Ruta del pa a Rubí i vins brisats en auge

Hola, què tal? Benvinguts al primer, segon i postres. Avui parlarem d'un d'aquells productes que es composen de farina, llevat, aigua, una mica de sal... Aquests són els ingredients del producte que parlarem a la primera part del programa, i és el pa. De pa se'n fa de molts tipus. Se'n fa de paisers, se'n fa de Viena, el gallec, el pa de vinya... Podríem acabar el temps del programa i no els hauríem anomenat pas tots. De pa se'n fa també amb moltes farines. I avui tenim aquí... el nostre col·laborador del programa, el Jonathan Méndez, que ens parlarà de diferents tipus de pa, diferents tipus de farina. Bona tarda. Bona tarda. Aquí a salvar el programa, perquè avui, com podeu veure, la Mariona no hi pot estar, i hem fet una improvisació, però entre el Jonathan i el Blai farem el possible per tirar endavant el programa. Eh que sí? Aconseguirem. Vinga, va. Avui tenim en aquest programa, primer parlarem una mica de pa, com hem dit, amb el Jonathan, i tenim un vídeo. Fa dos, tres dies vam sortir amb la Mariona al carrer a fer un reportatge preguntant a la gent de Rubí allò que potser més els preocupa en relació amb el pa, que és el preu i és la qualitat. Després passarem a aquest vídeo, primer parlem amb tu una mica. Jonathan, què em parles, què em dius del pa? Avui, jo el pa el toco, la meva feina és més pastisseria, però el pa tinc nocions i m'he informat bastant i he après bastant amb el pa i amb bons mestres. I és un ventall... És enorme. Amb el pa pots jugar, pots fer figures de pa... Té un vantall molt gros. Jo toco tres classes de pa a la botiga. que són el que m'agrada a mi tocar i el que sé tocar, i ara parlarem d'ells. El més important, que és el que faig, són unes barres de pa normal, que és amb farina blanca, li tiro una mica de malta, el llevat, llevat fresc, jo no ho faig servir poques vegades massa mare, perquè no estic tan acostumat a fer-la servir, I és el que gasto jo. Després una part del pa que tinc a la botiga me'l porto a un forner de rubí i vaig fent... No em venc tant de pa, jo potser venc 60 barres al dia, no em dedico al pa. El teu és més pastisseria, cafeteria, els esborzars, els cafès... Però, tot i amb això, saps de pa. Escolta, hi ha alguna farina o algun pa, hi ha un pa, que em sembla que tu el toques a la botiga, que és el pa de blat de sarraí. O fajol. Sí? Fajol també? Vale, aquesta no sabia. Serraïa o fajol? És el mateix. Doncs el pa de fajol. Vinga, va, explica'm. És una farina que diuen farines antigues. És una farina que no té gluten, es juga molt, perquè n'hi ha molta gent que és intolerant ara al gluten, i faig unes hogafes... Clar, jo no el puc prendre sense gluten perquè jo tinc trafes per tots els puestos. Llavors, jo sempre ho dic. Quan ven algun intolerant, jo li dic que aquí n'hi ha trafes. Tenim un problema. Si ets molt intolerant, no te'l venc. No te'l ven. Però si és per un tipus de dieta o el que tu vulguis, el pots prendre. I de moment sí, faig els dimarts i els divendres i normalment fot 10-12 peces. És com un xusco, perquè porta molta aigua. És una farina que em met molta aigua i el faig per encàrrec. A vegades em surt algun de més i el poso perquè n'hi ha persones que... No tindries una altra. Doncs mira, avui sí. Avui sí, d'acord. I després faig un pa de xia, que és amb farina normal, i després un mix que ve amb les semilles de lino, maïs, pipes, i un mix que va, es mezcla amb la farina normal, i faig uns mollos, tipus pa amb bimbo, i faig el pa de xia. El pa de xia, que és amb aquests altres productes que m'estàs dient. Que és un pa que diu que queda molt tou, potser molt plonjós. Sí, sí, té molta... També li entra bastanta aigua i llavors l'haig de fer amb motllo, com tipus bimbo, perquè si no se me'n va. I el pa de serraí, el seu resultat final, quin és? Perquè a vegades anem al forn i diem vull un pa tou, vull un pa de crosta cruixent, vull un pa... Com és aquest? Aquest té les dues coses. Té la crosta cruixent i per dintre, com té molta humitat, és tovet. Perquè quan el tallo amb la màquina, la gent sempre diu, ostres, queda enganxat, és que és molt tou. És que és molt tou, d'acord. Té la crosta perquè jo li dono al forn el temps i té la crosta que és maca. És una mica àcid, però és un pa que es pot menjar qualsevol, és molt bo. És bo. Déu-n'hi-do. I a més té llarga durada perquè el fiques a la nevera, vas traient les llesques i ja quan queden les últimes les fas torradetes a la torradora amb formatge fresc i... I te'l menges. I te'l menges quasi segur del tot. Si és amb oli i sal, també. I un trosset de xocolata al costat, també. Hi ha coses a fer, no? Escolta, el pa blanc aquest que deies, realment, és pa blanc blanc o porta algun afegit d'alguna farina per alguna raó? Em parles del pa normal. Del pa normal. Sí, és blanc. És blanc. Perquè hi ha algun pa que se li afegeix a algun altre. Sí, sí. Els rodons, els rodons de pagès, se li fica una mica de sègol. Sègol, farina de sègol, perquè quedi aquell color torradet, que no quedi tan blanc. I, a més, li dona sabor. A les barres que jo faig de normal, li poso malta. Llavors té aquell sabor i queda la crosta tan... com tu diria... Tan lluenta, o sigui, tan torradet. Queda brillant, torrat, torrat. I, a més a més, el pas ha de menjar no cremat, però s'ha de menjar torrat. Torradet. Això que la gent s'ha acostumat al patour i blanc, no, perquè fa mal als modells. Clar, clar, aquesta és una altra. Escolta, si et sembla, preparem el vídeo, el tècnic que el tenim ja allà preparat a punt de donar-li el clic, Podríem veure el vídeo. El vídeo és una passejada per Rubí, el que et deia abans. Parlant, hem anat a veure diferents forns a l'exterior i preguntant a la gent. Anem a veure el vídeo i després en fem 5 cèntims tu i jo, a veure què et sembla. Vinga, va. Farina, llevat, aigua, pràcticament amb aquests tres ingredients i només amb aquests tres ingredients podríem fer pa. El pas és un element bàsic de la dieta tradicional, l'elaboració d'un cereal, encara la trobem a la base d'això de la piràmide alimentària. El consum de pa a Espanya ronda, atenció, els 41 kg per persona i any, que ja són quilos. A Rubí, en molt pocs dies de diferència, han obert dos forns de pa. El forn Cabrianes, al carrer Justícia, número 2, i el Turris, al carrer Sant Cugat, número 2. Tots dos ofereixen el pa fet a la manera, diuen, tradicional. Avui el primer segon i postres surt al carrer per veure quants forns de pa hi ha entre aquests dos que acaben d'obrir, entre el Cabrianes i el Torres. Volem saber també a quin preu venen la barra de quart i la idea és, si els rovinancs i les rovinancas es deixen, també preguntar a la clientela què han comprat. quan s'han gastat i per què han triat concretament aquest forn de pa entre l'oferta de forns de pa que hi ha a la ciutat. Ens acompanyeu perquè avui el primer segon i postres surt de ruta Panarra, justament i en començar des del forn Cabrianes. Com et dius? Manoli. Manoli, tu quant pa menges, més o menys, al dia? Dues llesques de pa. Dues llesques. Llavors comprem barra de pa, rodó... Compro un rodó amb la meva parella un dia sí i un dia no. Tres dies a la setmana. Ho tens controladíssim? Sí. Quin és el teu forn de pa, de confiança? El Maxipan. El Maxipan. I per què tries el Maxipan? Perquè és a prop de casa? Perquè et ve de preu? Perquè és pa integral que m'agrada, perquè està ve de preu i està a prop de casa. Molt bé. Saps que ara han obert el Cabrià n'és aquí al Justícia i Turris allà a Sant Cugat. No el coneixia. Molt bé. Tu creus que hi haurà prou comprador de pa per tant de forn? N'hi ha molts en el lloc que està. Estem al carrer Major i hi ha molts forts i moltes fleques i bé, no sé si la gent menja pa o menja dolços, però ja es veurà. Molt bé, gràcies guapa, que vagi molt bé. Moltes gràcies a vosaltres. Com te llames? Albert. Albert, què has comprado aquí en el horno? Dos croissanes. ¿Cuánto te ha costado, te lo puedo preguntar? Un euro quince. ¿Es la primera vez que compras aquí en el Cabrianes? La primera vez. ¿Sí? ¿No lo conocías hasta ahora? ¿Lo has visto nuevo? ¿Has querido entrar? ¿Cómo ha ido esto? No, lo vi nuevo el otro día, que hacía la inauguración, no pude venir y digo, pues voy a entrar. ¿Y probamos, eh? Por curiosidad. ¿Comes mucho pan? No. ¿Nada? Muy poco. ¿Pan no, pero cruzones sí? Hoy un capricho se da, pero pan intento no comer. Intentas no comer, ¿vale? ¿Has visto que últimamente aquí en el centro hay como muchos espacios donde venden pan y horno y cafeterías y este tipo de cosas? Sí, eso ya hice un programa La Sexta. ¿Sí? Sí. ¿Y qué? ¿Qué hacían? ¿Qué decían los de La Sexta? Bueno, sobre el pan este, bueno, que también viene de la Free Pan y todo esto, que hay exceso de... Bueno, que están desapareciendo las panaderías de toda la vida para... Bueno, que normalmente los regentan chinos. Para entrar a estas panaderías. A ti te llegó el Albert, porque tú no tomas pan. No, pero cruzones sí que me gustan, ¿ves? ¿Sí? Sí. Vale. ¿Este te lo vas a comer ahora o dentro de un rato? No, este me lo voy a comer ahora. ¿Puedes...? ¿Y me dices qué tal? Hombre. Uno. El otro luego... O sea, lo pruebas... Esto lo pruebas y luego me dices a ver qué... A ver... Tranquilo, eh, tómate tu tiempo. Porque normalmente en este programa, como yo, pero está bien que Albert haga para nosotros la cata del cruzán. Está muy bueno. ¿Está rico? Sí. Gracias, Albert, que vaya muy bien. Es veu que a la sexta ja hem parlat d'això, que hi ha molts forns de pa. És igual, nosaltres avui seguim amb ruta panarra. Vaig veure què val la barra de quart i us ho explico, sí? Vale, ja està. Aquí el forn Cabrianes. La barra de quart val un euro amb vint. Després també tenen la bagueta, que val l'1,15, però és més petita. La barra de quart o vint. Seguim, va. Aquí a la pastisseria Méndez també venen pa. Però com que això és un directe que en realitat no és directe, perquè ho hem gravat divendres a la tarda, avui el Méndez tenia tancat. Jo de veritat que faig un acte de fe i confio, Jonathan, que siguis a l'estudi i em puguis explicar quan vens la barra de quart. I quan arribem pràcticament a Plaça Catalunya ens trobem en dos locals també relativament nous. Tenim el Santa Glòria, coffee and bakery, i el Vivari, que és bakery and coffee. Hi ha Vivaris que venen pa, però el de Rubí diria que no. El Santa Glòria, tot i que és una cafeteria i pastisseria, diria que també tenen una barra de pa. Anem a mirar? No, aquí pa no venen, eh? Hi ha víveris que sí, però concretament aquest d'aquí no, no venen pa. Vas, com et dius? Rafael. Rafael, aviam, què et passa tu amb el pa avui? Com? Què t'ha passat avui amb el pa? Anaves buscant una cosa o no l'has trobat? Anem a buscar pel 365, pa de vidre, i resulta que no en tenen. I li he preguntat que per què no ho fan i me diuen que és que no té gaire sortida, però bueno, jo sempre el compro. I fins ara no m'he trobat sense. I ara on vas a buscar pa de vidre? Vaig allà al Can Brians, perquè aquest matí... Can Brians és una presó. Al Forn Can Brians, sí. Al Forn Can Brians. Que he passat aquest matí, l'he vist, i com que no he trobat aquí, vaig a mirar a veure com és. Venim d'allà i tenien molts pans. No m'he fixat exactament si hi havia pa de vidre, però n'hi havia molts. Bueno, pa de coca o pa de xapata, més o menys és el mateix. Rafael, mengeu molt pa a casa? No. Però el poc que mengeu ha de ser de vidre. Sí, ens agrada que tinguin poca amiga, que sigui planet. Ah, que sigui... Si no sou de sucapar, sou de posar coses sobre el pa i que cruixi. Sí. Sí, eh? Què hi posaràs sobre el pa de coca? Doncs mira, aquesta nit potser fiquem escalivada i anchoves. Ah. Meravellós. Meravellós. Tenen un sopar de pa i verdura fantàstic. Rafel, que tinguis molta sort i trobis aquest pa de coca per poder menjar aquest sopar mascalibada. Molt bé, gràcies. A tu. I al Blai. I al Blai, que és el càmera. Aquí tenen pa, eh? Aquí el 365, evidentment, tenen barres de pa. El que passa és que no hem acabat d'aclarir quina seria ben bé la barra de quart, eh? En tot cas, hi ha un pa francès que venen una barra a 0,95, però si te'n quedes dues, a 1,55, un preu molt competitiu. I després tindríem el pa 365, que el tenen la barra a... Un euro en vint, també prou bé. Com et dius tu? Carme. Carme, a tu t'agrada el pa? Sí, m'agrada el pa. Molt? Home, sóc panarra, sí. Sí? De les meves, la Carme és de les meves. Quant de pa compreu a casa, més o menys? Normalment dues barretes de baguets al dia. Dues baguets al dia? Al dia, sí. I on les compres? Normalment allà davant del distop, que no sé ni com es diu la penaderia aquella. Quan et costen les barres? 1,50. 1,50. I per què les compres allà? Perquè és a prop de casa, perquè són bones, per què? És a prop de casa i no està malament. Tant dintre dels pans que hi ha per aquí està força bé, sí. El pa és per suc amb la salsa o per entrepà? A casa és per suc amb la salseta. Sí, eh? Entre pans pocs. Pocs? Sí, molt poc. A casa, a casa dels àvies fins i tot mengen la fruita amb pa? No, jo així ja no, aquí ja no arribo. Però m'agrada el pa amb nocilla, per exemple, com els nens petits. Molt bé. Canvi sucre? No, el vi amb això no, perquè el vi no m'agrada el cava. Però a fricandó i a sucar, eh? Ficandó, a les salsetes, de tot, de tot. Allà on hi hagi salseta ja m'hi trobaràs a mi, al meu marit i a la meva cunyada, la Roser. Ai, la Roser que s'amaga per allà. Gràcies, Carme, que vagi molt bé. Vagi molt bé, gràcies. Aviam, com es diu vostè? Josep. Josep, a vostè li agrada el pa? Ui, molt, soc molt pesada, però ara no em puc mirar. Estic al règim. I per què li agrada més el pa? Per sucar o per entrepar? Per entrepar, bocadero, cago amb l'hòstia. Cago amb l'hòstia, eh? Molt bé. Josep, el millor entrepar del món de què és? De pa i pernil. De pernil serrà? Sí. Ibéric. Ibéric i tomàquet. I ja està. Ja està. Una mica de sal, una mica d'oli. Això sempre. Soc l'home més feliç del món. I amb això fem, eh? Va. Bueno, Josep, ja està, eh? Com si no ens colléssim de res, vostè i jo. Ja el deixaré. Sí, miri, veus? Aquell senyor d'allà que està darrere a la càmera, si se salta molt la dieta i pren molt pa, li tocarà el crostó. També li dic. Doncs això, que la barra de quart va a 1,25. Aquí, a l'Opant, que tenen aquesta senyalització d'aquí de fer bon pa perquè som forners. Ho tenen claríssim, aquí a l'Opant. que eren dels primers que es van establir aquí a l'illa de Vianants venint fort de pa i ara, doncs de cop i volta, estan rodejats d'altres locals que també ho fan. U25, la barra de quart, alopant. Com et dius? Marcel. Marcel, véns del Turris. Sí. Per què has anat al Turris? Doncs mira, perquè va obrir fa poc i com que l'altre dia estava molt ple i no hi havia gaire ningú, dic, aprofito i ja que tenia gana, doncs aprofito i compro alguna cosa per berenar i ja està. Mira, pel fred xafarder que has comprat... Doncs un croissant. Un croissant de xocolata i molt bo, la veritat. Sí, quant t'apuntes? Quant m'ha costat? Dos cinquanta, més o menys. Dos cinquanta, però bo, eh? Sí, però bo, però bo, sí. Perquè a vegades vas a algun lloc, dos cinquanta, i potser la qualitat tampoc és la mateixa. Però bé. Marçal, vius a Rubí? Sí, sí, soc d'aquí. I normalment on compres el pa? Doncs el pa, normalment, quan tinc temps, vinc aquí al centre mateix, o si puc, m'escapo un bon àrea, que és el que tinc més a prop de casa, per activitat. ja n'hi ha dos que van al Bonari o a l'Àries de Guisona, i mira que tenim l'illa de Vianants planíssima de forns de pa. I ara més, perquè tenim el Turris de fa molt poc, i el forn Cabrianes, allà al final, que és d'on venim, avui estem... Ai, m'està caient el bolso, ja està, és igual, deixem-ho estar. Avui estem de Ruta Penarra, el programa. Tu creus que tants forns de pa d'andescafeteries sobreviuran aquí al centre? Aviam, una mica difícil ho veig, perquè sí que és veritat que molta gent, no sé si opina el mateix que jo, però cada cop que veus un local tancat sempre obren un forn de pa. No sé, potser és un boom i després canvien les coses, no? Bueno, a vegades no, el fort de pa també és un centre neuràlgic de gent que socialitza i tot, i també està bé. Però bueno, a poc a poc, no? Fort de pa o ungles. Exacte, sí, sí, sí, depilació, ungles o forts de pa. Però bueno, està bé. Bueno, Marçal, doncs que vagi molt de gust el teu croissant i que segueixis comprant parrobé. Gràcies. Gràcies a vosaltres. Va, Blai, que tenim el Rafa aquí, que em sembla que ho ha aconseguit. Ho has aconseguit, Rafa, sí o no? Sí, sí, bueno, no és exactament igual, però és un pa que m'agrada. Quin pa és? No sé, m'han dit un nom molt raro, que és una farina que t'ha fet a la pedra, no sé què. T'han enredat? No crec. T'has deixat enredar? Sí, bueno, he vist que m'agrada, la impressió és que m'ha agradat. Llavors, penso que serà bo. Quant ha costat? Dos i xanta. Dos i xanta. I t'han donat això, un rasca? Sí, un rasca per a un descompte per a la pròxima compra. Ah, un rasca, eh? Sí, sí, el tinc que rascar a veure qui hi ha a sota. Ah, molt bé. I ja sabem que és forn cabrianes. Sí, bon cabrianes, que lo van inaugurar fa un parell de dies. Molt bé, doncs que vagi molt de gust, eh? Gràcies. Records a casa. A vosaltres també... Res, reto aconseguido per l'escalibada d'aquest vespre de Can Rafa. És que ens hem trobat aquí la síndica de greuges emèrita, la Milagros Calleja, i aprofitarem per preguntar-li aquí davant del Torris. Què tal Milagros, com estàs? Hola, bona tarda. Com estàs? Bé, bé. Tu menges pa? Sí. Molt? O sigui, la Milagros és una dona de sucar i pa? Sí. Sí. Sí, ho fa amb cara de culpable, ma, mira amb aquella cara de culpable, eh? Sí, eh? Sí, la veritat és que sí. On compres el pa habitualment? Mira, al Maxipan. Al Maxipan, allà, eh? Sí. Què comprem? Una barra, un rodó, congelem? Una barra. Al dia? Bé, al dia però congelem. Congeleu? Sí, congelem, per tant, una cada dos dies, una cosa així. Més o menys? Més o menys. És per sucapar, és per entrepans, com us el menja el pa? És per acompanyar el menjar i entrepà al matí. Un entrepà petit entrepà al matí. De pernil? Home, doncs està bé, sí. Un dia de pernil, un altre de fuet. Anem variant. Molt bé, milagros, ja està. Aquest atracament amb armada sobrepà ja s'ha acabat. Gràcies, bonica. Que vagi molt bé. És que han obert el turris, per això estem fent aquí com aquesta. No has entrat mai? No. Bueno, és que fa molt poc que obren, eh? Sí. Nosaltres vam estar a punt d'entrar, però al final no hem entrat. Vale, pues vinga. Gràcies. Adeu. La barra clàssica. Aquí el Turris val un euro amb deu. Ben bé una barra de quart no seria, eh? Seria més petita. Llavors, no sé si la cosa seria competència equiparable amb la resta de barres que hem vist. Però la barra clàssica, un euro amb deu. Aquí el Turris. Hola, què tal? Com te llames? Adrián. Adrián, com és pan? Com és mucho pan? ¿Te gusta el pan? Yo soy muy panero. ¿Sí? Sí. ¿Cuánto pan compras? Más o menos al día, a la semana? Una vez a la semana en el mercado y pan de payés. ¿Congeláis, guardáis? Congelamos en rebanadas. ¿En rebanadas? ¿El pan es para mojar en salsa o para bocadillo? Para la mañana, para la turrada del matí y esporádico. ¿Cuánto te cuesta el redondo del mercado, más o menos? Está entre dos y tres euros. El pad de país es de medio kilo, el de medio kilo un poquito más caro quizá. ¿De cuarto o de medio kilo? De medio kilo o de kilo, correcto. ¿Por qué escoges el del mercado? ¿Porque está cerca? ¿Porque está bueno? ¿Porque tienes confianza? El del mercado está cerca de casa y también por el comercio local, la panadería del mercado y bueno, nosotros vamos al mercado de Rubí. Ya sabes que hay dos locales como mínimo muy nuevos de pan aquí en el centro. El Turris que está ahí mismo y hacia allí el Forn Cabrianes. Últimamente hay muchas panaderías aquí en el centro. ¿Tú crees que sobrevivirán todas? Yo creo que sí y que cada vez, pues, hombre, uno también compra cuando puede y cuando le pilla, que al final con la familia hacemos lo que podemos. Y yo creo que sí, que va en auge y que, bueno, que yo estoy de acuerdo con que vaya a más el tema del pan. Yo creo que es un buen alimento. Adrián, te hemos pillado saliendo de la lionesa. Heu vingut a Brenar. Con los niños, por la tarde, la merienda. Un clásico. Un bueno, sí. ¿Qué habéis tomado? Pues hoy es viernes, así que hemos salido un poco de la rutina y hemos hecho un croissant. ¿Y los has hecho felices? Hoy tocaba un poco de felicidad. Genial, Adrián, muchísimas gracias, que vaya muy bien. A vosotros, gracias. És que un cruz em fa felicitats, si és que és així. És que hem vingut a l'hora de berenar, Blay, l'hora de berenar aquí a la Lionesa està plena, eh? La barra de pa, aquí a la Lionesa, a un euro amb vint. En queden algunes, no masses. Diria que... Quatre. Tot just? Ara que són... Doncs mira, falten cinc minuts per tres quarts de sis de la tarda de divendres, encara que la gent ens estigui veient dimarts del matí. Però en tot cas, fins aquí arribava la ruta de forns de pa que hem volgut fer aquesta tarda, des del forn Cabrianes fins al Turris. Hem completat aquí a la Lionesa per tancar just la zona... en què hi ha aquests forns de pal centre. Però com que la gent ens ha parlat del Maxipan, que està aquí mateix, si us sembla ens hi acostarem i mirarem també a quan va la barra de quart i després fem la comparativa final de quan costa la barra de quart al centre de Rubí. El Maxipan, aquí a l'Avinguda de Barcelona, com ens han dit un parell de robinengues, mirem quan tenen la barra de quart, que també és una oferta. És dues barres de francès d'un quart, per tant dues barres de quart, a 1,50 euro si en compres dues. Ideal per això de fer entrepans i congelar o congelar directament. I fins aquí la Ruta Penarra del primer, segon i postres a la càmera el Blai Ferran i qui acomiada la connexió des de l'Avinguda de Barcelona, Ruta Penarra, la Mariana Dolerez. Bé, vist el vídeo, Jonathan, què t'ha semblat? Això va ser un divertimento. Sí, ja està bé. Va ser sortir al carrer, passar-ho bé i preguntar a la gent. Tu què em dius de la proliferació que tenim? Clar, això va a modes, o bancs, o immobiliàries, ara tenim els forns... Les ungles. Les ungles, bueno... Casòptica, l'antestista... Hem tingut de tot, a Rubí hem tingut de tot. Què passa amb aquesta proliferació que tenim ara de forns? No ho sé. S'aguantaran tots, hi ha negoci per tots, com ho veus? Jo crec que no, eh? Tu creus que no? Jo crec que no. La gent, pel que veig aquí al vídeo, es tira per les marques. I aquí a Rubí ja teníem dos fons que fan un pa boníssim. Per exemple, el del mercat, el David del Mercat. Sí. I té fama, té fama. No fa falta anar al Turris. A veure, és que parles de... Turris és com si diguessis que n'hi ha Nike. Vale. I el David, al mercat, jo l'he tastat i... I ell és forner de tota la vida. I té molt... Però molt bo, eh? Sí, sí, sí. I fet amb calma i tranquil·litat, i les seves madalenes, tot fet a l'antiga. Sí, però pel que veiem amb el vídeo, cadascú té la seva línia de pa i cadascú té el seu preu. Unes més curtes, unes més llargues, un pa blanc, l'altre té més crostre... Cada marca té la seva. Cada marca té el seu. Escolta, tenim aquí a l'estudi el Jordi Rusterazzo, que ho he dit bé, sí, oi? Correcte. Hola, què tal, Jordi, com estàs? Que després d'un clip musical que veurem, ens parlarà d'un vi que s'ha posat molt de moda i bec una ampolla aquí. Però preguntem, ja que parlem de pa, tu què opines de la història aquesta, d'aquesta proliferació de tants forns a les ciutats? Doncs, a veure, la cultura del pa m'agrada. Vull dir que està prou bé. Ara bé, no sé si n'hi haurà per tothom. Això ja és un tema de mercat. Però sí que m'agrada els nous pans. Sí, sí, sí. no sé, una mica de varietat, i la cultura del pa en si mateixa. El món del pa en general. El món és d'aquelles coses que atrauen. Vas, potser, de vacances en algun poblet, i el primer que fas, o el segon, és buscar aquell forn típic del poble per comprar companys, no? És tu no ha passat, això, que sí. Bueno, escolta, ja hem acabat amb el pa, deixeu-m'ho aquí. Un altre dia, si cal, ja hi tornarem. Ara podem escoltar un tema musical que ens porta Àlex Campos, I mai més ben dit, el tema es diu pan duro. Bona nit. Allí en la panadería sospechaba los motivos por los cuales al comprar yo pedía tan pocos panes que el regreso por mitades para que nos alcanzara nos tocaba racionar y un buen día me propuso que por ese mismo precio más del doble me iba a dar. Si me llevaba al pan duro que es uno del día anterior y como sería la cosa que la idea me sonó y nos pasamos la infancia inventando nuevos trucos para sacarle al pan duro lo mejor de su sabor. Bona nit. Puedo decirte que él viene para ti algo mejor Puede ser que no lo veas pero cree y llegará Ese día en que también cuando mires hacia atrás Alzarás a él tus ojos y tu voz se llenará De canciones de alabanza por su gran fidelidad Si hoy te comes un pan duro su presencia allí está Si hay pan fresco en la mañana Fins demà! Para ti, para ti Després, després d'aquest tema musical tan apropiat, ara parlarem, com us dèiem, amb el Jordi, d'un vi que s'ha posat molt de moda. Estem parlant dels vins brisats. Els vins brisats són vins blancs elaborats com si fossin negres. Si no ho dic bé, Jordi, després m'ho corregeixes. És a dir, vinificats en contacte amb les pells del mateix raïm, En comptes de prensar el raïm i separar les llavors i pells, es deixa fermentar el mos del raïm blanc amb aquestes parts sòlides. Amb aquesta pràctica el mos fermentarà i simultàniament hi haurà una maceració amb les seves pells, obtenir totes les substàncies d'aquests, per obtenir totes les substàncies d'aquests, com són els aromes, els tanins i el color. Aquest procés atorga un color més pujat i de to intens al vi blanc, donant-li uns matisos hambre ataronjats. és per aquest motiu que es coneixen internacionalment com Orange Wines o, com diem nosaltres, els vins brisats. Jordi, bona tarda. Bona tarda, ho has explicat tot? Bé, jo ho he llegit, ho he explicat. Ho he llegit, m'he tingut que posar al dia. Ho has explicat d'una tirada. A veure, és molt fàcil. Parlem de vins brisats, llavors vol dir vins amb brisa. I la brisa són les pallofes, les llavors del raïm. Sempre hem de parlar de vins brisats, vins blancs. Sempre són vins blancs brisats. I llavors has dit molt bé que alhora de la vinificació estan en contacte amb les pells, com fem amb el vinegre. Amb el vinegre, sí. Pels oients podem dir que l'elaboració del vi negre es fa amb les pallofes, amb tot, es deixa amassarar, fermenta i després es premsa. Amb el vi blanc, normalment, es premsa directament. I se separa les pallofes i tots els components sòlids ràpidament. I es fermenta el most, només el most. Perfecte. Per això trobem que els vins blancs són de color pàl·lit, diguem-ne que són aquests gruguencs no massa pujats. En canvi, els vins negres, què volem? Extracció de color. El color del vi ve de la pell. Llavors, aquests brisats són una barreja. És a dir, és un vi que està laureat amb raïm, amb varietat blanca, però massarem aquesta pell amb el most. La deixem macerar. Ho podem fer de dues maneres. Fermentativament o fermentativament. És a dir, que podem macerar uns dies i després passem la premsa i fem la fermentació. O bé... ho deixem i fem la fermentació. Són aquests dos tipus d'opcions. Podem fer de dues vegades. Exacte, exacte. Que abans ho has explicat, però no només és quan deixar-lo fermentar, sinó que molts cops es deixa macerar. Macerar. Exacte, que es diu maceració pel·licular, amb les pells. I després es premsa i es fermenta a banda. Diríem que és això. Un vi blanc... que estem intentant donar un toc de vi negre, per dir-ho així. Això vol dir, si donem aquest toc de vi negre, que estem parlant del cos, de la consistència del vi, potser si tanques els ulls i veus un vi d'aquests, dius, ostres, quin color té això? Sí, a l'hora de fer aquest tipus de vi, es busquen dues coses. Una, color. D'acord. És a dir, abans ho he dit, els vins blancs normalment tenen un color groc pàl·lit, verdós, una mica d'auradet, en alguns casos... Però en aquest cas busquem color. I has dit molt bé. Arriben els brisats fins a... de taronja. Colors molt pujats. Llavors, aquesta és la primera cosa que es busca. Perfecte. I la segona cosa que es busca és la complexitat. És a dir... Explica, explica. Quan tenim el mos en contacte amb les pells, agafa tots els seus compostos, agafa més aromes, compostos fenòlics. Els compostos fenòlics són els mateixos que té el vi negre, que són antioxidants, a més a més, i llavors aconseguim que aquest vi no sigui tan fresc com el vi blanc tradicional, i que tingui una sèrie de matisos que el fan més complex, més gastronòmic i força diferent. Això vol dir que és un vi que, clar, sempre parlem, vi blanc, peix, vi negre, carns, aquest vi que el gust del consumidor... Això s'ha d'oblidar, estic totalment d'acord, que ho he dit jo moltes vegades. Però seguint una mica aquest patró, aquest vi i aquest cos potser millor amb carns? Sí, sí, podria ser perfectament. És a dir, ja heu comentat abans que és molt gastronòmic i fins i tot això és una moda que ara tenim, els vins brisats. S'han posat de moda, tothom vol fer vins brisats. Però també és una... Diguem-ne que ha pujat l'elaboració d'aquest tipus de vins perquè hi ha molta gent i jo m'hi trobo, que són de vi negre. Sí. El vi blanc no el volen veure. D'acord. O sigui, no, soc de vi negre. Llavors, un vi blanc brisat té aquesta tenicitat que té el vi negre, té aquesta complexitat aromàtica que té el vi negre, en alguns casos, i llavors... als que no els agraden tant els vins blancs tradicionals, més frescos, amb més acidesa, aquest vi blanc sembla que allà els hi agrada una mica més. Sí, sembla que els hi passi una mica més bé. Això possiblement em passaria més. Jo sóc més de negre, blanc, ben fresc també, molt bé, però és qüestió que comenci a provar els vins verisats, a veure què tal. Sí, són una mica més complexes, són... que poden... tenen un abast més gran a l'hora de poder fer un maig amb la cuina. Molt bé. Però, vull dir... Dóna'm moltes possibilitats. Dóna'm possibilitats. Estaves dient, tu mateix ho has dit, que és un vi que ara s'està posant de moda. S'està posant de moda, però allò que rebusques una miqueta d'informació provoca que aquest vi, la tradició, és de 3, 4, 5, no sé quants anys al darrere, eh? Però això amb el vi és com la moda, tot torna. Tot torna, va bé. Pensa una cosa. A Geòrgia... Sí. Geòrgia, república exsoviètica. Fa més de 8.000 anys feien aquest tipus de vi. Només, només fa 8.000 anys. Sí, només, només. El Neolític, estem parlant del Neolític. Ja feien aquesta vinificació de vi blanc amb les pells. De fet, encara la fan. És a dir, ells agafen el que és la collita de la barema, tenen una mena d'àmfores que estan sota terra, traslladen el raïm, ho tapen i deixen fer. Llavors, és l'origen primitiu del vi. és la vinificació més ancestral que coneixem. I ara torna. I ara torna. Ara torna amb tota la tecnologia que tenim. Amb tota la tecnologia actual. Llavors, si tu vols tenir o treure d'una parcel·la Aquella personalitat del raïm, de la Terra, normalment són vins de mínima intervenció, és a dir que s'intenta fer la mínima intervenció humana. Llavors expressen exactament el que és aquell territori. És primitiu, per dir-ho així. És un vi primitiu, però ara ho elaboren molt bé. Vull dir que es pot veure perfectament bé. Sempre en Terrissa l'elaboren? O també com alguns vins al ser inoxidable? A veure, t'estic parlant de Georgia. Ara aquí al país o a la resta d'Espanya utilitzen ja altres mètodes. És a dir, utilitzant dipòsits d'inocs, també ànfores, també dipòsits de formigó, de ciment... És a dir, que es pot fer de moltes maneres, però la clau és aquesta fermentació... El sistema. Aquesta maceració pre-fermentativa o fermentativa... O fermentativa, d'acord. amb les pells, que normalment amb el vi blanc no ho fem, que és agafar el vi blanc, prensem, separem els compostos sòlids del que és el most i fermentem el most. Perfecte. Escolta, tema preus. Abans dels preus, aquest vi actualment a Espanya, Catalunya, on s'elabora més? Qui ha tornat en aquesta moda? Sí, sí. Ara és residual encara. Vull dir, hi ha una moda, ho fan diferents cellers. Pensa que totes les D.O.s tenen un plec de condicions. Un plec de condicions és una sèrie de normes que s'imposen per fer el vi. És a dir, i si no compleixes tota aquesta normativa, no pots etiquetar amb, per exemple, D.O. Penedès. Llavors, ara mateix, em sembla que només és la D.O. Terra Alta, l'única D.O., si m'equivoco, que em perdonin, que permet fer i etiquetar amb D.O. Terra Alta als brisats, però encara s'estan movent per acabar-ho. Però sí que ho poden fer fora de D.O. És a dir, encara que estiguin al plenet, es poden fer aquest tipus de vins fora de D.O. A Catalunya, el territori que és una mica més representatiu és la Terra Alta. Terra Alta. Exacte. I fora de Catalunya, hi ha molts llocs, i jo he portat aquest programa, una ampolla de vi, que es diu Garailuz, d'un celler que es diu Garai, Bodegas Garai, que està a Huelva. A Huelva. Exacte. Has anat lluny a buscar-la. Molt lluny. No t'estàs de res. No, no, no. A banda és un producte molt particular. Llavors aquest celler tenen una filosofia de treball ecològica. M'agrada molt. Molt bé. Molt bé. i de recuperació de varietats. Allà treballen molt amb una varietat que es diu Salema, absolutament desconeguda. És a dir, la majoria de la gent no sap que existeix una varietat que es diu Salema i que es fa via amb ella. I... bé, m'agrada molt com treballen i el resultat que tenen. I llavors per això he portat aquesta ampolla aquí representativa. Queria dir l'atenció perquè Huelve no és país de vins com Rioja, Ribera Alduero, segons quin és d'os, Però, en canvi, pel Quebec s'han espavilat per fer aquest vi... Sí, a veure, a veure, de vegades nosaltres pensem que potser aquestes zones tan protagonistes han de ser pioneres. I no té per què, oi? I llavors la gent fa coses molt interessants fora de tots aquests llocs i amb un nivell de qualitat molt alt. Molt bé, que bé. Llavors, jo convido que la gent... obri una ampolla de vi virisat, veurà que és diferent, que no s'esperi el que normalment s'espera en un vi blanc tradicional, que li doni una oportunitat i llavors anirà trobant matisos. Diferents. Perfecte. Que són molt interessants. Déu-n'hi-do. Per començar, per obrir una ampolla d'aquestes, primer que tot l'hem d'anar a comprar, allò que dèiem abans. Els preus. Quins preus tenen aquests vins, més o menys? N'hi ha de tot. Però, a veure, normalment no solen ser preus gaire astronòmics, per dir-ho així. Aquesta ampolla que he portat estem parlant de... 14 euros, 15 euros, n'hi ha de menys, n'hi ha de més. Vull dir, no és un vi premium, per dir-ho així. Perfecte. Evidentment, és el vi més bàsic, en teoria, que podem fer. Té el seu treball, evidentment, però no és un vi car. No, no. És un vi diferent i ens hem de, no sé, fer un dia una... Això, donar-li una oportunitat. Donar-li una oportunitat. I potser... El primer glob, potser no ens agrada, però després ja li anirem trobant coses. Això és com el cafè, potser la primera vegada t'agrada, la segona dius, ostres, però és tan dolent, no? Sí, sí, sí. Està molt bé. I és interessant a l'hora que estem posant ara de moda un producte Que ja es feia fa més de 8.000 anys. Exactament, ben bé, exactament igual. Sí, sí, sí. I ara ens agrada. És increïble. Alguna cosa estàvem fent bé. I tant. I tant. Molt bé. Jordi, em sembla que hem arribat al final o encara no. Em diu el tècnic que encara no. Encara podem parlar una mica de més, eh? Perfecte. Vinga, va. Perfecte. Sí, sí. Abans has dit... Internacionalment es coneixen com Orange Wines. Sí. Correcte. Sí. Per què? Pel color. Pel color taronja. El color taronja. Llavors, sí que és veritat que la resta del món aquest tipus de vi se li diu Orange Wine. Que no vins a Orange, que... Hi ha una mica de confusió, perquè tenim els vins oranys o el vino de naranja, no és res d'això. No té per què. És a dir, aquests vins de naranja o aquests oranys que de vegades ens trobem, Estan fets a base de vi, però no són vins. És a dir, que és com el vermut, que és un producte fet a base de vi, però que aporta més coses. Llavors, el vi brisat o l'orange wine és absolutament vi. És vi, vi. Exacte. I... Agafa aquest color... I té el seu nom... Tot al final té la seva lògica. Com que té aquest color ataronjat i pujadet, No és molt fàcil. Amb això dels colors és curiós. Fa poc em van regalar una ampolla de vi francès. Era un vi gris. Però que no era gris, era transparent com l'aigua. És a dir, un vi blanc. I em va cridar molt l'atenció. N'he buscat per aquí alguna vegada i deia quina manera trobava. Què me'n dius aquest vi? El coneixes? Sí, sí, sí. Segurament és un vi que està valorat amb la Pinot Grigio, que és una varietat que dona aquest coloret una mica... Ja no és un blanc pàl·lid, sinó que una mica metàl·lic, per dir-ho així. I sí, se li diu això. I aquí també hi ha, per exemple, el xarelo vermell. Sí. També li... potser el podem posar en aquest... amb aquesta classificació. És un xarelo una mica així, rosadet, i tenen aquest color, no? Sí, sí, sí. Però és una curiositat, vull dir, que al final... Que bé. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do, és curios, eh? No ho sé, jo havia preparat alguna altra cosa per aquí, d'on prové aquest vi, ja n'hem parlat, els preus, bueno, hem parlat de tot una mica, ja, no? No sé, tu et passa pel cap alguna cosa més que ens puguis dir d'aquest vi o d'alguna altra? Sí. Ja parlant de vins de colors, no? Sí, a veure... Ara, s'està posant de mola. I s'estan arribant a punts amb aquest tipus de vinificació que estem arribant a punts premium, fins i tot. És a dir, i es valora una mica tot. Hi ha cellers que estan comprant aquestes ànfores, les estan soterrant, fins i tot. Em sembla que amb Georgia es diuen quedri, si no ho dic malament. Llavors, hi ha cellers aquí i a la resta del món que estan comprant aquesta mena d'ànfores, les estan soterrant... Estan fent això i estan fent proves amb els vins negres i... Vull dir que aquesta corrent que hem tingut dels Orange Wine està anant més enllà. És a dir, estan ja fent experimentació perquè al final el món del vi... Hi ha molts tipus de vins, tots hi ha molts que són molt iguals, i llavors la diferenciació és la que et pot donar una mica a la que fa una mica de quota de mercat. Llavors, ara demanem coses, que estiguin fets amb ànfores de ceràmica i mil coses. Per poder vendre el vi, no és només un producte per veure, sinó que has de vendre tota una història, un storytelling d'ell. Totalment, totalment. Exacte. I llavors aquesta corrent està anant més enllà. És a dir, amb experiments amb altres varietats, amb experiments amb varietats negres, I anirem veient els resultats amb el temps. Vols dir que potser les tines o les àmfores de terrissa o de ciment tornen aquestes de ser inoxidable tan polides, tan netes? Hi ha alguna bodega que potser els tornes a retirar o les fa servir per segons quins tipus de vins? Sí, evidentment. Tot això, el que dius, està tornant i li dóna valor afegit al producte. Jo penso que mai es desfaran dels dipòsits d'ínox, sobretot pels vins més joves, és a dir, no vols cap mena de... De sabor, d'afegit. Sí, cap afegit de res. Sí, sí, sí. I jo penso que això continuarà. Però sí que ja veus els cellers que van afegint que si ous de ciment, amfores... hi ha una mena que es diu wineglob, que és una mena de majuanes gegants. I estan fent allà vinificant vins i... És a dir, que la gent s'està... Que les modes tornen. Sí, sí, les modes tornen. Doncs va, deixa'm les que tornin, deixa'm les que tornin. Ara sí que em diuen des del control el tècnic Àlex Banyos, que és el que hem tingut de tècnic avui, que hem arribat al punt final. Jo dono les gràcies al Jordi, dono les gràcies al Jonathan, que ja ha marxat de l'estudi. Des d'aquí una abraçada molt forta a la Mariona. Esperem que la setmana que ve pugui estar amb nosaltres. I aquí qui ha parlat i qui ho ha procurat fer el millor possible és el Blai Ferran. Fins la setmana que ve. Gràcies, Blai. Contigo éramos mejor, como si fuéramos dos sols, dando vida a los misterios, que alumbran la vida entera, llenando todo de flores, inventando los colores, como quieres, como quieres que no te quiera, juntitos los dos, No importa el lugar Tu alma y la mía No saben brindar Y no es que no pueda vivir sin ti Es que prefiero que sea contigo En otra cama no se duerme igual Si no es de tu boca no me gusta el vino Y no es que no pueda ser feliz Fins demà! de Rubí.