. Sí, que tampoc no sap. Va, jo us volia, volia parlar amb vosaltres d'una sèrie d'aplicacions que valoren, que puntuen els restaurants. Jo no m'he entretingut a mirar-les totes perquè ho va fer la Marta Casas, la periodista Marta Casas al Tot Rubí, en un article de l'abril, aproximadament. Llavors, agafarem aquell treball periodístic de la companya i ens mirarem una mica quins són els restaurants de Rubí que hi apareixen. Ella va valorar TripAdvisor, El Tenedor, Google Maps i GastroRanking. Us sonen tots? Sí. Em feu servir algun? Li feu servir una vegada un. Una vegada un? La meva filla sí que tira més d'això. D'acord. La joventut tira més. Però jo depèn del lloc perquè potser no coneixes res d'aquest lloc. Vas a un poble i has de dinar perquè és l'hora i dius ostres, a veure, i mires més o menys el restaurant i jo el que em fixo més són les negatives. No em miro les positives. Que a vegades són falses també. És que clar, molt bé això. Aleshores miro les negatives i aleshores de què es queixen? Perquè a vegades dius hosti, per tonteries que dius que no t'han convidat el Chupito. Que t'ho diuen, a vegades. Ja, ja, ja. A vegades em convides el Chupito? No. Però és que les buenas estan comprades també. Sí. Estan comprades. Per això em miro més les dolentes per valorar una mica i dic el que s'estan queixant són tonteries. I saps què? Miro sempre? A veure. Miro les dolentes però sota't miro la resposta que li han fet a les dolentes. Jo no responc. Si la responden. Si la responen em sembla molt interessant veure si aquella persona ha dit acceptem el suggeriment, t'agraïm o aquell dia no sé què o aquell dia ha passat això torna a venir, no? O gent que directament s'insulta, clíncela ja ho he vist, ja ho he vist, ja. Però machete, una cosa. Sí, sí, sí. N'hi ha tot. És que... Que llavors vas a poc al restaurant, que m'agradi, per favor, si no m'agrada... Perquè potser només n'hi ha un en aquell poble i dius, hòstia, i ara què? Com no m'agradi, què faig? Va, TripAdvisor, segons els usuaris d'aquesta aplicació, el millor restaurant de Rubí és la pizzeria de Giorgio, això és de l'abril, amb un 4,6. Però això és altra cosa. Entre 5. ¿Por qué no diferenciamos...? T'hi has callat perquè a continuació trobem el racó de la cidra i després m'he hablat. No, no. Con un 4 o un 4. Bueno, vale. No. Con un 4 o un 4. ¿Por qué no diferencian restaurantes, bares, pizzerías, hamburgueserías? Hamburgueserías. No. Bueno, la primera, la hamburguesería fulana i dos restaurantes... Van a comer. Clar, vols dir que hi ha restaurants locals que no juguen en la mateixa lliga? No. No. No, no. Tenia que estar por... ¿Cómo se dice? Por... Géneros. Por género, no sé. O categorías. A més, és que a vegades et fan una crítica i no és el teu restaurant. Estan fent una crítica que dius però si no és el meu restaurant. Això no em sonen, eh? Dic, no, no té res a veure amb el meu restaurant. Bueno, no m'ho deixareu acabar. El millor, el de jorge. Recó de la cidra, 4,4. Tarantela, nepoletana, amb un 4,5. L'antic costal del Gallo, amb un 4,3. I un restaurant que es diu Odo, amb dos des. Ah, sí. Odo el coneixeu? Sí. El sol dorado. I per què no ha vingut la gent de Lodo al primer son i postres, encara? Perquè els hi van proposar i van dir que no. Per què? Doncs no m'agraden ja. Ja som així. Per què no? Em sembla que va ser la segona temporada. Els hi van fer la proposta, en recordo, i va dir que no, que no li interessa bé, que no. Saps greu, gent de Lodo? Mira que tractem bé la gent aquí, eh? És que sí? Sí. Ells ho perden. Ho podem tornar a provar? No, no. Bueno, sí, ja parlarem. Ja parlarem, perquè si no ens volen tampoc no, saps? No, no, no, i tant. Bé, ja parlarem. Després també hi apareix el Bargo, el Balons, el Gómez, la Sushiteca i el Portalet. Això ha tripat Paisón. I el Gori? No. Ai. Si és el teu, carinyo, no passa res. Ja, ja, no, no, no. Però el teu per què no surt? Per què? O sigui, vosaltres ho fomenteu, això? No. Us ho mireu? Mireu els vostres propis locals? Ho miràveu? No, jo no ho faig gaire cas. Us interessa zero, això? Sí. És igual. Jo ni contestava. I és que no contesto. I per bé ni per mal? No, exactament. I a més m'he trobat un parell de coses que dic... Com ara què? Comparteix, comparteix. Comparteixo? Sí. Una crítica que em va vindre, se li va parlar perfectament, se li va dir com era i tot. Era un dijous. Una paella... Un arroz. Sí. Sí. Una paella que em va vindre a les 4 o menys 5. He dit... No... L'arròs ja no... No està bé. Està fet... No, sí que està bé perquè te'l pots menjar, però... Però està passant. No has acabat de fer. No està. No està acabat de fer. Va voler l'arròs i així. Bé, després em va fer una crítica que sí, no estava bé el menjar, no estava bé d'allò... i després vaig saber... A un any, millor dir que no. Sí, no, és que li vam dir que no, que estava fet ja de temps i que si ella li agradava a l'arròs acabat de fer que no l'agafés i el va agafar i dic... Me'l va tornar i dic... És que ja t'ho hem dit. Ja t'ho hem dit. Ja t'ho hem dit. I així. Després vam saber i d'allò que estava emprenyada perquè l'havien despatxat de la feina i tot i dic... Per què haig de pagar jo... Els plats. Els plats. És que també passen aquestes coses. Estan emprenyats i d'allò... I quantes vegades t'ha passat que tu a casa mateix que et fas... Estàs emprenyada, que no saps el que tens, tens... I et fas una tuita i aquella tuita dius quina merda, no? Doncs això al restaurant ho paguen. Però ells no ho saben el que porta darrere això. I a mi això m'emprenya molt. Perquè destruir en paraules allà a un restaurant et carregues bueno, una família et carregues o més perquè hi ha molta gent allà involucrada i treballant cada dia. La feina que porta. Ostres. No contestes, no? ¿Por eso? No, jo no contesto. No, no. No contesta dirà pues seguro que era verdad. No, ja, ja. Ja, és que no contesto cap perquè al principi m'afectava molt i volia contestar i explicar-li i d'allò i al final dius... Per què? Aviam, la gent que està contenta és que la gent... Les persones humanes són molt rares. O sigui, la gent que està contenta no escriu aquestes coses. No. No es escriu si estàs enfadats. Saps? Perquè no saps on anar, no? I... Au! Més. No? I ja està. És que, a més... Però si surts content no penses anar a anir a l'aplicació... A l'enximple ja el tens aquí des del 33 que està obert. Clar. Però ara no serà. No, i a més jo vaig a un restaurant i he sortit contenta i dic... Ah! Doncs tornes. Clar. Tornes i si et preguntes... I tornaràs i si et preguntes... I no escrives. No, jo no escrives. No, jo no escrives. Clar, aquesta la cosa. Moïcès, ell ho deia, eh? Tornes, no? Primer tornes i després les recomanes. Clar. I no cal ella i dius no cal ficar l'aplicació perquè estic donant la millor publicitat del món i perquè estava bé. Per què no? Clar que sí. Perquè després l'aplicació sí, que a lo millor va bé o és important per a algun restaurant. Doncs a lo millor sí, però bueno. Millor que el boca a orella. A Barcelona sí que funciona molt. Jo m'he segura. Sí. Aquí és millor la boca a orella. La cosa que el boca a boca és un poco... És lent. Sí, porque a mi me puede gustar. Oh, es fenomenal. Ah, sí. Ah, sí. Sí, sí. Llavors dices, vaya sitio que m'has mandado. Però també has de saber a qui li recomanes què. Jo què sé. No, això és com el llibre. Si te pregunto a ti el restaurante tal, oye, buenísimo. Maravilla. I luego yo digo esto es maravilla, madre mía, que no he hecho aquí. Però també hi ha dies, perquè jo he anat a un restaurant... Si voy a un día está muy mal. No, home, quan està molt malament està molt malament. Però tu vas a un restaurant i vas il·lusionat perquè dius tinc festa, avui em serviran, m'encanta. No serveixo jo. Estic supercontenta, relaxada. i em porten un plat que dic, hosti, perdó per la paraula. Si estàs allà en un restaurant no t'importa. Però si estàs fiel... Però a vegades, a vegades dic, aquest plat no m'ha agradat, no d'això, però potser m'he equivocat de dia. O potser haig de tornar-hi. Segons com venc, dono una segona oportunitat. perquè a vegades passen coses a la cuina. Passen... I moltes vegades m'he equivocat demanant. També. Veus el plat del de davant i dius si jo hagués estat demanant això ara seria feliç. Jo també vinc. Sí, també. I passen aquestes coses. He triat una cosa que a mi no m'està fent feliç. És bo, no és dolent, no està fent... Però allà m'està agradant molt. Saps? Llavors aquí és un drama. Qui no l'ha hecho? Però qui m'he equivocat jo no el restaurant. Jo vaig amb el meu marit. Al meu marit li agrada més o menys tot. I allò, jo demano una amanida, no sé què, i és una amanida tota de tomàquet. I jo... Jo odio el tomàquet. Ja m'he equivocat. Però el restaurant no té cap culpa. No, perquè ponia ensalada de tomàte. Sí, però a vegades d'ensalada de tomàte hi ha moltes coses més, no? No només el tomàte. Però si hi ha tomàte no el pines. Ja. Sí, però a vegades... A veure, Carlos. A veure si entens la forma. La cosa. Bueno, ja tinc més rànquings, eh? El de Google Maps. El de Google Maps vas allà també i puntues. No hi fas ressenyes. Diu que és el més fiable, no? Diu que és el que més... Jo alguna vegada he escrit un Google Maps quan... Quan... Realment m'agrada molt, molt, molt, i ja... Si ho dic més allà es pensaran que estic torrada. Sí, perquè arriba un moment que si una cosa m'ha agradat molt ho dic a sala. Això sí que ho faig. Ho dic a sala, ho dic al cambrer, ho dic a la cambrera, o ja si és allò, la paraula aquesta que has dit tu, doncs llavors vaig a buscar el cuiner, no? Far-li la mà, dir-li m'ha fet feliç, no? No que arriba un moment que aquesta passió que poso jo a vegades amb les coses que menjo, la gent mira que està cuco, sí? Llavors, per no... Per no fer el ridícul pel món, doncs es va inventar, jo crec, el Google Maps perquè tu puguis fer una ressenya de felicitat discretament sense que la gent allò es pensi que està estorrada. Aquí hi ha puntuació de 4,7, Dona Sador? Dona Sador? Sí, és a l'avenia de l'Estatut. El costat de l'Escarrolito? Dona Sador? A l'avenia de l'Estatut. Ah, el que havia sido la peña madridista o el viquínico. Això no lo sé. Ui! Que es pequeñito, que es muy chiquitín. Ni idea. Dona Sador? 4 meses. Pizzeria de Sessio, favela Burger, el racó de la cidra de nou, el Gómez i la tarantera napolitana. Depèn també tenim el Huelva, també tenim el Toni, que no sé què és, l'Odo de nou, la Tagliatela, els emperadors i el Gepeto. I el gastro-rànquing, que és una pàgina web que calabora un rànquing basat en opinions que rastreja d'altres aplicacions. Es mira Trepat Baixor, es mira el Google Maps, es mira Foursquare, es mira altres coses o webs especialitzades i al final, en aquest, el rànquing seria Millaguis, Uzi Shop, la Calle Burger, el racó de la cidra de l'Enobs, el Dona Sador, Can Ramon i la Iaia Tarol. Així, per agafar el rànquing. Són totalment diferents. Exacte, el que deia el Carles. Ni han pizzerías, ni han de tapeo, ni han... Y de hamburguesa. ¿Hamburguesa? Sí. Bueno, porque... El Carcó de la Estera sale en todos. Para que huacapare tot, el huacapare tot. A ver, alguna cosa. También es que hay muy pocos restaurantes en Rubí, ¿eh? ¿No? Bueno, yo no estaría de acuerdo en eso. A mí me hubiera gustado que hubiera sido más competencia en Rubí. ¿No? Restaurantes, más restaurantes. Pocos restaurantes no hay, llevamos cuatro temporadas, ¿eh? ¿Cuántos restaurantes hay en Rubí? Restaurantes. Restaurantes. Però... Ell va por un altem. Restaurant, restaurant. Restaurant, restaurant. No menú com la chili, no favela com hamburguesa. Exacto. Restaurantes. Com el de Can Ferran, tu... Però bueno, Can Ferran... Què vols dir, restaurant, restaurant? Que tinguin carta, només? Sí. Ah. Que siguin diferents. Jo tinc menú i carta, eh? Ja, ja. Ja. Però haces desayunos i des de l'ojo. Ah, no, sí, també tinc bar i apostes a l'Estat. És que Can Ferran ja és otra jurisdicció. Sí, i ara ellos, no sé, para nosotros está aquí en Rubí. Pero para ellos han guanyado. Yo creo que el tuyo... Por eso digo que entonces... Lo demás es todo polígono. Home, no et passis. Sí, bueno, Cançú Carras, el Toni, Cançú Ramón, tot això és polígono. Cançú Toni. Bueno, però ara estan sortint bastants restaurants a la pare aquella d'aquí a l'Avinguda d'Estatut, allà al costat del Huelva. Ah, el Cheito. El Cheito, exacto. El Beaceranda, el Carlito ja ha marxat. Però... preferixem saber qui ocuparà aquest local, perquè s'ocuparà. No, no s'ocuparà. I tant, perquè no. Ja lo veus. Que nadie quiere trabajar. Y en la hostelería menos. Dijo el jubilado. Es que... Sí. Es que... Por eso que ya digo me voy ya, que si no... Madre mía. Tenia un últim tema que volia comentar amb vosaltres, que és això de la llei d'antitabac. que és una cosa que per la restauració, en el seu moment sobretot, va ser com impactant. El Consell de Ministres aquest setembre ha aprovat aquest avantprojecte de la llei del tabac, que amplia els espais on no es pot fumar i extenda una mica les prohibicions. Entre altres coses, no es podrà fumar a terrasses de bars i restaurants. El 1 de enero. 1 de enero ya. ¿Y? Ahí estamos. Yo recuerdo. Jo crec que no passarà res. Aquest és un avantprojecte que vol reformar la llei del tabac del 2005. És la primera modificació que es va fer des del 2011, que va entrar en vigor l'última reforma, que prohibia fumar en general a qualsevol mena d'espais públics tancats. El 2005 hi havia allò de la zona de fumadors i la zona de no fumadors. Sí, horrorós. I ja va semblar que allò havia de ser un del tabac horrorós que havíem de tancar la meitat. Home, és que es fumava molt. Molt. Sí, y luego va y lo quitan. Y luego va y lo quitan. Y luego va y lo quitan. Exacte. Después de gastarte... El 2011... Després de la inversión. Después de la inversión. Hi ha gent que es va gastar moltíssim. Es va decidir que directament no es podia fumar en un espai tancat. I que, per tant, doncs ja està, que no es fumaria enlloc. Això de les terrasses, com ho veiem? Yo digo como siempre, al final se acostumbraran. Sí, no passarà res. La gent s' acostuma i ja està. Sí, le va y lo quitan. Si no, quatre pasos más para allá, se lo fumarán. I ja està. Jo me'n recordo que vaig anar a veure a me filla, això va ser després del Covid, l'any del Covid, el següent any. Vaig anar a veure la que estava a Saragossa. A les terrasses no es fumava. I la gent, i me'n recordo, clar, la meva filla havia vingut aquí i va i es posa a fumar. Clar, mira que són molt respectuoses, perquè si hi ha crius, hi ha gent gran d'allò, no fumen, s'aixequen i ja se'n van, perquè és normal, no? I li van cridar l'atenció, escolta, que no es pot fumar aquí. I va dir, vale, ja me'n vaig i se'n va anar a fumar perquè se'l volia acabar i ja està. Però és que va ser més greu que anàvem pel carrer, caminant, que anàvem a dinar, i passava un cotxe de policia i es va parar i li va fotre bronca i dic, què passa? Diu, és que estic fumant caminant i dic, i no puc. M'haig de parar, posar-me d'esquena i fumar. Imagina't que això encara seria pitjor, perquè això ja és... Però és molt lògic, eh? Sí, sí, perquè clar, ella anava caminant i el fum va enrere. Sí, sí, jo he arribat a canviar de cera. Sí, depèn de què... I ara hi ha els vappers, els vappers què? S'entén com a cigarreta o no s'entén com a cigarreta? En teoria sí. En teoria sí. Sí, en teoria ho és. I a vegades és pitjor, perquè la fumarada que a vegades treuen que dius, estic a Londres. I amb olor... Olor de síndria. Sí. Olor de síndria. Estàs con las bravas i l'inversa un dia. Et fots el pòster que t'he fet. Sí, sí, sí. La pregunta és a quant metres s'ha de... Es pot fumar de la terrassa? Perquè jo sóc... Quan surtin del límit del... És fumador i em molesta moltíssim, eh, la terrassa. A mi em molesta molt, eh, jo he fumat molt, eh, en el seu dia. Però quan fumava no t'acordaven, no? No. De los demás? Exactament. Jo crec que totes les coses amb respecte es poden fer. Sí, t'hi trobaràs algun client... Es pot fumar i veus que ja tens crios, tens gent gran, o bé que estàs menjant. És que ja no fumaràs perquè per respecte dels... I això amb totes les lleis, si tothom es respectés a tothom, totes aquestes coses no passarien. No farien. És que no serien necessàries. No, no farien falta. Sí, sí. Però... Clar, al Gori, que hi ha una cuina oberta i molt propera a una part del bar, quan es fumava allà dins... Jo me'l tregava tot. Clar. Perquè, clar, jo tinc uns extractors que xupen molt perquè... I portaven tot el fum del menjament. Tot el fum d'allà me l'empassava jo. Però me l'empassava, eh? Jo vaig ballar... Estava supercontenta quan van dir que no. Perquè, clar... Que sí, que sí. I la llet s'ha acostumat, o sigui. Sí, sí. I ara passarà el mateix. Sí, passarà el mateix. Els fumadors faran la petaleta uns quants dies... Home, és que és normal perquè si tu tens la llibertat de fumar, jo els entenc. Home, és... Després d'això cerraran los estancos i ja està. Sí. No, no, no es poden tancar. Això no es poden tancar. Tu saps la millorada que porta això. No. Són molts diners, no es trencaran. I per la salut, mira que és dolent i s'ha avisat i tot, però quan estàs enganxat, estàs enganxat. No, és que ara el tabac segurament, si ara algú se l'inventés, no? I n'és a... Té, proveu-me això, que us ho faré i anar-la a tots. Eh que no? Ara que tot és... Eh que no, ara que els diríem, però on vas, con esto? No. No, no pots. No, no pots. No, no pots. Però clar, com que ja ho portem, no? Ja ho tenim. Els puros aquells. quan anaves amb tren. Uf, el puro, la pipa, la moda. Jo anava amb tren que a més passava cada mitja hora i que s'omplia tant a Rubí i a més havia el típic que fumava el puro. I dintre la gent fumant i fumant puro. El dematí, a les vuit del matí que jo anava a escola. Els caliqueños. Vinga. Home, alguna vegada se'ns ha denostat perquè mengem a l'estudi de Ràdio Rubí. En aquest estudi també he vist fumar. que deies, però si estàs parlant. Clar, clar, clar. Si estàs parlant. Com és possible que puguin? Els metges. Consell de Ministres. No pots fer. És que al final era així. Senyors, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat en aquesta tertúlia de xefs. Acabarem el programa arribant ja gairebé a la una del migdia amb aquest botifarra amb seques d'oveses que ens ajudarà a tancar aquesta hora. Carlos, Xili, Moisés, Joan Ablai, com sempre, moltíssimes gràcies per haver vingut a tant tu viatge sobre gastronomia. Desperarem a taula la setmana que ve i tornem dimarts al punt del migdia a Radio Rubí.cat. Durant la setmana us anem explicant cosetes al perfil d'Instagram, el primer, segon i postres. El Robert Fernández dels fogons que us ha parlat la Mariona Albaret. Cuineu molt, mengeu bé i bona setmana. Igualment. i bona setmana. Seràs de models discoteques tot i falen ceges tot i falen ceges tot i falen ceges un temps enrere això era un pobre miserable no tenia amics no tenia feina estable no era capaç d'enamorar una iaia molt que vas tot el que toca en un flacàs i vaig dir m'he cansat d'aquesta vida tan austera i avorrida jo necessito veure'm el desferro d'aquesta rutina que l'enverida ja n'estic fort pagant fer un infart vull anar a durar mar però vaig conèixer un personatge especial un profeta un visionari un tio espiritual i va dir-me que el secret de la felicitat era un plat allò més nostrat botifarrem seques botifarrem seques seràs l'amo de les discoteques botifarrem seques botifarrem seques ets ho faràs amb un parell de txecas botifarrem seques botifarrem seques seràs l'amo de les discoteques botifarrem seques botifarrem seques ets ho faràs amb 400 suecas si m'haguessis vist abans no treurí jo el caràcter i un davant era novita i ara sóc en Superman la meva mare em deia que era llit de cara i ara sóc la flor de la Xamara i vaig dir m'he cansat d'aquesta vida tan ús cara i avorrida jo no sé si el teu veu de molt de ser amb aquesta rutina que no parirà jo no estic fort no serà un infart vull anar a veure'm per la nit vaig conèixer un personatge especial un profet un visionari un dius espiritual i va dir-me que el secret de la felicitat era un plat d'allò més nostrat botifarrem seques botifarrem seques seràs l'emua de les discoteques botifarrem seques botifarrem seques t'ho faràs un parell de xecos botifarrem seques botifarrem seques seràs l'emua de les discoteques botifarrem seques botifarrem seques t'ho faràs amb 4-5 suecos botifarrem seques botifarrem seques seràs l'emua de les discoteques botifarrem seques botifarrem seques t'ho faràs 4-5 t'ho faràs 4-5 t'ho faràs 4-5 suecos Fins demà! Fins demà! Ràdio Rubí! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom a Bell de Cama. A Bell de Cama. Oh, what's the fish! Torna el futbol en directe a Ràdio Rubí. L'estrena de la Unió Esportiva Rubí a Lliga Elit serà a Tarragona. S'ha fet esperar, però hi haurà partit del Rubí. Visita diumenge al migdia a la Pobla de Mafomet i a l'emissora municipal t'explicarem tot el que passi. T'esperem! A Ràdio Rubí. Tots fem esport. Ràdio Rubí. Informatiu migdia. L'empresa rubinenca Robin Hut ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador a Llende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre. Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris al centre davant del supermancat com dis just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de l'AFM i a radiorubí.cat.