#713 - L’ANU 2025: pantalles i mirada crítica; Festa “Hola 18” i jerga ‘charca’; efemèrides de Sting, Velvet Underground i Mike Rutherford

. Rubí al dia amb Lídia Martín. Hola, què tal? Molt bon dia. Són 8 els minuts que passen de les 11 del matí. Ja sabeu que esteu sentint el Rubí al dia, un programa que iniciem a les 8 en punt amb la Pamela Martínez, que us porta tota la informació fins a les 10, quan s'actualitza l'ullatí horari i després és el torn de la tertúlia. Fem relleu de pesantadores i l'encarregada és la Belén Dierno, que ha acabat fa no res. Hem tornat a sentir què passa a la ciutat i ara comença aquesta, la quarta, l'hora més magasin d'un espai d'avui dijous, 2 d'octubre de 2025. i avui el programa el que volem fer d'una banda és parlar d'un festival que ja és clàssic a la ciutat. Pràcticament cada any en parlem, quan arriben aquestes dates, sigui finals de setembre o primers, com en aquest cas, d'octubre, perquè durant tot aquest mes la fotografia és protagonista a Rubí, gràcies al festival. La Nú, la Nú que arriba a aquesta, la del 2025, a la seva onzena edició, i evidentment aquí havíem de parlar-ne, i ho farem amb el Carles Mercader, que és el responsable màxim d'aquesta iniciativa, que posa el focus en les diferents formes de mostrar la realitat, gràcies, com dèiem, a les fotografies, i no només en exposicions que podeu anar a visitar, sinó també pel carrer. Segurament ja heu vist des del dia 30, des de dimarts a la tarda, que ja es podien veure algunes de les fotografies que, entre d'altres, s'il·lustren, a la plaça Clavé, a la Nova Estació, també a la pressa del doctor Guardiet, o per aquí, per la ràdio. En parlarem, de tot plegat, com dèiem, amb el Carles Mercader. A banda d'això, és dijous, i cada dues setmanes tenim la visita d'una banda de la Sandra Borrego, que ja sabeu que és la tècnica responsable de l'espai Jova Torre Bassas. La juventud está preparadísima. Totalmente. I, a més, els fan una festa, un guany. Hola 18. ¡Ay, qué cosa más grande! O també podríem dir Hola 18, perquè és una festa que va adreçada a les persones de la ciutat que fan 18 anys, aquest 2025. En parlarem, si no passa res, no només amb la Sandra, sinó també amb el Carlos, que té 18 i que ens explicarà... Entra mais, morenos. Bueno, no sé si és Moreno o Rubio, no ho sé, encara no l'he vist, no sé si vindrà, si és per videoconferència, suposo que sí que vindrà amb la Sandra per parlar de què significa fer 18, com veu la vida i com és la festa, perquè, clar, ella la... Suposo que la convidaran així, un poco de refilón. moltíssima gràcia. Però els que feu 18, doncs teniu aquesta invitació. Ja sabeu que amb la Sandra sempre ve el nostre ex-bacari rehabilitat, o no, el Quique Guillem, que ens porta també coses que tenen a veure amb la joventut, la jerga juvenívola, o el concurs, una mica sui generis, que ell prepara per posar-me en evidència, però jo m'ho passo molt bé sabent què és el que pensa o fa la joventut, de vegades a les xarxes socials o no. Tot això fins que sigui al migdia, arribi de nou la informació i continuï la programació de Ràdio Rubí. Sabeu que el José Malagón està aquí, que us saluda des de les 8 del matí al Peu del Canó, en directe, abans també. I ara, com sempre, em posa un tema musical per començar. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí el dia. Sous-titrage ST' 501 Així es diu la cançó que esteu sentint de la banda The Police, So Lonely, de l'any 78. Així es sent el José Malagón quan arriba a la ràdio, So Lonely, perquè és el primer que arriba aquí a Ràdio Rubí. No li dedico, però sí, li agrada també. Per què sentim aquest tema? Doncs perquè avui Gordon Matthew Thomas Sumner fa 74 anys. Per aquest nom potser no us sona, o sí. Es diu, o es fa dir, es tinc. va néixer un 2 d'octubre de l'any 51 a Walsen, el Regne Unit, i això vol dir, com dèiem, que fa 74 anys. I el felicitem amb una de les cançons que a mi més m'agrada de la seva trajectòria amb The Police. Ja sabeu que no només és cantant, sinó també compositor, baixista i actor ocasional, que segurament heu vist convidat en algunes sèries. El felicitem amb aquest tema que es diu So Lonely. So Lonely So Lonely So Lonely So Lonely So Lonely So Lonely Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! que ja ha portat endavant l'empresa cultural en aquest país. Però la meva voluntat sí que era una cosa que podia tenir molta bona projecció i molt futur. I aquesta onzena edició recordem que està organitzada a l'ANU per l'associació Ull per Ull, que tens el suport de l'Ajuntament de Rubí, però també de la Generalitat i la Diputació de Barcelona. Com ha canviat l'ANU, diguem, des de la primera edició a aquesta? Bé, primer que s'ha fet més gran a nivell d'estructura. Al principi em va apostar per una qualitat, ja eren molt més petits el format, però vam apostar per la qualitat i la cura de les presentacions dels treballadors dels fotògrafs, i això no ha canviat. L'únic que sí, acabat el nivell de gestió, que com tu molt bé dius, tenim recolzament de més institucions i això fa que sigui un projecte que té molta burocràcia darrere, no? Perquè també, puntualment, hem tingut ajuda d'Europa i del Ministeri de Cultura, i això fa que estigui enrabassat, a vegades. Enguany, el lema de l'ANU és totes les pantalles del demà. Per què? Sí, primer, per ser una cosa que és evident, que potser no era evident, ja fa 10 anys a festivals, ja s'apuntava, però no era tan clar, és que les imatges, i entre elles la fotografia, però tot tipus d'imatges, s'estan consumint i socialitzant a través de les pantalles. Això no vol dir que s'hagin validat altres formats, no?, com el paper o les parets de les exposicions, però el 99,9% de les imatges que comptem un dia és a través de pantalla, no? I jo us volia fer una reflexió sobre el moment, perquè com hem arribat aquí i els problemes que comporta això. Problemes i també beneficis o democratització de la mirada, però també tota la problemàtica que estem visquent i que hem de canviar perquè no vagi pitjor en el futur. Parla'ns d'aquesta problemàtica, què és el que veus tu més greu d'aquesta manera de fer més democràtica d'una banda la fotografia, però potser en accés, no?, a través d'aquestes pantalles que estaves comentant. Sí, el que vam parir primer és que hem de deixar de mirar la realitat, el nostre món que ens envolta. Això va primer parir i la primera causa del problema, que ja no mirem el món ni ens mirem nosaltres mateixos. I això sí que és la culpa de les pantalles, però, bueno, l'addicció és nostra, eh? I llavors les imatges, més que ser contemplades, ens estan contemplant elles i ens estan devorant elles mateixes. estan traient temps i espai de reflexió. O sigui, que diguem que passem massa temps amb aquestes imatges que moltes vegades es fan servir per mostrar una realitat a les xarxes socials que no és real? Té diversos problemes. Primer, ens dona la sensació que estem molt informats i molt en contacte amb el món, quan és evident que és mentida i això podríem parlar d'aquests conceptes nous que són de la postveritat i de les fake news, que sembla que les opinions ja no tenen jerarquia, donen igual que opini un catedràtic de biologia que algú que no té estudis, o sigui, no totes les opinions ni són respectables ni tenen la mateixa jerarquia i en aquesta suposada democratització que és mentida també està passant amb les imatges. Les imatges han caigut en un acte banal que estem rodent d'imatges, no podem absorbir tantes imatges que veiem al dia i fa que no les contemplem i això té un poder narcotitzant perquè ens agrada molt mirar imatges però s'estan adormilant i adormiscant aquestes imatges i nosaltres ens estem prenent la mirada. Tantes imatges que mirem però potser no observem però després com dius tu no es fa una reflexió, no? Exacte. Aquesta cosa tan emotiva tan portada per l'emoció que és el que està en les xarxes i això s'està traspassant a la vida social i col·lectiva perquè al final també el concepte com de postveritat s'està portant el concepte de postdemocràcia i això pot ser molt lesiu per la nostra societat i conviència en un futur està passant també la contemplació de les imatges fa que entrem en un estat de catarsis o de taxa més de taxa que estem cotitzats i adornits davant la veritat Gràcies Parle'ns una miqueta dels convidats perquè ho dèiem abans és un festival que neix aquí a Rubí però que té ja una fama internacional i no sé si això diguem et facilita més la feina o no a l'hora de trobar convidats Carles Bé estem en un moment molt interessant per la imatge i també per la fotografia concretament perquè és un moment de crisi tenim un moment de crisi de la mirada i un moment de crisi de la nostra narrativa i llavors però hi ha gent que d'aquesta mancança vital està fent treballs molt interessants i llavors no és tan difícil a més com que té plantejament internacional hi ha gent que està fent coses molt potents a tot el món inclús aquí a casa nostra tant a Catalunya com a Espanya Parla'ns això sí d'alguns referents que tenen una trajectòria internacional important com l'Alberto García Àlix Sí, bueno, l'Alberto primer que és un honor per nosaltres que estigui aquí és una persona que mirem molt la seva trajectòria com a fotògraf també perquè li teníem teníem pendent que vingués perquè fa deu anys que hem intentat que vingués aquí i per un problema personal de l'infermata no podeu venir i estava pendent la seva estar d'aquí llavors ens fa molta gràcia que hagi vingut deu anys després amb la seva presència presentant un treball que també és en pantalla un treball on ell mostra fotografies si va citar un discurs llavors també incorpora la paraula que és una cosa que a nosaltres ens interessa molt llavors està doblement feliç aquest acte inaugural que estigui aquí a nosaltres que ens recolzi el festival i també mostri la seva nova obra Digue'ns algun dels convidats també que no ens podem perdre Carles Pep, com ja sabeu el festival té com dos branques una és la part expositiva que és durant tot el mes on hem curat diferents treballs on es reflexiona sobre la fotografia o les imatges en pantalla o que ens conviden sortir d'aquest sistema de capitalisme de les imatges com es diu i un capitalisme de l'atenció i ens ofereixen noves maneres de mirar el món i llavors podria com com no sé recomanar el treball del Tato Gustafson és un finés que aprofita les càmeres meteorològiques o les càmeres de trànsit de tràfic per fer-se autorretrats per tot el país de Finlàndia i hi fem treball estem observats per les imatges hi ha càmeres al carrer que ens graven i ens fotografien constantment sense el nostre permís però en benefici de la nostra seguretat ens diuen com a ciutadans tenim dret si sabem que ens han gravat tenim dret de reclamar aquestes imatges llavors aquest artista juga amb això amb el control que aplica l'Estat a nosaltres fem els suposats drets democràtics en conjunció amb les imatges que és un treball molt interessant després també tenim el treball de la Minda Kuhlman que és el de la portada de la Mandina Kuhlman que és el treball que dóna portada al cartell d'enguany que és una noia molt jove que utilitza tots els referents dels selfies que es mouen per Instagram nosaltres vinculats a l'exhibició i actualització del cos de la dona on on es riu moltes vegades i reflexiona sobre l'exposició de la dona i els estereotips de l'imatge de la dona a les xarxes i per exemple sobretot en xarxes com l'Olefans on es monetitza l'exhibició del cos no de la dona i és molt interessant perquè està molt divertint la fotoportada deia sense un selfie amb el mòbil pintada amb una màscara com de pallasso d'aquesta exhibició i vull dir que que fem tots amb la nostra imatge a les xarxes per últim també recomanar el treball del Xavi Bou que és molt interessant perquè hi ha altres màquines que no siguin efectivament fotogràfiques i servir càmeres de cinema perquè vol fotografiar el temps i el moviment del vol de les aus i per això ha disparat com 5 fotogrames per segon perquè de tot això és un procés molt tècnic i molt curat que ell diu ornitografies i que té un referent a una pantalla com més antiga que era el procés adivinatori dels auguris que miraven el vol de s'ocells per saber veure el futur llavors el concepte de pantalla és com molt ampli perquè sempre han existit les pantalles i sempre han de fer les pantalles per mirar però moltes vegades són opaques aquestes pantalles això també és una cosa que volem efectivament en els treballs que es posem no tot l'esmirall massa llum a vegades en lluena i quan en lluena es posa llavors aquestes duplicitats del sentit de les pantalles que no sempre ens veuen la realitat després com dic la segona branca de festivals seria la part d'activitats llavors aquest any apostem per un canvi d'ubicació que és a la Teneu que és un espai que és com més acollidor i podem mostrar instal·lacions més properes que la gent es podrà sentir com més íntim l'espai i tindrem una instal·lació de cinema expandit basat en fotografia de Luis Macías una instal·lació molt poètica del grup de teatre a Pritzimo el recital poètic de la Lola Nieto amb el seu sistema de recitat reformatiu la fila de fotollibres hi ha publicacions les xerrades música convidem a tothom que a la propi cap de setmana a la Teneu que gaudirà molt de les activitats que hem programat i a banda d'això i d'aquestes jornades també focus que tenen lloc aquest cap de setmana Carles també és un clàssic les visites guiades que feu sí això estem molt contents ja podem tots els anys i sempre van a millor tots els dissabtes al matí a dos quarts de la dotze quedem a l'antiga estació i fem una ruta per a les instal·lacions on jo explico part de la curadoria i de les instal·lacions i funcionen molt bé cada cop funcionen bé més i més gent gent que ha patit cada any i és una cosa molt íntima perquè al final és com una família perquè hi ha molta persones que es passeja per la ciutat i podem parlar de tu a tu això és molt gratificant i suposo que hi ha repetidors no? entre cometes sí hi ha gent que ve i a més sempre pregunto hi ha gent que ve de per exemple de Reus són uns amics que veien ja s'han fet amics perquè després de 10 anys es veuen un cop l'any de Reus a Terrassa sí sí hi ha gent que es que es fan que es fan de les visites guiades si haguessis de triar entre les fotografies així en plan gran que dic jo que estan penjades a diferents equipaments de la ciutat o places quina triaries? ja sé que això és com triar un fill no? però bueno no sí exacte és més impossible triar perquè tinc un vincle gaire bé emocional en cada dels treballs pensa que estic tot un any bueno tot l'equip estem tot un any escollint i preparant llavors pensant que tot tingui una coherència global llavors no no podria a mi sí que hi ha zones que queden com molt ben vestides la zona de l'estació perquè allà s'acollien moltes moltes imatges i per exemple aquest any hi ha l'instal·lació del Carles Cansmundó que no és ben bé fotògraf és poeta i poeta visual i té una té una sèrie que curiosament no jo la coneixia es diu la Nú no? com al festival on utilitza una fotografia del cel i dels núvols aquest nú jo recordem que nú vol dir núvol per fer una espècie de transformacions de les lletres i de les imatges que conviduen molt a que la gent s'apropi i l'exxisti de cara a l'any vinent hi ha algú algun professional que voldries que vingués aquí a la ciutat? hi ha molts molts per exposar i per fer tallers d'aquest temps per exemple hem aconseguit que vingui la Vanessa a Winship que ve de Londres a fer un taller de fotografia que té una trajectòria impressionant això sí que no m'ho he imaginat que vindria gent tan potent bé en tot cas tens un any o uns mesos només perquè es treballa de temporada podíem dir per intentar que vingui algú que no ens vols dir perquè n'hi ha uns quants però en tot cas segur que ho aconsegueixes Carles moltíssimes gràcies per aquesta informació recordem que la podeu consultar també a la pàgina de lanu.cat allà teniu tota la informació i també al web de l'Ajuntament de Rubí i ens veiem per les places o amb alguna d'aquestes visites guiades el dissabte al matí doncs moltes gràcies a vosaltres per sempre convidar-me a parlar del festival que no és el meu festival és el festival ja de la ciutat de Rubí doncs perfecte moltíssimes gràcies Carles un petó moltes gràcies Lídia que vagi bé Segueix el que passa a la ciutat a Rubí el dia Sous-titrage Société Radio Sous-titrage Société Radio Sweet Jane és aquest tema que esteu sentint de The Velvet Underground la banda entre d'altres de Lurit i John Cale una cançó que es va publicar l'any 1970 i que l'hem triat de fet ja fa dies que la teníem pendent perquè del bingo musical que tenim aquí al programa virtual però que li traiem una boleta ha sortit el número 294 i això vol dir que està en aquesta posició del llistat que la revista Rolling Stone considera que són les millors cançons de la història de la música com dèiem aquest tema de The Velvet Underground si us esteu d'acord o no ens podeu trucar tenim un telèfon de directe al 93 588 5960 All your protest kids You can hear Jack say Get rid of here CJ Come on baby CJ CJ Some people they like to go out dancing and other people they have to work Just watch me now And there's even some evil mothers Well they're gonna tell you that everything is just dirt You know that women never really faint And that villains always blink their eyes And that you know children are the only ones who blush And that life is just a tie But anyone with a hand of heart Oh They would turn out breaking Anyone that made of heart Oh They would turn out And hear C.J. C.J. C.J. C.J. C.J. C.J. C.J. Heavenly Wine and Roses Seem to whisper to her When he smiled Heavenly Wine and Roses Seem to whisper to her When she smiled La la la la La la la La la la La la la La la la La la la La La la la La la la La la la La la la La la la La la La la La la La la La La Sweet J Sweet MK Queen Sweet Damn Sweet Nh Fall Fijet, fijet, fijet. Fijet, fijet, fijet. Fijet, fijet, fijet, fijet. Y si no te sorprenderemos con otra cosa. Venga, venga. No, pero vayábamos al estrés al último día. Bueno, venga, va. Pues yo bailo, mi público baila también. Vale, pero espérate a ver que llegue el momento de... Quique, tú no te escapas, ¿eh? Yo voy, yo voy. Vale. Los chicos se enamoran. No sé cómo se vaya a eso, ¿eh? Pero bueno. Acércate de mi deseo. Yo te miro a ti. Te confesaré. Vale. Yo quiero bailar toda la noche. Ah, es fácil. Baila, baila, bailando, baila, baila. Y fas con piruetas, pero aquí es como más difícil, ¿no? Como piruetas. Sí. Pero el cable del auricular se me va a la porra. Se te enreda el cuello. Contenido premium, ¿eh? Eh, ¿sí? ¿Me haces un tíxer luego? Yo no sé al teu convidat si estará ahora flipando, asustado o diciendo ¿por qué no he venido antes? No lo sé, ¿eh? Porque no me presenta tan cara a ninguno, però com que cada dues setmanes estáis aquí como Pedro por su casa, Sandra Borrego, ¿qué tal? Bon dia. Bon dia. Me han pujat els calos. Uy, ¿qué ha pasado? Ja sabeu que la Sandra ve des de la Torre Basas com a responsable màxima del que es programa allà. ¡Ay, qué cosa más grande! Totalmente. I aprofitem la teva visita per convidar el Quique Guillem, que és un dels nostres ex-vecaris, ex-supporters, que dic jo. No está rehabilitado porque vuelve. y le agrada la radio y ve cada dues setmanes aquí. Y le agrada moltíssim. ¿Qué tal? Bon dia. ¿Cómo estás? ¿Cómo van tus gestiones? Gestionándose. Están gestionándose. Fuego lento, fuego lento. Fuego lento. Ey, tens toda la temporada, ¿eh? Es una de autor. No hay a cap problema. Y la Sandra, yo de ella, a bingut, a mún comida. ¿Qué te vas? ¿Qué te vas del tema? ¿Qué estará pensando esto que es, no? A Radio Rubí, ¿qué falta? Un poquito. Un poquito. Carlos, ¿qué tal? Hola, buen día. Buen día. Bien, aquí estamos. Aquí estamos. ¿Habías vinguto alguna vegada aquí a la radio? No, no, es la primera vez. Es la primera vez. ¿Y qué es lo que has pensado con este inicio de sección? Bueno, un poco nervioso, porque tampoco, como es la primera vez, pues tampoco sabía muy bien. Que no has bailado. Muy buena cosa. No has bailado. No, no, no he bailado. Tampoco te lo hemos pedido, también es cierto, ¿eh? Me lo hubiera avisado, hubiera hecho la corio ya en casa preparada. Tiene un punto de risa, pero tiene un punto de serio. Fíjate, un chico tan aplicado y no hem caigut en això, de dir-li, ¿eh? El proper dia, bé. El proper dia. Amb sorpreses, també. Que el tornaràs a portar d'aquí dues setmanes? Podem, quan pugui, podem, perquè ens agradaria explicar cosetes també que fa el Carlos. Jo he encantat. Ah, doncs mira, ja està. Però clar, l'has portat per un altre tema. Sí. Comencem amb tu, y son órdenes de mi exbecario rehabilitado, el Quique. Comencem amb tu, perquè si no, després no tenim temps. Em sembla bé. Sí. Has visto yo, si es que soy una manda. Ens ajustarem els timings, ¿vale? ¿Cuál vas dient? Tira millas, tira millas. Un minuto. Bé, l'Ajuntament organitza una festassa que es diu o la 18 o es diu o la 18. O la 18. O la 18, vale. Com és un número, no sé. Estaves confondida. Sí, bueno, confondida. Som bilingües aquí, eh, també. Sí, doncs o la 18. O la 18. Total. Serà un esdeveniment on es convida totes les persones joves del municipi nascudes el 2007 a que vinguin al celler de Rubí a les vuit i mitja de la tarda vespre per celebrar aquesta majoria d'edat. Llavors, en aquest esdeveniment hi haurà sortejos, hi haurà alguna sorpresilla, hi haurà un fotocall, hi haurà una mica tona d'un pica-pica, hi haurà DJ, vindrà la DJ Natura per dinamitzar durant tota la nit i fer una sessió de DJ. Tota la nit? Tota la nit? Tu quieres bailar toda la noche? Claramente. Con Sonia y Selena me he desconectado. De les vuit i mitja fins a les dotze. Estarem allà. Fins a les dotze, allà al celler. Allà al celler. Els que fan 18 anys en aquest 2025. Exactament, sí. Llavors, aquestes persones podran venir amb algun acompanyant, que haurà de ser també major d'edat, i a l'inici de la jornada l'alcaldessa donarà la benvinguda. I es quedarà tota la festa? Potser no, deixa espai per les joves. Sempre fa l'inici i després ja no vol molestar i diu, bueno, pues, gaudir-ho, passar-ho bé, i jo me voy. Les protagonistes són les de 18 anys. És veritat, jo també m'haria. I tu t'iràs també o tu t'hi quedes? Jo me quedo. Ah, bueno, claro. La noche. D'aquest espai perquè sigui el més íntim possible. El Carlos es un poco un infiltrado. Sí. Sí, no? Ja l'ha dicho directamente. Doncs ja jo mirando a la santa, però tu directament, perquè tu ja els dibut ja els tens. Sí. O sigui, jo sóc de l'any 2006. Vaig a complir el novembre. Aquí de rasquis i rasquis. Però és que l'any passat no hi va haver festa, no? No es va poder. Llavors aquest any... Te la deben. Carlos, te deben la fiesta? Me la deben. Sí. O sigui, que demà hi aniràs. Sí, és la idea. És la idea. Tu passaràs bé. Ens farem una foto, tu i jo, al fotomató. El que quieras. Claro. La portarem aquí. Com veus aquesta iniciativa? Doncs bé, la veritat és que ho veig molt important també, que es doni visibilitat als joves, no? A la gent jove. I doncs bé, per el que hem estat parlant i el que m'ha explicat, ho veig un esdeveniment que pot ser tan divertit com seriós també. O sigui, no té per què ser o tot sèrio o tot divertit, no? I ho veig bastant bé, la veritat. Jo crec que ho direm una bona tarda i nit també i res. I què va suposar per tu fer als 18? Doncs jo, bueno, com parlo per mi, no? No per tots els joves, però jo ho veia com molt llunyà, no? Deia, als 18, doncs bueno, quan arribin, arribaran. I quan van arribar va ser com un xoc, no? Vaig dir, ostres, ja els tinc, no? I és com que, bueno, doncs et comences a plantejar moltes coses, no? El teu futur, els estudis, pots començar també projectes personals, perquè ja, doncs bueno, tens una edat, ja has madurat, has canviat la mentalitat, no? Ja el grup dels amics es separa, cadascú tira per un costat, no? I, doncs, en el meu cas em va venir molt bé perquè em va fer com centrar-me, no? Diria, ostres, doncs ara ja em tinc que posar les piles, em tinc que aplicar a tope, que ara ja, doncs, això. Ara ve de debò, no? Sí, ara sí. I ara sóc major d'edat que ara m'has puestó aquí, què? O sigui, què passa? A mi me queda lejos ja, això. A veure, si a ti te queda lejos, querido, ja no te hablo jo de mi, si me queda lejos o no. Jo no recordo els 18, jo personalment, eh, no recordo res especial dels 18, així os lo digo. Jo tampoc. Jo tenia unes altres expectatives i després la meva mare em va baixar, em va situar de solo puedes votar. Sí. E ir a la cárcel. Vergüenza gente. E ir a la cárcel. Hombre, con poder. Jo pensava, jo crec que tindré més llibertat de tornar a casa, no? Lo típico, quan ets més jove, pues quieres alargar el màximo, no? Y dijo, no te equivoques. No, porque vives aquí y vendrás a la hora que yo te diga, ¿no? Sí, mientras vives bajo mi techo. Exacte. Això t'ho han dit, a tu? Sí, sí, sí. Però tu penses bastant bé com la Sandra, bueno, ya. No, no, jo tenia una mica més clar que no és llibertat total, no? Al final sí que és veritat que, doncs, bueno, jo parlo amb els meus pares amb tota la confiança i tot i pactem uns horaris i unes coses, no? Però no és aquí fiesta, saps? Sí que jo això ja ho tenia bastant clar. Però perquè ja m'anàvem dient, no? Escolta, quan complís els 18, no és això... Ja estàs libre del tot. Acabaràs a casa, tens que fer coses, tens que estudiar... i ja estàs. A més, el Carlos el coneixem des que, no sé si anava segon, primer, segon de l'ESO. Primer d'ESO. Això queda... Ojo! O sea, hazme traducción. 11, 12. 11, 12. No sé quants anys tenia. Sí, 12 perquè podia venir a la torre. I llavors això, hem vist la seva evolució i ara és, pues, tot un home de 18 anys. Ja veus, eh? Molt fuerte. I hem vist això, totes les etapes per la que ha passat i el grau de maduresa que ha anat adquirint, no? I per on ell ha volgut tirar en el seu camí. Estem superorgulloses d'ell. Gràcies. I tu la torre, baixes com la veus? Com l'has viscuda en aquest temps? O a mi, ara mateix, et dic que és un lloc que m'encanta. O sigui, veig que es pot parlar de tot. O sigui, hi ha molta llibertat a l'hora de... No sé si ets una persona que potser ens costa una mica més sociabilitzar i tal. És un lloc perfecte. Es junta molta gent de diferents cultures, diferents gustos i... I la veritat és que m'agrada molt. El que passa és que quan jo anava, quan tenia 12 o 13 anys, doncs, bueno, no anava a parlar, no? Estava tot arreu corrents per allà, que si les pales de ping-pong per aquí, que si no sé què, saps? Però ara que ja soc més gran i tal, m'agrada molt anar allà a xerrar, no? A xerrar, explicar les meves coses, tal. També m'han ajudat molt en temes, per exemple, del col·le, no? Si necessitava... M'informaven sempre de les beques que estaven disponibles, tal. O per estudiar, simplement. Ja em deixaven una sala, ja, per estudiar i tot. Molt bé. Quines relacions públiques, eh? Ja, ja, ja. D'aquí, de... Jo crec que vindran hordes de joves, ara, apuntar-se. En plan, jo he escuchat el Carlos i he visto el camino. Està muy bien ir-tos. Ja, ja, ja. Ja, ja. Ja, ja. Ja fa't en la panca. Muchísimas gracias. Ya está feta, tú estás ya fuera de plazo. Eh, bueno, fuera de la Penélope, que dice, muchísimas gracias. Penélope, Crudiano, Potana... Bueno, si andéis a la Torragasa, os la deixaréis o a entrar, no? Por supuesto. Vale, vale. Es como si voy yo. Clases de teatro, cafazzina. Haciendo cálculos, tenías 12 años en cuarentena, casi, no? Sí. Más o menos. Si es que soy viejo, si es que... Si es que... Bueno, él dice que es viejo, pero viene a ser la sección más joven del programa, eh? Bueno, mira, tan viejo no és, no? Home, clar que no. Aquí, la més major de totes, soy jo. En fi, és igual. Tu mi no velo. ¿Cómo está la vida? La vida està, bueno, i menys mal que està la vida, també, no? Doncs, Carlos, moltíssimes gràcies per venir al programa, per explicar-nos això. Com que m'has dit que està vinculat amb altres coses, ja me'l portaràs un altre dia, també, eh? Vaurem, vaurem. Hi ha moltes coses per explicar. Hombre, un spoiler o alguna cosa? O un tíxer, va. Un tíxer, un poquit davant. Vinga, Carlos. Bueno, doncs, jo vaig parlar amb ella perquè m'agradaria... Bueno, ara que, com he dit abans, que és una edat perfecta per començar projectes personals i tot, jo vaig tirar per... Em vaig a cantar per la música, soc artista, faig cançons i tal, a Spotify, YouTube, etc. I, doncs, bueno, ara que he fet els 18, em vull posar una mica més sèrio amb aquestes coses. A més que estudio, també, no?, però em vull posar més sèrio amb aquestes coses. On estan aquestes músiques? Doncs a Spotify, YouTube, TikTok... Però estem buscant com? El meu nom és GK444. En espanyol GK444. Vale, ara ho buscarem. El José està ahí, ojo a vizor, buscando. Aquí tenim... Primicia! Estàs a fa temps, eh, ja? Bueno. Porto ja des de cuarentena, però... Portes 5 anys? Sí, sí, sí. Sempre m'ha agradat. GK! Dime por qué eres así conmigo, miro hacia adelante al destino, quemarme en el fuego conmigo. Esto también lo podemos bailar. Sí, sí, sí. Son així molt mogudes. I tens coreografies, d'això? Eh, no, encara no. És que abans has dit que haguessis preparat la coreografia, si t'haguessim avisat... Ja, esclar. Pues ara aquí estamos esperando la coreografia. Quan comenci a treure més música, faré algun ball així... De TikTok. Eso es. Ja està. Pues ja os veo, eh, la siguiente aquí... Va a ser viral, eh? Te digo. Madre mía. GK444, eh? Sí. Si busqueu el Carlos amb aquesta música... I que després ja parlarem, eh? Has de tornar aquí al Rubi al dia. Moltes gràcies. I com dèiem, el més jove d'aquí de l'equip és el Quique, que li vaig encomanar una secció que es diu Gerga Juvenívula, que vol parlar de com parlen els joves, però també se'n va moltes vegades per temes xarxes i coses que estan de moda o no. i ens fa com un concurs de vegades, a la Sandra i a mía, a veure si estem al dia o no. Que, bueno, ja està més que jo, però no te penses. No massa. Spoiler. Se piensan que sí, luego no. No, jo ja sé que no. Tisis de riñón. Jo ja sé que no, però... Bueno, si hi ha coses que no entenc ni jo... Pues esto no sé si... Es que això caminé molt ràpid, eh? Sí? Avanzo molt ràpid. Venga, Quique, ¿qué tenemos hoy? No sé, pero yo solo sé que Carlos no es charca. Buah, estamos con... ¿Tú saps? Podría llegar a entender algo, pero... No es charca. Charca. Que no es carca, que no es gran, que no es... Pista. Música de concursos. Pista. Es que se define muy rápido. Sí. Yo creo que ya sé cuál es. No es algo... Que no es algo así cutre, malo, no sé. No. No. Charca, mira, ejemplo. a una persona que lleva Nude Project y cosas así. ¿Cómo? ¿Sabes lo que es Nude Project o no? Sí. Ese sí, no es que no. O sigui, yo vaig veure una web que crec que era una marca de arroba, va por ahí. Sí. Sí. Sí, independiente, amb un estilo característico. Entonces no sé lo que es. Oye, no está nada malo. Entonces no sé lo que es. No está nada malo, no está nada malo. A ver. Charca básicamente es una persona que sigue todas las modas. Digamos que... Vale. Sin tirar bife, pero Ibai es muy charca. Es la verdad. ¿Te estás tirando piedras? No, no, no. Es verdad. Porque no van a ver esto. No, no lo van a ver. Pero la gente que sigue así a Ibai en masas es muy charca. La gente que sigue a Ibai. Sería Noel. Sería como... También, también, porque ya está... Ahora sí. Él es la pirámide de la charca ahora mismo. Es como mainstream, un poco. Sí. O sea, se mueven por lo que tiene número. Exacto. Vale. O sea, si ahora tiene número vestirse de negro, pues tú bate negro. Uy. Llamas a Black Dress Wear, ¿eh? Ahora. ¿Ah, sí? Aturnate al gótico. Está volviendo, está volviendo. Poco a poco, pero está volviendo. El chandalismo negro, en plan un poco de color, por favor. El chandalismo negro, perdona, es lo más guay que he visto esta semana, ¿eh? Chandalismo negro. Me encanta. Pues eso. te viene a la cabeza, ¿no? Que no vuelva el Nike Tech, por favor. Yo lo he llevado. Yo lo he llevado y de verdad que me arrepiento de ahí. Es demasiado callejero. ¿Qué es? ¿El Nike? ¿Qué? Nike Tech. Nike Tech. El típico chandal Nike que lleva aquí las líneas así, que lo llevaba yo siempre. Vale. Bueno, pero es una... Esto es normal. Es un clásico, Casada Purta. Hablando del Mora. Mora no será Rafa Mora. No. No, el Mora del cantante. Ah, Mora, también te he entendido Mora, perdón. que también Rafa Mora podía bastir a eso, sagú, rollo fa 25 años. Sí, sí, sí. Ok, vale. Vale, pensaba que ya había mis rayas blancas. MDLR. Sí, lo que ahora se le llaman los canis. Eso ya lo hablamos. Eso ya lo hablamos. Si lo hablamos, pero lo teníamos. Misma foto. Gracias, José. Vale. Hombre, a ver, no es tan jampán como yo me esperaba, me has parado me rayas blancas ahí. Porque es negro, es negro. No, hay de todos los colores. ¿Por qué qué? Reflecta. Sí. Es reflectante. Vale. Ahí está el... Si tú posas al furacén y cuando surs de aquí si no ya vas dando... Sí, haces una foto con el flash así. O si vas por la noche es como un chaleco reflectante. O sea, te viene muy bien, ¿no? Tiene un doble uso. Sí, bueno. O triple, lo que sea. Vale. Los que tengas, sí. Te animo un minutet mes. Uy, Dios mío, ya nos hemos llegado. Más cosas. Cuéntanos, Quique. A ver, rápido, entonces, no sé si consideráis que alguien es charca. Alguien de vuestro entorno decís, no, este es charca. Digamos esto ahora aquí. No, pero yo qué sé, no sé, tengo un primo que sigue charca. Campeón. No sé, ¿sabes? Yo creo que a Sen Sabule contra Més Jova Edge puede ser causa en aquella tendencia. No todo, obviamente, pero sí que te mimetizas con tu entorno. Sí. Puede ser charca, ¿no?, de tu entorno. Yo creo que todo el mundo tiene que pasar por su época a charca. O sea, yo he pasado la época a charca. Es verdad, es verdad. Y luego ya, cuando te das cuenta de que todo el mundo es charca, dices, tengo que dejar de ser charca. charca. Quina reflexió, no sé per què no fem una tertúlia, eh, un dia. Venga. Coses de la vida. Ah, que sí. Ajustem horaris, que està estudiant aquest jove. Sí. S'ha capao. Bé, doncs, mira, ara, com jo tinc otra edad, acabarem amb un tema musical que no sé si coneixeu o no. Es diu Over My Shoulder per felicitar un senyor que es diu Mike Rutherford, tot i que va néixer com Michael John Crawford Rutherford, que era muy largo, y dijo, me llamo Mike. I és músic i entre d'altres estava a Mike and the Mechanics i també Genesis. No sé si us són a aquesta banda. Doncs avui fa 75 anys, va néixer un 2 d'octubre dels 50 al Regne Unit i sentim Paul Carrack, un senyor que vaig estar a punt d'entrevistar i m'hi quede con les ganes, no pudo ser, però sentim aquest senyor cantant aquest tema que sí que va escriure al Mike Rutherford per felicitar-lo pels 75 anys que fa. Jo, en mi voluntat d'ensenyar a la joventut, us recomano la música dels 80 com aquest tema musical. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies. Gràcies, Sandra. Gràcies, Quique, que he vist que s'han posat tots els auriculars per escoltar la canció. M'encanta. Oi, sí, oi, sí. I després d'això, informació i tornem demà. Que vagi bé. Baby, please, tell me that I'm dreaming I just never want to let you go Looking back Over my shoulder I can see That look in your eyes Turning my heart Over and over I never wanted to say goodbye I don't mind everybody laughing But it's enough to make a grown man cry Cause I can feel you slipping through my fingers I don't even know the reason why Every day it's a losing battle Just a smile and hold my head up high Could it be that we belong together Baby won't you give me one more try One more try Looking back From all over my shoulder I can see that look in your eyes I never dreamed it could be over But I never wanted to say goodbye Looking back Looking back From all over my shoulder From all over the naked Ràdio Rubí, Notícies Bon dia, el Sindicat de Metges de Catalunya crida la vaga aquest divendres aprofitant una aturada del col·lectiu a escala estatal contra la reforma de l'Estatut Marc que el Ministeri està negociant Sota aquest paraigua d'una aturada estatal el sindicat majoritari del col·lectiu a Catalunya