#715 - Festa del Pilar a Rubí, efemèrides (Eddie Van Halen, Elisabeth Shue) i crítiques: Adorable, La Casa Guinness, The Smashing Machine i Poquita Fe

. Rubí al dia amb Lídia Martínez. Hola, què tal? Molt bon dia. Són 10 els minuts que passen de les 11 del matí. Ja sabeu que esteu sentint el Rubí al dia un programa que comencem a les 8 en punt amb la Pamela Martínez, que us porta tota la informació fins que arriben les 10 i ja sabeu que s'actualitzen aquestes dades sobre Rubí, amb el bollatí horari, amb la Patria Díaz i després és el torn de la Belén Tierno que fa el relleu de pesantadores en aquest programa per conduir la tertúlia. I ara comencem aquesta, la que és la quarta hora, la més magasin d'un espai d'avui dilluns, 6 d'octubre de 2025. I avui al programa parlarem d'una festa que ja ha començat. Estem parlant de la celebració del Pilar aquí a la nostra ciutat. Claro que sí, todo lo que sea fiesta le gusta a José Maragón. Doncs per parlar d'aquesta celebració que es va iniciar de manera oficial el passat dissabte al Seller de Rubí, amb un pregó. Doncs parlarem amb el president del Centro Aragonès de Rubí, el Francisco Gràcia, que ens explicarà que ja es prepara, sobretot per aquest cap de setmana, on tindrem el Festival de Jotas, i això serà el dissabte, i diumenge tindrem altres activitats, que ja sabeu que finalitzen normalment amb aquest dinar de germano. En parlarem d'aquí no res al programa. A banda d'això, ja sabeu que com és dilluns, fem un repàs, el que els nostres crítics en matèria audiovisual consideren més interessant d'una banda... Ai, que cosa més grande! Claro que sí, el Jacint Fornols, el connectarem amb ell perquè ens expliqui que li ha semblat adorable, una de les pel·lícules que s'ha estrenat últimament a les sales comercials, i Desmàixin Machine, que té molts números... Cariço? Sí, espera. Desmàixin Machine. És que no sé si dir-ho amb més accent o no, si potser no ho entendràs encara menys. Chiquito. Bé, doncs aquesta pel·lícula que té molts números per als Òscars, en tot cas en parlarem amb el Jacint a veure què ens explica. Potser el Víctor també l'ha vist ja, perquè de vegades passen aquestes coses. El Víctor no només... Entra mai, Moreno. Exactament, Clint. No és només el nostre crític de sèries i responsable del de sèrie, de Ràdio Rubí, sinó que també és molt cinèfil. En aquest cas, això sí, aquí el programa ve a parlar sobretot de sèries i ens explicarà què li ha semblat o què li està semblant la sèrie que es pot veure a Netflix que es diu La Casa Guinness, que, per cert, potser un dia farem una entrevista relacionada amb això, estic pensant. I després la segona temporada de Poquita Fe, que està disponible a Movistar Plus i que la veritat és que estic molt intrigada amb aquesta sèrie, a veure què li ha semblat al Víctor. Tot això fins que sigui al migdia, ja sabeu que després torna la informació, però nosaltres, com sempre, aquí amb el José Malagón, que està des de les 8 del matí al peu del canó, comencem amb Efemèrides. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí el dia. Femèrides. Nosaltres no marxem, Michael, perquè acabem de començar aquesta hora i ja ens agradaria després estar sentint-te tot el dia. De vegades ho faig. Això ja sabeu que soc molt fan del Michael Jackson. Esteu sentint aquest tema que es diu Virid i que va sortir a la venda l'any 82 en aquell fantàstic disc que es diu Thriller. Doncs aquesta cançó la sentim perquè un dia com avui, malauradament, ens va deixar un dels responsables, més enllà de Quincy Jones i Michael Jackson, d'aquest tema musical. Estem parlant d'Eddie Van Halen, aquest músic guitarrista, sobretot conegut per aquesta tasca. De fet, la revista Rolling Stone el va anomenar com el vuitè millor guitarrista de la història i que estava sobretot conegut per la seva tècnica del tàping. També va ser un dels pioners del que anomenem així alegremente heavy metal. Doncs l'Eddie Van Halen, Edward Lodewich Van Halen ens va deixar un dia com avui, un 6 d'octubre de l'any 2020 a Califòrnia, concretament a Santa Mònica. I per recordar-lo, sentim aquesta cançó que es diu Beat It. Beat It. Beat It. Beat It. Beat It. Beat It. Beat It. Beat It. Beat It. Beat It. Beat It. Beat It. Beat It. Beat It. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Segueix el que passa a la ciutat a Rubia el dia. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Que tu parles molt malament? Bueno, sí, perquè és un xupos real molt desfet. Sí, molt bé. És una forma d'hablar també diferent i a lo mejor no la entendréis tampoc. És complicat. No és català en català ni és aragonès. És una mezcla. I entonces, que lo estamos també en Aragón, ja se contempla també, eh? Esta forma d'hablar també, eh? La tienen ja en las Cortes d'Aragón, la tienen ja confirmada i ja se usa com a oficial també, eh? Bueno, pero más o menos nos vamos entendiendo, eh? A tu també, a Maduro, no sé que no em diguis que... Bueno, hi ha paraules que són molt difícils. Perquè jo diré que és una patata, com se diu allà? Apropa't una miqueta més al micro. Què dius d'una patata? Que no m'he perdut ara. Que una patata és igual a una pataca. Una pataca. Però una pataca d'aquestes... No, no, de menjar, de menjar, sí, sí. Sí, sí, en diuen pataques. Sí, pataques. Allà en diuen pataques. Ja. I s'escriu el capataca de l'ampolla aquesta per beure? Sí, d'allà, d'allà, sí. Bé, bé. Sí, sí, això és una de les coses. I la tomata, és un tomàtic aquí... La tomata jo crec que ho entenem tots, eh? Sí, bueno, ja, ja, ja. I els fesols, i també en tenim el que és mongeta tendra, que diuen aquí fesols tendres. i després, a més a més, tenim també els olives, que aquí en diem olives, allà en diuen olives. Olives. Sí, són tipus entre valencià i castellonenc. Hi ha una mescla allà, sí, sí. Bé, aquesta també és la riquesa, no?, de l'idioma, segons la regió. Sí, sí, bueno, que aquest és el costum de parlar d'ellà. Sí, però en Santanem igual. No, no, més o menys, sí. Més o menys, aquí, hoy, por hoy, hoy castellano, sí. Bueno, pues en castellana vamos a hablar de las fiestas del Pilar. Jo deia, abans, el pregó, ja lo hicisteis este sábado, en el Seller, con una persona muy conocida aquí en Rubí, que yo creo que, bueno, que és casi ya un habitual en vuestras fiestas. Bueno, no, no necesariamente. Hombre, fue habitual muchos años. Fue habitual muchos años porque estuvo aquí más de 10 años ejerciendo de alcaldesa de Rubí, ¿no? Entonces, nos fue muy grata su compañía ahí, nos fue muy aceptada porque realmente en los años que estuvo en Rubí, pues estuvimos muy bien con ella. Entonces, nuestro recordatorio hacia ella fue que pensáramos en esta ocasión la llamamos y resulta pues que aceptó nuestra propuesta de poder venir a Rubí y hacernos el pregón, ¿no? Estamos hablando de la exalcaldesa Carmen García Lórez y ¿cómo va a ser que va a pensar en ella? Porque como presidente del Centro de Aragones de Rubí he estado, ya llevo 23 años y me ha tocado estar con varios alcaldes y en algunos en particular hemos tenido más afinidad, hemos llevado mejor las cosas o hemos considerado otros que nos han atendido un poco mejor. Entonces, en esta ocasión, esta señora, Carmen, pues realmente en todo momento nos atendió muy bien, en todo momento. Y el Centro de Aragones de Rubí, pues le tiene mucho aprecio y mucho recordatorio. Quiere decir que realmente cuando lo propuse en la mesa de reuniones de la Junta como propuesta para hacer la pregonera, fue unánime. Quiere decir que todos estuvieron de acuerdo en que era una persona aceptada y una persona idónea para hacer realmente el pregón de este año. Nosotros procuramos buscar personas, hemos traído de fuera y de aquí de dentro también. Algunas veces hemos hecho ternas, hemos cogido a uno, a otro, en función de lo que ellos han realizado en su vida de su profesión o de su quehacer diario con el ayuntamiento o con el pueblo, ¿no? Y realmente, Carmen, los diez años que estuvo, estuvimos muy a gusto con ella y la recordamos, la recordamos. Por eso fue que entablamos conversación con ella, tenía unos pequeños problemas familiares y de trabajo y tal, pero bueno, pudo la agenda, la pudo centralizar y en cuatro o cinco días me comunicó que sí, que podía, que estaba muy a gusto estar con nosotros. Y efectivamente, hoy mismo, esta mañana, hemos tenido conversación con ella vía WhatsApp y tal, y bueno, que ha estado muy contenta, lo ha llevado, bueno, estuvo encantadísima, porque coincidió también de que la restauración del celler se empezó a restaurar con su mandato, con el mandato de ella. Y al entrar ella al celler, que era donde hacíamos el pregón, dice, me habéis traído a un sitio para mí idóneo y perfecto. Dice, yo fui de la que empecé a restaurarlo y claro, a ella también le llamó, le daba recordatorios también, ¿no? Y no, no, lo pasaba muy bien. Estuvo muy bien el pregón, las dos horas que estuvimos, no se quería marchar nadie del celler, allí querían seguir y dijimos, no, que ya empieza el catarras, o cómo se llama. Las catarras eran, bueno, a las diez de la noche, ¿eh? Claro, que ya empieza el catarras y tenemos que ir saliendo de aquí. Pero bueno, no quería marchar nadie del lugar, ¿no? Estábamos, estuvimos muy a gusto, muy a gusto en el celler. Eso fue la inauguración oficial de estas fiestas, pero como decíamos antes, a partir ya de este sábado, sábado, domingo y también lunes, tenéis otras actividades. Explícanos un poco, porque una de las más importantes es la del Festival de Jotas. No, no. ¿No? No. Vaya por Dios. La más importante es el 12 de octubre. La Santa Misa y la adoración o la presentación de flores a la Virgen. Es decir, que realmente todo circula alrededor del 12 de octubre, que es el Día de la Virgen del Pilar y el Día de la Hispanidad. Todo lo que hagamos alrededor es adornos. Podemos bailar jotas, podemos cantar, podemos dar paseos, celebrando el Día del Pilar. Pero el día, y no lo olvidemos, el día esencial y primordial es el 12 de octubre, el Día de la Virgen del Pilar. Pero no me vas a decir que no es importante el Festival de Jotas, que es muy esperado por la gente de Rubí. Entonces, lo pasamos al segundo lugar. Después de la Virgen, viene... Pero cronológicamente hablando, viene antes. Viene antes porque en esta ocasión bailábamos el día 11. Pero normalmente el día 11 también hacíamos cenas y tal, forja y tal, lanzábamos cohetes y tal. Pero este año, por las fechas, por lo que hemos podido organizar, tocaba la sala el día 11. Entonces, bueno, empezaremos celebrando el Pilar. Ya hemos empezado con el día 4, pero el día 11 seguiremos celebrando el Pilar, bailando y festejando las fiestas del Pilar. Explícadnos un poco cómo será este festival, porque el año pasado hubo ciertos problemas con la sala, precisamente, y no se pudo hacer en la fecha concreta. Sí, el año pasado, un tiempo cercano a la actuación, pues nos comunicó el ayuntamiento que había tenido unos pequeños desperfectos en el escenario y en el local de la sala, y que no se podía actuar porque corría un poco de peligro de que alguna placa que había por allá de adornos o de protección de voces o lo que fuera, pues se habían desprendido y realmente nosotros tuvimos que aceptarlo porque, claro, era real, ¿no? Había ocurrido el hecho este. Entonces buscamos fechas para poder hacer el festival este y ya se alargó mucho hacia atrás, un par de meses más posterior. Entonces ya nos fuimos a enero o febrero de este año, que a principio del año estábamos celebrando aún el Pilar, porque, claro, los componentes del cuadro están todo el año ensayando, están todo el año practicando para un gran festival que hacemos y que no se pueda realizar, pues es como un pequeño trauma, ¿no? Y buscamos con el ayuntamiento a ver qué lugar podíamos, qué momento podíamos celebrarlo y nos encontraron un hueco, porque también había otras programaciones, y nos encontraron uno. Y, bueno, pues efectivamente los chicos, el grupo, pues, Sobontano y Aneto, pues que, pues bueno, quisieron realizarlo y, bueno, no fue tan explosivo ni tan como si hubieran sido las mismas fechas del Pilar, pero también, también lo pasamos bien y también se disfrutó. ¿Pero qué significa para el Centro Aragonés celebrar este festival de Jotas? Respecto, sobre todo, al público que va a verlo, no solamente vuestra comunidad, sino otras personas de Rubí. Sí, nosotros, como ya he hecho hincapié hace un momento, el Pilar para nosotros es todo. La Virgen del Pilar es todo. Entonces, empezamos y terminamos el año en el Pilar. Para nosotros, el 12 de octubre es un principio y un final de año. No es el 31 de diciembre, ni navidades. Es el 12 de octubre. Todo el año lo encaminamos hacia las cosas que realicemos el día del Pilar, la semana del Pilar. Entonces, una vez terminado, ya borró ni cuenta nueve y comenzamos un nuevo año. Por eso te digo que es tan importante, porque los chicos están desde todo, desde pasado el Pilar ya, ya estamos ensayando nuevas Jotas, nuevos bailes, para poderlos realizar esta semana del Pilar, del 12 de octubre. Por eso es importante, porque cogimos como fecha esencial. Para nosotros es esencial esta fecha. Por lo tanto, ¿qué fecha mejor que busque coger las fiestas del Pilar? Los que podemos quedarnos aquí trabajamos para realizarla, para que Rubí tenga este conocimiento nuestro, nuestras raíces, nuestras costumbres, nuestras cosas. y entonces nos vamos preparando durante todo el año para eso. Los que no, muchísima gente marcha a Zaragoza. Claro, que duda cabe, que nosotros realizamos un Pilar en pequeño. El de Zaragoza es a lo... Y algunas veces, el día 13, en esta ocasión, hemos puesto también algo aquí, pero realmente el día 13, en algunos años, hemos marchado a Zaragoza. Porque el día 13 hacen la procesión del Rosario de Cristal. Al día siguiente, del 12 de octubre, hay una procesión muy importante en Zaragoza. Y se hace de noche. Entonces, esa procesión es preciosa. Es la procesión de cristal que todos los artefactos que llevamos, las flores y todo, no son flores, son cosas de cristal. y el que no lo ha visto, es una... Le convoco a que vayan a verlo, si pueden, en alguna ocasión, porque es otra joya. Si hablamos de las procesiones de Sevilla, o de Valladolid, o tal, pues la procesión del cristal de Zaragoza del 13 de octubre es tanto o más que estas otras. Porque todo lo que se lleva, se hace en procesión, son joyas, hechas de cristal, todas, y es una maravilla. La digo, yo la he visto un par de años, no puedo ir más, pero bueno, en dos ocasiones he estado, y realmente es una cosa maravillosa de ver. En todo caso, aquí celebráis el 12 de octubre, como decías, y todo lo que viene alrededor es el Festival de Jotas antes, el mismo día de la misa, hacéis también, evidentemente, la ofrenda floral, y hacéis la comida de hermandad, que es un clásico también. También, también, exactamente. Sí, porque nos reunimos todos los socios que pueden, ya he dicho antes que muchos marchan a Zaragoza, pero bueno, los que quedamos aquí, pues nos reunimos en un lugar o en otro de Rubí, donde, por la capacidad que tenga, por los que se han apuntado a la comida, pues tengo que buscar un local u otro, y tal. También es una lástima que Rubí tiene locales pequeños, no tiene locales muy grandes para 100 personas, por ejemplo, para poder comer, tienes que comerlo casi al aire libre, ¿no? Si hubiera locales un poco más grandes, pues a lo mejor nos reuniríamos más, pero bueno, no, no, está bien, los locales que tiene son buenos, son buenos, y entonces ahí nos juntamos, nos juntamos y celebramos el día. Después de la misa, a las 12 del mediodía o 11 y media en esta ocasión, en esta ocasión también es a las 11 y media en la iglesia de San Pedro, de San Pedro, y luego saldremos a las 2, pues iremos a reunirnos, a comer y tal. Y como decías, no podéis ir a, en este caso, a celebrar el pilar donde queréis celebrarlo, pero aquí en Rubí, el 13, también hacéis actividades y concretamente el campeonato de Guiñote y muy rápidamente, Francisco, explícame, si alguien se quiere apuntar, lo puede hacer, ¿cómo tiene que hacerlo? Bueno, es un juego que si no es aragonés, difícilmente, en dos días va a aprenderlo. Bueno, a lo mejor se lo ponen como un reto. No, es, es, está el tute, está la brisca, está, está el póker famoso, pero, pero realmente el Guiñote es un juego aragonés, bueno, también en Castilla-La Mancha y Castilla-La Nueva también hay, hay unas zonas limitrofias con Aragón que también se juega bastante y hay muy buenos jugadores de Soria, hay buenos jugadores de Cuenca, pero realmente es la zona de Soria, Cuenca, la parte tirando a Valencia y la parte nuestra también de Tarragona. Pero entonces se pueden apuntar, la gente si lo está escuchando y dice, mira, yo he jugado alguna vez, a lo mejor no soy aragones 100%, pero he jugado en otras ediciones que habéis hecho el campeonato, ¿se pueden apuntar? Sí, sí, se pueden apuntar tranquilamente. ¿Y cómo anda fea eso, Amador? Bueno, això és cosa de part tècnica que és ell. Jo amb això no hi entro perquè jo no jugo. No sap jugar, vaya por Dios. No, no, jo no, no, no jugo perquè no hi entenc. Bueno, no entenc la manera d'estar allà en una taula i perdre allà unes hores. Jo això no sé fer-ho, perdent el temps. Jo per fer-ho fer-ho en una altra classe de feina. Vale. Sí. Però en tot cas, a dilluns a les dues de la tarda serà quan es faci aquest campionat de guiñote, no? Sí, no, a les dues, no a les quatre. A les dues me pone a mí, Francisco. Bueno, es que lo comentamos el otro día, habíamos visto a las dos, pero bueno, el lunes para la tarde haremos el campeonato de guiñote. Perfecto. Pues muchas gracias por venir al Rubí al Día a explicarnos estas fiestas y también el significado del pilar. Sí, el pilar es esencial y si no tenemos esta palabra metida en la cabeza, difícil, lo puedes entender. Es decir, que realmente 12 de octubre, día del pilar, día de la hispanidad, es esencial desde que nacemos hasta que morimos en España, en España y en Hispanoamérica. Entonces, realmente es una palabra grande, una palabra muy grande que todo el mundo lo lleva en el corazón y los rubrienses pues también intentamos de que también pasar este día o recordarnos ese día. Pues felicidades y que vayan muy bien las fiestas, Amador, Francisco. Gracias a todos. De acuerdo, muchas gracias a vosotros por habernos recibido. Gracias. Hasta luego. Radio Rubí, la primera en informació local, siempre al teu costat. Segueix el que passa a la ciutat al realia. The very thought of you makes my heart sing like an april breeze and the wings of spring and you appear and you appear in all your splendor and you appear in all your splendor my one and only love The shadows fall The shadows fall and spread their mystic charms in the hush of night while you're in my arms I feel your lips I feel your lips so warm and tender my one and only love Aquesta cançó as youuuuwen'r as yeah my one and you're human en Only Love, la canta Sting i pertany a la banda sonora de Living Las Vegas. Si no heu vist aquesta pel·li, us la recomano des d'aquí i l'estem sentint perquè un dia com avui, un 6 d'octubre del 63, naixia a Wilmington, a Delaware. Aquesta dona que no sé si la veieu ara, però si no la podeu buscar, l'Elisabeth Hatshaw fa 62 anys que ha fet moltíssimes pel·lícules i també sèries, tot i que jo ara estava pensant, tenint en compte que Eddie Van Halen també surt d'alguna manera a Regres al Futuro, que el Elisabeth Hatshaw també va ser la nòvia de Marty McFly. En tot cas, la felicitem avui per aquests 62 anys amb aquest gran tema que canta Sting. Elisabeth Hatshaw i give myself in sweet surrender i speak tells me that you are my own You fill my eager heart with such desire Every kiss Every kiss you give sets my soul sets my soul on fire I give myself in sweet surrender My one and only love My one and only love My one and only love My one and only love De vegades la memòria està molt bé però el Google encara està millor perquè tens totes les dades Víctor Pérez, què tal? Bon dia Bon dia que m'has fet ballar amb les recomanacions d'avui Però no passa nada De fet, és que jo ahir estava veient la tele i vaig veure el tràiler d'una de les sèries la sèrie que m'has canviat diguem I la veritat és que m'intriga bastant o sigui que ara en parlarem a veure què tal Ja sabeu que ara és el torn del Víctor Pérez per parlar de sèries i també del Jacint Furnols que és el nostre crític cinematogràfic que ja el tenim connectat perquè ens expliqui què tal algunes de les estrenes últimes de la cartellera Jacint, què tal? Molt bon dia Hola, bon dia Què tal? Escolta, has vist que havia posat una cançó de la banda sonora de Living Las Vegas? Sí, és una pel·lícula que a mi em va deixar molt trasbalsat Veus? Per això no l'he tornat a veure jo només l'he vist un cop No, no, és que és una pel·lícula dura dura perquè és la caiguda dels infants d'un home a través de l'alcohol i que arrastra tothom que està al seu costat Jo diria que és una de les grans últimes grans interpretacions del Nicolas Cage Home, bueno Ui, vaya zasca, no? Ostres, sí No, no, és veritat va ser una gran interpretació Sí, però fa 34 anys o 35, no? Ah, clar és que abans que s'endeutés jugant a pòquer Bueno, bueno, bueno Ostres el senyor té que pagar té que pagar tots els deutes fent pel·lícules a Trocimoche fa 5 o 6 pel·lícules a l'any I a Robert De Niro què li va passar? perquè també feia pel·lis de Soy tu abuelo 7 i coses així Sí, oi, oi, no te metes con... Sí, bueno, eso digo No sé també tenia pòquer Jo diria que és que el senyor com a actor s'ha fet una mica gran i li donen determinats papers Ara, de què parlem ara? De Robert De Niro? Sí, també No, Robert De Niro Sí, sí, sí De Niro que li donen determinats papers però també els intercalen papers més potents perquè també el crida l'escoltésia el crida tot això però és que el Nicolas Cage és sèrie B i gairebé sèrie 7 amb el de pel·lícules Vinga, vinga Estamos empezando el lunes Bueno A mi... No, a veure És que només te diu que veure la seva filmografia del Nicolas Cage A veure, queda lluny com treballava amb pel·lícules de Cofola etcètera, etcètera Una pel·li bona de Nicolas Cage que recordo a veure, també fa més de 20 anys però ja no són 30 és la d'Adaptation del Kaufman que després està bé per exemple Sí, no, no, està bé és que de tant en quant de tant en quant Cada 10 anys No, en té alguna de sèrie B que és molt interessant és que, esclar no vol dir que per fer sèrie B facis pel·lícules sempre dolentes I aquella del porc te'n recordes la del porc? Sí, Piz Estava molt bé Estava molt bé Fa 4 anys Aquella no fa tant Bé, i aquest Bé, és que a veure jo no dic que les faci totes dolentes però vosaltres l'heu vist amb algun registre que, per exemple són pel·lícules d'aquelles que podrien dir de sang i fetge i no li vulguis donar més voltes que és així Vale Ja està, no? Lo has quedado Retratado Ho deixem aquí el tema a l'Isabé Xú nominada Però Nicolás que ells va guanyar Ostres Claro, te lo he dicho Ah, vale, vale Jo només dirà profetaré que aquesta pel·lí no la he tornat a veure perquè és molt dura la de Liby Las Vegas que us senta mal No, usaltres A mi em passa això només m'ha passat amb Requiem por un sueño Jo tampoc Però mira No Pero, ostres Es que luego nos jovemos el tiempo Ja, bueno però ja està No, no Espera, espera un moment Requiem por un sueño només l'he vist un cop també I tenia jo un amic que em va dir que era la seva pel·li favorita Joder Sí És que tinc amics molt raros Tiene un punto de risa pero tiene un punto de serie Exacto I després em va dir L'has de veure quan no estiguis deprimida Digo Joder No la vull veure nunca Al final un dia la vaig veure i quan la vaig acabar vaig dir Bueno Que felicidad Que felicidad O sea si és que mi vida és genial Saps què et vull dir? No sigui per comparació Sí, evidentment Tampoc l'he tornat a veure perquè no em ve de gust Evidentment te digo Sí, sí Però Que estan molt bé tots O sigui Las interpretacions d'aquella pel·li són brutals Sí Todo Pero tampoco hace falta No sé No, no No es atrapa a mí si puedes Que tiene un punto de humor i de drama que y Tom Hanks y DiCaprio Bueno, es igual Nada Vamos a Cómo mete las cosas para que Claro Yo faig las nuevas recomanaciones aquí Mira, anem a començar amb la pel·lícula que m'ha dit el Jacint que és la primera de la que volia parlar perquè si no després no tindrem temps que és aquest adorable Anem a veure una miqueta i sentir el tràiler de una especie de fiesta Estaba en plena ruptura Y de repente apareció Creo que hace mucho tiempo que sabes que acabaría dejándote Dios, qué gusto de volver a casa Doncs Jacint, què tal? Què ens dius d'aquesta pel·lícula? Bé, jo diria que és la pel·lícula de les més recomanables d'aquest cap de setmana és una història molt interessant, ens explica més ni menys la vida de la Maria, una dona que té quatre fills, dos d'un matrimoni anterior i dos amb el seu company actual i ella lluita lluita per intentar tirar endavant això perquè el seu marit és músic i passa moltes temporades setmanes fora Però realment la ruptura es produeix perquè és interessant És que és molt interessant perquè la directora noruega, a veure si ho direm bé, ho tinc que llegir perquè de veritat que si no... No m'estranya No ho sé dir-ho Ninja Eagles Falls Dottier Jo crec que tu has inventat, eh, la meitat Però bueno... No, no, no m'ho he inventat o ho he dit malament, no ho sé El que sí us puc dir és que és una pel·lícula molt interessant és el debut d'aquesta realitzadora noruega que demostra com les relacions personals i afectives semblen d'una manera i són d'una altra Per què? Perquè és a través d'una dona que en el problema que té realment no és perquè estigui molt atabalada perquè té atacs d'aïdes, es posa molt nerviosa sinó és perquè no s'acaba acceptant a si mateixa per tota una sèrie de circumstàncies que ha viscut i acaba trencant amb el seu company no perquè ell no es correspon, o sigui, no li doni una bona vida o tingui una bona relació sinó perquè ella precisament el vol retenir perquè té por de perdre-lo i a partir d'aquest moment es produeix una relació molt difícil de sostenir i és molt interessant perquè a més a més l'Elga Guren, que és l'actriu protagonista, Broda en el personatge aquest d'aquesta dona que busca trobar-se a si mateixa i que arrastra a la seva família i a tots els que l'envolten en una situació tensa i de constant, jo diria, malviure bé, és una d'aquelles pel·lícules sorpreses que va ser premiada al festival de Carlovi Ibarri i va guanyar el Premi d'Interpretació precisament a aquesta actriu jo diria que és una de les agradables sorpreses que tenim a l'hora de narrar tota aquesta història d'una manera perfecta jo diria que és d'una pel·lícula que sembla una cosa i acaba sent una altra molt interessant, us la recomano perquè és d'aquelles... no sé si estarà massa encartellera no sé si estarà massa encartellera perquè el problema és que la setmana que vens arriben moltes estrenes i com cada setmana 12 estrenes gairebé impossible que s'aguanti més d'una setmana a qualsevol pantalla per tant, si la podeu repescar, repesqueu-la perquè és realment sorprenent la pel·lícula doncs es pot veure el Renoir, Florida Blanca i el Cinema Esverdi de Barcelona després una mica ja més lluny, ja no cal dir-ho però la recomanem des d'aquí anem a parlar d'una sèrie que es diu La Casa Guinness es pot veure a Netflix, Víctor i bé, ara sentiu una miqueta el tràiler de... és que em posen una cara... ja sabemos que a Netflix tu no eres muy fan bueno, no sempre sempre dic que a vegades hi ha joies vale, i aquesta? no no, home però dolenta tampoc és vale, doncs va, explica'ns a veure, és una sèrie perquè sempre parlo de sèries de Netflix quan lo peten mucho perquè no por otra razón, habitualment aquesta sèrie em cridava l'atenció perquè era el creador de Peaky Blinders de Steven Knight que Steven Knight també és guionista no només de sèries, també de cine últimament va a fer les dues últimes pel·lícules no, perquè dues de les últimes tres pel·lícules del Pablo Larraín ha sigut el guionista va fer també el guió de Promeses de l'Este de Cronenberg ha fet diverses pel·lícules però la sèrie es coneix per la sèrie de Peaky Blinders i veient el tràiler i d'aquesta sèrie que és centrada la família Guinness aquest imperi de la cervesa que va començar al segle XIX i ens explica la història de quan mor el pare que fan els fills com heredat l'empresa com tenen les seves relacions de poder i tot això una mica ja es va vendre com Succession jo quan leia això ja la vaig dir Peligro Peligro Peligro la Succession de Netflix Peligro i evidentment no tracta tampoc de no vol ser Succession ni fa falta ser-ho evidentment que és la seva sèrie pròpia sí que és veritat que té molt de Peaky Blinders però és més una fusió diria jo de The Crown i Peaky Blinders i no sent tan bona com aquestes dues sèries que quede claro però no és una sèrie dolenta el que passa és que crec que li intriga molt a arrancar se li costa jo crec que els primers episodis són una mica no tan introductoris sinó que passen potser masses coses així i no conozco els personatges de nada és com pimba pimba és com bueno però on estic hola la música de Netflix com sempre a tota la pastilla des de la primera escena coses que jo crec que són d'algoritme perquè no ho entenc hi ha sens mortatges a Netflix a les sèries de Netflix que sempre són iguals a totes les sèries no sé si hi ha alguna cosa rara detrás o què però a mi ja estic acostumat però bueno coses que passen coses moments que passen igual a mièrcoles i aquí que són dos sèries que no tenen res a veure a priori però que a nivell d'algunes escenes sí que s'assemblen però bueno coses de Netflix però sí que és veritat que la sèrie quan avança sí que és veritat que els personatges troben identitat encara que no crec que hi hagi un gran personatge que això sempre a mi a la sèrie us ho demano que com a mínim hi hagi un personatge que me tenga atrapado i en aquesta sèrie sí que és veritat que no crec que hi hagi un gran personatge llavors això li resta un poco el millor també l'ambientació o sigui se senta a la Irlanda al segle XIX quan encara no era independent es parla d'aquesta lluita política i social a Irlanda que això està bé que al creador de Steven Night també a Piki Blinders li agradava molt aquest tema llavors això sempre ho fa bé però bueno sí que és veritat que crec que li falta una miqueta per arribar a ser tan bona com Piki Blinders que Piki Blinders tampoc era la gran sèrie vull dir una de les millors sèries com es diu del segle tampoc és ni molt menys era una bona sèrie una bona sèrie millor que aquesta però jo crec que queda una miqueta que seguint és per arribar a aquesta Piki Blinders però bueno que igualment és una sèrie que està bé però a mi m'esperava una miqueta més bé doncs veurem si després t'acaba agradant més o no acaba millor que empieza sí això ja és bo ah però llavors ja l'has vist a sencera no sí bueno una temporada jo què sé tu és l'experto ja està és curteta però bueno no s'ha acabat evidentment ah per això sí sí sí tindrà més temporades bé fantàstic doncs ara anem a parlar d'una pel·lícula d'aquelles que bé els crítics han deixat superbé i que diuen també que tindrà molts números per a la carrera dels Oscars ja sé qual és estem parlant d'Esmashing Machine i bé que sorprèn a priori tot aquest rebombori però com que el Jacint ja l'ha vista doncs que ens expliqui si això és per tant o no a veure sempre sempre sempre s'ha de tenir en compte que les pel·lícules són llançades i jo crec que és una molt bona pel·lícula això sí és una molt bona pel·lícula ara per tant no crec que sigui per tant però sí que puc dir que em va sorprendre molt el Wayne Johnson alias La Roca sí perquè és un registre magnífic ho fa molt bé es posa en la pell de Marc recordem aquest senyor va ser campió del món de les arts les arts mixtes les arts marcials mixtes que són vaja una bogeria que pots donar de bufetades per on te vulguis i com vulguis i que fa poc tenim un documental que es deia Toporia que precisament explicava a Lília Toporia aquest lluitador de Georgia i espanyol que va aconseguir també dels títols mundials però del pes mig aquí estem parlant dels pesos pesants i el Wayne Johnson la part que li fa molt bé és la part dramàtica la de lluita bé el seu cos i les sonografies estan ben fetes i també em va interessar molt el format perquè està rodat també en 16 mil·límetres que això és molt interessant té molt trossos que té que sembla que tingui gra i tota la pel·lícula i està narrada des d'un punt de vista molt interessant és la pel·lícula la pujada i la caiguda d'una persona que s'acaba fent addicte els opiacis ni més ni menys per culpa de tot el que té que suportar si vol ser campió del món de les arts marcials mixtes el dolor es té que combatre d'alguna manera es té que aprendre tota una sèrie d'això i la seva vida passa per diferents estadis és una pel·lícula molt interessant Emily Blunt pel costat de Louis Johnson que és la seva dona que l'hi fa sempre sempre sempre l'estapa recolzal sempre el recolza també té molt bons registres d'interpretació jo diria que és d'aquelles pel·lícules que sorprenen perquè sí que havia fet si no recordo malament una sèrie el Louis Johnson que ja també havia canviat de registre no me'n recordo del nom suposo que el Víctor ho sabrà fa uns anys Valers no l'he vist és de comèdia però sí que deien que era la millor i ell ho fa també ja canvia de registre canvia una mica de registre i aquí ho aconsegueix plenament interessant el món aquest de les arts marcials mixtes de la manera que es té que viure per arribar a dalt de tot i com gràcies a aquest en marker la Unió l'organització nord-americana que és l'UFC C es va convertir en una gran organització que és actualment d'aquest tipus de lluita bé doncs ens quedem amb aquesta recomanació i anem a parlar d'aquesta segona temporada d'una sèrie que està disponible a Movistar Plus i que es diu Poquita Fe i la veritat és que jo vull saber què tal és aquesta t'ha hecho gracia el tràiler me ha hecho gracia el primero i el segundo ah bueno ojo eh has passat a veure la sèrie no no l'he vist encara no no no me ha hecho gracia otra cosa és que a ver ya me he puesto al día de solo asesinatos no me pidas más mare meva és una sèrie aquesta que duran 15 minuts els episodis que dius només sí sí és que per això t'ho estic dient que vull dir a ver si se l'ha visto perquè aquesta sèrie es veu una tarda fins i tot episodis jo no sé si de menys inclús crec de duració és un format super innovador aquest de Poquita Fe em sembla una sèrie super super divertida o sigui de comèdies espanyoles jo fa anys que no veia una que em ratlla tant la veritat sí que crec que no té res a veure en Poquita Fe si amb Movistar la plataforma crec que Movistar aquest any no ens ha donat una gran sèrie una gran sèrie com els últims anys que era La Messia Esquerer fa uns anys antidisturbios no hi ha una sèrie potent aquest any de Movistar per mi potser per els altres sí però Poquita Fe és d'un altre format evidentment no és drama no ho pretén és un altre tipus de sèrie i sí que em recorda molt tant per el format com per l'humor que porta la sèrie a Modern Family és del més semblant que he vist aquí traslladat al nostre país i això és un halago bueno Modern Family era boníssima era perquè va acabar ja que no és altre tema i el gran tema d'aquesta temporada Poquita Fe per cert és el tema de la vivenda i de trobar lloguer i tot això a Madrid que hi ha moltes subtrames però aquesta és la gran trama de la temporada que ho fan amb tot còmic però evidentment hi ha una crítica aquí al que està passant al nostre país i en tot el món però bé és aquí que ens afecta més llavors això molt recomanable la segona temporada potser millor que la primera sí jo diria que una miqueta millor perquè al final els personatges tenen ja més pes estan més evolucionats i ens donen jo crec que gags més divertits i els actors sobretot el Raül Cimes que bueno això l'haig de veure en aquesta sèrie veus el tràiler i ja me'n recordo el dijous passat en la sèrie que havia posat el tràiler i l'Àlex s'estava rient d'entro és que solo el tràiler va fer risa és molt bona sèrie bé doncs la recomanem també aquesta sèrie si és tan curta la veuré alguna tarda es veu per la durada em recordava una miqueta a Càmera Café aprofitant també la protagonista per cert totalment que també sortia l'Esperanza Pedrinho l'Esperanza sí bé doncs aquestes recomanacions i bueno ja veurem si és machine machine diuen que és el toro salvaje d'esta generación que me parece ya a mi m'ha recordat el lutçador no engeixerem no engeixerem no engeixerem venga la polèmica per acabar a mi m'ha recordat el lutçador una miqueta així pel tràiler pel tràiler sí d'acord a mi la pel·lícula recorda molt també l'estrem aquest que interpretava el Mike Ruck el lutçador sí sí bé doncs ja veurem la veiem i acabem de concretar moltíssimes gràcies Jacint per aquestes recomanacions moltes gràcies també Víctor la setmana vinent ja veurem entre totes les estrenes que hi ha doncs que és el que acabem acabem comentant i nosaltres ja marxem ara arriba la informació aquí a Ràdio Rubí i després continua la programació que vagi molt bé gràcies adeus adeu it a a a a a a t a a a a a a a a b a a a a a a a a a a a a a a a a