Panorama ràpid • Tertúlia centrada en tres blocs: sanitat pública a Rubí i Terrassa, crisi de Renfe (R3, retards, governança) i Debat de Política General (pressupostos i habitatge). • Tò principal: bona valoració del tracte hospitalari, però col·lapse a l’atenció primària (CAP/CUAP), accessibilitat i urgències pediàtriques pendents. • A Renfe: macrotall de la R3, retards acumulats al llarg del dia i dècades de sousinversió; esperança en la societat mixta 2026 i en millores d’intermodalitat. • Debat polític: possible nou anunci d’habitatge; consens sobre parc públic estable i ciutat compacta, però alerta sobre promeses i execució. Sanitat: dades clau i debat Satisfacció als hospitals de referència • Catalunya: satisfacció global a urgències ~7,12; en ingressos ~8,29 (pràcticament excel·lent). • Mútua de Terrassa (urgències): ~7,5 (pos. 13/53); punts forts: infermeria i coherència informativa; punts febles: temps d’espera i informació durant l’estada a urgències. • Mútua de Terrassa (ingressos): ~8,3 (pos. 21/taula) i en una altra metrica d’ingrés ~8,7 (5è millor) amb molt bona seguretat clínica i gestió del dolor; el càtering suspèn. • Hospital de Terrassa: urgències ~6,8 (pos. 41), per sota mitjana. • Contrapunt local: el CUAP/CAP Mútua de Rubí acumula queixes i és percebut com a dels pitjors del país. • Marc institucional: la Sindicatura de Comptes ha assenyalat irregularitats en concertacions; debat sobre impacte de subcontractacions. “Sin duda ninguna, el 90% de las reclamaciones viene de Camp Mutua…” (testimoni de Reclama Sanitat) Experiències i punts forts • Consens: la sanitat pública és bona i els professionals són excel·lents; el tracte en ingrés és molt ben valorat. • Testimoni humà: dificultats per aparcament a l’Hospital de Terrassa amb impacte real en moments crítics. Mancances cròniques • CAP saturats: telèfons col·lapsats, cites difícils, llistes d’espera; manca de personal (metges i administratius), jubilacions i fuga de talent. • Telefòniques i videotrucades útils per a tràmits, però no substitueixen la visita presencial necessària. • Barreres lingüístiques puntuals i feines administratives en excés per part dels metges. Atenció primària i teleassistència: potencial i límits • L’atenció primària és clau (prevenció, detecció precoç) per evitar sobrecàrrega hospitalària. • Teleassistència: útil per renovacions de receptes o resultats d’analítica, si va acompanyada d’agilitat de derivacions; sense recursos, és un parxe. Accessibilitat i pediatria a Rubí • Reclamació central: urgències pediàtriques a Rubí i millor accés a especialistes. • Estació de Vallparadís (Mútua): escales només pugen i ascensors sovint avariats; afecta gent gran i persones amb mobilitat reduïda. • Millores de bus a l’Hospital de Terrassa implantades recentment, però arribant tard. “Hem de tenir urgències pediàtriques a Rubí: amb més de 80.000 habitants, no pot ser agafar el cotxe de matinada.” Ús responsable d’urgències i hospital de Rubí • Crida a l’autocrítica: evitar urgències per refredats o casos banals; entendre el triaje i les prioritats. • Consens simbòlic: necessitat de l’Hospital de Rubí (projecte històric), però cal prioritzar primària i serveis propers. Renfe: R3, retards i governança Macrotall R3 i pla alternatiu • Entra en vigor el macrotall de la R3 (16–18 mesos). Pla alternatiu amb autobusos funcionant “raonablement bé”. Dades i eines de puntualitat • Presentació de puntual.cat (Dignitat a les Vies + PTP): retards mitjans que empitjoren al llarg del dia. • Septembre: a les 8h ~7’ de retard; a les 23h ~12’. Juny: a les 23h ~18’ de mitjana. • Usuaris fan servir apps per planificar alternatives i arribar a la feina a temps. Causes estructurals i comparatives • Denúncia de dècades de sousinversió a Catalunya; diferències d’execució d’inversions respecte altres territoris. • Dada contundent citada: fins a un 50% de trens tard a Catalunya (Renfe ho ha reconegut en algun moment recent, segons tertúlia). • Comparativa: FGC percebut com a puntual i fiable; Cercanías a Madrid també pateix, però proporcions difereixen. Governança i inversions en curs • Esperança en la societat mixta (2026) Generalitat–Renfe (50,1/49,9) per apropar la gestió al territori. • Obres estratègiques: soterrament i nus de Montcada per cosir línies i reduir colls d’ampolla. Intermodalitat i temps de vida • Impacte en benestar: hores perdudes cada dia en retards i correspondències. • Dèficits de connexió transversal (Vallès–AMB): exemples Rubí–Cornellà o Rubí–Montcada que obliguen passar per BCN o optar pel cotxe privat. “Si el temps en transport públic fos semblant al del cotxe, hi aniria en tren; una hora més és inassumible.” Debat de Política General i habitatge Què s’espera del debat • Prioritat de Govern: aprovar pressupostos i revalidar acords d’investidura (ERC i Comuns). • Possibles anuncis en habitatge: accelerar requalificacions i involucrar inversió privada. • Recordatori del compromís: 50.000 habitatges públics fins 2030 (es reclama realisme en xifres i calendaris). Pautes de política d’habitatge (consens de fons) • Parc públic permanent: evitar que la VPO perdi qualificació amb el temps. • Ciutat compacta i dels 15 minuts: renovar centres, rehabilitar o substituir edificis ineficients, acostar serveis. • No només créixer en sòl urbanitzable; combinar amb regeneració urbana. Execució i confiança • Obstacles: burocràcia i cofinançament han impedit aprofitar els fons Next Generation al màxim. • Crida a resultats tangibles i a coordinar habitatge amb sanitat i transport. “Queremos hechos, no promesas.” Idees clau • La qualitat professional sosté la satisfacció hospitalària, però l’atenció primària i l’accessibilitat són el coll d’ampolla. • A Renfe, el problema és estructural: cal inversió sostinguda, governança propera i intermodalitat real. • En habitatge, el repte és més execució i menys promeses: parc públic durador, regeneració i coordinació amb infraestructures.