#716 - Creu Roja: projectes i voluntariat + Expo Marroyo

Bona nit. Hola, què tal? Molt bon dia. Esteu sentint el Rubi al dia un programa que ja sabeu que comença a les 8 amb la Pamela Martínez, que després us dona tota la informació fins que arriben les 10. Avui ha tingut una infiltrada servidora parlant amb l'Oriol Borés, a qui hem volgut felicitar en directe per les nominacions que l'espectacle Ànima ha tingut. Els premis Butaca, ja sabeu, uns guardors que es voten a través d'internet, ho vota el públic... Ah, hi està. Fins al dia 10 de novembre podeu votar. Ja teniu el podcast de l'entrevista, per cert, ja al nostre web de l'Oriol Bores. Després ja farem la notícia, que estem aquí, que no paramos, però sí que el felicitem per aquestes 10 nominacions per un espectacle que ha fet ell i que, a més, està nominat no només com a director, sinó també com a actor de musicals. Però ara el que farem amb aquesta Hora Més Magazine seran altres coses. Ja sabeu, un espai d'avui, dimarts 7 d'octubre de 2025. I avui al programa ja els tenim per aquí els companys de la Creu Roja. Ja sabeu que ens venen a visitar cada dos mesos aproximadament per explicar-nos els seus projectes i també les propostes que tenen per ajudar els que a més us necessiten, com sempre. Moltíssimes gràcies. Bueno, a ti no te hace falta, eh? Tu podries col·laborar. No ho sé si ho fas, eh? Desconozco. Tampoc me voy a meter jo ara en camisa de 11 bares. 11 bares. David Bea, que està per aquí, ja sabeu que és el tècnic de la Creu Roja, que té un càrrec molt llarg, que està salut, comunicació, intervenció social, per nosaltres el David de la Creu Roja, que sempre ve acompanyant d'algú a qui no li fa por venir-me a veure el Rubí al dia, i avui tenim un repetidor, el Carlos Rubio, tècnic de voluntariat, perquè ens explicaran, entre d'altres, com es capten aquests voluntaris per diferents projectes, com el de reforç escolar, les converses en català, la joguina solidària i també acompanyament per la gent gran, que ja sabeu que és molt important. A banda d'això, avui volem recordar-vos que hi ha exposicions diverses a la ciutat i concretament n'hi ha una que acabarà el dia 19, ja queden pocs dies, es diu Ignasi Marrollo, Paisatges Urbans de Rubí, I, de fet, l'excusa és que aquest divendres, a les 10 del matí, aquest 10 del 10, a les 10 del matí, hi ha l'última visita guiada a aquesta mostra. I ens acompanyaran, com no, els comissaris d'aquesta exposició, la Pilar Marrotllo, que ja sabeu que és una de les comissàries, i també filla de l'Ignasi Marrotllo, i el Manel Miras, que també és comissari i és el president del grup fotogràfic Calgra i també un habitual del Rubí al dia. Amb ells parlarem d'aquesta visita guiada i també... del que suposa aquesta mostra dedicada a Ignacy Marroyo. Tot això fins que arribi al migdia, de nou la informació i després continuï la programació de Ràdio Rubí, però ja sabeu que qui està aquí des de les 8 del matí en directe és el José Malaón, que us saluda i que ara mateix en posa un tema musical. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia. Aquest tema, que ja coneixeu i molt, perquè potser és una de les cançons més conegudes de Radiohead, aquest clip, el sentim perquè volem felicitar el Thomas Edward York, més conegut per Tom York, que va néixer un dia com avui, un 7 d'octubre de l'any 68, a Willing Borrow, al Regne Unit, un senyor que és el cantant d'aquesta banda, però que no només això, perquè també toca la guitarra, el piano, el sintetitzador, el baix i la bateria, si hace falta. Doncs volem felicitar-lo perquè avui va 57 anys. Jo volia aprofitar també perquè l'altre dia, el dia 5, va fer anys el Gai Pirs, un actor... que va fer 58 anys i que podeu recordar per pel·lícules com, per exemple, Priscila, Reina del Desierto, Ellie Confidential o Memento. I resulta que hi ha una cançó de Radio Geta, Memento, però crec que si l'hagués posat m'haguéssiu trucat per dir... que necessitaves alguna cosa més per despertar. Llavors, per això posem aquesta cançó i per recordar, d'altra banda, que Radiohead torna als escenaris set anys després de la darrera gira i que trepitjarà Madrid els dies 4, 5, 7 i 8 de novembre. I wish I was special But I'm a creep Segueix el que passa a la ciutat a Rubia el dia. Doncs ja estan aquí no dos, sinó tres companys de la Creu Roja. Ja sabeu que venen des d'aquí Rubí, Sant Cugat, Valdoreig, és el tio Invitato. Doncs també venen tres avui, m'havien enganyat, el David Bea. Como yo le pongo a veces en compromisos que tenen a veure amb el cinema i la seva memòria. David, què tal? Bon dia. Memòria que no en tinc, eh? Jo tinc coses bones, com diu el meu germà, però essa tampoc. O sigui, de memòria no. No en tinc, sí, em vaig enganyar. De fet, em vaig enganyar a mi mateix, perquè no sabia que el Pep venia. Aquest matí, quan estàvem preparant el programa, el Carlos em deia, no, si el Pep també ve, dic, ah. Molt bé, doncs a la Lídia no l'he dit. Bé, però això és una sorpresa, o m'atreveixo a dir que és una bona notícia, perquè això vol dir que amb tot el temps que porto dient que no hi ha gent que s'atreveixi a venir aquí al Rubí al dia, que els hi faig por, que què passa, al final no és veritat o és que només els hi faig por a les dones. Que aquesta polèmica sigui abierta. Sé que esto da bastante miedo, me incluyo. Bueno, José está acostumbrado ya a mí. Sí, sí. No, no, si de fet els únics tres que no tenim són nosaltres. Que per això és fàcil. Sí, sí. Doncs el David Bea, com dèiem al principi, que té molts càrrecs, de fet tots feu moltes coses a la Creu Roja, jo et tinc com a salut, comunicació i intervenció social. No sé si hem d'afegir alguna coseta. De moment, fins aquest matí, no. Ara, quan el jefe ens queda al despatx, qualsevol cosa pot passar. Si entres amb uns càrrecs, surts amb uns altres, sempre surts amb més feina, ja està. És un clàssic. Però, com deien aquells, amb il·lusió ho fem tot. I venies amb el Carlos, que ja m'havies dit que sí, que jo ja deia, és repetidor, vull dir que no, em té por. Està a prova encara per això, eh? Encara està a prova, no sabem si el deixarem venir. No, no, no. Jo ja estic aquí, jo soc el valent que ve sempre. O sigui, si un dia el David diu, uah, que palazo que la líder me va a decir que no me acuerdo de la vida es bella o que vello es vivir, que no sé cuál es la diferencia... Ho he après ja, eh? Ho tinc un pòstit al llit cada dia que ens venia aquí i m'ho aprenc. No em diguis això que em fa patir, eh? Ah, no, no. Pots patir, però per això no. Doncs el Carlos Rubio, que ja és repetidor, i que estic veient que te va quitar un dia el sitio, eh? Com un referente primero. Jo respecto les canes, eh? Ui, esto no sé si es bueno o... No, és bo, és bo, és bo. El respecte, eh? A l'edat o al càrrec? Jo crec que serà l'edat, al càrrec, no. Doncs tècnic de voluntariat, alguna cosa més podem afegir, Carlos? Bueno, tècnic de voluntariat i també porto una part d'infància amb el meu company, el Pep. El Pep Usero, que tampoc és nou aquí al Rubialdia, però que sí que m'ha arribat per sorpresa. Què tal, Pep? Molt bé. Molt bé, ja veus, el David Manreda i després no se'n recorda, però jo vinc. Ah, hi està. Després no se'n recorda, però tu ho tens allà apuntat a l'agenda. Voluntari també, en aquest cas, d'infància. Tècnic, tècnic. Voluntari també, però no de l'àmbit que treballo. D'infància, joventut. Sí, i estrenem des de fa un poc temps un nou àmbit, que és el de medi ambient, que ens estem posant molt forts des de la Creu Roja amb temes de medi ambient. Doncs si us sembla, ja que és una novetat, comencem per això, el que manda aquí és David. Comencem amb això, ens deixes. O sigui, aquesta temporada comencem demanant. Si volem començar projectes, el que ja us explicarà el Carlos és una novetat a Rubí, i aquesta a Sant Cugat, que és el de Medi Ambient, comencem demanant. Amb nous projectes, noves necessitats, necessitem gent que tiri del carro. Nosaltres hi som sempre, però som una institució que necessitem el voluntariat. Doncs Pep, vinga. Bé, doncs això, la idea que jo porto ara mateix és muntar una comissió de voluntaris que tirin una mica endavant amb el projecte, amb el meu suport, evidentment, però que siguin ells els que desenvolupin una mica tota la part de MediInvient, ja sigui la part interna nostra de l'oficina, de dir doncs anem a veure amb quins aspectes podem millorar a nivell de no malmetre el MediInvient, i a partir d'aquí ja projectar-nos cap a fora i poder sensibilitzar la població, i no només sensibilitzar, sinó fer activitat directa, activitat de carrer, encarada a la millora del medi ambient, ja sigui neteja de boscos, anirem traient moltes, moltes idees, i també molt vinculats a tot el tema de la reutilització, reciclatges, etcètera. Bé, estem en una fase molt inicial, però amb moltes ganes de tirar-ho endavant. Un projecte, dius, David, això serà a Sant Cugat. Aquesta la fem de moment a Sant Cugat, sí. Ampliarem, eh, ampliarem. No us preocupeu perquè ampliarem. Parlaves de començar les oficines mateix. Posen alguns exemples que de vegades no ho pensem i són molt fàcils. Acabem de fer algunes coses bastant gruixudes, com és el tema de dotar la nostra oficina, la nostra seu principal, de plaques solars, per exemple. Però també volem ampliar, fer coses potser més petites, però igual d'interessants, com pot ser tenir una petita compostadora... una recollida de fluvials per tot el tema del rec, una mica reutilitzar tota l'aigua que es produeix per condensació en els aparells de climatització, reduir el consum de paper, etcètera. Hem fet moltes coses, però sempre ens queda molt de camí per fer. Per qui no ens conegui, la nostra seua a Sant Quat tenim la gran sort de tenir un jardí bastant gran. El dia que ens van permetre construir allà al costat del cap de la mina, tenim un edifici grandote, però tenim un jardí, bueno, d'un i dos, metres quadrats que tenim, que l'aprofitem molt per totes les activitats de gent gran i fins i tot com fan el reforç, Pep, o ja no es diu reforç, que sempre m'equivoco... Bé, nosaltres parlem d'èxit escolar. Ah, ja no és reforç escolar. A mi m'havies dit reforç escolar. Sí, sí, perquè sempre m'equivoco, sempre m'equivoco. Doncs aprofitem aquest espai per fer el tema de l'esbarjo, o abans quan fan lo dels deures, que va molt bé, i el volem potenciar. De fet, és una idea que tenim... de fa molt temps, no?, de fins i tot fer activitats, ja que porto de l'àmbit de salut, de plantar arbres fruiters, i aleshores, doncs, a la gent gran, quan fem exercicis de memòria, que sàpiguen quina fruita és, quin gust té, que la vegin créixer, i això està molt xulo. Fins i tot el que fem a l'estiu, a la gent nouvinguda, que els fem converses en català perquè aprenguin una mica l'idioma, doncs el que fem ara és portar-los a comprar... a la plaça i que sàpiguen com es diuen les fruites, doncs si aconseguíssim que algunes d'elles com a mínim les tinguessin per allà, doncs estaria bé. És un projecte que està xulo, que és engrescador i a veure si tenim l'ajuda del voluntariat. Això és a Sant Cugat, però estàveu parlant d'un projecte també a Rubí. Tenim projectes a Rubí també. Pues ya estás tardando, Carlos. Un projecte molt xulo de gent gran que a mi m'agrada molt i que es comença a fer són els acompanyaments per l'edat no volguda. El que es fa és... són unes petites passejades que els voluntaris fan amb l'usuari o l'usuària, en aquest cas de gent gran. És un projecte en què crees molt vincle amb l'usuari, però és que té un avantatge més, que és que l'usuari i la... i el voluntari, a través de la referenda, en aquest cas, la companya que porta el projecte, es posen d'acord i poden fer aquesta passejada d'una horeta, parlant, prenen un cafè, quan ells vulguin. És una cosa que és molt xulo i que ajuda molt a generar aquest vincle tan xulo. Aquest any un dels deures que ens han posat és intentar juntar dos col·lectius, la gent jove amb la gent gran, i veure què es necessiten, que uns necessiten de l'altre, aquesta simbiosi tan xula com deia el Carlos que podem crear. I volem fer això, motivar aquesta gent gran amb aquest jove, sí que entre ells dos, de fugir, que ni la gent gran serveix per res, ni que els joves no serveixen per res, doncs veure que sí, que tots dos poden relacionar i ajudar-se uns amb altres coses. i lluitar amb la soledat no volguda, que no és només de la gent gran, que també és dels joves. Doncs a veure si ens en sortim. I també un altre projecte a Rubí, al nostre local de Rubí, tenim repartiment de lots d'higiene i de targes d'alimentació i també necessitem voluntaris per fer aquesta gestió una mica de donar els lots parlar una mica amb la gent que ho necessiti i fer també aquest projecte que també és molt xulo i es fa dimecres i divendres de 10 a 12 i necessitem voluntaris que vulguin fer això i que s'animin, perquè és un projecte també molt xulo. Aquí hi ha Rubí. Carlos, parlaves del projecte d'acompanyar la gent gran. De moment, quantes persones estan participant d'aquest projecte? De voluntaris? Bé, això va a demanda dels usuaris. Els usuaris truquen i la companya els agafa nota i després... busquem els voluntaris. Ara mateix tenim tres usuàries a l'espera de trobar els voluntaris perquè puguin anar amb elles. Tenim feina allà. Sí. Ja estem fent crides aquí, perquè ens falta gent que ajudi. La Marta, que no vol venir. Marta, per favor, que aquí no ens mengem ningú. Ai queda. Ai queda. Ai queda. Ai queda. La veritat és que projectes i necessitats tenim, i jo sempre dic el mateix, quan tinguem més mans, doncs farem més coses. Totalment. Fins i tot, jo què sé, projectes de salut, ara comencen les campanyes de vacunació, no?, de la grip, doncs nosaltres tenim una agenda de persones beneficiaris dels nostres projectes, que els recordem, i sobretot, que la majoria ja ho saben, però si no... els recordem que ja com ho han de fer, com van demanar hores, i els truca la seva infermera de capçalera, que ja normalment les porta. Doncs campanyes així que van sorgint també són necessitats que tenim voluntarials. Però hi ha gent que diu, jo pes no puc carregar. No passa res. Tenim feina per trucar, feina per acompanyar. Exacte. Per conversar. Per conversar. Per exemple, les converses en català, per exemple. Exacte. I també vull recordar que s'apropa la loteria de Nadal i que properament estarà als comerços de Rubí. I si algun comerç o algun particular vol... vol comprar loteria de Nadal o tenia el seu comerç la loteria de Nadal, poden trucar a l'oficina i demanar per l'altra companya Mireia, que tampoc vol venir. Mireia, si us plau. Jo no esmorzo però no en menjo ningú. No pateixis. A veure, feu una mica de costat. Dieu que no passa res per venir? No passa res. Nosaltres ho intentem. Insistim molt. Ens tracten molt bé. Tenim el número de l'adulteria, ja? Saps què passa? És que no juguem només un número. Són diversos. Jo no vull ni saber-los, perquè si el compro jo i li toca al Carlos, m'agafa alguna cosa. Que més asseu al davant, o sigui, deixaria de sentar-se. Un dia diries, ui, què ha pasado, que no viene ya. Jo crec que ell continuaria venint, eh? Com a voluntari de Creu Roja. Jo crec que sí. Continuaria segur fent feina, tot i que li togués la loteria. Totalment. Aquí a l'Ajuntament tenim un número només, que encara no li he anat a comprar. Només ara el vaig comprar una vegada, però aquesta vegada em sembla que acaben onze i clar, l'he de comprar perquè si no quedo mal, conmigo misma. Un altre projecte és la Joguina Solidària. Exacte. Ja m'estaves mirant, eh? El projecte és la joguina educativa. Ah, doncs, David, tu memòria està fatal, eh? No, no, però el que passa és que això, bueno, van canviant els noms i a vegades, bueno, són coses d'última hora, no? Sí, necessitem voluntaris. A més a més, aquest any, malauradament, jo tinc dues voluntàries que em fan de punta de llança d'això, a més a més de tot un equip molt gran i molt potent, una de les dues aquest any malauradament no hi podrà ser, per temes personals, i necessitarem més ajuda. Per tant, necessito més voluntaris, més mans, perquè la tirarem endavant sí o sí. Nosaltres no deixem mai res a mitges. I, bueno, doncs, necessitarem voluntaris. Tema joguines, sí que demano, ja que estem fent el comunicat, que esperem una miqueta, finals d'octubre, principis de novembre, per temes logístics estem, per nosaltres, principi de curs encara, arrencant moltes coses i necessitem aquest marge, però tampoc ens queda gaire per començar a recollir. Per tant, són els dos elements que demanem, no? Voluntaris que poden venir ja i joguines que, finals d'octubre, principis de novembre, poden començar a arribar. Molt bé. I que es deia joguina com? Educativa. Educativa. Sí, perquè busquem un perfil de joguina concret, que és una mica el de cada any, que ha de ser nova, no bèl·lica, no sexista, i ja estem entrant en el tema que busquem que sigui d'un perfil educatiu i sempre que pugui ser sostenible mediambientalment. Per afegir-ho a aquesta nova campanya, no?, idea de ser més respectuosos amb el medi ambient. Doncs sí. I parlem també, abans de Refilon, de la campanya èxit educatiu... Èxit escolar. Èxit escolar. Quasi. Bueno, o sigui, joguina educativa, èxit escolar... Vale, èxit escolar. Bueno, és una mica l'antic reforç, però ara és un projecte per als nanos i també secundària i converses en català. Es fan els tres grups, bueno, quatre grups, perquè hi ha dos de primària, un de converses i un altre de secundària. I el casal de juliol, que també hi és a dins. I el casal de juliol, que també hi és a dins, exacte. Ara el que tenim més proper és aquest curs. I, bueno, una mica és que els nanos no només facin els deures, sinó que puguin entendre tot el que les envolta i que una mica també trobin aquest espai segur on es trobin a gust, facin amistat, equip amb els companys, amb nosaltres, i és com una mica un lloc on desenvolupar-se. dediquem, de fet, una part de les sessions a fer educació emocional, que per nosaltres és una cosa molt important, sobretot amb el perfil que ens arriba. Són nanos amb motxilles molt carregades i no sempre de coses bones. Què vols dir? Quan dius coses bones, no coses bones. Bé, són nanos molts cops que han hagut de viure situacions complicades o que venen de famílies en situacions de vulnerabilitat greu, etcètera. i aleshores intentem educar-los emocionalment en molts sentits, en identificar les seves pròpies emocions, en saber gestionar-les, en saber explicar-les, obrir-se, etc. Hem tingut situacions especialment complicades en algun curs en concret, i crec que és important, és una part molt important. Si agaféssim la piràmide de Maslow, que nosaltres ens basem molt en ella, en seguida veuríem que si la part emocional no està en un estat correcte, difícilment podem anar més enllà a intentar que aprenguin res. David, alguna cosa que ens hàgim deixat? Segur que ens deixem alguna, perquè sempre quan torno al cotxe... Ja, però pensa que ara tinc una altra entrevista, eh? Però, en principi, no. O sigui, com sempre, nosaltres diem, busquem voluntaris per projectes, però al final el que acaben sent són voluntaris a la Creu Roja i que el voluntari a la Creu Roja... Igual que quan nosaltres entrem al despatx del jefe, sortim amb un títolín més o un encàrrec més, el voluntari ha de ser una mica de plastilín... La idea és aquesta, que ens anem a adaptar les necessitats. Vam començar fa molts anys aportant ambulàncies, això era pràcticament. El de les ambulàncies queda com molt a secundari i cada vegada fem més intervenció social i ens harem cap aquí, tal com apuntar, com està tot. Amb ganes d'ajudar la gent, nosaltres ajudem persones que ens necessiten, dintre de les nostres possibilitats, malauradament no tenim la vareta màgica i podem fer-ho tot. Però sí, necessitem persones que tinguin ganes, o temps lliure, sobretot, un compromís i ganes d'ajudar. I això passarà bé, eh? Sí, segur. Tenim una bona oficina. Som gent molt maca. Home, està claríssim, aquí ja ho veiem, eh? Home. I divertits i solidaris. I complidors, eh? Que esteu aquí sempre que toca. Veus? T'enredo una mica, però venim. No, no, no, però jo estic encantada. Si veniu més, millor això que no vingueu. Evidentment. Recordem que la seu aquí a Rubí està el primer de maig. Continuem amb el punt de presència del carrer de maig. Sí, sí. Què pensaves? Que t'anava a preguntar alguna cosa? No, no. Si vols t'ho pregunto, eh? No, no. No hi ha novetats, ens quedarem aquí. De moment, sí. Bé. Primer de maig 43, aquí a Rubí, si voleu afegir-vos a aquesta tasca solidària, en els diferents àmbits, com podeu veure, que hi ha moltes opcions per ajudar, i m'ha agradat això que dius tu, una mica de plastilina, no? O sigui que potser vens per una cosa i acabes ajudant amb un altre projecte, pel que sigui, pel que t'agrada més o pel que és més necessari. A vegades vens en una idea i després te n'adones, ostres, doncs jo no encaixo aquí, i veus una altra cosa que dius, onda... perquè sí que és cert que has d'ajudar la gent, però també t'has de sentir a gust i t'has de motivar. Per tant, intentem oferir el lloc on nosaltres tinguem la necessitat, però on tu et sentis més a gust. Doncs, Carlos, Pep, David, com sempre, moltes gràcies per venir aquí al Rubí al dia. Ara ja fins a primers de desembre... Desembre, que tinc l'Àngel que em va prometre que... De fet, vol venir, eh? David, s'ho ha passat també l'altra vegada que va venir, que jo la propera vegada vull venir. Dic, doncs, Àngel, vindràs tu, sí que vindrà l'Àngel. Espero no enganyar-te. No, no, però és igual, com si veniu els quatre, o que vinguin les noies, també. Jo ho intento. Però avisadme, perquè entonces sí que he de poner masillas. Vinga. Fem tertúlia. Gràcies, que vagi molt bé. Gràcies. Adéu. Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. I ara estem més tranquil·lets, estem sentint un tema musical de Toni Braxton, es diu Breathe Again, el va publicar l'any 93 i la sentim, aquesta cançó, perquè volem felicitar precisament Toni Michelle Braxton, més coneguda... com a Toni Braxton, que va néixer un dia com avui, un 7 d'octubre, però de l'any 1967 a Severn, a Maryland, als Estats Units. Aquesta cantant, també compositora, pianista, actriu, de forma ocasional, i que, entre d'altres, va triomfar, no tant aquí, potser a Espanya, si al seu país, en el gènere del rhythm and blues. Com que avui fa 57 anys sentiu una de les seves cançons més conegudes aquí, aquest Breathe Again. Bona nit. Fins demà! Bona nit. Bona nit. Fins demà! Segueix el que passa a la ciutat a Rubia el dia. I ara és el moment de fer cultura, cultura fotogràfica i cultura també de memòria de la ciutat, perquè anem a parlar d'una exposició que ja fa dies que es va inaugurar, ja en van parlar també, però en aquest cas, com que queden uns últims dies, fins al dia 19, i a més aquest divendres teniu l'oportunitat de veure l'exposició d'una manera guiada, que us expliqui ben bé tot el que hi veureu, doncs hem dit, anem a fer una mica de propaganda, d'una proposta que val molt la pena i que es diu Ignasi Marrollo, Paisatges Urbans Rubí. Tenim, evidentment, els dos comissaris que són també ja, doncs, t'està mirant José, Manel, amb una cara que em diu, no me mueves així el micro. Perdó. Que sembla mentida. Manel, mires totes les vegades que has vingut... Amb el temps que vinc aquí... I aquí, i estàs ahí... M'estava ajustant. T'estaves ajustant, sí, sí. Què tal? Molt bé. Gràcies per convivar-nos. Mira, et saluda el José també. Ja sabeu que el Manel Miras, entre d'altres, és el president del grup fotogràfic Algra, que sempre que pot ve aquí a parlar dels rotllos dels altres components o convidats d'aquella activitat ja clàssica dins de l'entitat rubinenca, però també ets comissari d'una mostra, la que estàvem dient Ignasi Marrollo, paisatges urbans, Rubí. Un dels comissaris, perquè evidentment la Pilar Marrollo, o Pili, és l'altra comissària. Què tal? Com estàs? Molt bé, bon dia a tothom. Bon dia. Bé, bé, molt contenta de poder anar fent aquestes petites mostres de tot el treball de Rubí, que és molt, molt gran. Molt gran, i a més, com deia jo fa un moment, també de memòria, perquè, clar, estem veient aquí, i ara m'han portat, diguem, el catàleg de l'exposició, ara veurem també algunes imatges que té el José... Perdona, Manel, però és que estàs fent uns... Interferències. Una mica sí. Date la vuelta i vete. Cuidado, eh? Que com s'enfada el Jose, te corta el micro... Me dai la vuelta i me voy. I ja està, eh? La Pilar segur que ho podria explicar tot, a que sí? Bueno, respecte a aquesta exposició sí, però una mica l'ajuda del Manel és molt, molt bona. I cada vegada té més coneixement de l'arxiu, cada vegada s'implica més, cada vegada m'ajuda més. Gràcies, gràcies. Es nota que us porteu bé a casa, eh? Sí, sí. Bueno, ara ho he dit perquè de bé, em sembla. No, home, no. Segur, segur. Estàvem mirant aquí imatges, ara en posarem també, perquè així les podrem veure. Les podem veure o no? Sí, ah, vale. Mira, aquí tenim una imatge. A veure, mireu aquesta imatge i em dieu concretament què és, perquè jo amb aquestes ulleres que m'han grudat una mica malament no acabo de veure-ho clar. Jo mateix. Bueno, això, diguem, per dir-ho així, a primer plano hi ha l'antic camp de futbol, que ara avui dia hi ha un aparcament al costat del Rubí Brilles, en dèiem l'IMSD, però... Rubí Forma. Rubí Forma, perdoneu, els polítics. Al darrere, al fons de tot, es veuen els edificis del 25 de setembre, i entremig hi ha una masia... que a tothom li sonarà, que es deia Can Cabanyes, però que ja no hi és, malauradament ja no hi és, perquè aquí tot això se'm va anar al terra i s'hi va fer als blocs de pisos de les torres. Aquesta és una imatge de l'any 66. Tu què recordes d'aquella? Jo, per començar, posaria una mica de context a la que és aquesta exposició. Sí, però vull que em contestis això de la foto, primer, que després ja fem el context, no et preocupes. Espera't, que la miro. Sí, és aquesta foto que deia el Manel, que a Can Cabanyes... Panoràmiques, estarà al final. Això és que ell, entre altres coses, li agradava molt el tema panoràmics, quan encara no existien photoshops ni telèfons que feien panoràmiques. Llavors ell, una de les seves inquietuds era fer aquestes panoràmiques, en concret, sobretot de Rubí, i llavors ell buscava llocs i feia aquestes panoràmiques. De fet, la foto de després, que està sota en el catàleg, aquesta està feta des de Sant Cugat i és la seva búsqueda d'ensenyar d'una forma panoràmica tot el que ell també retratava. Si em permets una puntualització, la panoràmica, avui dia la gent fa així amb el mòbil i ja està. Però ell ho feia d'una manera molt especial i molt artesana. Feia una foto, girava una mica, feia una altra foto, girava una mica, i llavors, quan les tenia en paper, les retallava i feia com un col·laix i les muntava una tota. Encara estan en els seus... I encara estan en els seus àlbums. Encara té aquestes panoràmiques enganxades amb cel·lo. Vull dir, la de sota, després, quan ella es jubila... es dedica a digitalitzar tot el seu arxiu i llavors les junta ja, en comptes d'en Felo, de forma digital. Digital, no? Sí, que més altacanal no podia ser. No podia ser. I fer una panoràmica, com dius tu, Manel, ara amb el mòbil fas així i hi ha les opcions i tot. I tu muntes sol, no? I tu fas sol i dius, mira, que xula la foto. Llavors anava fent una foto, una altra al costat, una altra al costat, i llavors el que feia era retallar-les i enganxar-les amb cel·lo de manera que encaixessin els cantors. Pilar, dèiem, aquesta exposició de paisatges de Rubí i de panoràmiques, moltes de les fotos, però no només, és només una mostra. Una petitíssima mostra, molt difícil de fer una tria, que en el moment que es va decidir de fer aquesta exposició, vam dir què fem, podien haver moltíssimes alternatives, i finalment vam decidir fer aquesta petita mostra de diversos dels temes que ell va tractar, dels moltíssims que té de Rubí. I es va escollir entre, jo diria, quasi unes mil fotografies, si no m'equivoco, de tots els temes, clar. I s'ha fet una mostra de... Vuit temes. Vuit temes amb quatre fotos. I amb quatre fotos cada tema. De cada tema. Aquesta foto que estem veient ara mateix, aquí, si mireu la pantalla, en quin tema estaria, Manel? Això està... Em sembla que és d'edificis singulars. Edificis singulars. És l'edifici de l'antiga biblioteca. Tu anava a dir, però dic, no estic segura. Dic, millor que ho diguis tu. Bueno, és que aviam, n'hem vist tantes i en coneixem tantes que a vegades també se'ns en va una mica la mente. Clar, mil fotografies. Déu-n'hi-do, eh? Només de Rubí. Clar, evidentment, estem parlant d'una exposició que tracta d'imatges de Rubí. hem procurat que fossin fotos que no havien sigut gaire vistes. Tot i que aquesta no s'havia vist, sí que és veritat que amb els carrers hi havia una molt semblant. Però s'ha buscat fer fotos una mica que no siguessin tan conegudes. Els àmbits són, per exemple, botigues. És curiós perquè hi ha botigues, que evidentment algunes ja no hi són, i algunes sí... I s'han transformat. Aviam, ara se'n diuen projectes, ell ho feia sense posar-li el nom de projecte, però això és una cosa que ell va començar, tal com va arribar a Rubí, com aquell qui diu, i a part de molts temes, un dels temes va ser el seguiment i fotografies de botigues de Rubí. I aquest treball el va continuar durant més de 25 anys. De fet, es va fer una exposició que era botigues tal com eren, tal com són. Hi ha botigues que continuaven amb els mateixos negocis, botigues que havien canviat, i és un treball bastant conegut d'ell, però que aquí, clar, només han posat quatre fotos. Però això va ser un treball de més de 25 anys fotografiant botigues de Rubí. Històricament, no?, l'evolució. Llavors aquí, més d'això, hi ha moltíssimes fotos. Moltíssimes, moltíssimes. El treball aquest de botigues crec que són a la vora de 400-500 fotografies. Aquí, entre les botigues, hi ha aquesta que estem veient ara, que és Portales Cap de Vila, És una botiga clàssica de Rubí. La coneguda com a Mariona, que avui dia crec que encara és Condis Mariona. Condis Mariona, clar. Jo crec que tota la gent de Rubí, aquí no sé si encara en aquest any ho feien. Pollos alàs. Sí, els pollos alàs. Ho posa, eh? Els pollos alàs, sí, sí. Jo crec que tot Rubí ha menjat pollastres de Calamariona. O com a mínim ha comprat en aquesta botiga clàssica de Rubí, no? Sí, sí, Els Pujastres, un clàssic d'aquesta botiga. I, per exemple, dins de l'exposició hi ha Martori, que ha canviat d'ubicació, però la botiga continua. Sí, sí, sí, el negoci continua, però abans estava en el carrer, el que en diem el carrer Fondo, la gent en diu carrer Major, que no és així, és Avinguda Barcelona, ara. On estava el condis? Abans era l'Avenida del Caudillo, fa amb els anys del dictador, clar, i continua. Han evolucionat, van canviar primer. Al principi de tot, els coneixements que tenim, i si ens està escoltant la família Martori, que ens perdoni si ens equivoquem, es dedicaven sobretot al tema dels carros de pagès, que Rovi era una ciutat pagesa, a reparar les corretges dels cavalls i tal. Llavors van començar cinturons, després van començar amb temes de maletes, bosses de viatge, i va anar l'evolució del negoci aquest de Cal Martori. De fet, hi ha la foto Primerenca que va fer, que era una botiga molt petita, molt antiga. Una porta de fusta amb quatre vidres. I ja està la foto. La foto la té, de quan vam arribar a Rubín, que ara jo l'he viscut, aquella botiga, bastant temps. Però bé, vam decidir posar aquesta perquè l'altre sí que l'hem posat moltes vegades i aquesta no l'havíem posat mai i vam decidir posar-la. La gent que no ho sàpiga està en el centre i hi ha una tenda de fruita en el seu lloc, que és... Fruitadona, em sembla. Fruitadona, em sembla. Aquesta ja no la va fotografiar perquè malauradament ja no... ja no feia fotografies. Sí. Al costat dels jijonincos, no?, més o menys? Sí, sí. Una mica més enllà, anant cap a l'estació. Sí, sí. Expliqueu-nos una miqueta com serà la visita d'aquest divendres i si algú es vol apuntar què és el que ha de fer. Aviam, m'ho explico jo? Sí, sí. L'Arxiu Marroio, que som nosaltres, hem programat ja tres visites guiades, dues que ens la van demanar el casal de la gent gran de Rubí, l'associació de la gent gran de Rubí, una altra que es va fer per la gent del Gran, però sempre ha sigut oberta a tothom que s'hi ha volgut apuntar, i aquesta que s'ha organitzat a través de l'Ajuntament pel... Perdona, que no recordo exactament el nom, però és el col·lectiu de gent gran de Rubí, no recordo el nom com es diu, però que és municipal. que també ens han confirmat que hi ha 19 inscrits per demà, perdona, per divendres, però que aquí, obertament, convidem a tothom qui vulgui, perquè en principi serà l'última visita guiada que es faci pública, diguem. I el que es fa és explicar una mica la introducció del que era l'Ignasi a nivell familiar quan va arribar a Rubí, la seva integració, que això la Pilar és la que ho coneix més, evidentment, perquè és de la família directa. I llavors es va fent una passada per cada plafó, que cada plafó d'allà al celler és un tema. I llavors a cada plafó hi ha quatre fotos. I es va explicant, diguem, foto per foto, més o menys anècdotes o curiositats, i evidentment està obert a la gent a què preguntar i tal. Hi ha un interès especial per part de l'Arxiu Marrollo i també per part de l'Ajuntament de divulgar la història gràfica de coses de Rubí, i amb aquesta idea es van fer-ho de les visites guiades. A més, gairebé coincidint amb les jornades del patrimoni, que són aquest cap de setmana, i més patrimoni que aquestes fotografies. De fet, aquesta l'estàvem comentant abans de començar l'entrevista, aquesta fotografia que és el pas a nivell dels ferrocarrils catalans, dels ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Amb l'antiga estació, a la dreta, que no es veu, i quan estaven construint, com es veu aquí, els edificis de les torres, que es queden a l'esquerra, i la històrica xorreria, que ha canviat una mica d'ubicació, però encara hi és, i em sembla que són els nets, no estic segur, però està just al costat, diguem. De l'any 66, aquesta fotografia, de fet, jo, clar, aquest any no hi era, però... Jo he vist com el tren també passava així, ara no et sabria dir l'any, però segur que amb aquesta evolució, Pilar, segur que tens fotografies de l'estació gairebé de tot l'any. Home, sí, tal com vam arribar i encara hi ha fotos en què encara es veu la garita del senyor que baixava la brana, la baixava a mà. A mà. Que Rubí s'acabava aquí. I quan els trens eren de fusta i les portes eren completament manuals. Recordo que nosaltres vivíem a Canal Samora. Vol dir que sortíem d'aquí i ja no teníem. Ja no teníem poble, ja anàvem pel camí. Hi havia la creu de tèrmac. I quan anàvem a l'escola, el senyor que baixava les branes ens donava uns carmelets quan passàvem per allà. Això són records d'infantesa. I llavors ell té fotos també de l'estació amb els gegants, una festa major. També hi ha fotos en les que es veu l'estació, el pati que hi havia, el jardí, on hi ha aquell tros ara com de placeta... La veritat que hi ha bastantes fotos del que és l'estació, i l'estació, les andanes... Però, bueno, s'havia d'escollir una i ens va semblar que aquesta, doncs, s'englobava a diverses coses. Mira, aquí, precisament, veiem també els gegants. Sí, aquest és del tema de festes populars. Històricament, també s'ha de dir que aquests gegants són els antics, que eren en los Reyes Católicos, és de l'any 66, em sembla. Una anècdota per comentar és que a les visites guiades no només parlem nosaltres, sinó que la gent ens aporta moltíssima informació. En aquesta foto va sortir el tema dels gegants, que es veu que encara hi són, però que pesen tant que no hi ha ningú que els porti, i alguna persona que ha vingut ha reconegut a molta gent de la que surt amb aquesta foto. Jo ara ja no recordo. Però vull dir que la gent, quan ve a aquestes visites, ens aporta moltes coses perquè han viscut moltes coses de les que surten a les fotografies. Doncs, si voleu destacar alguna coseta més, perquè estem a punt d'acabar, però sí que recordar que aquesta visita és el divendres 10 a les 10 del matí. Sí, bé, qui estigui interessat, i sobretot jo diria que les noves generacions i gent nouvinguda, Rubí, que no coneix pràcticament res de la història, doncs dona una mica de pinzellada de què hi havia Rubí dels anys 60, 70, 80, 90, em sembla que fins al 2003, que són les últimes fotos. Sí, que em sembla que la dels pollos salats que dic jo era del 2003, aquesta que hem vist també. De fet, comentar només que ara estem preparant un rotllo, ja arribarà el moment, sobre fotografies mai vistes... de coses que no són ni carrers, ni edificis, ni festes, sinó que són actes que s'havien fet arrobir, que no diré res més perquè està en fase de producció. O sigui, és un marrotllo inèdit? Inèdit totalment. Doncs Déu-n'hi-do, us he deixat la notícia pel final, eh? Bé, ja us explicarem quan toqui el rotllo. Perfecte. Doncs Pilar, moltíssimes gràcies. Moltíssimes gràcies també, Manel. Ja sabeu, apunteu-vos a aquesta visita perquè podreu conèixer Rubí i també aportareu coses que recordeu els que podeu d'aquestes imatges. Gràcies. Gràcies a vosaltres. Nosaltres ho deixem aquí. Arriba ara la informació al bolletí horari de les 12 i ja sabeu que continua la programació de Ràdio Rubí i el Rubí al dia com a tal a les 8 del matí demà. Que vagi molt bé.